Avui he anat a una reunió on hi havia els representats de les diferents seccions locals d'ERC del Vallès Occidental, així com els regidors dels pobles de la nostra comarca, i jo hi he anat com a secretari comarcal de JERC-Vallès Occidental, tot i que de la mà del portaveu comarcal que és qui se n'assabenta de tot.
Allà ha vingut en Joan Ridao, recent escollit secretari general del nostre partit.
Ha fet una exposició molt clara i entenedora, ha analitzat l'actual situació del partit, un mes i escaig del passat Congrés Nacional i també ha explicat com està l'actual situació de la política catalana i del posicionament d'ERC en els diferents escenaris possibles.
Trobo que probablement hagi estat el primer cop, que sento parlar un polític amb sinceritat, amb confiança, sense articular un gran discurs de masses, sinó entre companys de feina, analitzant de forma realista la situació del partit i del país, sense embuts i explicant les coses com són i com ell les pensa.
Per tots aquells que diuen que els polítics sempre menteixen, i que no se'ls pot creure, referint-se sobretot a aquest discursos que s'acostumen a fer, uns discursos engrescadors, amb ànim de convèncer i de transmetre la il·lusió i la confiança suficient per obtenir el seu suport a les eleccions. Només vull dir-los que s'equivoquen, que els polítics són persones com nosaltres, que es troben amb uns merders increïbles, amb una responsabilitat molt gran, amb pressió de mitjans i la opinió pública i sobretot amb les debilitats que tota persona té.
En Joan Ridao avui, s'ha plantat davant dels 30 o 40 assistents que hi havia a la sala, s'ha disculpat per no haver aconseguit fer una executiva nacional de concentració, ha explicat les 3 linies vermelles d'ERC a govern (Llengua Catalana, Finançament i Estatut) i ha lloat la feina feta fins ara, o si més no, l'ha defensada, perquè si ve podria haver estat millor, s'ha fet el que s'ha fet, amb unes idees i uns objectius que potser no s'han aconseguit tots, però se n'han aconseguit molts.
Un d'ells i provablement un dels temes que poca gent se n'adona, és com des de l'entrada d'ERC a l'escena política catalana, s'han possat sobre la taula uns temes abans impensables, com ho ha estat el nou Estatut, el nou finançament, el dret a decidir. No trobeu que ara es parla molt més d'independencia? de dret a decidir? d'autonomia? de federalisme?. Tots aquests eren temes abans intocables.
Ara amb l'entrada d'ERC a govern, tenim una CiU ansiosa de poder, obligada a moure's per aconseguir vots, un PP que no li queda cap més sortida que presentar recursos al Tribunal Constitucional, un PSC catalanitzat a la força, i obligat a plantar cara al PSOE i amb un president fent classes de català cada matí, i fen uns discursos en defensa de la llengua catalana, que no havíen estat mai sentits al parlament.
Per tant, si molts troben que donar la presidencia al PSC per part d'ERC va ser una traïció al país potser que s'ho facin mirar, ja que el projecte és incloure els antics immigrants que tot i viure un munt d'anys al nostre país, mai han acabat per apendre la llengua ni per integrar-se del tot. Decantar-se per CiU hagués estat tornar a excloure tots aquells castellanoparlants de la política catalana.
ERC ha aconseguit que aquells que abans defensaven aferrissadament "el seu poble" ara pensin que abans de defensar "el seu poble", han de defensar casa seva, que és Catalunya!!
Apa: Salut i República!!
Postal de campanya, by Toni Amén (nse si ho ha fet ell, però ha estat qui m'ho ha enviat...)
