i tu què penses pensar??

Saben aquell que diu: “A mi la política no m’interessa” o aquell altre: “A mi ja m’està bé” i aquell de: “A mi tan se m’enfot tot” també conegut com el “tansemenfotisme” jeje.

Bé tots plegats són fills del franquisme, molt sovint els trobareu en la franja dels 40 en amunt, persones que involuntàriament han interioritzat que queixar-se està malament, que demanar justícia, és utòpic, que exigir allò que et toca són 15 minuts aguantant llibres, i que alçar la veu o sortir-se del marc establert comporta un cop de regla als dits.
Estic segur que tots algun cop haureu sentit això en boca dels vostres pares, familiars i adults en general. És una història que és repeteix fins la sacietat, allò de “jo vaig córrer davant dels grisos”, suposo que ja enteneu per on vaig…

Un consell, No penseu com els vostres pares!!

Nosaltres som fills de la Democràcia, i aquestes històries del segle passat, són divertides de sentir, però no aporten rés.

Penseu que la societat adulta, avui dia, manté un conformisme a les venes sovint enganxós, però on els joves no hi podem caure, nosaltres sabem que “qui no plora no mama” i per aconseguir alguna cosa ens l’hem de currar, que ningú ens regalarà rés, i farts de sentir que “la joventut d’ara no és el que era”, jo els responc que tenen raó, que Nosaltres, som millor!!, nosaltres hem de ser els que trèiem del nostre país aquesta boira que hi ha sobre temes, com el sexe, la guerra civil, la política, etc.. temes on si us adoneu als adults no els agrada parlar-ne, pot ser no en parlen perquè al franquisme no se’n parlava?
Del sexe hi ha qui encara pensa que la homosexualitat es cura, de la guerra civil directament no pensen, uns saben que els comunistes eren dolents i els altres pensen que ho eren els falangistes, debat etern que un cop més no porta enlloc…

En especial us volia parlar de la política, però no d’aquesta política de “mica en mica s’omple la pica” perquè si tens set i la pica no és plena, te la beuràs i tornarà a estar buida… sinó de la política de la eficàcia, cal que el país funcioni, i avui dia ni l’administració és eficaç, ni ho són els nostres polítics, ni ho són les lleis!
Però és el sistema el que no funciona? o són les peces del sistema que no acaben d’estar ajustades?, jo més aviat diria que hi ha moltes peces que estan desgastades, d’altres que sobren i moltes que els hi cal un rajolinet d’oli…

Entrar en detalls seria impossible i no acabaria mai, però la reflexió és que allò que avui en diuen “política” no és més que un estira i arronsa entre uns i altres, unes ambigüitats lamentables i una falta de sentit del lideratge alarmant.
Però no cal pensar que el món s’acabarà que la vida no té sentit i que Catalunya està perduda, sinó que cal posar-se mans a l’obra, començar a exigir funcionalitat a allò que no la té, exigir allò que ens mereixem, crear, en definitiva, una societat participativa, que reclami als seus dirigents allò que troba imprescindible!!

Crits i Amunt!!

Relació amb l'entorn

"Lo bueno, si breve dos veces bueno" (això diuen.. pro jo vull més!!)

El PVI d'enguany s'acaba... i és hora de fer balanç.
Aquesta feina m'ha permès tenir un dels estius més bonics de la meva vida, amb intervals vacacionals (cosa impensable als últims estius).
Algunes de les coses que vull destacar és que per fi li he vist la cara amable a l'Administració pública, estaba cansat de topar-me sempre amb problemes i complicacions, avui per fi sé que té una altra cara, la d'una maquinara administrativa engranada i eficaç que resol els problemes de la ciutat amb celeritat, cosa que estimula a continuar fent la feina bé. Tot i que sé que això se li ha d'atribuir a les persones que han intervingut, basicament Medi Ambient, Protecció Civil i Brigades.

Un segon punt a destacar és la experiència de viure dia a dia al bosc, 8 hores entre pins, alzines, esbarzers i plantes de tota mena, amb la fauna que hi viu (ocellets, conills, perdius, aus rapinyaires, àguiles, esquirols, etc..) una experiència avui dia, insòlita.

