domingo, 30 de marzo de 2008

JAUME I "El Conqueridor"


Jaume I, fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. El seu pare era molt afeccionat a les dames, però rebutjava a la seva muller, per la qual cosa va ser enganyat per aquesta, i 24 Prohoms, Abats, Priors, l'oficial del Bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, que li feren creure que jeia amb una de les seves amants, cosa que era fingida per la seva pròpia esposa; mentre aquests, i tot el poble, resaven. Quan arribà el dia entraren a la cambra, i es descobrí l'engany, el Rei botà del llit i tragué l'espasa. Li explicaren el que havia succeït, i ell va dir: “dons el cel vulgui complir els vostres vots". Aquell mateix dia fugi a cavall de Montpeller. Passat el temps de l'embaràs va nàixer qui després seria el Rei Jaume I.

Si ve, el seu naixement ja fou tota una aventura, provablement ja era un preludi del que seria la vida de l'home que avui recordem per fer 800 anys del seu naixement.

Avui tots parem atenció al que fou el fundador de la nostra nació. Ja que els Països Catalans foren creats en l'expansió de la Corona en vers el sud i l'est, d'on vàren sorgir els regnes de València i Mallorca.

Això no haguès estat possible sense un personatge com en Jaume I, era necessari, no nomès per la conquesta, que sense dubte fou important!, sinó també pel control a l'interior del seu territori. Jaume I, va ser capaç de mantenir unit aquest regne, tot i les continues revoltes de la noblesa, i pertant aquesta figura d'home d'Estat, capaç d'aconseguir el vassallatge dels diferents nobles, perquè entenien que era el millor pels seus comptats, fou una peça importantíssima a l'hora d'engrandir el Regne.

Com a tall d'anècdota, en Jaume I, portava la seva dona Violant D'Hongria i els seus fills al setge de les grans ciutats. Sabent com n'eren de perilloses aquestes guerres, feia això provablement per encoratjar les seves tropes i per desanimar les rivals ja que no semblava ser un acte gaire habitual.

miércoles, 26 de marzo de 2008

De 9 ESCAPADA!!!!!


Doncs si, tot i haver-me promès no tornar a sortir amb la motu fins el canvi de neumàtics, he caigut a la tentació.
Aquesta setmana santa, fart ja d'estar a casa, dilluns al migdia amb un Sol com Déu mana, vaig agafar la motu i vaig sortir...
Dubtava si Rellinars (com de costum) o canviar i fer Castellar.
Castellar!! un cop allà, vaig tirar cap a Sant Llorenç Savall (no hi havia anat mai) i tenia curiositat.
La meva intenció era de no anar gaire més enllà, però va ser impossible reprimir les ganes de continuar en veure un gran "anunci" de la Generalitat, disculpant-se per les obres de reparació del ferm de la carretera entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders.
De sobte, vaig sentir algo dins meu, una sensació d'alegria com quan et fan un regal, la respiració s'accelera, el cor batega cada cop més fort, els ulls et fan estrelletes i clar... amb aquest panorama emocional no va costar gaire decidir-se!! cap a Monistrol que hi falta gent!!!
Sense saber on era aquell poble vaig tirar i vaig trobar-me amb ni més ni menys que 15km d'una calçada asfaltada dos dies enrera, sense pintar, amb una visibilitat boníssima (deguda al malaurat incendi d'uns anys enrera).
Així ni més ni menys que amb el Canigó davant els ulls, el Montcau i Sant Llorenç darrera, el Sol de guardaespatlles tot el trajecte... enfi.. que més es pot demanar??
No cal que expliqui més... la regalada va ser increïble, vaig acabar el perfil en un parell de revolts que ni a Montmeló, on la roda del darrera feia a plaer intents de marxar nomès a cop de gas... enfi.. un 10!!!!

Maluradament aquest cop no vaig dur-me càmara de fotografies, i he hagut d'acudir a una que he trobat per internet de la mateixa zona, això però ja és Monistrol de Calders i no sé ven bé on és perquè no recordo aquesta carretera... jeje però era per possar algo!!

Em sembla que el canvi de neumàtics serà imminent.

domingo, 23 de marzo de 2008

Modernitzant el Bloc!

