martes, 18 de septiembre de 2012

Debat sobre la Independència a Al-Jazeera



Gran feina de n'Alfred Bosch informant als mitjans de comunicació internacionals com Al-Jazeera i la BBC sobre la Independència de Catalunya. Sovint descuidem aquestes coses i són tan o més importants que convéncer la nostra gent. Val a dir que fa goig sentir parlar en Bosch en anglès #alguhohaviadedir

sábado, 1 de septiembre de 2012

De Sort a Espot per la Vall del Pamano

Aquest estiu finalment vaig tenir vacances, com sempre aquest 2012 al temps de descompte.
Van ser poc més de 10 dies i entre d'altres coses vaig decidir que aniria uns dies al Pirineu i a poder ser, sol!.
No m'ho vaig pensar i després de Festes de Gràcia vaig pujar cap a Esterri d'Àneu.
Allà vaig acabar de preparar el menjar i algun estri necessari per fer la travessa i l'endemà a les 11.30h ja agafava l'autobús que em baixava a Sort.

A Sort, després de parlar amb un bonhome que mútuament ens vam contagiar la joia d'iniciar una aventura, jo ansiós per començar-la i ell suposo que per col·laborar-hi o potser recordava temps de joventut i aventures semblants, li vaig explicar la ruta que pensava fer (de Sort a Espot) i encara va remarcar el somriure que des del primer moment ja lluïa al seu rostre. Acomiadats amb alegria vaig començar a caminar des de l'estació de busos de Sort (685m) en direcció a Llessuí (1417m), per la carretera, eren les 12.30h, el Sol ben alt i l'asfalt calent a morir. Arribat a Altron a pocs metres abandonava la carretera per pujar per una drecera que anava a la vora del riu fins a Sauri.

Vall del Pamano
Vaig trigar 3 hores clavades en fer aquells 13km fins a Llessuí i els 732m de desnivell, allà vaig dinar en el que quedava d'una antiga església, i després d'uns minuts de descans vaig seguir en direcció al Coll del Triador (2108m).

Des de Llessuí la vegetació ràpidament deixava pas als típics camps de gespa i herbassar baix, típica terra de pastures per vaques, cavalls i ovelles. No vaig trigar a sentir les esquelles dels ramats dalt les carenes pasturant.
Vaig anar fent camí al costat del Pamano, vall amunt durant un bon parell d'hores, a les 17.30h cansat, mig marejat i amb les cames adolorides, vaig parar durant una mitja hora en una petita banyera natural que feia el riu on no vaig dubtar a ficar-m'hi fins els genolls en aquella aigua gelada!!
Coll del Triador (2108m)

Amb forces recuperades, vaig pujar amb la decisió de no parar fins arribar a la pista que m'havia de dur al Coll de Triador i així va ser, durant més de mitja hora, vaig pujar pràcticament en vertical, passets curts, per salvar aquells 300m de desnivell. Certament va ser un moment bastant dur ja que les cames pesaven, allò era terriblement vertical, el Sol escalfava encara massa, el cansament, la motxilla i per molt que m'hi esforçava la pista sempre era encara molt amunt.
Finalment a les 18.30h arribava a la pista, just al costat del Coll del Triador!! va ser un moment emocionant, com ho és sempre assolir un objectiu difícil i llunyà! aquest cop en 6 hores havia fet ni més ni menys que 30km i un desnivell de 1420 metres!!! Em vaig sorprendre a mi mateix, no m'ho creia!

A partir d'aquell moment, encara vaig caminar una estona per la pista, per recuperar les cames i fer camí tot esperant la nit.

Vaig trobar-me una borda amb un pastor a qui vaig saludar de lluny però estava entretingut cridant els gossos. En acostar-me fins la porta vaig tornar a saludar, aquest cop per assegurar-me que m'havia sentit, però no hi va haver resposta, cosa que em va estranyar perquè normalment a muntanya tothom saluda.  Em va saber greu, perquè hagués agraït xerrar amb un pastor de la zona i que m'expliqués alguna cosa de la zona, els animals i la seva vida o simplement veure com veu el món des d'aquell indret. Quan feia de vigilant a Terrassa i Matadepera m'encantava anar a xerrar amb els pastors de la zona, sempre aprenia coses noves.

La realitat va ser que no només no em va saludar, sinó que quan vaig acostar-me cap a l'abeurador pels animals on una petita canonada hi conduïa l'aigua i jo ja em disposava a reomplir les ampolles, l'aigua va deixar de rajar de cop. Em vaig sorprendre, vaig mirar cap a la caseta on hi havia el pastor (no hi veia res, perquè els vidres reflectien) vaig esperar un moment vaig tornar a mirar a la borda per si sortia el pastor i no. Uns minuts més tard i veient que allò no tornava a rajar vaig marxar resignat i amb molta rabia, no sabía que pensar, si ha estat un tall d'aigua natural o si aquell home em va tallar l'aigua... sigui com sigui l'actitud d'aquell tio era bastant lamentable, negar-li l'aigua a algú que camina sol, és de jutjat de guàrdia.

