martes, 30 de diciembre de 2008

Siembra vientos y recojeras tempestades

Tots, hem vist moltes pel·lícules sobre l'holocaust. La persecució dels nazis sobre els hebreus fou un genocidi en majúscules, indefensable des de qualsevol punt de vista.

Ara bé, perden la credibilitat, quan veus una pel·lícula, per exemple de l'Steven Spilberg, un dels directors i productors de cinema, més pesat amb el tema de l'holocaust, i possiblement el màxim defensor de la cultura hebrea dins del món del cinema. I seguidament en telenotícies, veus com els tancs hebreus s'amontonen a la frontera de la Franja de Gaza, on porten aproximadament 3 dies bombardejant i carregant-se tot el que es mou.
A més, les declaracions dels responsables hebreus, són: Intentarem fer el màxim mal possible....

Personalment estaba sensibilitzat amb la causa hebrea, trobo que se'ls ha discriminat massa, i ha sigut un poble que ha patit, les envejes, i odis dels altres ciutadans.

Però, veient el panorama actual, espero que els companys de la Lliga Àrab els posin al seu lloc, així com la ONU, i veurem si l'Obama que es trobarà d'aquí a dos dies com a president dels EEUU, amb un percal considerable, faci notar "el canvi" i mostri als Israelians, que o arriben a un acord amb els Palestins o hauran de patir un bloqueig. Això és ara inacceptable!!!

En Bush s'acomiada amb el que millor sap fer, la guerra!! l'haurien d'empresonar!!

jueves, 25 de diciembre de 2008

Recordant Macià

Un 25 de Desembre, el president Macià "l'Avi" moria.
Us imagineu les famílies celebrant el nadal, i de sobte sentir a la ràdio la notícia de la mort del president.

Personalment trobo que és un gran final, per aquesta màgica història, que és la seva vida.
Segurament el dia de nadal, és un dels dies més feliços per la gent. El moment idoni, perquè aquella persona, decidís marxar.
A mi el que més em va sobtar quan vaig estudiar-lo a història, fou precissament això! mor el 25 de Desembre de 1933!
Aquell any, aquell dia! segurament era el més gloriós dels dies que va viure Catalunya! un país creixent economicament, amb un govern fort i treballant de valent per tirar endavant totes aquelles lleis que una Generalitat i un Parlament restaurats començaven a aprovar.
Tot plegat després de 200 anys d'una derrota com la de 1714, Catalunya tornava a aixecar el cap!
i un dels artífex fou l'Avi!

El dia del seu decés, tot tornaria a canviar. Tota aquella generació de Catalans, que havien lluitat per les seves idees i ho havien aconseguit! celebraven junts aquell dia de Nadal. A partir d'aquell moment, el 1934, entraria a governar, les dretes! la República Espanyola, passava a ser fortament repressora, i no respectava els acords amb Catalunya. Lluís Companys prenia el càrrec de President de la Generalitat, que va dur, fins el dia del seu assasinat.

"El Alzamiento Nacional" acabaria amb els somnis de tota aquella generació que va lluitar, va sofrir i va vèncer!! Ara els tocava patir una guerra civil, de tres anys, que acabaría després amb 40 anys de dictadura. Tota una vida destrossada per l'odi d'aquells que no van permetre que la gent prenès el poder.

Ja s'ha fet! i ho podrem tornar a fer! perquè tot està per fer, i tot és possible!
Companys: Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!!

sábado, 20 de diciembre de 2008

PSC=PSOE

Per si algú tenia cap dubte de quin peu calcen els socialistes "catalans".
L'esquerra catalana ha d'adonar-se que no té cap futur seguir votant al partit socialista, fan feina, però suplicant, ja és hora de no tenir que demanar permís... dèiem que amb Pujol Catalunya sempre abaixava el cap, però amb Montilla ens posem de genolls... L'esquerra catalana (no necessàriament independentista) és ERC.

jueves, 18 de diciembre de 2008

Pla de Bologna!

Queixar-se es gratuït, agredir alts càrrecs de la universitat, comporta expedients, i expulsions. El SEPC intenta sistemàticament lligar Pla de Bologna amb els expedients. No és el mateix!!

lunes, 15 de diciembre de 2008

Espanya no ens entèn!

Aquest cap de setmana he estat a l'escola Regional de Formació de les JERC-Vallès! a part de la gresca, que n'hem fet molta, també hi ha hagut un moment per les reflexions, les xerrades, i en definitiva, la formació!

Diumenge al matí, amb l'Uriel Bertran, vam parlar sobre les polítiques econòmiques entre altres coses. Ell és llicenciat en economia per la UPF...

Una de les reflexions que feia, és que Espanya no pensa en nosaltres, aquest és un sentiment, que no cal ser molt viu per adonar-se'n, Madrid, SEMPRE ens ha tractat com una colònia, i sempre ho farà! per aquesta raó patim l'espoli fiscal de 3000€ per habitant, sembla que haguem de pagar un lloguer per ser Espanyols. Em recorda a la edat mitjana quan els camperols pagaven al senyor a canvi de protecció.

L'Uriel es referia en aquest cas a les polítiques "anti-crisi" que l'Estat espanyol, està duent a terme. Per una banda, ajuda als ajuntaments per tirar endavant projectes d'obra pública (CONSTRUCCIÓ) i per una altra banda està injectant diners en els grans bancs, com el BBVA i el Santander, (BANCS) ja que controlen les principals empreses espanyoles i interesa que no pateixin.
En resum, en Solbes (Ministre d'Economia) s'està preocupant per el principal puntal de la economia Espanyola: la construcció!! i els bancs de retruc, perquè tots sabem que per construir un edifici, o per comprar-lo, necessites algú que et deixi diners.

En canvi, a Catalunya, la situació és ben diferent! és clar que la construcció també té un pes molt important! però Catalunya, és un país basicament industrial! i de PIMES (petites i mitjanes empreses) que són les que més estan patint la crisi!! ja que potser per un retard en cobrar d'un client, han de tancar, per manca de capital (cosa que no passa a les grans empreses). El clar exemple que això està passant, és que la conselleria de treball està plena d'expedients de petites i mitjanes empreses que estan tancant o fent fora a gent per intentar sobreviure, ja que no estan rebent cap ajut per part de ningú.

A les grans industries, com Nissan, Seat, Sony, Sharp, i em sembla recordar que havien parlat amb Yamaha, estan patint també la crisi, la gent no compra els seus productes, i han de retallar plantilla!! i no són plantilles precissament curtes.

Aquí en Solbes, no ha fet res, ni ho farà, perquè no li interessa si Catalunya va bé o no va bé! i qui se n'hauria de preocupar, i de fet estic segur que se'n preocupa és la Generalitat de Catalunya, però sabeu què passa? doncs que no té ni un putu duru!! i l'unica forma que tenen d'ajudar és com va dir en Montilla: Contra la crisi, el millor que podeu fer, és comprar!...... (difícil de complir). L'altra opció és anar a Japó a pidolar, com ja han fet, però injectar diners en aquestes empreses, que potser seria una sol·lució acordant ajudes o subvencions, és impossible, perquè com ja he dit no hi ha recursos.

Per aquesta raó, hi ha tant rebombòri amb el nou finançament! Catalunya, necessita treure's la llosa que li suposa tenir que enviar 3000€ per habitant a Madrid cada any, i ho necessita amb urgència! a Madrid en canvi, s'ho prenen amb calma, intenten allargar-ho al màxim per alguna raó que desconeixem.. però que si ho fan de ben segur que els suposarà un benefici electoral.