El contacte també ha existit amb els altres mitjans de defensa dels boscos com els Vigilants del Parc Natural, bàsicament amb els de Matadepera amb els que hi he passat molts migdies al camí de Puig Codina, però també amb els informadors del parc a Can Robert (camises verdes). També he tingut relació amb els Bombers de la Casa Vella de l'Obac, un petit destacament de bombers amb moltes ganes de xerrar i amb els que no hi he parlat gaire però els moments sempre han estat gratificants, com ho va ser la paella que vam fer plegats. Els ADF's també han estat presents durant tota la campanya i al final m'hi he acabat apuntant.

Una de les relacions més boniques ha estat la que he anat mantenint amb els pastors de la zona, grans coneixedors del territori i de la història del mateix, pous de coneixement pel que fa a rumors, històries i conflictes, món totalment desconegut per mi abans d'aquesta feina. Però també he tingut relació amb molts excursionistes, ciclistes, atletes, i tantes altres persones que volten pel bosc, i que espontàniament entablem conversació, ells aprofiten per descansar, i interessar-se per la campanya i pels incendis, i jo faig la feina d'informar sobre la prevenció d'incendis, alhora que em distrec xerrant amb uns i altres, i és que tot i que pugui semblar extrany tanta conversa, quan portes 6 hores sense parlar amb ningú, a la que pilles a un excursionista.. no el deixes anar fàcilment!! jejej


Per últim i la que probablement més m'ompli i més útil hem sigui, és la de conèixer l'entorn, el PVI m'ha permès conèixer el nom de les muntanyes i turons que ens envolten, la història que aquests amaguen, així com descobrir els tresors de la nostra historia que encara avui romanen als camps i boscos veins.

Tot un goig, treballar al PVI, tan de bo ho hagués pogut fer abans!!

Salut companys!!

Turó del Gurugú

Amb aquest nom, és el paratge que més rialles ha creat per l'emissora, ja que quan el sents per primer cop, fa gracia.

Aquest nom ve d'una muntanya que hi ha a Melilla que també és diu Gurugú, i va ser escenari d'una de les més cruentes derrotes de l'exèrcit espanyol (i en tenen una bona col·lecció).

Pel que es veu, rondava l'any 1909 i cap al Maig, l'exèrcit espanyol tenia un acord amb un dels caps rifenys, per poder explotar les mines de ferro de la zona.
Això els companys rifenys ho van veure com una traïdoria i van revoltar-se atacant i sabotejant les mines. Els espanyols, mol en la seva línia, van sortir de Melilla per buscar els incitadors de la revolta i els van tancar a la presó. (han passat prop de 100 anys i continuen fent el mateix, per a mostra en Franki)

Aquest fet va esbalotar més encara el galliner, i els rifenys van organitzar-se i van atacar Melilla diverses vegades. En veure com estava el pati, el general de torn, "Marina", va demanar reforços, i els alts càrregs van creure oportú enviar els reservistes catalans (força típic). Això va crear una insurrecció popular a Catalunya i sobretot a Barcelona, els fets es coneixen com "La Setmana Tràgica".
Finalment prop de l'octubre també del mateix any (1909). Van arribar reforços i a Melilla van concentrar-se prop de 30.000 soldats a les ordres del General Marina.
Aleshores van preparar l'atac contra els rifenys (no hem d'oblidar que els rifenys no eren més que pastors i agricultors de la zona amb una arma a les mans i enfadats).
Els primers dies es van dirigir diferents columnes cap al Gurugú, on a dalt hi havia una fortificació, on van establir-se. A la nit, un coronel (molt espavilat) va agafar els seus homes i va adentrar-se en territori enemic, amb tanta mala sort que van perdres i a l'alba els rifenys van trobar-se tot un batalló espanyol a tir, evidentment van ser massacrats.

Amb aquestes bones notícies el General Marina va ordenar l'atac als rifenys, i cap al migdia van trobar-se que no podien amb els franctiradors rifenys, així que el nostre amic Marina va creure oportú recular al "Barranco del Lobo" d'on no en va sortir viu ni l'apuntador.

Així que veient la competencia de l'exèrcit dels nostres veins, a més d'un se li pot passar pel cap muntar un petit exèrcit, qui sap, potser arribaria a Madrid amb tots els efectius!! jeje

Apa: Salut i República!!

ICV-EUIA

Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa.
Aquest partit de gent ecologista, d'esquerres de debò, que intenta agrupar totes aquelles sensibilitats derivades del Comunisme que avui en dia opten per un repartiment equitatiu de la riquesa, i troben "l'Estat del Benestar" una fal·làcia del capitalisme. Aquest és el partit que en el tema Catalunya-Espanya, no s'ha acabat de mullar gaire, però es parla de federalisme.