Vista des de la falda del Montsent de Pallars (2200m)
Després d'aquell desagradable moment, vaig seguir fins perdre de vista aquella borda i aquell malparit. Finalment ja a la falda del Montsent de Pallars el pic que regnava sobre tota la vall, vaig establir el meu "campament base" que constava d'una màrfega i del sac. Allà vaig sopar i mentre ho feia va passar tot un ramat de cavalls que anaven tot sols per la pista forestal.

Havent sopat, vaig ficar-me al sac tot mirant el cel. En aquell moment hi havia un mitja lluna preciosa, el símbol del món àrab i és que justament aquells dies era la fi del Ramadà. 

Una estona més tard ja apareixia de forma espectacular un cel estrellat com pocs n'havia vist! centenars d'estels brillaven arreu i tot esperant trobar algun estel fugaç jeia allà al mig del no res, envoltat de ramats que de lluny es sentien, mentre observava aquell magnífic espectacle. Els estels fugaços no es van fer esperar, el primer va ser brutal, un estel enorme amb la seva cua va creuar tot el firmament... i minuts més tard d'altres de més petits també apareixien, en tota la nit vaig contar-ne uns vint.

Per ser el primer cop que feia vivac, no ho vaig passar especialment malament, vaig aconseguir dormir estones llargues, fins que pels volts de les 4 del matí em va despertar el soroll cada cop més proper d'unes esquelles, pel soroll vaig adonar-me que eren els mateixos cavalls del vespre que tornaven per la pista. Quan ja els tenia força aprop, vaig pensar que seria prudent mirar per on passaven,  i en aixecar-me vaig veure com un cavall venia pels meus peus caminant cap a mi, de fet estava a un pas de trepitjar-me però com que em vaig moure, el cavall es va espantar i va córrer cap avall, em vaig espantar, el cor el tenia desbocat! Vaig ser incapaç de tornar-me a dormir així que vaig decidir fer la maleta i tornar a caminar.

Així ho vaig fer, frontal encès i caminant per la pista, em vaig trobar alguns quilòmetres més endavant una zona de picnic (clot de la Mainera) amb un riu, molt maco tot i un Suzuky Jimny com els del PVI amb un aparell al sostre per poder-hi dormir! molta enveja! xD

Vaig seguir fins el Colletó de la Portella (2265m) on hi havia aparcada aprop una furgoneta on també hi dormien. Jo vaig decidir que allà, a cavall de les dues valls era un bon lloc per veure sortir el Sol, mentre feia un esmorzar a base de galetes i entrepà!

Alba des del Colletó de la Portella (2265m)

Vaig seguir el camí que m'havia de dur al Refugi de Quatre Pins, i realment aquell va ser la part més bonica de tota la ruta, em vaig endinsar en una vall plena de vaques, ovelles, cérvols, cavalls, voltors, àguiles em vaig fer un fart de veure aquells animals difícils de veure pels que som de ciutat.
Després de la nit d'estels, l'alba en directe i aquell paisatge, cal dir que no era difícil emocionar-se per qualsevol cosa i en veure el magestuós vol de les àguiles i els cèrvols corrent per les muntanyes, no vaig fer excepció.

A tall d'anècdota els voltors feien cercles sobre meu durant una bona estona del viatge i anaven parant prop meu, imagino que esperant la meva desfeta. Roins animals amb nombrosos imitadors.


Estació d'Espot-Esquí des de la Creu de l'Eixol (2230m)
Finalment cap a les 10 del matí, després de 6 hores caminant, vaig arribar al Refugi de Quatre Pins, on segons el serveis del Parc Nacional d'Aigüestortes aquell refugi estava tancat i fora de servei, la realitat és que estava obert i tot i que brut, era totalment útil i suficient. Vaig recordar-me de la família de la gent del Parc. Allà després d'algunes hores de sequera, vaig aconseguir aigua a l'abeurador del refugi.

A pocs metres ja hi havia la Creu de l'Eixol (2230m) des d'on ja es divisava tota la vall on hi ha la estació d'esquí d'Espot i començava la baixada fins el poble d'Espot (1315m). Cal dir que la baixada no va ser fàcil, tot el camí era ple de pedres i les cames i el cap ja pesava bastant.
Va ser dur arribar fins a allà, però finalment 24 hores després de començar, cap a la 13h vaig arribar a Espot! un èxit! missió complerta! quasi 60km de distància amb un desnivell positiu de 1545m i un de negatiu de 915m.

Espot (1315m)
La experiència és ha sigut molt enriquidora! li recomano a tothom que visiti aquesta zona, que la respecti i que la gaudeixi!