Un petit tast del que fem a "Economia de l'Empresa" assignatura que el nom i el temari no tenen res a veure! xD realment treballem comportament individual i organitzatiu.
Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:
MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)
STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.
ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...
Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...
Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..
Salut!
miércoles, 8 de diciembre de 2010
domingo, 28 de noviembre de 2010
Hem de ser la veu del poble!
Després de la nit electoral, i és una reflexió que he madurat durant aquests últims 7 anys...
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
viernes, 26 de noviembre de 2010
miércoles, 24 de noviembre de 2010
Un Pas endavant!! JERC Vallès
El vídeo de les JERC del Vallès per la campanya de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.
lunes, 1 de noviembre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
lunes, 27 de septiembre de 2010
29-S - Vaga General
El pròxim dimecres hi ha convocada una VAGA GENERAL! i la joventut catalana no pot restar impassible! davant d'una retallada de drets tan desproporcionada com la que el govern de ZP ha dut a terme!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!
Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...
Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).
Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.
així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!
Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...
Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).
Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.
així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!
sábado, 18 de septiembre de 2010
Un nou futur per les JERC de Terrassa
El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
jueves, 16 de septiembre de 2010
Istanbul - Turquía
La vella Constantinoble m'ha deixat bocabadat, estic segur que no de la manera que els primers croats van restar després de veure la grandesa i la meravellosetat de la ciutat del Bòsfor. Quan a Europa les ciutats eren plenes de rates, peste i pobresa, sota els dominis dels senyors feudals comptant els habitants de les grans ciutats en milers... Constantinoble ja comptava amb un milió d'habitants!!
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...
D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...
d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.
Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...
crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...
D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...
d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.
Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...
crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...
lunes, 23 de agosto de 2010
lunes, 26 de julio de 2010
Le nozze di Figaro
Non so come ne perchè, ma le nozze di figaro è per me una òpera speciale. non penso che sia strano se soltanto cominciare senti questo:
Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.
Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!
Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!
Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.
No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)
Us deixo un altra peça de l'òpera:
Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.
Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!
Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!
Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.
No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)
Us deixo un altra peça de l'òpera:
jueves, 15 de julio de 2010
Una tarda de juliol entre carenes i camps de blat
El Sol ja mostra les seves últimes llums de la tarda, tot caient per l'horitzó, formant unes belles tonalitats de llum i ombres entre els arbustos del camí del Puig Codina.
La marinada fresca d'avui agita les branques de les petites alzines, i entra per la finestra tot refrescant la tarda.
Del cel blau i clar en cauen tota mena d'ocells, pardals, coloms, corbs, xoriguers, que passegen amunt i avall en busca d'un bon àpat! a mi també se'm desferma la gana, són prop de les set i les ganes d'un bon brenar comencen a ser evidents, però tot i així, sóc incapaç de moure els ulls d'aquelles pàgines que m'expliquen una vella història d'hospitalaris de Sant Joan i de templers en terres de la Corona i del Regne de Navarra, una bellíssima història medieval quan aquesta terra fou rica i plena!
A mi però em toca baixar, resseguir el camí fins arribar de nou a les urbanitzacions de Les Pedritxes i baixar per la preciosa carretera de Talamanca i també antiga (penso en els milers de traginers i caballers, així com comerciants, i camperols que algun dia o altre varen passar per aquests antics indrets). Baixant noto l'aire fresc i humit a la cara, mentre em deixo caure carretera avall, amb la tranquilitat de la feina feta i la satisfacció de fer quelcom que m'agrada molt!
L'humor, les bones sensacions, les ganes de diversió, la felicitat en defenitiva, ve acompanyada de banda sonora i de les contínues falques publicitaries que repletes d'entusiasme anuncien l'arribada de l'Acampada Jove de Montblanc!! la festa reivindicativa més important dels Païssos Catalans!!
Els camps segats i d'altres de llaurats on encara hi cau la llum del sol fan del nord de la ciutat un espectacle digne de veure, les llargues i primes ombres que una darrera l'altre alternen la llum amb l'ombra potser enlluernen algun conductor, jo penso que és com una simfonia de llums i colors que ens regala el dia a la vista! la felicitat reflexada en aquells indrets!!
La marinada fresca d'avui agita les branques de les petites alzines, i entra per la finestra tot refrescant la tarda.
Del cel blau i clar en cauen tota mena d'ocells, pardals, coloms, corbs, xoriguers, que passegen amunt i avall en busca d'un bon àpat! a mi també se'm desferma la gana, són prop de les set i les ganes d'un bon brenar comencen a ser evidents, però tot i així, sóc incapaç de moure els ulls d'aquelles pàgines que m'expliquen una vella història d'hospitalaris de Sant Joan i de templers en terres de la Corona i del Regne de Navarra, una bellíssima història medieval quan aquesta terra fou rica i plena!
A mi però em toca baixar, resseguir el camí fins arribar de nou a les urbanitzacions de Les Pedritxes i baixar per la preciosa carretera de Talamanca i també antiga (penso en els milers de traginers i caballers, així com comerciants, i camperols que algun dia o altre varen passar per aquests antics indrets). Baixant noto l'aire fresc i humit a la cara, mentre em deixo caure carretera avall, amb la tranquilitat de la feina feta i la satisfacció de fer quelcom que m'agrada molt!
L'humor, les bones sensacions, les ganes de diversió, la felicitat en defenitiva, ve acompanyada de banda sonora i de les contínues falques publicitaries que repletes d'entusiasme anuncien l'arribada de l'Acampada Jove de Montblanc!! la festa reivindicativa més important dels Païssos Catalans!!
Els camps segats i d'altres de llaurats on encara hi cau la llum del sol fan del nord de la ciutat un espectacle digne de veure, les llargues i primes ombres que una darrera l'altre alternen la llum amb l'ombra potser enlluernen algun conductor, jo penso que és com una simfonia de llums i colors que ens regala el dia a la vista! la felicitat reflexada en aquells indrets!!
miércoles, 14 de julio de 2010
Manifestació del 10-J
Com es preveia la manifestació va ser extraordinària i històrica!
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.
ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.
A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..
La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!
La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!
Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.
ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.
A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..
La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!
La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.
jueves, 8 de julio de 2010
martes, 15 de junio de 2010
Vox Populi (Editorial DdT 12/06/10)
Cliqueu a la imatge per veure bé el text!
Editorial del Diari de Terrassa, el passat dissabte 12/06/2010. Uns dies després d'enviar una carta d'opinió acompanyada d'una fotografia de la cua a la Biblioteca Central de Terrassa abans d'entrar al matí.
Editorial del Diari de Terrassa, el passat dissabte 12/06/2010. Uns dies després d'enviar una carta d'opinió acompanyada d'una fotografia de la cua a la Biblioteca Central de Terrassa abans d'entrar al matí.
viernes, 11 de junio de 2010
viernes, 4 de junio de 2010
jueves, 3 de junio de 2010
Prohibim els avis!
Per si algú no ho capta i abans de que algú digui que vull carregar-me els avis de Terrassa, és conya!
"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.
Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"
No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.
"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.
Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"
No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.
domingo, 30 de mayo de 2010
Duran, Millet i Pretoria
Aquesta setmana hem assistit a grans converses entre els membres de la xarxa de corrupció de Santa Coloma de Gramanet on el vicepresident de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Santa Coloma "Bartu (PSC)"deia que amb en Mas (CiU) els aniria molt millor.
D'altra banda vam poder llegir que en Florentino Pérez (ACS) i la Ester Koplovic (FCC) magnants de la construcció espanyola feien donacions al Palau de la Música. I que aquestes després venien traspassades a la Fundació Trias Fargas (CiU). Costa creure que Florentino Pérez i les germanes Koplovic hagin descobert el seu nacionalisme català després de sentir un míting de l'Artur Mas o del personatge d'avui Josep Antoni Duran i Lleida i per aquesta raó fessin pagaments astronòmics al Palau de la Música. Evidentment aquests diners són a canvi de quelcom...
... El passat dimecres al Congrés dels Diputats no hi podia faltar ningú, en ZP s'ho jugava tot, no té majoria absoluta al Congrés i pertant necessita dels partits petits per aprovar les retallades de funcionaris, jubilacions, infraestructures, investigació, etc... i ningú li donava suport! de forma que només tenia els 169 diputats socialistes i els vots en contra de PP, ERC, PNV, IU, ICV, BNG, NaBai i UPyD. que en total sumaven 168... amb les abstencions de CiU, CC i UPN.
... Avui a La Vanguardia, Enric Juliana comenta la jornada de dimecres i explica com l'Emilio Botín (president del Banco Santander) va trucar a en Mariano Rajoy perquè finalment donés suport a les retallades. El PP va dir que no, i entre d'altres coses va criticar que en ZP no l'havia trucat per comentar la posició final del PP. l'Emilio Botín va fer el tràmit, i en ZP a la tarda trucava en Rajoy. Més enllà d'això, les posicions de PP i PSOE eren clares.
NO EM CREC! que l'Emilio Botín després de la negativa de'n Rajoy es quedés assegut a la cadira del seu superdespatx de Santander esperant la votació. I em fa l'efecte que l'abstenció de CiU té quelcom de molt obscur! Tant com que posaria la mà al foc que quan algún militant de CiU tingui la decència d'enterrar (políticament) en Duran i Lleida, aquest no es quedarà pas a l'atur sinó que li caurà un càrrec del Banc Santander!! o potser més d'un, perquè si alguna cosa fa en Duran al Congrés és ajudar totes les empreses i multinacionals que li ho demanen.. i que després d'escoltar les sabies paraules de'n Duran col·laboren amb el Palau de la Música!!
morta la cuca, mort el verí!
D'altra banda vam poder llegir que en Florentino Pérez (ACS) i la Ester Koplovic (FCC) magnants de la construcció espanyola feien donacions al Palau de la Música. I que aquestes després venien traspassades a la Fundació Trias Fargas (CiU). Costa creure que Florentino Pérez i les germanes Koplovic hagin descobert el seu nacionalisme català després de sentir un míting de l'Artur Mas o del personatge d'avui Josep Antoni Duran i Lleida i per aquesta raó fessin pagaments astronòmics al Palau de la Música. Evidentment aquests diners són a canvi de quelcom...
... El passat dimecres al Congrés dels Diputats no hi podia faltar ningú, en ZP s'ho jugava tot, no té majoria absoluta al Congrés i pertant necessita dels partits petits per aprovar les retallades de funcionaris, jubilacions, infraestructures, investigació, etc... i ningú li donava suport! de forma que només tenia els 169 diputats socialistes i els vots en contra de PP, ERC, PNV, IU, ICV, BNG, NaBai i UPyD. que en total sumaven 168... amb les abstencions de CiU, CC i UPN.
... Avui a La Vanguardia, Enric Juliana comenta la jornada de dimecres i explica com l'Emilio Botín (president del Banco Santander) va trucar a en Mariano Rajoy perquè finalment donés suport a les retallades. El PP va dir que no, i entre d'altres coses va criticar que en ZP no l'havia trucat per comentar la posició final del PP. l'Emilio Botín va fer el tràmit, i en ZP a la tarda trucava en Rajoy. Més enllà d'això, les posicions de PP i PSOE eren clares.
NO EM CREC! que l'Emilio Botín després de la negativa de'n Rajoy es quedés assegut a la cadira del seu superdespatx de Santander esperant la votació. I em fa l'efecte que l'abstenció de CiU té quelcom de molt obscur! Tant com que posaria la mà al foc que quan algún militant de CiU tingui la decència d'enterrar (políticament) en Duran i Lleida, aquest no es quedarà pas a l'atur sinó que li caurà un càrrec del Banc Santander!! o potser més d'un, perquè si alguna cosa fa en Duran al Congrés és ajudar totes les empreses i multinacionals que li ho demanen.. i que després d'escoltar les sabies paraules de'n Duran col·laboren amb el Palau de la Música!!
morta la cuca, mort el verí!
lunes, 24 de mayo de 2010
Justícia social!
Ara feia uns dies que no escrivia.. però aquí us deixo una vinyeta que enfi.. ja m'he cansat de dir que són molt bones.. així que simplement diré que és de l'Aleix Saló és a dir, sublim! xDD
miércoles, 12 de mayo de 2010
T'adones amic?!
T'adones company, que a poc a poc ens van posant el futur a l'esquena, t'adones amic? t'adones company que ens el van robant cada dia que passa, t'adones amic??
T'adones company que després d'un any i mig posant els diners a les butxaques de banquers i constructors perquè aquests no notin la crisi, amb el Plan E i fons estatals d'ajuts a bancs i caixes ara ens fa pagar al poble els seus errors? t'adones amic?
T'adones company, que seran els nostres avis dependents, els pensionistes i funcionaris els que ara hauran d'apretar-se el cinturó? T'adones amic?
T'adones company que quan en ZP diu que el 35% de l'esforç l'haurem de fer les Comunitats Autònomes, s'està referint a que serà Catalunya la que un cop més li haurà de treure les castanyes del foc?, que serem nosaltres els que haurem de patir un dèficit fiscal encara més gran? t'adones amic?
T'adones company que el que hem aconseguit per Catalunya aquests anys (el nou finançament, l'estatut que obligava a l'estat a invertir un 18% del PIB català en infraestructures, la llei de dependència, el fons per la immigració, entre d'altres) acords postius per Catalunya que es veuen ara troncats per la necessitat d'estalvi de l'estat??
T'adones amic que ens roben i encara ens volen robar més?? t'adones company que ens cal esdevenir INDEPENDENTS?
Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa
martes, 11 de mayo de 2010
domingo, 9 de mayo de 2010
Romeo & Juliet
Romeo & Juliet, va ser la banda sonora d'un dels moments més intensos de la meva vida, no només per allò que vam fer, que va ser tot el possible, sinó pel que podia arribar a significar, dies sencers treballant i pensant en solucions als molts problemes que ens vam trobar i que al final van esdevenir impossibles de solventar si no era com tot en aquest món, per mitjà de diners!! i que evidentment no tenim.