Personalment penso que avui dia parlar de Comunisme del pur, i de federalisme, és no antic, prehistòric!! hi ha models, formes de pensar, solucions als problemes d'una realitat canviant, que necessita de models i de valors diferents.

Avui parlar de federalisme, és no adonar-se'n que fa poc més de 2 anys, van carregar-se el projecte d'Estatut del nostre expresident de la Generalitat de Catalunya Molt Honorable Pasqual Maragall, màxim exponent del federalisme, de l'entesa entre Catalunya-Espanya, recorden que va dir ZP quan va arribar a Catalunya "Aprovaré el Estatuto que aprueve el Parlamento de Catalunya" ve tot semblava ser un camí de roses, però quan la maquinaria espanyola es posa en marxa ni ZP, ni Maragall i ni molt menys Saura van poder fer rés per frenar l'esquinçada a la carta magna catalana. Per tant hi ha prou raons per decidir-se avui a donar un pas més i exigir la independència!!

Pel que fa al tema que avui ens comporta, el del finançament, és ridícul el paper d'ICV, a Espanya només té 2 diputats i provablement sigui la menys influent en tot plegat, però és lamentable que presentant una compareixença del president, pocs dies després cedeixi a les pressions del PSOE, donant una imatge pèssima i trencant així l'acord català.

Pel que fa al PSC, encara no s'ha pronunciat, perquè si deien que ERC estava dividida al PSC estan avui de guerra civil.
Recorden quan deien que no calia grup parlamentari pròpi al congrés, perquè si el PSC en algún moment s'hagués de plantar, ho faría!? doncs no ha passat ni un any, que ja ens hem trobat amb una situació prou important, on l'acord de forces catalanes exigeix al PSC no donar suport al PSOE als pressupostos generals del 2009. Però veurem com va dir el ministre Corbacho, que els PSC no es mourà ni un centímetre d'allò que decideixi el PSOE.

Així que el pròxim cop que aneu a votar a unes generals, penseu en la importància del vot catalanista (ERC,CiU) a Madrid, ja que PSC, ICV = PSOE!

Apa: Salut i República!!

Setmana gran!

La passada setmana va ser força maca.

En arribar dimarts vaig trobar-me la roda del cotxe punxada i una petita zona cremada prop de l'Egara.
Aquell mateix dia sento que l'I-207 (torre de vigilància prop d'Ullastrell) diu que a bombers han donat l'avís d'un incendi a la B-122 (Carretera de Terrassa a Rellinars) em quedo parat, i des d'on era a la Serra de les Pedritxes, repasso el traçat de la carretera buscant una columna de fum!! i sí! hi havía una molt aprop de les obres del 4rt cinturó, vaig anar cap allà i quan vaig arribar els bombers de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls havíen arribat i ja estaben apagant el foc. Així que només va ser un petit ensurt..

Després que la setmana fos bastant tranquila diumenge passat dia 17 vam començar xerrant 1 horeta amb l'Enginyer de Zona que ens va venir a recollir unes incidències.
Poc després de sortir de Bombers, vaig veure una columna de fum cap a la zona de Can Boada (foto) prop del Marià Galí. Vaig donar l'avís i les ADF's (Agrupació de Defensa Forestal) i els bombers van encarregar-se d'apagar-lo. Pel que es veu va ser força gran, tot i que jo no hi vaig estar, ja que era zona de la U.112.
Com que no era la meva zona, vaig pujar a la serra del Troncó on hi ha un punt de visibilitat per controlar l'incendi (foto) i controlar la resta de la zona.

Uns minuts més tard veia unaltra columna de fum a l'altre zona de Terrassa, prop del Pol. de Can Petit, on es veia una columna de fum grisa i força espesa, vaig avisar-la i m'hi vaig acostar (no hi ha foto). Un cop allà vaig confirmar que era incendi de matolls i l'ADF de Terrassa s'hi va acostar per extingir-lo.
Havíen cremat una motu amb benzina i el foc es va estendre pels matolls propers, això explica la gran columna de fum que vaig veure al principi, ja que quan vaig arribar la columna de fum era més petita. Al final va venir l'Enginyer de zona, un camió de Bombers i la Policia Municipal.
Al vespre poc abans de plegar, em van avisar perquè em passès pel Carrer Gregal de Matadepera, que un veí havía sentit olor a cremat, pro va resultar ser una falsa alarma. Un dia prou divertit.