Bones,
Com haureu pogut veure, he afegit algunes coses al bloc, de fet he aprofitat aquets dies per remenar per internet utilitats pel bloc, i algunes "pijades" com ara el comptador, i he ficat el blog en un rànquing de blogs catalans, cada cop que entreu, no us oblideu de votar-lo!!
Apa: Aprofiteu els pocs dies que queden!!!

P.D: Quan aprengui a ficar videos, la cosa canviarà substancialment!!! (a millor és evident!)

viernes, 21 de marzo de 2008

Extremistes religisos.

Ara sembla que l'únic extremisme religiòs que existeix és el musulmà, i mig món posa el crit al cel quan veu segons quines imatges de gent flagelant-se, o resant a la Meca, o d'aquets terroristes islàmics que es suiciden pel seu Déu.
Avui però qualsevol de vosaltres pot mirar al telediari, com els presentadors, reporters i entrevistats expliquen amb aquell ferbor tan catòlic i espanyol! les seves processons, les flagelacions i els peregrinatges que alguns espanyols han fet!! i ells tan orgullosos d'això. No us recorden pro a les procesons i el ferbor musulmà?? per mi no hi ha cap diferència entre els musulmans, els hebreus i els cristians, tots ells són monoteístes i no accepten cap altre fe.

És trist però veure com aquesta gent és religiosa nomès quan toca, ja que dimarts vinent (pròxim laborable) sortiran al carrer com qualsevol altre dia, tan insolidaris com ho han estat sempre, tan crítics amb els musulmans com abans de setmana santa. Enfi, és trist que se li doni tanta cobertura, quan en canvi al Tibet, Xina està ficant l'exèrcit i "frenant" (a la seva manera) els exaltats.

MANI!


Font: aleixsalo.blogspot.com

martes, 18 de marzo de 2008

Solidaritat amb el Tibet



Realment trist el que aquets dies esta vivint el Tibet!!
Realment trist el que Xina esta fent amb la informació!!
Realment trist el que la comunitat internacional no esta fent amb el problema (condemnar-ho!)
Realment trist que al s.XXI els estats no entenguin que s'han de basar en l'entesa dels pobles i no en la imposició del gran sobre el petit!!

Avui toca solidaritzar-se amb el Tibet!!

sábado, 15 de marzo de 2008

Que no us enganyin

Cito el missatge que va possar n'Isaac Albert cap de llista d'ERC-Terrassa:

No cal que ens enganyem. El PP i el PSOE no són el mateix. Dir el contrari no és dir la veritat. Ara bé, dir que són diferents és un premi massa gran i immerescut pel PSOE. No s’ho ha guanyat, almenys a Catalunya, que li diguem que és diferent. No es mereixen que els distingim amb uns resultats que no s’han guanyat i amb uns elogis que maquillarien, i molt, la seva política al nostre país.

El PP, ja el coneixem, és el dels recursos al Tribunal Constitucional, el que vol guanyar als jutjats allò que ha perdut a les eleccions; el PP és el de les manifestacions en contra de tot (en contra dels drets de les persones homosexuals, en contra dels drets civils, en contra dels drets nacionals,…); el PP és el que es treu la careta i diu, en un debat a la televisió pública, sense vergonya de cap tipus, que el català i el valencià són coses diferents, en contra de tota la comunitat científica mundial; el PP és el que diu que no vol un Estatut digne per a Catalunya, i l’envia al Constitucional. El PSOE és el que ni diu que no, ni diu que sí, que el català i el valencià són el mateix ni ho defensa públicament; el PSOE és el que promet que “aprovarà l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya” i després li passa el ribot (Alfonso Guerra dixit) i el deixa rebaixat a paper de fumar; el PSOE és el que diu que invertirà molts diners en rodalies a Catalunya, i tot seguit diu el mateix a Madrid, no fos cas que algú és pensés que ens beneficia; el PSOE és el que parla de federalisme els dos primers anys de govern i els dos següents de la unitat d’Espanya; el PSOE és el que aprova el retorn dels papers de Salamanca, però després no ho fa.