Però si algo tenim és la nostra marca de lluitadors/es, de treballadors/es, i estic convençut que tard o d'hora amb més o menys diners, aconseguirem fer el millor i més gran projecte que el jovent terrassenc podrà dur a terme, autoorganitzant-se, i treballant en equip. Una sensació la de col·laboració i treball en grup, que realment no es pot explicar si no es viu i penso que no s'aprèn ni a l'escola ni a l'universitat!! el somni d'assolir un objectiu comú és una energia que fa treure el bo i millor de cadascú de nosaltres i que més enllà del que diuen les paraules, s'ha de viure!
Avui pràcticament un any després de l'inici d'aquell projecte encara se'm posa la pell de gallina en veure aquell ambient.
Sou molt grans!!
Tard o d'hora engegarem els telers!;-)
martes, 27 de abril de 2010
Llei d'Acollida
Una gran feina d'Esquerra al Govern! una gran feina de l'Oriol Amorós i de tota la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Sense dubte ERC pionera en matèria d'immigració.
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...
lunes, 26 de abril de 2010
sábado, 10 de abril de 2010
15 - SKATEPARK X TERRASSA
El projecte numero 15 de la Consulta Ciutadana és la Construcció d'un Skatepark al Parc de Vallparadís.
Les JERC ja fa temps que treballem en la construcció d'un Skatepark a la ciutat, de fet fa més d'un any que ja vam fer una roda de premsa després d'haver-nos trobat amb diferents entitats del món de l'skate, BMX, etc.
Fa un any ens vam trobar aquestes entitats, que havien parlat amb diferents estaments de l'Ajuntament per mirar de fer aquest skatepark, i tots els van dir que no, sense ajudar-los en res, i l'únic que els van dir és que recollissin signatures per parlar amb l'Alcalde... això és lamentable.. després diuen que hi ha desafecció de la política.. però si qui ha de donar respostes només es passen la pilota els uns als altres...
Nosaltres vam fer la roda de premsa, i vam obrir el debat, en els següents mesos, van sortir diferents articles d'opinió, i fins i tot l'editorial del Diari de Terrassa va tractar el tema, també ho va fer el de l'Avui Terrassa i sembla que el projecte va anar agafant cos.
Finalment Egaraskate va apostar per presentar aquest projecte a la Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos i de fet avui farem l'acte central de campanya, a la plaça Ricard Camí, per unir tot el món de l'skate i donar a conèixer la informació sobre la votació.
Aquest projecte és en tota recla un projecte pels joves, ja no només pels que patinen, perquè aquests evidentment tindran un espai on poder patinar, i qui més qui menys coneix algú que patina, però sobretot és un projecte del JOVENT TERRASSENC és a dir, un grup de joves que s'han mogut per aconseguir-ho i per aquesta raó les JERC els hi hem donat suport, i esperem que molts altres joves de la ciutat també ho facin!!
VOTA EL 15
Les JERC ja fa temps que treballem en la construcció d'un Skatepark a la ciutat, de fet fa més d'un any que ja vam fer una roda de premsa després d'haver-nos trobat amb diferents entitats del món de l'skate, BMX, etc.
Fa un any ens vam trobar aquestes entitats, que havien parlat amb diferents estaments de l'Ajuntament per mirar de fer aquest skatepark, i tots els van dir que no, sense ajudar-los en res, i l'únic que els van dir és que recollissin signatures per parlar amb l'Alcalde... això és lamentable.. després diuen que hi ha desafecció de la política.. però si qui ha de donar respostes només es passen la pilota els uns als altres...
Nosaltres vam fer la roda de premsa, i vam obrir el debat, en els següents mesos, van sortir diferents articles d'opinió, i fins i tot l'editorial del Diari de Terrassa va tractar el tema, també ho va fer el de l'Avui Terrassa i sembla que el projecte va anar agafant cos.
Finalment Egaraskate va apostar per presentar aquest projecte a la Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos i de fet avui farem l'acte central de campanya, a la plaça Ricard Camí, per unir tot el món de l'skate i donar a conèixer la informació sobre la votació.
Aquest projecte és en tota recla un projecte pels joves, ja no només pels que patinen, perquè aquests evidentment tindran un espai on poder patinar, i qui més qui menys coneix algú que patina, però sobretot és un projecte del JOVENT TERRASSENC és a dir, un grup de joves que s'han mogut per aconseguir-ho i per aquesta raó les JERC els hi hem donat suport, i esperem que molts altres joves de la ciutat també ho facin!!
VOTA EL 15
7 - Gespa a Les Fonts
Aquest projecte hi he treballat personalment, com a membre del Club de Rugby Carboners de Terrassa i per això espero que voteu el 7 a Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos.
La història d'aquest projecte, és que la U.E.Les Fonts, van presentar un projecte per fer un nou camp de futbol a Les Fonts, i així poder tenir gespa artificial, ja que actualment són l'únic camp de Terrassa que no té gespa.
L'Associació de Veïns, també dóna suport al projecte ja que d'aquesta forma s'aconseguiria, un equipament esportiu com cal al barri, ja que actualment només hi ha el camp de la UE.Les Fonts i està força allunyat del barri.
Mentre es presentava aquest projecte, els Carboners de Terrassa (el nou club de rugby de la ciutat) va fer reunions amb l'Ajuntament per diferents temes, i en una d'aquestes reunions, els vam comentar que la Federació Catalana de Rugby buscava un emplaçament per un centre de Tecnificació. Els vam posar en contacte, i les reunions entre FCR i Ajuntament van ser molt profitoses, tant que van arribar a un acord, i la FCR posava una quantiosa suma de diners si finalment surt aquest projecte escollit.
El següent pas va ser unir-nos els 4 agents que treballem per aquest projecte, i concretar com fer la campanya i distribuir-nos les tasques, reunions amb gent que té moltes ganes de treballar i de que surti aquest projecte.
La Gespa a Les Fonts, beneficia a la UE.Les Fonts entant que tindran un nou camp de futbol on podran entrenar i disputar els seus partits.
D'altra banda al Club de Rugby dels Carboners de Terrassa ens beneficia, ja que tindrem camp de Rugby a la ciutat, cosa que ara per ara amb prou feines tenim on entrenar.
La Federació Catlana de Rugby tindrà un centre de tecnificació on poder fer els entrenaments de les seleccions catalanes de rugby, així com un centre on fer cursets d'entrenadors, campus d'estiu, etc. i per últim, l'Associació de Veïns es beneficia perquè és un gran projecte pel barri, és un equipament esportiu al servei dels ciutadans que tindran una oferta de futbol i rugby al costat de casa.
La ciutat de Terrassa també se'n beneficia, ja que podrem consolidar un nou esport a la ciutat, El Rugby, i amb les activitats que organitzarà la FCR de ben segur que els hotels de la ciutat ho notaran, així com la ciutat en sí ja que representa un nou equipament esportiu molt ben comunicat amb la resta de la ciutat.
El més maco d'aquest projecte és la unió entre Federació Catalana de Rugby, UE.Les Fonts, Carboners de Terrassa i Associació de Veïns de Les Fonts.
La història d'aquest projecte, és que la U.E.Les Fonts, van presentar un projecte per fer un nou camp de futbol a Les Fonts, i així poder tenir gespa artificial, ja que actualment són l'únic camp de Terrassa que no té gespa.
