sábado, 28 de junio de 2008

Grans Espanyols!!

Delegat de RENFE, després que un tren de rodalies quedés atrapat més de dues hores a un túnel!

Tall històric.

martes, 24 de junio de 2008

S'apropa Festa Major

Provablement no serà la millor Festa Major, però sens dubte un any esperant-la, espero disfrutar-la com mai! A més aquest any ve Antonia Font i Obrint Pas, (per aquells que no ho sapiguèssiu).

Us deixo un video que he trobat que m'alegra i em fan venir ganes de festa!



Salut!!

domingo, 22 de junio de 2008

Control Vallès, aquí Roure 50, canvi!!
Endavant Roure 50, canvi!!
Informo d'una columna molt negra per la zona d'Ullastrell!! canvi.
Control Vallès, aquí unitat 116, confirmo la columna, és molt negre i surt d'un polígon!!
Rebut, apropeu-vos-hi per tal de confirmar la informació, canvi!
Control Vallès, aquí unitat 118 des del Turó del Gurugú informo que jo també veig la columna!!
Rebut U.118 gràcies per la informació.

Així ha sonat per la ràdio prop de les 3 del migdia la primera columna de la campanya!
Tot i que no l'he cantada jo, estic prou content d'haver-la vista tan aviat, tot i els 30km que provablement ens separaven!! quina emoció!!

10 minuts després en cantaven una altra a l'abocador de Vacarisses, tot i que la meva ruta passa molt aprop i hagués pogut informar a la perfecció de l'incendi en aquell moment estava a l'altra punta dalt d'un cim (Turó del Gurugú) amb el Vallès als meus peus. Així que he deixat fer a d'altres.. jejeje

Han estat uns 20 minuts de bojeria!! allà al sostre del Vallès amb els prismàtics enganxats als ulls miran tot allò que passava! Per sort no hi ha hagut gaires problemes.

El cas és que el dia començava bé, ja que avui començaven la campanya totes les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) així com els destacaments de Bombers pel territori i tot plegat ha fet que avui la ràdio treguès fum!! jejeje m'ha encantat!!

Demà més!! Bona nit!!

P.D: Si d'alguna me n'haig de sentir "la meva" serà aquesta tot i viure només un any, me la sento bastant més que no pas "la roja".

viernes, 20 de junio de 2008

PVI

Avui m'he endut la càmera de fotografies i mireu quins paisatges, espero que us agradin!!
Us deixo a més, la que per mi és una de les músiques més boniques del món!! i evidentment la millor pel·lícula.

Família de perdius, espero que pogueu veure-les.
Aquí teniu el meu company d'estiu, no us podeu arribar a pensar lo bé que va aquest cotxe!! pels que no ho conegue-ho, la muntanya de darrera és La Mola!!Paissatge preciós amb les tonalitats del camp les muntanyes de darrera i el cel blau!CORRANDES D'EXILI - PERE QUART


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Salut Companys!!

P.D: s'acaba La nit al dia, gran programa i millor presentadora! es trobarà a faltar!!

lunes, 16 de junio de 2008

Punt d'Inflexió // Punt de sella

Primer de tot us convido a escoltar aquesta cançó del ja retirat Lluís Llach, persona prou estimada pel poble, proper i molt admirable, tot i que personalment vaig conèixer el seu repertori el dia que feia l'últim concert a Verges... més val tard que mai.



Aquests últims dies, han estat dies de canvi, de fet tot el mes de Juny ho ha estat...
Aquest mes, ens van eliminar de la fase d'ascens, estic d'exàmens, he començat a treballar al Pla de Vigilància contra Incendis, he entrat a JERC-Vallès Occidental, a ERC hem tingut el Congrés Nacional, emocionalment no han estat els millors dies, i tot plegat m'ha dut a un punt de dir prou!!

Ahir vaig fer allò que tant m'agrada de sortir amb la SH a fer un volt, i vaig escollir Marganell per trobar-me davant Montserrat, mai he entès perquè aquella montanya em transmet tranquil·litat, però ho, fa. Vaig parar-me al mig d'un camí amb paper i bolígraf i vaig decidir-me a deixar anar tot allò que em passava pel cap... us recomano la experiència...