Apa: Salut i República!!

domingo, 7 de diciembre de 2008

Enterrem la constitució

Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit (Malcom X. 1925-1965, activista afroamericà)

Companys, ahir les JERC vàrem enterrar la constitució! en un acte a la plaça del MACBA.
Lluny del que molts mitjans han dit i diràn de l'acte, no és més que una forma per refusar aquesta constitució!
L'objectiu d'aquestes "performance" no és altre que obtenir ressò mediàtic! fer-nos veure! i desencadenar l'odi i la ira d'aquests defensors de la pàtria (espanyola) que tenen un lloc darrera d'alguns micròfons, diaris electrònics i premsa escrita!

Per tant, companys i companyes, no us preocupeu, les JERC no som un partit "extremista", no som "terroristes", no som "nazis", no matem a ningú com molts volen fer creure, ni farem mal a cap persona, perquè per sobre de tot som persones, som demòcrates, més encara d'alguns que en nom de la democràcia, il·legalitzen partits polítics (batasuna), empresonen líders de moviments alternatius (Franki) i jutgen aquells que no senten el mateix per uns símbols post-franquistes.

Per tant, les JERC continuarem treballant, per millorar el dia a dia del jovent dels països catalans, perquè la nostra terra esdevingui una nació lliure i perquè les persones que visquin al nostre país no hagin de demanar perdó per existir!

viernes, 5 de diciembre de 2008

Bono descobrint Amèrica!

Aquest vespre a Cuatro, Gabilondo li feia una entrevista al president del Congrés, José Bono.

Estaba sopant tranquilament.. fent zapping quan he topat amb la entrevista.. li feien en motiu de l'aniversari de la Constitució espanyola. Després de lloar-la molt! Gabilondo li pregunta sobre les autonomies, i el tractament que en fa la Constitució. Bono contesta:

"Yo he sido presidente de Castilla la Mancha, y puedo decir que la descentralización, ha sido el mayor avance que nunca ha tenido Castilla la Mancha. Nosotros nos encontramos una autonomia que no habiamos pedido, pero que nos ha ayudado mucho".

Me aixecat de la cadira!! no donava crèdit al que sentia! en Bono dient que la descentralització, les autonomies, la gestió de proximitat, havien estat un mètode perfecte per la política castellana!
Fa uns dies sentia a la ràdio a l'Ibarra (president d'Extremadura) on deia el mateix, que la seva regió havia crescut moltíssim, i que l'autonomisme els ha ajudat molt.

Què fort! Catalunya i Euskadi, prop de 100 anys lluitant per uns estatuts d'autonomia, i mitja espanya contra ells! per separatistes. Quan s'aconsegueix, no només se'ls dóna la autonomia a ells, sinó que es creen les autonomies i se'ls dóna a totes les regions, el mateix tracte! (café para todos). Aleshores, aquests castellans ancestrals, descobreixen Amèrica!! i veuen que les autonomies milloren la eficiència de les administracions, la política de proximitat, s'encarrega d'afers que un estat central no s'hagués preocupat mai.
Felicitats!! benvinguts a la lluita històrica de Catalunya i Euskadi.

No us resulta hipòcrita que aquests castellans s'omplin la boca per la unitat d'Espanya i el centralisme i quan les nacions com Catalunya, Euskadi i Galícia demanen i aconsegueixen millores a base de moltes crítiques i dures negociacions, d'aquestes millores se'n beneficiïn la resta d'autonomies???

Resumint: hi ha socialistes a Andalusia que han posat a parir l'Estatut Català, Catalunya i els nostres polítics, dient-nos de tot menys solidaris, i un cop aprovat el nostre Estatut de Catalunya, després de retallar-lo, carregar-se un govern i al nostre president Maragall (que tmb hauria de ser el seu, pk és el primer socialista) després de totes les calumnies contra Catalunya. Manuel Chaves (president d'Andalusia i del PSOE) fa un Copiar + Pegar! canvia el nom de Catalunya, per Andalusia, el presenta al seu parlament i s'aprova amb el suport del PP!!!!!!!!!!!!!

Per flipaaaaar!!!!

viernes, 28 de noviembre de 2008

Digues no a un Palau d'Esports, buit!!

Fa uns 5 anys que se senten rumors sobre un Palau d'Esports a la ciutat! Una iniciativa socialista, que hauria d'acontentar tots els que des de fa un bon grapat d'anys, ens queixem de les deficients infraestructures esportives, i la manca d'una política esportiva, que beneficii realment els clubs.

Per Palau d'Esports, jo entenc un poliesportiu de la envergadura del Palau Blaugrana, l'Olímpic de Badalona, o l'Olímpic de Granollers, suposo que així ho entén la majoria de gent.
L'argument bàsic dels que defensen el projecte del Palau d'Esports, és que amb una infraestructura tan gran, la ciutat es bolcarà en l'esport de sala, i així els clubs podran esdevenir clubs de primera línia en les diferents disciplines.
El que no pensen és que el Joventut de Badalona, o el Balonmano Granollers, ja eren equips de màxim nivell abans de tenir aquests Palaus!! A més si us fixeu ni aquests equips que juguen a la màxima categoria, omplen el camp, jo sóc seguidor del barça d'handbol... i no he vist mai el Palau ple! ni contra el Ciudad Real, ni contra equips del màxim nivell d'Europa! i estem parlant del Barça d'handbol! i dels millors jugadors d'handbol del món. El mateix passa pel Granollers, que tenen un palau preciós, però que sempre està buit!! i al Joventut, poc o molt passarà el mateix, alguns dies que es jugin algo important l'ompliran, però la resta de dies, la cosa deixa que desitjar.

Una qüestió: si es fa un Palau d'Esports, qui jugarà? perquè és evident que no tots els clubs i esports podran gaudir-ne! Amb quin criteri li dius al món del bàsquet que no posarà un peu al Palau?? o a l'handbol, o al volei, o a qui sigui... si la majoria d'equips estem en lligues territorials..

Terrassa, pel que fa a Esports, necessita un impuls! i el necessita en matèria d'infraestructures, en matèria de subvencions i ajudes (als clubs i als esportistes), i el necessita en matèria de promoció.
Pel que fa a infraestructures, penso que el model a seguir és el que s'aplica al món del futbol! la majoria, per no dir tots els clubs de futbol de Terrassa, tenen el seu pròpi camp de futbol, a més ara es compta amb una partida per renovar-los amb gespa artificial. Així Terrassa compta amb uns 10 camps de futbol de gespa artificial (o que ho seran properament) i 2 camps de gespa. A ningú se li escapa, que el camí que han seguit és primer fer camps de barri, millorar-los i comptar més tard amb camps de gespa natural.
Trobarieu llògic que el primer camp de la ciutat fos un Estadi de futbol?? oi que no té sentit?? si fem un Camp Nou aquí Terrassa, el Terrassa F.C. continurà a Segona B, perquè no és un nou estadi el que necessita el Terrassa, sinó bons esportistes, i suport. Això exactament és el que necessita l'esport de sala de la ciutat, bons esportistes, bones instalacions i suport tant de l'administració com de la gent.

Si es fa un Palau d'esports, la regidoria d'esports quedarà en números vermells, i el que havía de ser la gran aposta per rellançar l'esport terrassenc podría ser la seva tomba.

Sincerament, penso que ens han venut la moto, ens han fet engrescar a tots els esportistes, amb un Palau d'esports, que no és la solució als problemes crònics dels esports de sala, amb la única finalitat de que els donguem suport. A mi també em feia il·lusió un Palau d'Esports! però històricament se sap que començar la casa per la teulada no acostuma a donar bons fruits.

Em sembla companys, que ens han enganyat!

martes, 25 de noviembre de 2008

Nostàlgia d'un gran estiu...

Com us explico la sensació de pujar per la carretera de Matadepera veient unes muntanyes tan maques amb el sol de mig matí i la frescor dels primers dies de l'estiu acariciant-me la cara?