L'Associació de Veïns, també dóna suport al projecte ja que d'aquesta forma s'aconseguiria, un equipament esportiu com cal al barri, ja que actualment només hi ha el camp de la UE.Les Fonts i està força allunyat del barri.
Mentre es presentava aquest projecte, els Carboners de Terrassa (el nou club de rugby de la ciutat) va fer reunions amb l'Ajuntament per diferents temes, i en una d'aquestes reunions, els vam comentar que la Federació Catalana de Rugby buscava un emplaçament per un centre de Tecnificació. Els vam posar en contacte, i les reunions entre FCR i Ajuntament van ser molt profitoses, tant que van arribar a un acord, i la FCR posava una quantiosa suma de diners si finalment surt aquest projecte escollit.
El següent pas va ser unir-nos els 4 agents que treballem per aquest projecte, i concretar com fer la campanya i distribuir-nos les tasques, reunions amb gent que té moltes ganes de treballar i de que surti aquest projecte.
La Gespa a Les Fonts, beneficia a la UE.Les Fonts entant que tindran un nou camp de futbol on podran entrenar i disputar els seus partits.
D'altra banda al Club de Rugby dels Carboners de Terrassa ens beneficia, ja que tindrem camp de Rugby a la ciutat, cosa que ara per ara amb prou feines tenim on entrenar.
La Federació Catlana de Rugby tindrà un centre de tecnificació on poder fer els entrenaments de les seleccions catalanes de rugby, així com un centre on fer cursets d'entrenadors, campus d'estiu, etc. i per últim, l'Associació de Veïns es beneficia perquè és un gran projecte pel barri, és un equipament esportiu al servei dels ciutadans que tindran una oferta de futbol i rugby al costat de casa.
La ciutat de Terrassa també se'n beneficia, ja que podrem consolidar un nou esport a la ciutat, El Rugby, i amb les activitats que organitzarà la FCR de ben segur que els hotels de la ciutat ho notaran, així com la ciutat en sí ja que representa un nou equipament esportiu molt ben comunicat amb la resta de la ciutat.
El més maco d'aquest projecte és la unió entre Federació Catalana de Rugby, UE.Les Fonts, Carboners de Terrassa i Associació de Veïns de Les Fonts.
Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos
Terrassa està plena de cartells de la consulta pels pressupostos que ha organitzat l'Ajuntament. Cal dir que la via dels Ajuntaments i de la nova política ha de ser aquesta, la de consultar directament la ciutadania sobre com han de ser les coses, però evidentment preguntar com gastar diners, és una pregunta fàcil. On cal preguntar sobretot és en els projectes més transcendentals, com el IV Cinturó, el trànsit rodat per la Rambla, i altres projectes de gran envergadura que sovint no s'arriba a un consens ni tan sols al Ple Municipal.
En el cas de Terrassa s'ha destinat una partida de 4 Milions d'€ a repartir entre els projectes guanyadors. S'han presentat un total de 16 projectes. I sortiran tants com sigui possible, fins arribar als 4MEUR.
D'entre aquests 16 projectes hi ha 3 projectes que per mi són del tot egoistes i fora de lloc. Per exemple el projecte numero 8 "Cobriment de la piscina de La Maurina" No dubto que és un projecte necessari, com el de cobrir tantes altres pistes esportives i piscines, però el pressupost és de 3.900.000€ això vol dir que per sortir haurà de ser el més votat i provocarà que només pugui sortir algun altre projecte de menys de 100.000€.
D'altra banda els projectes que a part de ser coses molt concretes i que per tant afecten a pocs veïns, i en canvi suposen un cost enorme, com la 13 "Remodelació del carrer Provença" amb un cost de 2.400.000€ i la 10 "Remodelació del Passeig Lluís Muncunill amb un pressupost de 2.700.000€. Entenc que els veïns d'aquests barris vulguin canviar i millorar el barri, però aquestes obres, han de sortir d'Urbanisme, o d'un Pla de Barris, no d'un projecte on hi ha molts altres projectes, molt interessants.
En tot cas espero que tot el procés funcioni bé, que no hi hagi problemes amb les votacions.. i que siguem 2 o 3 els pringats que com jo, ja no podem votar per internet... Visca!
En el cas de Terrassa s'ha destinat una partida de 4 Milions d'€ a repartir entre els projectes guanyadors. S'han presentat un total de 16 projectes. I sortiran tants com sigui possible, fins arribar als 4MEUR.
D'entre aquests 16 projectes hi ha 3 projectes que per mi són del tot egoistes i fora de lloc. Per exemple el projecte numero 8 "Cobriment de la piscina de La Maurina" No dubto que és un projecte necessari, com el de cobrir tantes altres pistes esportives i piscines, però el pressupost és de 3.900.000€ això vol dir que per sortir haurà de ser el més votat i provocarà que només pugui sortir algun altre projecte de menys de 100.000€.
D'altra banda els projectes que a part de ser coses molt concretes i que per tant afecten a pocs veïns, i en canvi suposen un cost enorme, com la 13 "Remodelació del carrer Provença" amb un cost de 2.400.000€ i la 10 "Remodelació del Passeig Lluís Muncunill amb un pressupost de 2.700.000€. Entenc que els veïns d'aquests barris vulguin canviar i millorar el barri, però aquestes obres, han de sortir d'Urbanisme, o d'un Pla de Barris, no d'un projecte on hi ha molts altres projectes, molt interessants.
En tot cas espero que tot el procés funcioni bé, que no hi hagi problemes amb les votacions.. i que siguem 2 o 3 els pringats que com jo, ja no podem votar per internet... Visca!
viernes, 12 de marzo de 2010
miércoles, 10 de marzo de 2010
domingo, 7 de marzo de 2010
El cel
Tímidament obres els ulls, mentre notes encara els llençols a la cara i aquella sensació d'estar esclafat per una atmosfera massa pesant! La boca seca, i els ulls com segellats per la pila d'hores que fa que no s'obren.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!
Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.
Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!
Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.
Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.
miércoles, 3 de marzo de 2010
Els Amics de les Arts
Dues cançons que a part de lo maques i la màgia que té aquest grup en directe, em recorden situacions divertides que a tots poc o molt ens han passat algun cop!
lunes, 1 de marzo de 2010
Modena
Simplement mirava el facebook, passava pàgines, mirava què m'havien escrit a mi, pensava en què li havia de dir a diferents persones, que no se'm passés res, que no hagués deixat algun missatge per respondre més tard i que finalment me'n descuidés... una de les moltes hores que paso davant de l'ordinador, o que si més no el tinc encès mentre escolto música, les repeticions de La Competència o potser responc e-mails per resoldre algun dubte o problema que se'ns planteja a la SL de les JERC... Aquest cop però, només mirava el facebook....
De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!
Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...
Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....
Com gira el món!
De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!
Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...
Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....
Com gira el món!
domingo, 28 de febrero de 2010
PNJCat a Manresa!
Ahir dissabte 27 de Febrer de 2010, 
va ser un gran dia per la joventut catalana.
Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.
Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.
Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no.
Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!
Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.
Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.
Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.
Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.
Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.
Llarga vida al PNJCat!!
va ser un gran dia per la joventut catalana.Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.
Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no.
Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.
Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.
Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.
Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.
