sábado, 26 de septiembre de 2009

LEITAT

Fa un temps, es va parlar que l'Hospital del Tòrax de Terrassa únic equipament fora de la trama urbana Terrassenca i com aquell qui diu, al mig del bosc! s'utilitzaria per acollir el Parc Audiovisual de Terrassa, perfecte! una brillant idea! utilitzem un edifici en ruïnes per acollir una activitat important. Ara bé! i digueu-me il·lús jo pensava que aquell edifici acolliria els estudis... però resulta que no! que després d'uns anys l'edifici en si continua en ruïnes i en canvi han construït tot un seguit de naus industrials (o llaunes) al voltant que serveixen com a estudis.
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.

Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.

A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...

Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??


Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!

Salut i República!

miércoles, 16 de septiembre de 2009

Històries de la muntanya

L'any passat vaig explicar-vos un parell d'històries, la existència d'un antic pantà anomenat el Llac Gran, molt proper a Can Guitard, o la història que un excursionista em va explicar sobre el turó del Gurugú (34BC04).

Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.

Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.
Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.

La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.
Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.

Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.


Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.

Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.

Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!

La fauna de la muntanya

Així com l'any passat vaig poder fer fotografies d'unes perdius molt petites, que aquest any també me les he trobat (més grans ja) però pràcticament impossible de fotografiar.
Aquest any m'he trobat una fauna, que l'any passat no em vaig trobar, tortugues al mig del camí de la pineda, serps al mig del carrer i àguiles que se'm queden mirant.


Encara em queda la fita de fotografiar un conill i un esquirol, és pràcticament impossible!

Poda intensiva

El Plan E es carrega els arbres de l'avinguda de Barcelona, això, o els han podat molt intensivament.

Dios existe y yo le conozco!

Curiositats que es veuen pel carrer, enfí! felicitats si l'has conegut! dona-li records! jeje

l'Administració funciona

Haig de dir que l'any passat ja em vaig sorprendre quan vaig comprovar que de tan en tant l'administració funciona, té els seus ets i uts, però finalment quan s'aconsegueix l'objectiu és un motiu de gran alegria.

Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.

Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:

Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.


Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!

martes, 15 de septiembre de 2009

Reagrupats

El Reagrupament ha estat com un tumor que ha sortit sol d'allà on no estava còmode, i aplaudeixo que finalment i després d'un temps intentant tant en la Conferència Nacional d'ERC, com en el Congrés Nacional, fer canviar el rumb del partit.
El to crític amb que Carretero es desmarcava de la direcció, en primer lloc em va sobtar, però el vaig trobar molt legítim, i d'una grandesa democràtica del nostre partit molt envejable.
Cal dir que el suport mediàtic em sobtava, hi havia qui deia que era perquè a CiU li interessava una victòria de Carretero, molt més proper al seu pensament del centre-dreta, i altres deien que simplement Carretero era l'excusa per fer mal a ERC.

Tot allò fou un moment del que se'n va parlar molt, i que després al congrés Nacional va quedar finiquitat, Carretero en persona va pujar a l'escenari, i en mitja hora va explicar molts dels mals d'aquest partit i tot allò en que estava en desacord. Quan va acabar dient "i ara retiro la esmena a la totalitat" Em va sobtar molt! els reagrupats ja feien càbales comptant amb suports d'uns i altres per veure si podrien tirar-la endavant, penso que aquella decisió la devien saber ben pocs... i el va honorar, presentar aquella esmena a la totalitat i sotmetre-la a votació hagués estat com un ganivet dividint a la militància.

Tot seguit i després de no trobar punts d'acord amb la direcció del partit, es va llençar a la piscina i va obrir la possibilitat de fer una candidatura per les properes eleccions. Aquí la direcció va suspendre de militància a l'ex-conseller i li va obrir un expedient. Molts van criticar aquesta decisió i probablement no era la millor forma de "fer amics" entre els crítics. Però penso que en clau interna cal saber quan un tumor passa de ser un problema solucionable, quan és un grup de militants molestos i que critiquen però que continuen treballant i passen a ser un grup de militants que utilitzen el partit per créixer i formar la nova plataforma. Les formes potser no van ser les millors, però estic segur que la decisió es prenia amb prou certesa que Carretero i companyia no tenien cap intenció de tornar a treballar per ERC.