Recordo el primer dia de ruta, quan el terra encara era moll (després d'aquelles pluges tan fortes de Maig) on tot passejant pels camins de la nostra ruta, podia veure brollar l'aigua de les pedres, basalts per tot arreu, creuar una riera de Gaià plena, eren uns dies de bellesa insòlita en el nostre entorn, i que per això i per ser el primer dia de ruta em van impactar.

M'enduc un record preciós de totes les persones amb qui he parlat, sovint gent que no he tornat a veure més, i que potser no les torno a veure.. però gent amb la que passes uns minuts xerrant, comentant qualsevol cosa, just un moment per distreure's (em recordava a me àvia que pel carrer parlava amb tothom) i en canvi és bonic parlar amb algú que no coneixes de res, que potser no hi haguessis parlat mai, de no ser perquè en un quilòmetre o dos a la rodona no hi ha ningú més..

Hi ha moment màgics, com un vespre parlant amb un pastor de Can Font de Gaià i de sobte vam veure com naixia un xai, l'home tan tranquil i jo vaig anar correns a agafar la càmera de fotografies; "urbanita" devia pensar.. jejej

Un altre dia mític fou la paella a la Casa de l'Obac amb el Bombers... 6 persones dins d'una casa històrica fent una paella, veient la tele, xerrant sobre el PVI, sobre Bombers, intercanviant opinions.. tranquilitat, bona teca, bon ambient...

6 de la tarda al gurugú... després d'un "magnum", "Haggen Dazz" o "calipo" (segons el pressupost) em disposava a baixar cap als plans del bonaire, quan em trobo una parella que em para i m'expliquen que s'han perdut, que volen anar cap a Matadepera.. i res allà explicant-los amb els mapes cap on havíen d'anar, esperant-los als encreuaments amb el cotxe perquè no s'equivoquessin, se'ls veia tant agraïts que cap sou pot igualar aquella sensació d'haver estat útil i haver ajudat a aquelles persones..

7.15 de la tarda a Can Torres una matrimoni i una senyora que no sabien on anar, i em preguntaven llocs i camins per fer un passeig.. entre molts d'ells els proposo el Gurgú... al senyor se li encèn el llum i m'explica fil per randa la història del Turó del Gurugú. Jo enamorat de les histories, no podia deixar passar la oportunitat d'escoltar-lo atentament... sabent que el Control (un cop més) s'hauria d'esperar a que jo dongués la fi de servei!! jejej

Records, moments, sensacions que potser amb 4 línies queden resumides i buides de sentit, però que esdevenen un món paral·lel al que molts de nosaltres estem acostumats, i que en canvi és tant bonic!

Enyoro aquella tranquilitat, aquelles vistes, aquelles sensacions, l'aire fresc de la montanya, menjar els macarrons amb un parell de branquetes, les incursions als turons de la ruta, les xerrades amb tanta gent diferent, pendre el sol a les 3 de la tarda sobre una pedra, les trobades fortuites amb altres unitats del PVI, els dinars amb els ADF, les converses a les 4 de la tarda a l'Obac, perdre'm amb el Jimny pels camins de la serra de l'Obac!!

Vull que torni l'estiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

sábado, 22 de noviembre de 2008

El meu "primo de zumosol"

Recordeu aquell anunci que sortia "el primo de zumosol"?? Doncs jo us presento el meu:
Marc Siscart Gonzalez, entrenador del SHUM-Maçanet

Noticia de la edició digital de l'AVUI:
"El Shum Maçanet ha donat la sorpresa en guanyar el Reus Deportiu per 5-4. Tot i que el Reus ha estat durant gairebé tot el partit per davant en el marcador, el Maçanet ha aconseguit remuntar un 1-3. Primer, amb un empat a 3. Després i en els últims minuts del partit, els gols de Manel García i Xavi González han donat la victòria al Maçanet."

Increïble!!
Moltes Felicitats!!

miércoles, 12 de noviembre de 2008

sábado, 8 de noviembre de 2008

Tio Canya

Avui en baixar a la vella, s'ha pogut viure uns moments certament macos, diada de castellers de Terrassa, amb la col·laboració del Drac i el Drac infantil, la Papallona de Sant Pere, el Bitxo i alguna altre associació de cultura popular que segur que em descuido!!
Amb tot això us deixo el vídeo d'un tema popular.
Recordeu el nom de Tio Canya!!

I TU QUÈ FAS PER CATALUNYA??



Us deixo un link de l'article que he escrit a l'altre blog on col·laboro;-)!!

Salut!!

viernes, 31 de octubre de 2008

remenant pel you tube


Quan vaig assabentar-me que en Carod-Rovira estaria al programa, "tengo una pregunta para ud senyor..." vaig pensar que ens farien un favor a tots els catalans, perquè si bé en Carod a demostrat que no és un bon polític pel que fa a gestió i lideratge. En oratòria cap dels polítics de l'escèna catalana i espanyola el supera!

En part me n'alegro per ell, de que poguès tenir aquests minuts de TV.

Curiositats

Ahir dijous 30 d'octubre a les 20h hi havia convocada una concentració davant de l'Ajuntament de Terrassa, per denunciar la sanció que li han imposat a en Franki, per participar a una manifestació del tot legal, però que segons els mossos era il·legal, tot i que s'havia anunciat amb dues rodes de premsa, cartells per arreu, i fins i tot la manifestació anava escortada per policies municipals d'incògnit...
Tot i així la justícia ha estimat convenient sancionar en Franki fent-lo dormir quasi totes les nits a la pressó i no les 2 o 3 que havia de dormir fins ara...

El cas és que en arribar al Raval de Montserrat, vaig trobar-me un munt de gent manifestant-se fent soroll, etc.. per un moment vaig pensar que la concentració fou tot un èxit!! fins que vaig fixar-me que aquella gent era la policia municipal de Terrassa, que està negociant un conveni amb l'Ajuntament i s'estaben manifestant...

La paradoxa era que al costat dels policies estaben els col·lectius que donaven suport a la SAT (solidaritat antirepressiva de Terrassa) i que tants cops han estat enfrontats, però a l'hora de reclamar els seus drets els policies fan el mateix que fan els joves! manifestar-se!

Potser això els fa pensar, que les manifestacions no són concentracions de delinqüents sinó persones defensant el que ells creuen correcte!

Noticia a l'E-news Terrassa
Així va la justícia a espanya..

miércoles, 29 de octubre de 2008

Tots contra Benach!!


Curiositats:
  • Benach fa una despesa de 9000€ per posar-hi una tauleta al cotxe, i una televisió.
  • Saura li recrimina aquesta despesa. (Objectiu: tirar-li merda a un dels polítics més respectables de l'escèna catalana).
  • El canvi de cotxes oficials suposa un ESTALVI de 72.000€, l'acord és aprovat per tota la mesa del parlament.
  • Tots els consellers, i la mesa del parlament tenen cotxe oficial. A més hi ha uns quants disponibles per si algú altre els necessita. Molts també hi tenen "retocs" que ningú qüestiona.
  • L'endemà de la notícia surt la dada que el president de Galícia per redecorar el seu despatx es deixa 2.000 milions d'€ (vés a saber que hi tenia el Fraga allà!!) i disposa de 4 cotxes oficials.
  • Tots els partits (excepte ERC) critiquen a Benach, encara que TOTS ELLS van signar l'acord per la renovació dels cotxes oficials.
  • En Saura mateix, que tant ha criticat a Benach, se sap que va decorar el seu despatx d'acord amb l'estil Feng-Shui...
Objectiu de la polèmica?? Tirar merda a l'enemic comú: ERC!!