Llarga vida al PNJCat!!
miércoles, 10 de febrero de 2010
miércoles, 3 de febrero de 2010
miércoles, 27 de enero de 2010
L'idiotisme en el seu màxim esplendor!!
L'idiotisme és una nova forma de viure! aviat trobarem associacions d'idiotes de Terrassa, potser podrem trobar l'Associació d'Idiotes units!! qui diu si no podrem votar mai el Partit dels Idiotes! i si ens hi posem tindrem lligues de futbol dels idiotes!! Programes de televisió que parlaran només d'idiotes!! La radio dels idiotes!! en definitiva una nova classe social d'idiotes!! i l'idiotisme serà una taca d'oli que s'estendrà per tot el món!!
I on està el secret es preguntava tothom!? doncs en la idiotesa de la gent! tots tenim un amic, que no troba feina i està enganxat al salvame!! tothom parla del nas de la puta Belen Esteban!! tots tenim companys que voldríen marxar de casa però que no poden! i es passen les tardes escarxofats al sofà tot escoltants els líders de l'idiotisme mundial escopint i vomitant idioteses a tort i a dret, mentre els cervells es redueixen cada cop més fins a descomprimir-se!! i fins on arribarà això!! trobarem algun dia algú que perd la casa i a les 4 de la tarda deixa de queixar-se per veure els inútils insultant-se?? arribarà el dia que la gent en vaga pararà per veure aquells idiotes?? o definitivament continuaran mirant la tele, opinant sobre si el cabell li queda millor recollit o no mentre el món se'ls cau a sobre.
I per si fos poc els altres col·lectius d'idiotes són els que trobem entre les pàgines de diaris esportius on el fanatisme esportiu no té fi!! tant que podem trobar gent trencant-se les banyes per encertar l'once inicial del Guardiola al pròxim partit!!! però serà burru!!!! i a qui cony l'importa si l'inútil de torn encerta l'once o no?? com pot ser que el cop de colze del Cristiano Ronaldo centri el món de l'actualitat?? tant important és?? que no hi ha prous esports on la gent realitza realment miracles i actuacions espectaculars que ens hem de quedar si el cristiano té les abdominals prou marcades?? som idiotes???
Tenim una crisi de collons, un estat espanyol que ens tracta com a merda, mentre ens roba els impostos, ens posen peatges, ara també ens volen col·locar la merda de totes les centrals nuclears d'espanya, hi ha una "brunete mediàtica" que ataca dia sí, dia també, a Catalunya en general, al Carod-Rovira, al Laporta, a Montilla i a tothom que es mogui i digui quelcom en defensa de Catalunya.
Tenim una crisi econòmica que està creant realment problemes molt greus entre els nostres veins, tothom coneixerà algú que ha perdut la feina!! tots coneixem algú que està a puntet de vendre's el pis, perquè no té més, les administracions sense un duru i això vol dir, pitjors serveis i pitjor resposta de l'administració davant la ciutadania. I què hem de fer?? mirar el nas de la Belen Esteban?? o va essent hora que ens afiliem a un partit, en creem un si no ens agrada cap, ens associem i fem sentir la nostra veu??
Com deia el Sergi Pàmies al Món a RAC 1 quan em facin una col·lonoscòpia penso posar tot un reportatge en directe si cal pel meu blog i que tots i totes les idiotes que estaran venent-se els òrgans per poder pagar els deutes, puguin veure aquest gran aconteixement de l'idiotisme!!
I on està el secret es preguntava tothom!? doncs en la idiotesa de la gent! tots tenim un amic, que no troba feina i està enganxat al salvame!! tothom parla del nas de la puta Belen Esteban!! tots tenim companys que voldríen marxar de casa però que no poden! i es passen les tardes escarxofats al sofà tot escoltants els líders de l'idiotisme mundial escopint i vomitant idioteses a tort i a dret, mentre els cervells es redueixen cada cop més fins a descomprimir-se!! i fins on arribarà això!! trobarem algun dia algú que perd la casa i a les 4 de la tarda deixa de queixar-se per veure els inútils insultant-se?? arribarà el dia que la gent en vaga pararà per veure aquells idiotes?? o definitivament continuaran mirant la tele, opinant sobre si el cabell li queda millor recollit o no mentre el món se'ls cau a sobre.
I per si fos poc els altres col·lectius d'idiotes són els que trobem entre les pàgines de diaris esportius on el fanatisme esportiu no té fi!! tant que podem trobar gent trencant-se les banyes per encertar l'once inicial del Guardiola al pròxim partit!!! però serà burru!!!! i a qui cony l'importa si l'inútil de torn encerta l'once o no?? com pot ser que el cop de colze del Cristiano Ronaldo centri el món de l'actualitat?? tant important és?? que no hi ha prous esports on la gent realitza realment miracles i actuacions espectaculars que ens hem de quedar si el cristiano té les abdominals prou marcades?? som idiotes???
Tenim una crisi de collons, un estat espanyol que ens tracta com a merda, mentre ens roba els impostos, ens posen peatges, ara també ens volen col·locar la merda de totes les centrals nuclears d'espanya, hi ha una "brunete mediàtica" que ataca dia sí, dia també, a Catalunya en general, al Carod-Rovira, al Laporta, a Montilla i a tothom que es mogui i digui quelcom en defensa de Catalunya.
Tenim una crisi econòmica que està creant realment problemes molt greus entre els nostres veins, tothom coneixerà algú que ha perdut la feina!! tots coneixem algú que està a puntet de vendre's el pis, perquè no té més, les administracions sense un duru i això vol dir, pitjors serveis i pitjor resposta de l'administració davant la ciutadania. I què hem de fer?? mirar el nas de la Belen Esteban?? o va essent hora que ens afiliem a un partit, en creem un si no ens agrada cap, ens associem i fem sentir la nostra veu??
Com deia el Sergi Pàmies al Món a RAC 1 quan em facin una col·lonoscòpia penso posar tot un reportatge en directe si cal pel meu blog i que tots i totes les idiotes que estaran venent-se els òrgans per poder pagar els deutes, puguin veure aquest gran aconteixement de l'idiotisme!!
martes, 26 de enero de 2010
Llei de Consultes Populars
Un dels diferents fronts de la lluita pel Moviment Català d'Alliberament Nacional, és el govern de la Generalitat, evidentment el tripartit no dóna tot el que molts voldríem que donés. Però sovint volem allò que faria una ERC majoritària i no és el cas!.
Així doncs i des del marc d'un tripartit amb dos socis sense un àmbit nacional gaire favorable pel nacionalisme català, entenc que el pas de la redacció i aprovació d'una Llei de Consultes Populars, és realment important.
En el primer Estatut el del 30 de Setembre aprovat pel Parlament català, l'article 122, donava la possibilitat de convocar referèndums populars d'àmbit nacional entre els quals se n'especificaven alguns i s'afegia un apartat de "varis" (evidentment tot pensant en un referèndum per l'autodeterminació o directament per la independència) aquest article però, va patir una de les retallades fruit del pacte MAS - ZAPATERO! on l'Artur Mas va canviar aquest article, es va treure l'apartat de "varis" i es va afegir: "tot respectant l'article 142.1.32 de la Constitució Española" on diu que la competència de convocar referèndums és exclusiva de l'estat espanyol...
