viernes, 28 de noviembre de 2008

Digues no a un Palau d'Esports, buit!!

Fa uns 5 anys que se senten rumors sobre un Palau d'Esports a la ciutat! Una iniciativa socialista, que hauria d'acontentar tots els que des de fa un bon grapat d'anys, ens queixem de les deficients infraestructures esportives, i la manca d'una política esportiva, que beneficii realment els clubs.

Per Palau d'Esports, jo entenc un poliesportiu de la envergadura del Palau Blaugrana, l'Olímpic de Badalona, o l'Olímpic de Granollers, suposo que així ho entén la majoria de gent.
L'argument bàsic dels que defensen el projecte del Palau d'Esports, és que amb una infraestructura tan gran, la ciutat es bolcarà en l'esport de sala, i així els clubs podran esdevenir clubs de primera línia en les diferents disciplines.
El que no pensen és que el Joventut de Badalona, o el Balonmano Granollers, ja eren equips de màxim nivell abans de tenir aquests Palaus!! A més si us fixeu ni aquests equips que juguen a la màxima categoria, omplen el camp, jo sóc seguidor del barça d'handbol... i no he vist mai el Palau ple! ni contra el Ciudad Real, ni contra equips del màxim nivell d'Europa! i estem parlant del Barça d'handbol! i dels millors jugadors d'handbol del món. El mateix passa pel Granollers, que tenen un palau preciós, però que sempre està buit!! i al Joventut, poc o molt passarà el mateix, alguns dies que es jugin algo important l'ompliran, però la resta de dies, la cosa deixa que desitjar.

Una qüestió: si es fa un Palau d'Esports, qui jugarà? perquè és evident que no tots els clubs i esports podran gaudir-ne! Amb quin criteri li dius al món del bàsquet que no posarà un peu al Palau?? o a l'handbol, o al volei, o a qui sigui... si la majoria d'equips estem en lligues territorials..

Terrassa, pel que fa a Esports, necessita un impuls! i el necessita en matèria d'infraestructures, en matèria de subvencions i ajudes (als clubs i als esportistes), i el necessita en matèria de promoció.
Pel que fa a infraestructures, penso que el model a seguir és el que s'aplica al món del futbol! la majoria, per no dir tots els clubs de futbol de Terrassa, tenen el seu pròpi camp de futbol, a més ara es compta amb una partida per renovar-los amb gespa artificial. Així Terrassa compta amb uns 10 camps de futbol de gespa artificial (o que ho seran properament) i 2 camps de gespa. A ningú se li escapa, que el camí que han seguit és primer fer camps de barri, millorar-los i comptar més tard amb camps de gespa natural.
Trobarieu llògic que el primer camp de la ciutat fos un Estadi de futbol?? oi que no té sentit?? si fem un Camp Nou aquí Terrassa, el Terrassa F.C. continurà a Segona B, perquè no és un nou estadi el que necessita el Terrassa, sinó bons esportistes, i suport. Això exactament és el que necessita l'esport de sala de la ciutat, bons esportistes, bones instalacions i suport tant de l'administració com de la gent.

Si es fa un Palau d'esports, la regidoria d'esports quedarà en números vermells, i el que havía de ser la gran aposta per rellançar l'esport terrassenc podría ser la seva tomba.

Sincerament, penso que ens han venut la moto, ens han fet engrescar a tots els esportistes, amb un Palau d'esports, que no és la solució als problemes crònics dels esports de sala, amb la única finalitat de que els donguem suport. A mi també em feia il·lusió un Palau d'Esports! però històricament se sap que començar la casa per la teulada no acostuma a donar bons fruits.

Em sembla companys, que ens han enganyat!

martes, 25 de noviembre de 2008

Nostàlgia d'un gran estiu...

Com us explico la sensació de pujar per la carretera de Matadepera veient unes muntanyes tan maques amb el sol de mig matí i la frescor dels primers dies de l'estiu acariciant-me la cara?

Recordo el primer dia de ruta, quan el terra encara era moll (després d'aquelles pluges tan fortes de Maig) on tot passejant pels camins de la nostra ruta, podia veure brollar l'aigua de les pedres, basalts per tot arreu, creuar una riera de Gaià plena, eren uns dies de bellesa insòlita en el nostre entorn, i que per això i per ser el primer dia de ruta em van impactar.