Per sort, a Catalunya, la batalla electoral no és bipartidista. És pluripartidista. Per sort, i per cultura, per tradició, per manera de fer, per tarannà, que s’ha posat tan de moda, els catalans i les catalanes tenim el costum de pensar que les coses no són blanques o negres, sinó que hi ha molts altres colors. I aquest és l’aspecte important. No és PP o PSOE. És molt més que tot això.

Com més forts, com més potents, com més ben representats estiguem per partits que posen l’accent en les necessitats reals del poble de Catalunya, menys haurem de dependre de la bona voluntat o de la possible generositat, més aviat improbable, d’altra banda, dels partits espanyols. No haurem d’estar patint, sistemàticament, per si, les promeses fetes en època electoral es mantenen en la realitat quotidiana.
I entre els catalans, també n’hi ha, de diferències. No és el mateix Esquerra, que hem dit per activa i per passiva que no pactarem amb el PP, que CiU que diu, textualment que “CiU es una chica dispuesta a irse a la cama con quien sea”, en una entrevista al nº 2 per Tarragona. No és el mateix tenir i explicar clarament quins són els objectius de la legislatura i de quina manera es treballarà per aconseguir-los, que anar dient que ja es veurà en funció de com vagin les coses. Nosaltres, Esquerra, a Madrid, practiquem la monogàmia. Som monògams; nosaltres el que sí que sabem és que no ens n’anirem al llit amb el Sr. Rajoy. Segur. Amb el Sr. Zapatero, dependrà dels seus compromisos; això sí per avançat. I per tant, com menys fort sigui, millor per Catalunya.

I com que no són el mateix els uns (PP) que els altres (PSOE) ni som el mateix els uns (ERC) i els altres (CiU), l’única opció útil per als catalanistes, per a la gent d’esquerres, per a la gent progressista, per a la gent que vol que tinguem un futur propi i que sigui nostre és votar Esquerra Republicana de Catalunya.

Perquè és l’únic partit que parla clar i que diu què farà i com ho farà. I que a més compta amb la persona adient per poder dur-ho a terme. Perquè és l’únic que no donarà xecs en blanc. Perquè som els únics que aprenem de l’experiència passada. I ja sabem que amb les promeses no s’hi pot comptar; que l’únic que val són els acords signats. I a això és al que ens comprometem. A treballar seriosament, de manera constant i ben argumentada per una Catalunya lliure i respectada. Perquè a nosaltres, sí que ens respecten.

viernes, 7 de marzo de 2008

Solidaritat


De la solidaritat catalana se'n diuen moltes coses... mitja espanya pensa que som uns garrepes que ho volem tot per nosaltres sense donar rés a canvi.. sovint hi ha qui diu que la Generalitat va a Madrid a portar-se saques de diners cap a Catalunya... ve.. això és evident que és fals... nomès cal viure un temps a Catalunya per veure.. que cal més finançament... que no hi ha diners per arreglar Rodalies, que les Autopistes s'han d'ampliar i millorar-ne la seguretat, que cal internacionalitzar l'aeroport de Barcelona i fer arribar l'AVE a Europa!!

Així, com és que la gent pensa que els robem?? ve.. escolteu la COPE d tan en tan si aguanteu... però hi ha qui l'escolta cada dia.. i es creu totes les barbaritats que diuen... fan demagògia amb qualsevol cosa, i la gent, s'ho creu... aquest discurs espanyolista tira merda a sobre Catalunya per fer veure que som nosaltres els lladres, mentre a la seva capital creixen quilòmetres i quilòmetres de rondes inutilitzades... unes obres molt cares tant economicament com mediambientalment... però bé.. aquesta és la política espanyola, ho és ara, ho ha estat amb el PP i va estar amb el PSOE, i si no fem crèixer el vot catalanista ho continuarà essent!!

Apa: Salut i República!!

domingo, 2 de marzo de 2008

Memoria Històrica

Temes a priori tan llunyans de nosaltres però que malauradament encara ens afecten, a voltes pensem que nomès d'escallimpantes... pero molt sovint no és així i és trist que després de 30 anys de la "transició" encara estiguem amb les mateixes "històries"..