Això evidentment tanca la porta a un possible referèndum català per l'autodeterminació, però com deia en Pere Aragonés al passat consell nacional de les JERC, cap sistema jurídic és perfecte, i pertant hi ha escletxes, i aquestes escletxes és per on un govern de la Generalitat pot convocar-ne un! això sí!! sempre que la Llei estigui aprovada!!
Un altre apunt sobre aquesta llei, és que un 60% del redactat està fet pel Centre d'Estudis Sobiranistes, és a dir, de la mà de'n López Tena (CiU) i l'Hèctor López Bofill (ERC).
Malgrat que un militant de CiU hi ha tingut un pes molt important en aquesta Llei, CiU fa ara de salvador de la Terra catalana! i defensa una llei amb totes les competències com per poder aprovar un referèndum per la independència... pot dir-me algú per quina raó CiU s'hi oposa si la causa de que aquesta llei no doni per més és precisament seva?? i a més han tingut participació en la redacció!!?
No serà que a CiU, sobretot a Unió, li fa por una Llei de Consultes populars?? què passaria si CiU es trobés a govern amb una Llei que li obrís la porta a un referèndum popular?? l'Artur Mas, hauria de fer el mateix que Ibarretxe amb el perill de guanyar i d'haver de liderar aquest procés... i personalment penso que CiU no farà un sol pas per la Independència de Catalunya, pel sobiranisme, molts! però sense trencar mai amb l'autonomisme! i mentre CiU no trenqui amb aquest model que ens està exprimint, mentre no deixem de ser el banc de les espanyes seguirem patint aquest dèficit fiscal que ofega els empresaris i industrials catalans i que acabarà amb empobrir el país!!
Així doncs i des del marc d'un tripartit amb dos socis sense un àmbit nacional gaire favorable pel nacionalisme català, entenc que el pas de la redacció i aprovació d'una Llei de Consultes Populars, és realment important.
En el primer Estatut el del 30 de Setembre aprovat pel Parlament català, l'article 122, donava la possibilitat de convocar referèndums populars d'àmbit nacional entre els quals se n'especificaven alguns i s'afegia un apartat de "varis" (evidentment tot pensant en un referèndum per l'autodeterminació o directament per la independència) aquest article però, va patir una de les retallades fruit del pacte MAS - ZAPATERO! on l'Artur Mas va canviar aquest article, es va treure l'apartat de "varis" i es va afegir: "tot respectant l'article 142.1.32 de la Constitució Española" on diu que la competència de convocar referèndums és exclusiva de l'estat espanyol...
Això evidentment tanca la porta a un possible referèndum català per l'autodeterminació, però com deia en Pere Aragonés al passat consell nacional de les JERC, cap sistema jurídic és perfecte, i pertant hi ha escletxes, i aquestes escletxes és per on un govern de la Generalitat pot convocar-ne un! això sí!! sempre que la Llei estigui aprovada!!
Un altre apunt sobre aquesta llei, és que un 60% del redactat està fet pel Centre d'Estudis Sobiranistes, és a dir, de la mà de'n López Tena (CiU) i l'Hèctor López Bofill (ERC).
Malgrat que un militant de CiU hi ha tingut un pes molt important en aquesta Llei, CiU fa ara de salvador de la Terra catalana! i defensa una llei amb totes les competències com per poder aprovar un referèndum per la independència... pot dir-me algú per quina raó CiU s'hi oposa si la causa de que aquesta llei no doni per més és precisament seva?? i a més han tingut participació en la redacció!!?
No serà que a CiU, sobretot a Unió, li fa por una Llei de Consultes populars?? què passaria si CiU es trobés a govern amb una Llei que li obrís la porta a un referèndum popular?? l'Artur Mas, hauria de fer el mateix que Ibarretxe amb el perill de guanyar i d'haver de liderar aquest procés... i personalment penso que CiU no farà un sol pas per la Independència de Catalunya, pel sobiranisme, molts! però sense trencar mai amb l'autonomisme! i mentre CiU no trenqui amb aquest model que ens està exprimint, mentre no deixem de ser el banc de les espanyes seguirem patint aquest dèficit fiscal que ofega els empresaris i industrials catalans i que acabarà amb empobrir el país!!
domingo, 17 de enero de 2010
domingo, 10 de enero de 2010
PuigcERCós 2010
Decidim el futur govern de catalunya!! i ERC et dóna la paraula.
Les eleccions segurament seran al novembre! però ERC s'ha posat en marxa ja!
El passat 8 de gener ens vam trobar prop de 700 quadres polítics a la sala Luz de Gas de Barcelona i vam donar així el tret de sortida a una campanya per conèixer quines són les prioritats de l'electorat català...
La campanya en qüestió consisteix en 20 propostes entre les quals els electors han d'escollir-ne 5 que ells creguin que són les més prioritàries i que condicionin la entrada d'ERC al següent govern de la Generalitat, és a dir, si CiU o PSC/ICV accepten aquestes condicions ERC pactarà amb ells, però si no les accepten ERC es quedarà a l'oposició.
Personalment m'agraden les 20 propostes que es fan, així que surtin les que surtin m'estarà bé! tot i així trobo molt bé que ERC doni la clau del pròxim govern català al seu electorat!
Així que tots els electors que vulgueu escollir els 5 compromisos d'ERC pel pròxim govern, envieu-me un mail, o comenteu aquest post, i us faré arribar una butlleta! O apropeu-vos a la seu d'ERC (c/Era, 22)
Un com més ens avancem a tots i podem dir allò del president Laporta: Que n'aprenguin!! xD
Les eleccions segurament seran al novembre! però ERC s'ha posat en marxa ja!
El passat 8 de gener ens vam trobar prop de 700 quadres polítics a la sala Luz de Gas de Barcelona i vam donar així el tret de sortida a una campanya per conèixer quines són les prioritats de l'electorat català...
La campanya en qüestió consisteix en 20 propostes entre les quals els electors han d'escollir-ne 5 que ells creguin que són les més prioritàries i que condicionin la entrada d'ERC al següent govern de la Generalitat, és a dir, si CiU o PSC/ICV accepten aquestes condicions ERC pactarà amb ells, però si no les accepten ERC es quedarà a l'oposició.
Personalment m'agraden les 20 propostes que es fan, així que surtin les que surtin m'estarà bé! tot i així trobo molt bé que ERC doni la clau del pròxim govern català al seu electorat!
Així que tots els electors que vulgueu escollir els 5 compromisos d'ERC pel pròxim govern, envieu-me un mail, o comenteu aquest post, i us faré arribar una butlleta! O apropeu-vos a la seu d'ERC (c/Era, 22)
Un com més ens avancem a tots i podem dir allò del president Laporta: Que n'aprenguin!! xD
jueves, 7 de enero de 2010
Rugby
És temps de Rugby, el 12 de Gener comença l'aventura dels Carboners de Terrassa.Cap al Setembre s'inicia un moviment entre 4 malalts del rugby de la nostra ciutat i porta a obrir un grup al Facebook que evidentment funciona per tal de difondre la idea de crear un club de rugbi a la ciutat. Tot i que al principi me'l mirava amb certa distancia no vaig poder evitar la temptació d'apuntar-m'hi i d'ajudar en el que fos possible a instaurar el rugby a la ciutat.