Cita: Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit (Malcom X. 1925-1965, activista afroamericà)

jueves, 9 de octubre de 2008

Llibertat

Això és el que ha decretat la justícia! cal dir que un paper, ha alliberat 28 joves d'anar a la presó.
La fiscalia no ha sigut capaç de trobar "el paper" on deia de qui era propietat l'edifici del Kork III i per tant no els han pogut condemnar per usurpació de bens immobles. Tot i així encara van voler mantenir els càrrecs d'agressió i desobediència a l'autoritat.
Però si la casa no és de ningú? per quina raó els han de treure d'allà?? Doncs tot i així els van treure i per la força! Aquest cop la policia no se n'ha sortit amb la seva, i no han estat capaços d'aportar proves de les suposades agressions, a més hi ha hagut contradiccions entre els agents i tot plegat ha donat força als advocats del moviment okupa.

Personalment no formo part d'aquest moviment, i dubto que arribi mai a formar-ne part! però són joves, són de Terrassa i lluiten pels seus ideals, i per tant són companys de trinxera!!

Salut!

lunes, 6 de octubre de 2008

Contra les injusticies!!

Si hi ha alguna cosa que em fa ràbia, són les injustícies!!

Ja vaig exposar el meu malestar per l'empresonament de'n Franki, company al Consell de la Joventut de Terrassa i en l'organització del Jove Tu També Pots... que es fa per Festa Major.

La forma de fer de la justícia els últims anys, consisteix en acumular denúncies per tonteries, però que els permet engarjolar algú, quan volen!, són denúncies que no tenen cap prova, però es basen en l'acumulació... és com un jugador de futbol que fa moltes faltes, totes de poca importància, i algunes probablement no són ni falta, però que si l'àrbitre té algun prejudici contra tu doncs a la que en fas 3 t'amonesta i si hi tornes, et treu vermella!!

Doncs és el mateix, joves que entenen que és més productiu okupar una casa abandonada i fer-hi activitats, xerrades, esplais, punts de trobada, debats, etc... és a dir utilitzar-los com a centres socials!! abans que quedar-se de braços plegats a casa fuman porros, emborratxant-se cada cap de setmana o jugant a la play...
Aquests joves actius s'els persegueix!! i a Terrassa tenim un exemple amb el cas conegudissim del Franki!!

Sort que la bandera estripada va ser la espanyola, perquè arriba a ser la de Terrassa, la Europea o la Catalana i l'haguessin engarjolat igual i s'haguès quedat sense suport mediàtic!! Quan a més, no va ser ell!

Per això i per denúnciar que aquesta setmana es durà a terme un judici contra 28 joves que van okupar una casa abandonada al carrer del Puig Novell, on hi van fer un centre social, i on per alguns anys uns joves van poder somiar la llibertat que el sistema no els proporciona.
Lamentablement els okupes van ser denunciats i ara jutjats (demanen 4 anys i mig de pressó), la casa fou enderrocada i total per deixar un solar a les rates i continuar especulant!!


AIXÒ ÉS UNA INJUSTICIA!!!!!!!


Què pensa la gent - Pirats Sound Sistema

jueves, 2 de octubre de 2008

Visca les JERC!! i visca ERC!!

Bones!! (escrivint a hores intempestives, com sol passar els dimecres)!!

Avui després d'una marató d'hores de classe i d'estudi sense fre, en total 12 hores més una per dinar i veure de passada els Simpson!!:-P!!

A les 21:05 el professor de mecànica acabava de trobar l'acceleració del punt D pel 3er mètode... és un professor diguem-ne LENT!!! i es pren la llibertat d'allargar la marató 5 minuts, que evidenment se m'han fet eterns!!

Acabada la classe he agafat la meva estimada moto i pitant cap al local d'ERC on s'hi feia la comissió de Medi Ambient, (la primera vegada que vaig a una comissió d'aquestes) i aquest cop tenia coses a dir que no podia callar-me, les he estat patint tot l'estiu i aquesta era la meva oportunitat!!

He plantejat la necessitat d'augmentar la vigilància als boscos, sigui per patrulles ecològiques de Policia Municipal, Agents Rurals, o Mossos, tant m'és qui ho faci, però s'ha d'evitar la escena d'un excursionista passejant pel bosc i una motocicleta passar-li a 70km/h aixecant-li pedres, pols, soroll i olor a benzina cremada!! això no es pot permetre!! i trobo que no podia callar-me!!

El segon punt ha estat la situació dels punts d'afluència del bosc de Terrassa, aquí tenim el que es coneix com el Llac Petit, punt d'alt risc d'incendi i d'alta concentració de brutícia per metre quadrat!! com aquest hi ha altes llocs de risc a la nostra ciutat, i trobo que caldria, per part de la regidoria de Medi Ambient col·locar contenidors propers, perquè molt sovint les deixalles de la gent hi són perquè no saben on llençar-les i els menys afortunats, no se'ls passa pel cap endur-se-les tal com les han portades! M'han dit que sí que ho troben molt correcte i que miraran de fer-ho!! espero que així sigui!!

El tercer punt era sobre el col·lectiu de motoristes, els he exposat la quantitat de gent que utilitza aquest transport (el més ràpid, el que menys contamina, el que menys ocupa, a part de la bicicleta) i que per tant som molts els que ens trobem amb les mateixes problemàtiques, les pintures dels carrers (passos de zebra) rellisquen molt i quan plou ja és increïble!! molta gent ha caigut per tonteries d'aquestes, ja que quan te n'adones, estas a terra!

També he exposat la problemàtica dels guardarails!! i he demanat que es faci tot el possible per fer efectiu el canvi d'aquest "sistema de protecció" (que causa amputacions a dojo). M'han dit que carreteres és de la Generalitat, però que miraran de fer pujar la "queixa/denúncia".

Acabats amb ERC he passat cap a JERC, allà ens espera un octubre d'infart!!!
  • 11 d'Octubre recordem a la ciutadania que "la hispanitat" fou un genocidi, i que no tenim rés a celebrar!!
  • 15 d'Octubre commemorem l'afusellament del president Lluís Companys tal dia com aquest a les 6 del matí. L'acte consta d'un esclat terrassenc a les 6 del matí (+ info x mail!)
  • 18 d'Octubre Conferència Nacional de Medi Ambient de les JERC a Terrassa, tindrà lloc al Teatre Alegria i hi assistiran militants d'arreu dels Països Catalans.
  • 25 d'Octubre Pujada a La Mola, les JERC-Vallès Occidental muntem una excursió amb militants de la comarca i alguns de fora, per desplegar una estelada gegant i fer un esmorçar de germanor al cim!!
Avui és d'aquells dies que em sento orgullòs de ser militant d'ERC i de JERC, perquè aquest és un partit fet per la gent del carrer i per a la gent del carrer, nosaltres no tenim grans grups empresarials darrera, ni un gran partit de nivell espanyol que decideix per nosaltres! "Nosaltres som com som, com tu!".

M'encanta poder participar en la millora de la meva ciutat, de la meva comarca i del meu país!!

Visca la Terra!!

P.D: Dimecres acostumo a escriure a hores intempestives perquè vinc "xutat" de cafeina!! sinó no hi ha qui aguanti la marató!!

lunes, 29 de septiembre de 2008

C's


Aquests de Ciutadans, tenen un projecte polític basat en la demagògia... igual que Union Progreso y Democracia, que intenten per tots els mitjans fer creure a la gent que a Catalunya, el castellà s'està perdent!! per favor!! només cal sortir al carrer i adonar-se que hem de fer entre tots un esforç per mantenir viu el català a les grans ciutats!!

domingo, 28 de septiembre de 2008

L'aigua es vida!