Avui em decideixo a marcar un Punt d'inflexió, un Punt de Sella (pels entesos), un canvi de rumb ("pa los de la LOGSE"). No tinc clar el destí, però és allò de "caminante, no hay camino, se hace camino al andar" a més diuen que "piano piano si arriva lontano" per tant no hi ha gaire a dir, amb peus de plom, sense cometre errades, tiraré endavant allò que em proposo, que m'he proposat, i que en breu em proposaré.

Potser hi té alguna cosa a veure el recull de fotografies que dissabte ben entrada la nit vaig parar a mirar-me... el recull fotogràfic de me mare i se família, tresor personal, que mostra les arrels, l'essència... "Qui perd els orígens, perd la identitat", així dissabte vaig fer recull d'orígens, de records, d'històries que l'avia m'explicava del seu poble, de la gent, de la seva família, amb una clara intenció d'enfocar tot això, d'una forma útil pels moments i els problemes d'avui.

Aquesta és una fotografia del meu avi (dreta) a Còrdova, abans d'aquells tristos anys de la guerra civil, quan a la península encara es respirava tranquil·litat i molta indiferència i desconeixença dels rumors que venien de la ciutat. La més estreta relació que hi he tingut van ser un seguit de cartes que va escriure a se mare des de la presó de Sevilla. Sovint quan les llegeixo no puc estar-me de pensar en allò que en aquells moments li devien passar pel cap a un jove de 20 anys, camperol de tota la vida, on una tragèdia d'aquelles magnituds, els marcaria la vida, els amargaria la joventut i els obligaria a prendre decisions tan i tan importants com les d'emigrar de la seva terra tan amada per hom que sent els orígens per tal d'assolir uns mínims que els permetés sobreviure.

Trobo admirable que després d'una vida marcada per l'horror d'un poble enfonsat, i amb prou problemes de salut, encara tingués somnis!! admiro, com aquell camperol que passà a ser obrer, castigat per la presó, continuà endavant i en morir van trobar l'afiliació al partit comunista (encara il·legalitzat) i uns diners que guardava per comprar-se un cotxe.

És el poc que sé, però alhora m'és prou per prendre forces, i tirar endavant, perquè si ell després de tot encara tenia ganes de lluitar, jo n'haig de tenir més!! i fer allò que tants altres haguessin volgut fer, però que traves alienes els van impedir continuar somiant...

Per això "penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí".

sábado, 14 de junio de 2008

Fer història

Demà ERC farà història, passi el que passi, demà els prop de 4000 militants que ens concentrarem al Congrés Nacional, marcarem el camí que ha de seguir ERC, i en conseqüència marcarem en part el futur de la estratègia que volem perquè el nostre país esdevingui una gran nació!

Demà haurem de ser prou conscients del que tindrem entre mans, hem de ser prou conscients del que el poble de Catalunya espera de nosaltres, haurem d'intentar fer-los entendre que ERC ha de liderar el país. Com va dir l'actual president del partit, ERC no ha de formar part de cap govern si no és per liderar-lo. Implícitament amb això s'està tancant la porta a tripartits de difícil gestió i aliances excloents com ho seria un front nacional a la Generalitat.

ERC no ha de seguir cap altre partit!! ERC ha de ser com ho va ser als anys 30 del segle passat, un partit de majories, un partit d'esquerres i que defensa la terra, la nostra terra, els nostres carrers, el nostre dia a dia!! hi ha altres partits que defensen les arrels nacionals de molta gent que estan fora de Catalunya, també ho estan les meves, però com jo una gran majoria de la població hauria d'entendre que de les arrels no es menja, i que per viure bé ens cal gestionar-nos bé!! si ells no ens saben gestionar ens haurem de gestionar nosaltres mateixos!! la qüestió és aconseguir una repartició justa de la riquesa, i no pot ser que sense ser els més rics, som els més generosos i a sobre se'ns tracti com a lladres, com la escòria de la península... doncs no!! diguem prou!!

Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya (Francesc Macià)

sábado, 7 de junio de 2008

Feina feta

Han sortit els resultats de les eleccions d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el resultat següent:
A la presidència:
  • Joan Puigcercós: 2616 vots
  • Joan Carretero: 1937 vots
  • Ernest Benach: 1875 vots
  • Jaume Renyer: 569 vots
A la secretaria general:
  • Joan Ridao: 2637 vots
  • Rafael Niubó: 1671 vots
  • Rut Carandell: 1384 vots
  • Uriel Bertran: 1198 vots
Així queda confirmat que la candidatura "Gent d'Esquerra" s'imposa en aquest procés d'eleccions primàries, que caldrà acabar d'aquí 7 dies al Congrés Nacional que se celebrarà al Fòrum.
Com ja havia predit EI era una força molt minoritària, el resultat de la presidència ho confirma, i n'Uriel les millora però per poc.
Francament cal tenir en compte el suport que ha rebut Reagrupament.cat, que està frec a frec amb ERC-Futur i per tant caldrà que el grup de Gent d'Esquerra tingui ben clar les forces de cada candidatura, que intenti unir-les i sortir el 14 de Juny el més forts possibles.

Fent un símil, trobo que aquest procés és com el món casteller. ERC som una colla castellera de les importants i amb el procés congressual és com si haguéssim entrat a plaça on tothom ens veu, tothom n'opina i malauradament molts són els que intenten dividir-nos i fer-nos mal.
Tot i així cal posar-se d'acord per veure qui puja, com fem el castell i quins riscos tenim, avui dia 7 hem decidit qui puja, i tenim 7 dies fins que sonin gralles i ja no ens poguem tirar enrera, el 14 haurem d'ajuntar-nos tots a fer pinya, folre i manilles si cal, per tal de fer el més forta possible el nostre castell i meravellar així la plaça que tant ens ha criticat!!

La feina ben feta no té fronteres!!

jueves, 5 de junio de 2008

Estiu d'aventures!!

Avui a les 12.45 del migdia sortiem de la biblioteca central cap a Les Comes (Súria) a fer la formació de 4x4!!

Anava amb el meu company de Ruta, i un parell de nois també repetidors que anaven comentant anècdotes i històries d'altres temporades, de coses que s'havien trobat etc.. clar.. jo que encara no he sortit cap dia doncs m'encanta escoltar aquestes històries!!

Un cop allà a Les Comes, una finca increïble molt ben cuidada, amb prop de 600 hectàries de terreny forestal, i una masia en perfecte estat, ens han fet una xerrada sobre la conducció 4x4.. després em parat a dinar una estona i unaltre cop cap a la sala de conferències a fotre'ns una xerrada de Riscos Laborals i el missatge de benvinguda del director del PVI (resumint ens ha dit: Hola benvinguts, no feu el boig, qui bolqui un cotxe està despedit, enfi..). Al final però s'ha acabat la xerrada.. l'última de 4 dies intensos de xerrades, advertiments i coses a tenir en compte..
I ara? doncs els repetidors marxaven i als nous ens tocava per fi la part pràctica, però ves per on al grup on jo hi era.. ens havíem d'esperar... cosa que augurava que seríem dels últims... i efectivament així ha sigut!

Primer ens hem estat prop de 20 minutets estirats a la gespa esperant que fos l'hora que ens havien indicat per començar les pràctiques.. en l'espera em aprofitat per riure una mica, i conèixer-nos ja que érem de zones diferents i no ens coneixíem..
Finalment ens han trucat per començar les pràctiques..
Ens hem pujat al Suzuky Jimmy (foto) i el profe ha començat el circuit.. era un circuit de pujades i baixades, de conducció lateral, arrencada sobre una pujada, pujar una pendent molt pronunciada i baixar-ne una tmb de mol pronunciada.. tot això amb la reductora sempre possada.. i buah.. la primera ronda l'ha feta el professor.. i buah.... com he patit!! després tampoc era per tan.. però bé.. la primera sensació...
Després hem tingut que fer una baixada d'emergencia.. que consta de parar-se en mig d'una pujada i per no tenir que donar la volta, baixar marxa enrera amb la reductora possada... un show!! allò semblava una atracció del Port Aventura jeje!!

Després d'aquestes pràctiques més de circuit, ens ha tocat la guapa, la que constava fer una ruta per la finca, prop de 6 o 7 quilòmetres per pista forestal, provant la reductora, 4x4, frenada d'emergència i l'ABS, passant pel fang.. etc.. francament divertit i preciós, hem vist conills i perdius.. però de sobte han començat a caure unes gotes d'aigua.. i encara ens faltava la part de manteniment.. tan bon punt hem acabat hem anat cap a manteniment ens han explicat ràpidament com es feia el manteniment i a l'hora de canviar la roda (que tothom havia fet) ens hem lliurat ja que començava a ploure considerablement..