Aneto

L'Aneto, amb 3.404 metres és el pic més alt de la península Ibèrica, probablement és una de les excursions més dures, ja que com veureu en les fotografies, tota la pujada es fa per una pedrera molt contundent i durissima, un cop a dalt de la carena, es passa per un coll que dóna accés al glaciar de l'Aneto, i ja s'arriba al petit coll per pujar al pic!

Tot i que vam pujar fins practicament els 3000 metres, ens vam tenir que donar la volta, vam anar practicament sense preparar-nos i no sabíem ni tan sols com era la excursió, en tot cas la experiència va ser força gratificant arribar al sostre dels pirineus!

Us deixo aquesta placa del Centre Excursionista de Catalunya, amb un poema de'n Jacint Verdaguer.

"Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses jovens anyades exa serra! que jorns de pernabatre, que nits de gemegar: per traure a la llum pura del sol exes montanyes del centre de sos craters del fons de ses entranyes com ones de la mar!"

INCENDI A SABADELL

Control Vallès per 118;
Endavant 118;
Informo d'una columna de fum a Sabadell;
Interrogo si es troba al nucli urbà;
Negatiu no, es troba a les afores mol a tocar de l'aeroport;
Rebut 118 ara ho comunico a Bombers, gràcies per la informació;
Rebut i fi;

Ueeeee!! primera columna de fum que canto en tota la campanya!!! s'ha fet esperar però finalment ha arribat!! jeje al final va resultar que els Bombers ja ho sabien, però bueno, per la nostra emisora encara no l'havia cantat ningú altre!!

Estem a Agost i cada dia abans de plegar me n'adono de com m'agrada aquesta feina, és preciós!! i ara que ja em conec els camins m'ho passo millor!! jeje

Aquí teniu una imatge de Can Torres, una masia al ben mig del bosc, molt maca i amb una vista increïble, pagaria el que fos per viure en un lloc així!!

Aquest és el Torrent de Can Bogunyà, on s'hi troba el pantà de Can Bogunyà (també conegut per Llac Petit) indret força maco de no ser pel munt de deixalles que hi ha a l'entorn i a l'aigua...
Tot i així el torrent manté la seva bellesa i està ple de fonts que malauradament no rajen...

Més abaix d'aquest torrent, ens trobem amb dues línies d'alta tensió i la polèmica Ronda Vallès, 2 carrils per banda que tallen aquests indrets i ens mostra com el creixement i el desenvolupament perjudiquen greument el nostre entorn...

Realment quan voltes per la zona, te n'adones que hem de canviar moltes coses per coexistir amb la naturalesa respectant-la!! i no destrossant-la!
Aquí dal, el sempre imponent Sanatori, o Hospital del Tòrax, un lloc amb una negra història, amb un present misteriòs, i amb un futur incert. Ahir veia per YouTube, el reportatge de l'Iker Jimenez i els de Cuarto Milenio que francament posa els pels de punta.
Aquí dalt teniu el mur d'una antiga presa, situada a l'Obaga del Guitard i que recollia l'aigua del torrent del Guitard, fins que un dia va cedir i finalment es va perdre, segons m'ha explicat un vigilant de Matadepera del Parc Natural (Elies) se'l denominava el Llac Gran però com veieu d'aigua no n'hi ha enlloc i avui només queden les restes del que fou un pantà. És curiós perquè això es veu pel camí vell de Terrassa a Rellinars, i potser hi havia passat 20 o 25 cops, i no me n'havía adonat, fins que un dia vaig parar a brenar i vaig veure el mur!

Per acabar us deixo un parell de fotografies més, el Suzuki després de netejar-lo (potser faltava la foto del "antes" però imagineu-vos-el amb dos dits de pols i fang. La segona és un anunci un pel estrambòtic que es troba a Matadepera, on per comprar una casa, et regalen la Gorra... potser l'anunci és d'abans de la crisi, perquè ara... em sembla que s'hi hauran d'esforçar una mica més jeje!

Bé fins aquí el recull de fotografies i anècdotes d'aquests dies. Ha faltat una del sopar que vam fer tots els informadors a La Mola, i allargant la festa fins les 3 del matí allà dalt amb la rasqueta, tot i així ens ho vam passar molt bé!!

Ara us deixo que demà de matinada sortim cap a Benasque, unaltre paradís on anirem la família a passar 4 dies amb l'objectiu de fer el cim de l'Aneto, no sé si ho aconseguirem però la experiència s'ho val!!

Espero que estigueu passant un bon estiu!!

Apa: Salut i República!!