Les 5 de la tarda, a la serra de l'Obac, estic assegut en una pedra al costat del Jimny, de sobte comença a ploure. La sorra del camí es mulla, l'ambient refresca, la visibilitat es redueix a una cortina de gotes d'aigua que banyen les muntanyes. Les olors omplen l'aire que m'envolta, creant una atmosfera molt agradable, alguns animals es refugien, d'altres surten a gaudir de l'espectacle. Jo m'estic mullant, tinc el cotxe al costat, però prefereixo veure com l'aigua omple de vida el nostre món.
M'encanta que plogui!!

miércoles, 24 de septiembre de 2008

Les JERC amb la Immigració

(Feia molts dies que no actualitzava, és el que toca ara que tinc uni, estudiar molt i perdre poc el temps. Ara a JERC estem engegant la campanya d'immigració, els terrassencs ja veureu cartells de la campanya i de pròxims actes. La resta esteu convidats a venir;-)!!)

A Terrassa les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya inicien el curs polític amb moltes novetats, entre elles, la nova campanya d’immigració impulsada a tota la comarca, per les JERC-Vallès Occidental.

L’objectiu d’aquesta campanya és fer arribar el nostre missatge integrador a tota la població nouvinguda, per aconseguir una societat cohesionada, multicultural, però alhora sensibilitzada amb el moviment catalanista.

Aquesta campanya comptarà amb xerrades de representants veinals, de col·lectius implicats directament amb la immigració, així com representants de l’administració tan local com nacional.

També buscarem experiencies personals, per descobrir quina és la realitat amb que es troben les persones nouvingudes, intentarem que ens expliquin les seves anècdotes, els seu punt de vista sobre la situació de la població immigrada.

La intenció és organitzar punts de trobada que ajudin a sensibilitzar la població catalana amb les dificultats que es troben els immigrants, i alhora sensibilitzar els immigrants amb el moviment catalanista. Com diem a les JERC és català qui vol ser-ho, i aquí tothom hi és convidat.

Esperem doncs, la vostra participació en els diferents actes d’aquesta campanya, així com les vostres aportacions, experiències personals que sempre seran enriquidores.

JERC-Terrassa

viernes, 12 de septiembre de 2008

Un gran anunci



Encara recordo la sensació que vaig tenir el primer dia que vaig veure aquest anunci, vaig tenir ganes de llevar-me de la cadira, i aplaudir!! perquè em sembla una autèntica obra d'art dins del món de la publicitat. Simplement excelent!!

martes, 9 de septiembre de 2008

La Kale Borroka que no surt a la tele

A la seu d'ERC i de les JERC de Sant Cugat del Vallès es poden veure els actes que els "amics" de la Falange Espanyola han protagonitzat. Com és habitual, aquests actes no seran difosos per mitjans de comunicació d'abast nacional, com ara El Mundo, ni seran portada dels noticiers de Jimenez Los Santos i companyia. D'aquest acte amb prou feines s'han assabentat uns pocs veins i els militants de la secció local de Sant Cugat del Vallès. Des d'aquí doncs, denuncio els fets i us mostro les maneres de fer dels nacionalistes espanyols.

sábado, 30 de agosto de 2008

i tu què penses pensar??

Saben aquell que diu: “A mi la política no m’interessa” o aquell altre: “A mi ja m’està bé” i aquell de: “A mi tan se m’enfot tot” també conegut com el “tansemenfotisme” jeje.

Bé tots plegats són fills del franquisme, molt sovint els trobareu en la franja dels 40 en amunt, persones que involuntàriament han interioritzat que queixar-se està malament, que demanar justícia, és utòpic, que exigir allò que et toca són 15 minuts aguantant llibres, i que alçar la veu o sortir-se del marc establert comporta un cop de regla als dits.
Estic segur que tots algun cop haureu sentit això en boca dels vostres pares, familiars i adults en general. És una història que és repeteix fins la sacietat, allò de “jo vaig córrer davant dels grisos”, suposo que ja enteneu per on vaig…

Un consell, No penseu com els vostres pares!!

Nosaltres som fills de la Democràcia, i aquestes històries del segle passat, són divertides de sentir, però no aporten rés.

Penseu que la societat adulta, avui dia, manté un conformisme a les venes sovint enganxós, però on els joves no hi podem caure, nosaltres sabem que “qui no plora no mama” i per aconseguir alguna cosa ens l’hem de currar, que ningú ens regalarà rés, i farts de sentir que “la joventut d’ara no és el que era”, jo els responc que tenen raó, que Nosaltres, som millor!!, nosaltres hem de ser els que trèiem del nostre país aquesta boira que hi ha sobre temes, com el sexe, la guerra civil, la política, etc.. temes on si us adoneu als adults no els agrada parlar-ne, pot ser no en parlen perquè al franquisme no se’n parlava?
Del sexe hi ha qui encara pensa que la homosexualitat es cura, de la guerra civil directament no pensen, uns saben que els comunistes eren dolents i els altres pensen que ho eren els falangistes, debat etern que un cop més no porta enlloc…

En especial us volia parlar de la política, però no d’aquesta política de “mica en mica s’omple la pica” perquè si tens set i la pica no és plena, te la beuràs i tornarà a estar buida… sinó de la política de la eficàcia, cal que el país funcioni, i avui dia ni l’administració és eficaç, ni ho són els nostres polítics, ni ho són les lleis!
Però és el sistema el que no funciona? o són les peces del sistema que no acaben d’estar ajustades?, jo més aviat diria que hi ha moltes peces que estan desgastades, d’altres que sobren i moltes que els hi cal un rajolinet d’oli

Entrar en detalls seria impossible i no acabaria mai, però la reflexió és que allò que avui en diuen “política” no és més que un estira i arronsa entre uns i altres, unes ambigüitats lamentables i una falta de sentit del lideratge alarmant.
Però no cal pensar que el món s’acabarà que la vida no té sentit i que Catalunya està perduda, sinó que cal posar-se mans a l’obra, començar a exigir funcionalitat a allò que no la té, exigir allò que ens mereixem, crear, en definitiva, una societat participativa, que reclami als seus dirigents allò que troba imprescindible!!

Crits i Amunt!!

jueves, 28 de agosto de 2008

Relació amb l'entorn

"Lo bueno, si breve dos veces bueno" (això diuen.. pro jo vull més!!)

El PVI d'enguany s'acaba... i és hora de fer balanç.
Aquesta feina m'ha permès tenir un dels estius més bonics de la meva vida, amb intervals vacacionals (cosa impensable als últims estius).
Algunes de les coses que vull destacar és que per fi li he vist la cara amable a l'Administració pública, estaba cansat de topar-me sempre amb problemes i complicacions, avui per fi sé que té una altra cara, la d'una maquinara administrativa engranada i eficaç que resol els problemes de la ciutat amb celeritat, cosa que estimula a continuar fent la feina bé. Tot i que sé que això se li ha d'atribuir a les persones que han intervingut, basicament Medi Ambient, Protecció Civil i Brigades.

Un segon punt a destacar és la experiència de viure dia a dia al bosc, 8 hores entre pins, alzines, esbarzers i plantes de tota mena, amb la fauna que hi viu (ocellets, conills, perdius, aus rapinyaires, àguiles, esquirols, etc..) una experiència avui dia, insòlita.

El contacte també ha existit amb els altres mitjans de defensa dels boscos com els Vigilants del Parc Natural, bàsicament amb els de Matadepera amb els que hi he passat molts migdies al camí de Puig Codina, però també amb els informadors del parc a Can Robert (camises verdes). També he tingut relació amb els Bombers de la Casa Vella de l'Obac, un petit destacament de bombers amb moltes ganes de xerrar i amb els que no hi he parlat gaire però els moments sempre han estat gratificants, com ho va ser la paella que vam fer plegats. Els ADF's també han estat presents durant tota la campanya i al final m'hi he acabat apuntant.