D'altra banda la situació de l'handbol a la ciutat ha empitjorat molt, hi ha hagut una diàspora de jugadors i de directius, tots aquells amb els que millor m'hi entenia i evidentment les ganes de tornar a pràcticar handbol a la nostra ciutat no eren les mateixes, ni les ganes ni la il·lusió... a part que la situació esportiva va en consonància amb la gestió i de moment es manté la caiguda en picat.Així que com que sempre m'havia fet gràcia aquest esport i no havia tingut mai l'oportunitat de practicar-lo em vaig llençar a la piscina i vaig col·laborar en la creació del club. Inscripció a la Federació, reunions amb regidors d'esports, tècnics i per últim l'alcalde i ara toca esperar que ens assignin un camp i començar a entrenar!!
Jo ja tinc les botes:-)!
miércoles, 6 de enero de 2010
Retrat del Vallès
En 3 fotografies.. pot explicar-se com és el Vallès:
El món rural tot i que a l'occidental roman de forma pràcticament residual, encara podem veure masies com aquesta de Can Figueras que funciona, s'hi treballa i mantenen viu el record d'aquest món potser més conegut a l'oriental.
Convivint amb el record d'una època modernista d'esplendor ciutadana, entre els que podeu trobar edificis realment bells! aquí un antic sanatori que dóna nom a la zona "Torrebonica"
(la dominguera de turno també és un tret característic de la zona xD)
Equipaments enormes enmig de camps i de ciutat, mal comunicats i que suposen una destrossa del paisatge bastant important. Això no vol dir que no siguin necessaris i compleixin amb el seu objectiu, però just a l'altra banda d'aquest hospital trobem estacions elèctriques, deixalleries, un pàrquing d'autobusos, un antic parc d'atraccions, i la N-150 tot això rodejant una antiga masia on ara només queden 4 vaques i un pobre pastor que es passa el dia mirant com entren residus a la deixalleria.
Les tres fotografies són preses des del mateix punt.
El món rural tot i que a l'occidental roman de forma pràcticament residual, encara podem veure masies com aquesta de Can Figueras que funciona, s'hi treballa i mantenen viu el record d'aquest món potser més conegut a l'oriental.
Convivint amb el record d'una època modernista d'esplendor ciutadana, entre els que podeu trobar edificis realment bells! aquí un antic sanatori que dóna nom a la zona "Torrebonica"
(la dominguera de turno també és un tret característic de la zona xD)
Equipaments enormes enmig de camps i de ciutat, mal comunicats i que suposen una destrossa del paisatge bastant important. Això no vol dir que no siguin necessaris i compleixin amb el seu objectiu, però just a l'altra banda d'aquest hospital trobem estacions elèctriques, deixalleries, un pàrquing d'autobusos, un antic parc d'atraccions, i la N-150 tot això rodejant una antiga masia on ara només queden 4 vaques i un pobre pastor que es passa el dia mirant com entren residus a la deixalleria.
Les tres fotografies són preses des del mateix punt.
lunes, 4 de enero de 2010
Enganyem a la gent en nom de Déu!
Fa uns dies el portal terrassa.net va regalar entrades per l'obra del Conte de Nadal de Charles Dickens que adaptava el Centre Parroquial de la Santa Creu de Terrassa (CPSC).
Vagi per davant que jo de teatre entenc el que en Zapatero d'economia, és a dir, ben poc! no n'he fet mai i tampoc és un art que m'apassioni, simplement hi vaig de tan en tant. Per això no entraré a criticar artísticament l'obra de teatre, perquè no n'entenc...
El tema i el que sí que criticaré és el que diu l'obra, o si més no el que l'adaptació del CPSC ha fet que digui....
Resumint l'obra és d'un botiguer que no respecta el sentiment nadalenc, no dona almoina als nens que canten nadales, maltracta les clients que venen a xafardejar, tracta malament el seu empleat i a més no li paga el que li deu, etc. Així doncs a la nit de nadal se li apareix l'esperit dels nadals passats, i veu com havia passat ell alguns nadals passats (quan era petit). Després se li presenta un esperit dels nadals presents, i veu com afecta el seu comportament als altres, l'empleat que no duu els diners que s'ha guanyat, etc.. i després l'esperit dels nadals futurs li ensenya que si continua comportant-se així, morirà.
El botiguer tot penedit entén que no cal ser tan garrepa i que ell també pot fer feliç la gent i contribuir així a l'esperit nadalenc així que l'endemà dóna diners als nens que volien cantar nadales, li dóna el sou i un extra al seu empleat, dóna diners al policia, a les clientes, etc.
Moralitat: Dóna el que et sobra als pobres i així seràs més feliç!
Sincerament em va fer vergonya aliena aquells actors i actrius que volien fer arribar aquell "sentiment nadalenc" als presents.
1. Trobo lamentable que quan interessa l'església en el seu conjunt faci servir "esperits" i "la mort" per tal de convèncer als que no segueixen la doctrina (esperit nadalenc).
2. Si ve és cert que el botiguer era un garrepa i un mal educat, això no treu que pugui ser lliure de celebrar o no "el naixement de Jesús" a mi sincerament m'importa molt més el naixement de me germana que no pas el de Jesús... i trobo respectable que algú no comparteixi les convencions socials dels sopars familiars, els regals, etc.
3. Donar diners és felicitat? si aquell nou botiguer de bona conducta nadalenca volia fer feliç els del seu voltant, podria organitzar una festa, fer un sopar per tothom, ajudar la gent en les seves necessitats, i no només DONAR DINERS. Estem en les mateixes tesis cristianes de tota la vida, dóna diners, i seràs feliç! malgrat que amb aquells diners no resoldràs cap dels problemes que té aquella gent. Això només condueix a que els pobres continuïn essent pobres i els rics continuïn essent rics.
4. Per Nadal s'ha de ser bona persona?? només per Nadal hem d'ajudar als altres? només per Nadal hem de ser feliços?? només per Nadal cal veure la família?.
Vaig sentir tal vergonya aliena per aquells actors i actrius que deien sense cap tipus de pudor aquelles frases, per aquells personatges que entenien que l'esperit nadalenc no és res més que fer regals als altres, donar uns pocs diners als que poc tenen perquè se'ls gastin i continuïn tenint poc, mentre el ric és feliç ja que ha fet una bona causa...
La felicitat no es compra amb diners!! i si aquell que dóna s'enorgulleix d'haver aconseguit un somriure d'altri jo el convido a veure la tristesa de l'endemà.
Tanco així la porta a veure qualsevol altre representació de qualsevol tipus organitzada o apadrinada per un Centre Parroquial. Tinc però curiositat per saber què diu l'obra de Charles Dickens i veure fins quin punt el CPSC l'ha manipulat.
Malgrat tot trobo lloable la feina que la companyia de teatre 34 passes ha fet, perquè imagino que una obra de teatre necessita molta feina, llàstima que la base fagi tanta pudor.
Vagi per davant que jo de teatre entenc el que en Zapatero d'economia, és a dir, ben poc! no n'he fet mai i tampoc és un art que m'apassioni, simplement hi vaig de tan en tant. Per això no entraré a criticar artísticament l'obra de teatre, perquè no n'entenc...
