Tots els partits a casa...

Llei de Consultes Populars!

El cel

Tímidament obres els ulls, mentre notes encara els llençols a la cara i aquella sensació d'estar esclafat per una atmosfera massa pesant! La boca seca, i els ulls com segellats per la pila d'hores que fa que no s'obren.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!

Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.

Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.

Els Amics de les Arts

Dues cançons que a part de lo maques i la màgia que té aquest grup en directe, em recorden situacions divertides que a tots poc o molt ens han passat algun cop!

Modena

Simplement mirava el facebook, passava pàgines, mirava què m'havien escrit a mi, pensava en què li havia de dir a diferents persones, que no se'm passés res, que no hagués deixat algun missatge per respondre més tard i que finalment me'n descuidés... una de les moltes hores que paso davant de l'ordinador, o que si més no el tinc encès mentre escolto música, les repeticions de La Competència o potser responc e-mails per resoldre algun dubte o problema que se'ns planteja a la SL de les JERC... Aquest cop però, només mirava el facebook....

De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!

Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...

Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....

Com gira el món!