Una de les relacions més boniques ha estat la que he anat mantenint amb els pastors de la zona, grans coneixedors del territori i de la història del mateix, pous de coneixement pel que fa a rumors, històries i conflictes, món totalment desconegut per mi abans d'aquesta feina. Però també he tingut relació amb molts excursionistes, ciclistes, atletes, i tantes altres persones que volten pel bosc, i que espontàniament entablem conversació, ells aprofiten per descansar, i interessar-se per la campanya i pels incendis, i jo faig la feina d'informar sobre la prevenció d'incendis, alhora que em distrec xerrant amb uns i altres, i és que tot i que pugui semblar extrany tanta conversa, quan portes 6 hores sense parlar amb ningú, a la que pilles a un excursionista.. no el deixes anar fàcilment!! jejej


Per últim i la que probablement més m'ompli i més útil hem sigui, és la de conèixer l'entorn, el PVI m'ha permès conèixer el nom de les muntanyes i turons que ens envolten, la història que aquests amaguen, així com descobrir els tresors de la nostra historia que encara avui romanen als camps i boscos veins.

Tot un goig, treballar al PVI, tan de bo ho hagués pogut fer abans!!

Salut companys!!

martes, 26 de agosto de 2008

Turó del Gurugú

Amb aquest nom, és el paratge que més rialles ha creat per l'emissora, ja que quan el sents per primer cop, fa gracia.

Aquest nom ve d'una muntanya que hi ha a Melilla que també és diu Gurugú, i va ser escenari d'una de les més cruentes derrotes de l'exèrcit espanyol (i en tenen una bona col·lecció).

Pel que es veu, rondava l'any 1909 i cap al Maig, l'exèrcit espanyol tenia un acord amb un dels caps rifenys, per poder explotar les mines de ferro de la zona.
Això els companys rifenys ho van veure com una traïdoria i van revoltar-se atacant i sabotejant les mines. Els espanyols, mol en la seva línia, van sortir de Melilla per buscar els incitadors de la revolta i els van tancar a la presó. (han passat prop de 100 anys i continuen fent el mateix, per a mostra en Franki)

Aquest fet va esbalotar més encara el galliner, i els rifenys van organitzar-se i van atacar Melilla diverses vegades. En veure com estava el pati, el general de torn, "Marina", va demanar reforços, i els alts càrregs van creure oportú enviar els reservistes catalans (força típic). Això va crear una insurrecció popular a Catalunya i sobretot a Barcelona, els fets es coneixen com "La Setmana Tràgica".
Finalment prop de l'octubre també del mateix any (1909). Van arribar reforços i a Melilla van concentrar-se prop de 30.000 soldats a les ordres del General Marina.
Aleshores van preparar l'atac contra els rifenys (no hem d'oblidar que els rifenys no eren més que pastors i agricultors de la zona amb una arma a les mans i enfadats).
Els primers dies es van dirigir diferents columnes cap al Gurugú, on a dalt hi havia una fortificació, on van establir-se. A la nit, un coronel (molt espavilat) va agafar els seus homes i va adentrar-se en territori enemic, amb tanta mala sort que van perdres i a l'alba els rifenys van trobar-se tot un batalló espanyol a tir, evidentment van ser massacrats.

Amb aquestes bones notícies el General Marina va ordenar l'atac als rifenys, i cap al migdia van trobar-se que no podien amb els franctiradors rifenys, així que el nostre amic Marina va creure oportú recular al "Barranco del Lobo" d'on no en va sortir viu ni l'apuntador.

Així que veient la competencia de l'exèrcit dels nostres veins, a més d'un se li pot passar pel cap muntar un petit exèrcit, qui sap, potser arribaria a Madrid amb tots els efectius!! jeje

Apa: Salut i República!!

sábado, 23 de agosto de 2008

ICV-EUIA


Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa.
Aquest partit de gent ecologista, d'esquerres de debò, que intenta agrupar totes aquelles sensibilitats derivades del Comunisme que avui en dia opten per un repartiment equitatiu de la riquesa, i troben "l'Estat del Benestar" una fal·làcia del capitalisme. Aquest és el partit que en el tema Catalunya-Espanya, no s'ha acabat de mullar gaire, però es parla de federalisme.

Personalment penso que avui dia parlar de Comunisme del pur, i de federalisme, és no antic, prehistòric!! hi ha models, formes de pensar, solucions als problemes d'una realitat canviant, que necessita de models i de valors diferents.

Avui parlar de federalisme, és no adonar-se'n que fa poc més de 2 anys, van carregar-se el projecte d'Estatut del nostre expresident de la Generalitat de Catalunya Molt Honorable Pasqual Maragall, màxim exponent del federalisme, de l'entesa entre Catalunya-Espanya, recorden que va dir ZP quan va arribar a Catalunya "Aprovaré el Estatuto que aprueve el Parlamento de Catalunya" ve tot semblava ser un camí de roses, però quan la maquinaria espanyola es posa en marxa ni ZP, ni Maragall i ni molt menys Saura van poder fer rés per frenar l'esquinçada a la carta magna catalana. Per tant hi ha prou raons per decidir-se avui a donar un pas més i exigir la independència!!

Pel que fa al tema que avui ens comporta, el del finançament, és ridícul el paper d'ICV, a Espanya només té 2 diputats i provablement sigui la menys influent en tot plegat, però és lamentable que presentant una compareixença del president, pocs dies després cedeixi a les pressions del PSOE, donant una imatge pèssima i trencant així l'acord català.

Pel que fa al PSC, encara no s'ha pronunciat, perquè si deien que ERC estava dividida al PSC estan avui de guerra civil.
Recorden quan deien que no calia grup parlamentari pròpi al congrés, perquè si el PSC en algún moment s'hagués de plantar, ho faría!? doncs no ha passat ni un any, que ja ens hem trobat amb una situació prou important, on l'acord de forces catalanes exigeix al PSC no donar suport al PSOE als pressupostos generals del 2009. Però veurem com va dir el ministre Corbacho, que els PSC no es mourà ni un centímetre d'allò que decideixi el PSOE.

Així que el pròxim cop que aneu a votar a unes generals, penseu en la importància del vot catalanista (ERC,CiU) a Madrid, ja que PSC, ICV = PSOE!

Apa: Salut i República!!

jueves, 21 de agosto de 2008

Setmana gran!

La passada setmana va ser força maca.

En arribar dimarts vaig trobar-me la roda del cotxe punxada i una petita zona cremada prop de l'Egara.
Aquell mateix dia sento que l'I-207 (torre de vigilància prop d'Ullastrell) diu que a bombers han donat l'avís d'un incendi a la B-122 (Carretera de Terrassa a Rellinars) em quedo parat, i des d'on era a la Serra de les Pedritxes, repasso el traçat de la carretera buscant una columna de fum!! i sí! hi havía una molt aprop de les obres del 4rt cinturó, vaig anar cap allà i quan vaig arribar els bombers de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls havíen arribat i ja estaben apagant el foc. Així que només va ser un petit ensurt..

Després que la setmana fos bastant tranquila diumenge passat dia 17 vam començar xerrant 1 horeta amb l'Enginyer de Zona que ens va venir a recollir unes incidències.
Poc després de sortir de Bombers, vaig veure una columna de fum cap a la zona de Can Boada (foto) prop del Marià Galí. Vaig donar l'avís i les ADF's (Agrupació de Defensa Forestal) i els bombers van encarregar-se d'apagar-lo. Pel que es veu va ser força gran, tot i que jo no hi vaig estar, ja que era zona de la U.112.
Com que no era la meva zona, vaig pujar a la serra del Troncó on hi ha un punt de visibilitat per controlar l'incendi (foto) i controlar la resta de la zona.