Un cop fora i de nou amb el rebombori que van crear els mitjans de comunicació, Carretero inicia la seva marxa per Catalunya en busca d'adhesions, en el següent mes regidors d'alguns pobles i militants més o menys coneguts d'ERC es donen de baixa per formar part d'aquest nou projecte. Tothom s'extranya ja que gran part de la militància que donava suport a Carretero dins del partit, després no l'acompanya fora. Així que passa a ser una organització independentista més dins l'escena política catalana.

Els nous partits sempre juguen amb la desconeixença d'on situar el partit dins l'arc parlamentari, esquerra? dreta? de la mateixa forma que Ciutadans parlava d'unes polítiques progressistes, però amb el temps es va veure el neo-feixisme dels càrrecs, com l'Albert Rivera ex-membre de Nuevas Generaciones (PP) i de les aliances amb Libertas (ultra-dreta espanyola, per les eleccions europees) amb Reagrupament ara per ara passa el mateix.

La qüestió és: Reagrupament on el col·loquem?
Com he dit abans, al principi tots els partits són verges tenen "les mans netes" és a mesura que jugues que te les embrutes.
Des de la direcció d'ERC després de la sortida, se'l titlla de dretes, en el que semblava un intent de desacreditar-lo. Cal tenir en compte que CiU si que li donava suport, fins i tot es parlava d'integrar-lo al partit! i era sabut que l'ona mediàtica dels convergents sempre havia donat cabuda a Carretero.
Però ell va cridar fortament el dia del congrés nacional, que era d'Esquerres!! i que ningú ho dubtés..
Poc després de la sortida dels reagrupats, i en veure quins militants d'ERC s'unien a Carretero, algo feia dubtar que si que eren de dretes, o si més no, eren en general militants molt catalanistes, d'aquells diguem-ne poc respectuosos amb tot allò que no és català de tota la vida.
En qualsevol cas, són impressions personals que poden estar errades.

Ara, després d'Arenys, se sent a parlar d'un possible casament entre Laporta i Carretero, aquí la cosa canvia, i es decanta la balança cap a la dreta de forma quasi decisiva! Laporta ha estat aclamat pels sectors més radicals de la ultra-dreta catalana, pràcticament, ningú ha dubtat mai de la proximitat de Laporta i CiU, però sembla ser que Reagrupament podria ser el destí final.
Si es confirma, col·loco a Reagrupament a la ultra-dreta catalana.

Cal remarcar però que aquest fet, hauria de preocupar relativament poc a la militància d'ERC, potser hauria de neguitejar més a la de CiU, però en qualsevol cas, hauríem d'estar tranquils i contents en veure com hem arribat a una normalitat política de qualsevol país. Això indica la bona salut democràtica i política de Catalunya.
Com a qualsevol país normal, Catalunya té ara els 4 pilars d'un escenari polític, extrema esquerra (CUP, i organitzacions que hi donen suport), esquerra (ERC), dreta (CiU) i extrema dreta (Reagrupament). Tots tenen o se suposa que tenen el mateix objectiu en primer terme, la independència de Catalunya, caldría però preguntar, "i un cop independents, quin objectiu tens?"
Penso que el primer govern d'una Catalunya independent hauria de ser de concentració, tots els partits units per discutir les bases del nou país.

96% a favor de la independència a Arenys de Munt

Va ser molt gran veure la cara dels falangistes, flipant de la gentada que hi havia a Arenys de Munt, un ambient preciós en aquell petit poble ple de senyeres i estelades. No importava el partit, dels diferents catalans, allà tots èrem uns!
Espanya, no té argument per dir no a l'autodeterminació de Catalunya.

miércoles, 9 de septiembre de 2009