Així hem anat cap a la masia, perquè ens donguessin la roba i marxar cap a casa, i ve.. hem fet els tràmits.. de signar uns papers, provar-nos la roba, etc.. i ja podíem marxar.. clar.. el problema era arribar fins el cotxe, que estava a una esplanada... de grava.. ara però una piscina improvitzada.. així que com he pogut he arribat al cotxe, he comprovat que hi hagués el material corresponent i cap a dins que plovia! no sabeu quin greu m'ha fet entrar amb les bambes plenes de fang dins del cotxe nou de trinca!! un crim!! ja que era el primer cotxe que estrenava!! i bé..

Per fi ja podia tornar cap a casa eren prop de les 8 del vespre plovia a bots i barrals i un cop repassat el quadre de control del cotxe, m'he disposat a fer via cap a Terrassa, això sí amb la 4x4 ja possada, perquè en pluja anar només amb tracció posterior segons els monitors és un suïcidi, així que ja d'inici amb la 4x4 molta calma i cap a casa!!

He tornat per la C-55 i la C-58 la Diputació no està per pagar peatges i ni molt menys "l'autopista més cara d'Europa" (C-16)(com recorda un bon amic blogger, cada cop que hi passa!) i com plovia... és allò que veus la foscor davant teu i com cada cop plou més i més.. he posat a prova el sistema de neteja dels vidres i funcionen força bé.. ara... Com plovia!! la carretera era pràcticament un riu, a les zones planes hi havia ben bé 4 o 5 dits d'aigua permanents no ho havia vist mai!!

De sobte quan amb prou feines era capaç de veure el que tenia davant he vist pel retrovisor una llum blava que s'acostava darrera els cotxes que em seguien, i sí!! el Mossos!! devien tenir que anar a una emergència, així que ens hem tingut que apartar per deixar-los pas.. i als 2 minuts hem tingut que repetir la operació amb els bombers... (estava per nar-hi darrera com a "Prevenció d'Incendis Forestals" tot i que amb tanta aigua no hagués colat!! jejej)

Quina aventura.. de fet aquesta carretera m'ha aportat moments molt macos, tornant de partits com Súria, Balsareny, Berga, Andorra, i sempre tornant molt tard, però mai en una situació com la d'avui!! increïble!!

Finalment he arribat a Terrassa, em dirigia cap al parc de bombers, i on havia quedat amb me mare, per recollir-me degut a la tempesta que queia.. en arribar, un bomber que m'ha atès perquè marxaven a una emergència, m'ha dit que el posés darrera i quan he baixat m'he adonat que era tota la esplanada un bassal!!

Demà haurem d'anar a recollir el cotxe en barca... ja és mitja nit, i encara plou!! demà em sembla que no entrarem per cap pista!! farem actes protocolaris, parlarem amb els jefes, responsables d'àrea i poc més!! tan de bo toquem muntanya!! quines ganes!!

Passeu bon dia!!

P.D: Sort Mariona amb la teva aventura de demà!!

lunes, 2 de junio de 2008

El món de la muntanya

Qui de la muntanya se vol enamorar, per Sant Joan hi té d'anar!!

En principi per Sant Joan no estaré a la muntanya sinó a casa estudiant ja que el 25 tindré examen...
Aquest estiu però m'hi estaré una bona pila d'hores a la muntanya, de fet entro a formar part del Pla de Vigilància contra Incendis (PVI) com a Informador Forestal. No ens enganyem, els informadors forestals no fem rés, simplement "informem" és a dir, cada unitat té una ruta assignada i on a més de buscar columnes de fum i avisar-les, ha d'informar de possibles infraccions, com abocaments, xarxes elèctriques en mal estat, etc.. en resum, fer la feina de camp.

Ahir llegia "El bloc d'un forestal" que em va impressionar, ja que era una persona també de Terrassa, que havia estat treballant durant 9 anys a primera línia de foc, i aquest any entrava a formar part del CECAT (és un òrgan de gestió de les unitats disponibles) i per tant deixa el terreny per passar als despatxos.
Jo encara no he començat i per això intento ser prudent, però em fa l'efecte que això m'agradarà, i si el PVI és provablement la base de la piràmide, no descarto per una altre estiu, una plaça de bomber voluntari, o d'auxiliar forestal.. ja es veurà.

Salut!