Uns minuts més tard veia unaltra columna de fum a l'altre zona de Terrassa, prop del Pol. de Can Petit, on es veia una columna de fum grisa i força espesa, vaig avisar-la i m'hi vaig acostar (no hi ha foto). Un cop allà vaig confirmar que era incendi de matolls i l'ADF de Terrassa s'hi va acostar per extingir-lo.
Havíen cremat una motu amb benzina i el foc es va estendre pels matolls propers, això explica la gran columna de fum que vaig veure al principi, ja que quan vaig arribar la columna de fum era més petita. Al final va venir l'Enginyer de zona, un camió de Bombers i la Policia Municipal.
Al vespre poc abans de plegar, em van avisar perquè em passès pel Carrer Gregal de Matadepera, que un veí havía sentit olor a cremat, pro va resultar ser una falsa alarma. Un dia prou divertit.

lunes, 18 de agosto de 2008

Aneto

L'Aneto, amb 3.404 metres és el pic més alt de la península Ibèrica, probablement és una de les excursions més dures, ja que com veureu en les fotografies, tota la pujada es fa per una pedrera molt contundent i durissima, un cop a dalt de la carena, es passa per un coll que dóna accés al glaciar de l'Aneto, i ja s'arriba al petit coll per pujar al pic!

Tot i que vam pujar fins practicament els 3000 metres, ens vam tenir que donar la volta, vam anar practicament sense preparar-nos i no sabíem ni tan sols com era la excursió, en tot cas la experiència va ser força gratificant arribar al sostre dels pirineus!

Us deixo aquesta placa del Centre Excursionista de Catalunya, amb un poema de'n Jacint Verdaguer.

"Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses jovens anyades exa serra! que jorns de pernabatre, que nits de gemegar: per traure a la llum pura del sol exes montanyes del centre de sos craters del fons de ses entranyes com ones de la mar!"

jueves, 7 de agosto de 2008

INCENDI A SABADELL

Control Vallès per 118;
Endavant 118;
Informo d'una columna de fum a Sabadell;
Interrogo si es troba al nucli urbà
;
Negatiu no, es troba a les afores mol a tocar de l'aeroport;

Rebut 118 ara ho comunico a Bombers, gràcies per la informació;
Rebut i fi;

Ueeeee!! primera columna de fum que canto en tota la campanya!!! s'ha fet esperar però finalment ha arribat!! jeje al final va resultar que els Bombers ja ho sabien, però bueno, per la nostra emisora encara no l'havia cantat ningú altre!!

Estem a Agost i cada dia abans de plegar me n'adono de com m'agrada aquesta feina, és preciós!! i ara que ja em conec els camins m'ho passo millor!! jeje

Aquí teniu una imatge de Can Torres, una masia al ben mig
del bosc, molt maca i amb una vista increïble, pagaria el que fos per viure en un lloc així!!

Aquest és el Torrent de Can Bogunyà, on s'hi troba el pantà de Can Bogunyà (també conegut per Llac Petit) indret força maco de no ser pel munt de deixalles que hi ha a l'entorn i a l'aigua...
Tot i així el torrent manté la seva bellesa i està ple de fonts que malauradament no rajen...

Més abaix d'aquest torrent, ens trobem amb dues línies d'alta tensió i la polèmica Ronda Vallès, 2 carrils per banda que tallen aquests indrets i ens mostra com el creixement i el desenvolupament perjudiquen greument el nostre entorn...

Realment quan voltes per la zona, te n'adones que hem de canviar moltes coses per coexistir amb la naturalesa respectant-la!! i no destrossant-la!
Aquí dal, el sempre imponent Sanatori, o Hospital del Tòrax, un lloc amb una negra història, amb un present misteriòs, i amb un futur incert. Ahir veia per YouTube, el reportatge de l'Iker Jimenez i els de Cuarto Milenio que francament posa els pels de punta.
Aquí dalt teniu el mur d'una antiga presa, situada a l'Obaga del Guitard i que recollia l'aigua del torrent del Guitard, fins que un dia va cedir i finalment es va perdre, segons m'ha explicat un vigilant de Matadepera del Parc Natural (Elies) se'l denominava el Llac Gran però com veieu d'aigua no n'hi ha enlloc i avui només queden les restes del que fou un pantà. És curiós perquè això es veu pel camí vell de Terrassa a Rellinars, i potser hi havia passat 20 o 25 cops, i no me n'havía adonat, fins que un dia vaig parar a brenar i vaig veure el mur!

Per acabar us deixo un parell de fotografies més, el Suzuki després de netejar-lo (potser faltava la foto del "antes" però imagineu-vos-el amb dos dits de pols i fang. La segona és un anunci un pel estrambòtic que es troba a Matadepera, on per comprar una casa, et regalen la Gorra... potser l'anunci és d'abans de la crisi, perquè ara... em sembla que s'hi hauran d'esforçar una mica més jeje!

Bé fins aquí el recull de fotografies i anècdotes d'aquests dies. Ha faltat una del sopar que vam fer tots els informadors a La Mola, i allargant la festa fins les 3 del matí allà dalt amb la rasqueta, tot i així ens ho vam passar molt bé!!

Ara us deixo que demà de matinada sortim cap a Benasque, unaltre paradís on anirem la família a passar 4 dies amb l'objectiu de fer el cim de l'Aneto, no sé si ho aconseguirem però la experiència s'ho val!!

Espero que estigueu passant un bon estiu!!

Apa: Salut i República!!

jueves, 31 de julio de 2008

FOC ZERO

Companys i companyes!! avui estem de celebració, aquesta campanya és la millor dels últims 16 anys pel que fa a incendis forestals, només se n'han registrat 78 i han cremat en total de 11,84 hectàrees. Només l'any 1992 superaria aquestes dades, però tenint en compte que aquell any va ser molt plujós podem estar contents!!

Realment una bona notícia, esperem que vagi tot bé i continuem amb aquesta bona línia.

Diuen que quan hi ha un incendi forestal, és que els informadors forestals no hem fet bé la feina, però amb aquestes dades a la mà, penso que tenim molt a celebrar!! Tot i que és feina de tots mantenir el bosc!!

Postal de campanya, by Toni Amén (nse si ho ha fet ell, però ha estat qui m'ho ha enviat...)

lunes, 28 de julio de 2008

Extremenys i funcionaris

Dos temes que m'agraden personalment i que veig molt ben fusionats en aquesta vinyeta del grandíssim Aleix Saló!! jejej

martes, 22 de julio de 2008

Una merda punxada en un pal...

Els amics d'AixoToca mostren prou bé el que en Solbes ens vol fer colar com a nou finançament.

Un cop publicades les Balances fiscals, on es va demostrar el que des de sempre criticàvem els catalans, que Catalunya té un dèficit enorme envers Espanya, que des de Madrid se'ns tracta com una colònia, com el que som, com un país ocupat, i on l'únic objectiu de l'estat envers els Països Catalans, és tenir-nos submisos per pagar-los les seves increïbles inversions a la capital i pagar-los les autovies gratuïtes per arreu de la península.

La situació actual és prometedora, ICV-PSC-ERC-CiU units davant l'estat espanyol, per reclamar un nou finançament, fent memòria és allò que hauríem d'haver fet a la negociació de l'Estatut però per esgotament i per ganes de penjar-se medalles d'en Mas, CiU va pactar amb Zapatero la rebaixada en matèria de finançament i d'infraestructures, tirant per terra el treball d'ERC per mantenir la concessió de l'aeroport i del concert econòmic, raons claus per les quals es va decidir votar NO. Ara però no es tornarà a caure amb la mateixa pedra, aquest cop han d'anar tots a una, i Catalunya sortirà guanyant, també cal que en Castells (conseller d'economia) no s'intenti penjar les medalles de tot el procés.

Aquí ERC pren un paper prou important dins la negociació ja que ha de fer de pont entre els dos grans partits de Catalunya, el PSC per una banda que intentarà apuntar-se el tanto amb en Castells al capdavant, i CiU intentarà fer veure com el tripartit fracasa per tot arreu i com ells són la salvació del poble (jo més aviat diria que són la salvació dels grans empresaris).