El tema i el que sí que criticaré és el que diu l'obra, o si més no el que l'adaptació del CPSC ha fet que digui....
Resumint l'obra és d'un botiguer que no respecta el sentiment nadalenc, no dona almoina als nens que canten nadales, maltracta les clients que venen a xafardejar, tracta malament el seu empleat i a més no li paga el que li deu, etc. Així doncs a la nit de nadal se li apareix l'esperit dels nadals passats, i veu com havia passat ell alguns nadals passats (quan era petit). Després se li presenta un esperit dels nadals presents, i veu com afecta el seu comportament als altres, l'empleat que no duu els diners que s'ha guanyat, etc.. i després l'esperit dels nadals futurs li ensenya que si continua comportant-se així, morirà.
El botiguer tot penedit entén que no cal ser tan garrepa i que ell també pot fer feliç la gent i contribuir així a l'esperit nadalenc així que l'endemà dóna diners als nens que volien cantar nadales, li dóna el sou i un extra al seu empleat, dóna diners al policia, a les clientes, etc.
Moralitat: Dóna el que et sobra als pobres i així seràs més feliç!
Sincerament em va fer vergonya aliena aquells actors i actrius que volien fer arribar aquell "sentiment nadalenc" als presents.
1. Trobo lamentable que quan interessa l'església en el seu conjunt faci servir "esperits" i "la mort" per tal de convèncer als que no segueixen la doctrina (esperit nadalenc).
2. Si ve és cert que el botiguer era un garrepa i un mal educat, això no treu que pugui ser lliure de celebrar o no "el naixement de Jesús" a mi sincerament m'importa molt més el naixement de me germana que no pas el de Jesús... i trobo respectable que algú no comparteixi les convencions socials dels sopars familiars, els regals, etc.
3. Donar diners és felicitat? si aquell nou botiguer de bona conducta nadalenca volia fer feliç els del seu voltant, podria organitzar una festa, fer un sopar per tothom, ajudar la gent en les seves necessitats, i no només DONAR DINERS. Estem en les mateixes tesis cristianes de tota la vida, dóna diners, i seràs feliç! malgrat que amb aquells diners no resoldràs cap dels problemes que té aquella gent. Això només condueix a que els pobres continuïn essent pobres i els rics continuïn essent rics.
4. Per Nadal s'ha de ser bona persona?? només per Nadal hem d'ajudar als altres? només per Nadal hem de ser feliços?? només per Nadal cal veure la família?.
Vaig sentir tal vergonya aliena per aquells actors i actrius que deien sense cap tipus de pudor aquelles frases, per aquells personatges que entenien que l'esperit nadalenc no és res més que fer regals als altres, donar uns pocs diners als que poc tenen perquè se'ls gastin i continuïn tenint poc, mentre el ric és feliç ja que ha fet una bona causa...
La felicitat no es compra amb diners!! i si aquell que dóna s'enorgulleix d'haver aconseguit un somriure d'altri jo el convido a veure la tristesa de l'endemà.
Tanco així la porta a veure qualsevol altre representació de qualsevol tipus organitzada o apadrinada per un Centre Parroquial. Tinc però curiositat per saber què diu l'obra de Charles Dickens i veure fins quin punt el CPSC l'ha manipulat.
Malgrat tot trobo lloable la feina que la companyia de teatre 34 passes ha fet, perquè imagino que una obra de teatre necessita molta feina, llàstima que la base fagi tanta pudor.
sábado, 2 de enero de 2010
2010!
Bon any a TOTHOM!!
Comencem el 2010! hem tancat així la primera dècada d'aquest nou mil·leni! i hem tancat també el 2009, un any especialment bo almenys per mi!
Fase selectiva aprovada una bona forma de començar l'any, també va començar amb l'assemblea de les JERC-Terrassa escollint-me nou portaveu local i aleshores vam començar les campanyes de les aules d'estudi a la Biblioteca Central, i alçant la veu dels skaters de la ciutat que demanaven un nou skatepark per Terrassa.
A mitjans de març tot un seguit de sortides i excursions m'alegraven constantment els dies especialment l'escapada al Cap de Creus, lloc realment preciós! tot seguit els camps ja florien i això augurava el retorn del tant estimat PVI i les guàrdies de l'ADF de Terrassa moltes tardes rient allà al Pi de Can Gonteres. Mentre acomiadava l'handbol amb un trist partit a casa contra el Sant Andreu, però una important victòria a camp contrari.
I mentrestant, Tossa de Mar, Esterri d'Àneu, Carcassone, Albi, Cordes-sur-ciel, Espot, Fontmartina...
De nou la universitat, les JERC, les sortides i escapades, els caps de setmana, les reunions, la Teixidora, el pla de viabilitat, el contracte.... fins la Llum! (i contra Endesa hem topat!)
I les consultes per la independència, i el tribunal constitucional, i l'estatut que fa aigües i el tripartit amunt i avall i el PP, i els purs independentistes, i els independentistes, i els d'esquerres i els de dretes, i els que no saben que són i els que no volen ser res i els que n'estan farts d'haver de ser quelcom i com sempre el "tansemenfotisme crònic" i els de que això és una causa perduda... i nosaltres endavant!!
Què gran el 2009!! m'ho he passat molt bé!! i per cap d'any com sempre
Comencem el 2010! hem tancat així la primera dècada d'aquest nou mil·leni! i hem tancat també el 2009, un any especialment bo almenys per mi!
Fase selectiva aprovada una bona forma de començar l'any, també va començar amb l'assemblea de les JERC-Terrassa escollint-me nou portaveu local i aleshores vam començar les campanyes de les aules d'estudi a la Biblioteca Central, i alçant la veu dels skaters de la ciutat que demanaven un nou skatepark per Terrassa.
A mitjans de març tot un seguit de sortides i excursions m'alegraven constantment els dies especialment l'escapada al Cap de Creus, lloc realment preciós! tot seguit els camps ja florien i això augurava el retorn del tant estimat PVI i les guàrdies de l'ADF de Terrassa moltes tardes rient allà al Pi de Can Gonteres. Mentre acomiadava l'handbol amb un trist partit a casa contra el Sant Andreu, però una important victòria a camp contrari.
I mentrestant, Tossa de Mar, Esterri d'Àneu, Carcassone, Albi, Cordes-sur-ciel, Espot, Fontmartina...
De nou la universitat, les JERC, les sortides i escapades, els caps de setmana, les reunions, la Teixidora, el pla de viabilitat, el contracte.... fins la Llum! (i contra Endesa hem topat!)
I les consultes per la independència, i el tribunal constitucional, i l'estatut que fa aigües i el tripartit amunt i avall i el PP, i els purs independentistes, i els independentistes, i els d'esquerres i els de dretes, i els que no saben que són i els que no volen ser res i els que n'estan farts d'haver de ser quelcom i com sempre el "tansemenfotisme crònic" i els de que això és una causa perduda... i nosaltres endavant!!
Què gran el 2009!! m'ho he passat molt bé!! i per cap d'any com sempre
Suscribirse a:
Entradas (Atom)