Aquest escrit, com veureu va tard, només uns 4 mesos tard, però el tenia en esborranys, l'he retocat una pila de vegades i entre eliminar-lo i publicar-lo he decidit publicar-lo encara que sigui tard.. Són 5 minuts llegiu-lo amb calma i quadrarà amb la música.
El Sol de mitja tarda que il·lumina sense esma d'escalfar es cola entre les branques dels arbres més verds i humits que mai per les pluges de juliol, els matolls a banda i banda del camí freguen la carrosseria del cotxe, alhora que adornen el pas amb les seves flors, les olors de romaní i de farigola que el vent escampa arreu i acaricia les carenes de l'Obac resseguint els seus contorns.
La marxa lenta del cotxe, primera amb poc gas, la millor cançó per aquest paisatge sonant des d'una ràdio perduda entre les ones, mentre el moviment lent però ferm del cotxe et fa botar a plaer de pedres i sotracs, produint un moviment harmoniós amb l'entorn i amb la música..
Ja dalt les Pedritxes, es veu al fons La Casa de l'Obac, les carenes del Guitard, els alts de la Pepa, la Torrota, les cruïlles de camins temptadors de noves aventures, les cireres d'arboç que ja comencen a créixer i madurar. Montserrat al fons de tot mostra la seva inconfusible silueta darrera la calitja pròpia d'una tarda de marinada. A l'altra banda La Mola, salvaguarda com sempre les esquenes del Vallès es mostra imponent, segura i forta.Un estiu més que s'acaba, les bones sensacions després d'uns mesos de voltar per la natura, la tranquil·litat de parlar amb la gent sense presses, tombar a plaer per camins d'antics traginers i carboners, descobrir nous llocs, recórrer pam a pam piles d'històries potser mai escrites, però que romanen en la memòria d'algú que potser no vol tornar a explicar mai. Espais de memòria col·lectiva, paisatges que formen part de les nostres vides, de la nostra societat i no només pel que veiem sinó pel que ens fan sentir.
Baixar poc després a la Font del troncó, un espai preciós humit i fresc ideal pels dies de més calor, obrir l'aixeta de la font i veure rajar l'aigua gelada i pura d'aquell meravellós indret, envoltat de vegetació fruit de la humitat i de l'aigua. Una parada obligatòria a mig camí de les carenes i la riera de gaià....
Ara però s'acaben aquests dies i en comencen d'altres:
Tornen les JERC, l'11 de Setembre, l'activitat frenètica de les Seccions locals, de la comarcal, la regional, actes a dojo arreu del territori que ens porten sempre a fer i donar el millor de nosaltres mateixos, les eleccions espanyoles, el congrés d'ERC, temps, feina i més feina!
També comença la Universitat, assignatures noves (6 sense anar més lluny) la possibilitat de tancar el primer cicle i encarar ja la fase final de la carrera! una oportunitat que no puc perdre, m'hi hauré d'esforçar al màxim i assolir tots aquests objectius que tant temps m'estan costant i que tant desitjo assolir!
Jugar com deu mana a Rugby en aquest nou club que hem creat i que poc a poc es va fent gran, començarem la segona temporada oficial, veurem gent nova que n'aprendrà i els que ja hi érem que ens cal molt per millorar! és però tot un orgull formar part d'aquest projecte que aspira a tot i que funciona tan i tant bé!