Enfi, esperarem nous aconteixements i esperem que aquest cop tot surti bé.

viernes, 18 de julio de 2008

ERC nua

Avui he anat a una reunió on hi havia els representats de les diferents seccions locals d'ERC del Vallès Occidental, així com els regidors dels pobles de la nostra comarca, i jo hi he anat com a secretari comarcal de JERC-Vallès Occidental, tot i que de la mà del portaveu comarcal que és qui se n'assabenta de tot.

Allà ha vingut en Joan Ridao, recent escollit secretari general del nostre partit.

Ha fet una exposició molt clara i entenedora, ha analitzat l'actual situació del partit, un mes i escaig del passat Congrés Nacional i també ha explicat com està l'actual situació de la política catalana i del posicionament d'ERC en els diferents escenaris possibles.

Trobo que probablement hagi estat el primer cop, que sento parlar un polític amb sinceritat, amb confiança, sense articular un gran discurs de masses, sinó entre companys de feina, analitzant de forma realista la situació del partit i del país, sense embuts i explicant les coses com són i com ell les pensa.
Per tots aquells que diuen que els polítics sempre menteixen, i que no se'ls pot creure, referint-se sobretot a aquest discursos que s'acostumen a fer, uns discursos engrescadors, amb ànim de convèncer i de transmetre la il·lusió i la confiança suficient per obtenir el seu suport a les eleccions. Només vull dir-los que s'equivoquen, que els polítics són persones com nosaltres, que es troben amb uns merders increïbles, amb una responsabilitat molt gran, amb pressió de mitjans i la opinió pública i sobretot amb les debilitats que tota persona té.
En Joan Ridao avui, s'ha plantat davant dels 30 o 40 assistents que hi havia a la sala, s'ha disculpat per no haver aconseguit fer una executiva nacional de concentració, ha explicat les 3 linies vermelles d'ERC a govern (Llengua Catalana, Finançament i Estatut) i ha lloat la feina feta fins ara, o si més no, l'ha defensada, perquè si ve podria haver estat millor, s'ha fet el que s'ha fet, amb unes idees i uns objectius que potser no s'han aconseguit tots, però se n'han aconseguit molts.

Un d'ells i provablement un dels temes que poca gent se n'adona, és com des de l'entrada d'ERC a l'escena política catalana, s'han possat sobre la taula uns temes abans impensables, com ho ha estat el nou Estatut, el nou finançament, el dret a decidir. No trobeu que ara es parla molt més d'independencia? de dret a decidir? d'autonomia? de federalisme?. Tots aquests eren temes abans intocables.
Ara amb l'entrada d'ERC a govern, tenim una CiU ansiosa de poder, obligada a moure's per aconseguir vots, un PP que no li queda cap més sortida que presentar recursos al Tribunal Constitucional, un PSC catalanitzat a la força, i obligat a plantar cara al PSOE i amb un president fent classes de català cada matí, i fen uns discursos en defensa de la llengua catalana, que no havíen estat mai sentits al parlament.
Per tant, si molts troben que donar la presidencia al PSC per part d'ERC va ser una traïció al país potser que s'ho facin mirar, ja que el projecte és incloure els antics immigrants que tot i viure un munt d'anys al nostre país, mai han acabat per apendre la llengua ni per integrar-se del tot. Decantar-se per CiU hagués estat tornar a excloure tots aquells castellanoparlants de la política catalana.

ERC ha aconseguit que aquells que abans defensaven aferrissadament "el seu poble" ara pensin que abans de defensar "el seu poble", han de defensar casa seva, que és Catalunya!!

Apa: Salut i República!!

lunes, 14 de julio de 2008

Acampada Jove

Després d'una setmana prou intensa amb la Festa Major de Terrassa, el "Jove Tu També Pots..." tacant-la amb un fenomenal concert d'Obrint Pas, les JERC-Terrassa, vam marxar cap a Sant Celoni on s'organitzava l'Acampada Jove.

Jo com molt altres militants de JERC, estàvem a la organització de l'esdeveniment, nosaltres però teníem uns horaris, i havíem d'encarregar-nos de les barres, seguretat, etc, depenent de la persona.
En tot cas, vam tenir moment bons i moments millors. Ja feia temps que tenia ganes d'assistir a una concentració d'aquestes, acampada, concerts, amics i amigues... trencar una mica amb les constants festes a discoteques, o grans concerts que tot i l'aglomeració de gent priven de la relació personal, ja que amb no sé quants Kw de potencia en amplificadors, fan impossible qualsevol conversació... a l'Acampada en canvi surt el millor de tothom.

Un moment màgic va ser Dissabte a la nit.. cap a les 19, va començar a ploure, i finalment va tenir que suspendre els concerts i desallotjar tothom al pavellò municipal de Sant Celoni.
Quan allò podia haver estat un moment de crisi, jo i altres acampats, vam treure les gralles, i en qüestió de 5 minuts, la zona d'Acampada 1, estàvem ballant al so de la més pura música popular. Fet totalment impossible en discoteques, o concerts... allò va ser un sentiment preciós, veure com a la gent tant se li en fot, si sonen uns o sonen d'altres, al final tot som joves, i estem allà per divertir-nos, i si uns fan gresca els altres s'apunten i canten allò que toques!! enfi... sensacional!!

Acampada per molt anys més!!

lunes, 7 de julio de 2008

Recull d'aventures

S'acaba Festa Major, després de tres dies espectaculars, avui he tornat a la feina.

Les nits al JOVE TU TAMBÉ POTS... "ALLIBERAR EN FRANKI" han estat com ho solen ser, esgotadores, 6 hores servint begudes a la joventut terrassenca afamada de festa. Certament aquesta edició m'he adonat, de la importància que té el "Jove" pel jovent de Terrassa. Aquest és l'únic esdeveniment amb cara i ulls que s'organitza a la ciutat, la resta de bars, zones d'oci, discoteques, sales de festes, etc. venen continuament boicotejades per l'Ajuntament, limitant les places d'aparcament, limitant horaris, denegant permisos, o com intenten fer amb el Jove, disminuint pressupost. Tot i així les JERC continuen impulsant el Jove, des del Consell de la Joventut, juntament amb la resta d'entitats que el composen.

Però Festa Major no ha estat únicament el "Jove" tot i que ha estat una part prou important del temps. Tot comença amb la baixada del Drac, i la festa que segueix, bastoners, gegants, nans, ballen al so dels Ministrils del Raval, gran grup de música tradicional catalana, que han recuperat antigues dances i musiques terrassenques, deixant així una reliquia en mans de tots els terrassencs!! Un cop descobert el capgrós de l'any, la Festa comença!!

Diumenge al migdia vaig assistir al Raval de Montserrat on Minyons, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i Castellers de Terrassa, oferien una actuació castellera d'alt nivell.

Avui dia 7, festiu a Terrassa, però laboral per la Diputació de Barcelona, i per tant pel PVI, hem fet jornada conjunta, és a dir, avui anàvem els dos informadors de cada unitat. Aquests dies són molt fructífers, ja que es comparteix informació sovint vital pel dia a dia. A més al vespre ens han reunit al parc de Bombers de Bellaterra, per comentar-nos algunes coses.

Us deixo un seguit de fotografies dels últims dies.

martes, 1 de julio de 2008

Incendi a Palau Solità i Plegamans

Tercer incendi que em trobo!!

Cap a les 4 de la tarda, les unitats del Vallès Oriental han cantat la columna de fum, i la unitat 114 del Vallès Occidental, s'hi ha apropat per veure la magnitud de l'incendi. Per sort era només una fabrica d'una zona industrial i no hi havia risc d'incendi forestal. Tot i així ha estat prou espectacular, perquè a part de la imponent columna de fum, des de la meva posició (a la serra del Troncó) amb els prismàtics, aconseguia veure unes flamarades que devien pujar 6 o 7 metres d'alçada...