M'enduc un record preciós de totes les persones amb qui he parlat, sovint gent que no he tornat a veure més, i que potser no les torno a veure.. però gent amb la que passes uns minuts xerrant, comentant qualsevol cosa, just un moment per distreure's (em recordava a me àvia que pel carrer parlava amb tothom) i en canvi és bonic parlar amb algú que no coneixes de res, que potser no hi haguessis parlat mai, de no ser perquè en un quilòmetre o dos a la rodona no hi ha ningú més..

Hi ha moment màgics, com un vespre parlant amb un pastor de Can Font de Gaià i de sobte vam veure com naixia un xai, l'home tan tranquil i jo vaig anar correns a agafar la càmera de fotografies; "urbanita" devia pensar.. jejej

Un altre dia mític fou la paella a la Casa de l'Obac amb el Bombers... 6 persones dins d'una casa històrica fent una paella, veient la tele, xerrant sobre el PVI, sobre Bombers, intercanviant opinions.. tranquilitat, bona teca, bon ambient...

6 de la tarda al gurugú... després d'un "magnum", "Haggen Dazz" o "calipo" (segons el pressupost) em disposava a baixar cap als plans del bonaire, quan em trobo una parella que em para i m'expliquen que s'han perdut, que volen anar cap a Matadepera.. i res allà explicant-los amb els mapes cap on havíen d'anar, esperant-los als encreuaments amb el cotxe perquè no s'equivoquessin, se'ls veia tant agraïts que cap sou pot igualar aquella sensació d'haver estat útil i haver ajudat a aquelles persones..

7.15 de la tarda a Can Torres una matrimoni i una senyora que no sabien on anar, i em preguntaven llocs i camins per fer un passeig.. entre molts d'ells els proposo el Gurgú... al senyor se li encèn el llum i m'explica fil per randa la història del Turó del Gurugú. Jo enamorat de les histories, no podia deixar passar la oportunitat d'escoltar-lo atentament... sabent que el Control (un cop més) s'hauria d'esperar a que jo dongués la fi de servei!! jejej

Records, moments, sensacions que potser amb 4 línies queden resumides i buides de sentit, però que esdevenen un món paral·lel al que molts de nosaltres estem acostumats, i que en canvi és tant bonic!

Enyoro aquella tranquilitat, aquelles vistes, aquelles sensacions, l'aire fresc de la montanya, menjar els macarrons amb un parell de branquetes, les incursions als turons de la ruta, les xerrades amb tanta gent diferent, pendre el sol a les 3 de la tarda sobre una pedra, les trobades fortuites amb altres unitats del PVI, els dinars amb els ADF, les converses a les 4 de la tarda a l'Obac, perdre'm amb el Jimny pels camins de la serra de l'Obac!!

Vull que torni l'estiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

sábado, 22 de noviembre de 2008

El meu "primo de zumosol"

Recordeu aquell anunci que sortia "el primo de zumosol"?? Doncs jo us presento el meu:
Marc Siscart Gonzalez, entrenador del SHUM-Maçanet

Noticia de la edició digital de l'AVUI:
"El Shum Maçanet ha donat la sorpresa en guanyar el Reus Deportiu per 5-4. Tot i que el Reus ha estat durant gairebé tot el partit per davant en el marcador, el Maçanet ha aconseguit remuntar un 1-3. Primer, amb un empat a 3. Després i en els últims minuts del partit, els gols de Manel García i Xavi González han donat la victòria al Maçanet."

Increïble!!
Moltes Felicitats!!

miércoles, 12 de noviembre de 2008

sábado, 8 de noviembre de 2008

Tio Canya

Avui en baixar a la vella, s'ha pogut viure uns moments certament macos, diada de castellers de Terrassa, amb la col·laboració del Drac i el Drac infantil, la Papallona de Sant Pere, el Bitxo i alguna altre associació de cultura popular que segur que em descuido!!
Amb tot això us deixo el vídeo d'un tema popular.
Recordeu el nom de Tio Canya!!

I TU QUÈ FAS PER CATALUNYA??



Us deixo un link de l'article que he escrit a l'altre blog on col·laboro;-)!!

Salut!!