A les 17.30h érem 5 voluntaris concentrats al local preparats per sortir cap a la Jonquera.
Vam pujar amb tres cotxes AP-7 amunt i pel camí ens vam trobar una columna de Bombers de la Regió Metropolitana sud i més tard una columna sanitària amb ambulàncies, mentre veiem a les pantalles que l'autopista estava tallada a la sortida 4. Tot plegat imposava un especial respecte.
Quan tot just havíem passat la sortida 5 de l'AP-7 i anàvem ja pràcticament sols per l'autopista el company Jordi Bayona ens informava que havien canviat el Punt de Trànsit (punt de trobada de mitjans d'extinció) i que en comptes de dirigir-nos a la Jonquera ens quedàvem a Figueres, cosa que no dóna massa confiança, i tot seguit ens informa que en un parell d'hores el foc havia cremat 5000 hectàrees!!!!!!! i que en una hora podia estar a les portes de Figueres!!!!
Crec que no oblidaré mai aquell moment amb en Joan Pla que venia amb mi al cotxe, es va fer un silenci que va durar potser un minut, mentre avançàvem glaçats per una AP-7 buida, cada cop més envoltats de fum....
En uns minuts vam veure la següent imatge:
 |
| 19.30h Prop de Bàscara des de l'AP-7 |
El calfred que em va recórrer el cos en aquell moment....
Arribant a la sortida 4 de Figueres, ens vam trobar una retenció bastant important per sortir de l'autopista, vam avançar pel boral amb les sirenes tot esquivant la gent que havia sortit dels cotxes i ens van obrir el Peatge (#novullpagar style xD).
En pocs minuts ja voltàvem per una ciutat de Figueres envoltada de fum, on vam deixar de veure el Sol i les màscares eren cada cop més necessàries.
Vam arribar al Parc de Bombers, allà ja hi havia força gent, no sé si eren desplaçats dels pobles afectats o curiosos però allà esperaven mentre miraven tot el show de mitjans amunt i avall. La raó principal per entrar a l'ADF va ser precisament per no haver-me de quedar mirant si mai passa res semblant prop de casa meva, la impotència és una de les coses que més em molesten i ja no dic si he de veure parat com es crema l'entorn.
La veritat és que les cares que feien aquella gent, no eren pas agradables, entre espantats i impotents segurament després de veure la seva terra cremar d'aquella forma tant salvatge, on el foc saltava d'un lloc a l'altre aliat amb una tramuntana intractable.
Jo en aquell moment no me n'adonava, tot just preparàvem el material de protecció: Casc, guants, ulleres, màscara, etc.
En pocs minuts ja ens dirigíem a la carretera de Llers a Terrades, allà vam trobar algunes ADF de l'empordà que intentaven treballar, però en aquell moment la tramuntana era fortíssima, les flames saltaven arreu i un marge que cremava al costat dret de la carretera impedia el pas ja que les flames invadien tota la carretera. La terra crepitava d'una forma espantosa, només sortir del cotxe ja vam veure al voltant mitja dotzena de petits focs empesos pel vent. La situació era realment crítica, darrera nostre van arribar Mossos i un pagès que oferia la seva cuba d'aigua preguntant si podia ajudar. Allà no hi podíem fer res, així que tothom va girar cua cap a Llers.
Un cop al centre del poble de Llers tots concentrats, Agents Rurals, Mossos, ADF's, Medi Rural, Bombers i veïns que duien fruita, entrepans i aigua.
Allà al mig i de casualitat vaig trobar-me el cap dels Agents Rurals del Vallès Occidental, que havíem coincidit sovint quan estava al PVI i allà col.laborava amb els Bombers voluntaris de Viladecavalls.
A Llers potser vam passar la pitjor estona, estàvem allà parats esperant que les condicions milloressin, moments d'incertesa on ningú sabia que fer, no hi havia ordres a seguir més enllà del sentit comú. Vaig recordar Orwell i l'Homenatge a Catalunya.
Després d'uns 15-20 minuts ens van fer seguir a un cotxe del GRAF que ens va dur a un petit camp, després sense saber perquè van decidir tornar a la carretera de Llers a Terrades on havíem estat abans, seguint la cua de vehicles un d'ells va canviar d'opinió i va fer que els 3-4 cotxes que anàvem darrera ens perdéssim, així que vam tornar al poble per intentar comunicar-nos, ja que en aquell moment no sabíem on havíem d'anar.
Mentre esperàvem a Llers va arribar un veí, demanant ajuda per una Masia propera que s'estava cremant i el propietari intentava salvar el ramat d'ovelles, però no podien obrir la tanca i el sostre s'estava enfonsant. El veí que va venir estava bastant alterat, el seu amic ho estava perdent tot i el més perillós és que hi havia dipòsits de combustible. És molt dur dir-li que no el pots ajudar, però cal entendre que nosaltres els ADF no tenim ni l'equip necessari ni la formació per fer rescats o actuar en edificis o construccions. Per sort en uns minuts va arribar un camió de bombers que va seguir al veí.
Nosaltres ja retrobats vam marxar de nou a la carretera de Terrades, al quilòmetre 1. Ara el vent ja era molt més moderat vam començar l'extinció dels borals, i poc a poc vam anar apagant els diferents focus propers. Vam obrir una línia i en Pla i jo vam entrar al foc, aigua a terra a màxima pressió, ell controlava la llança mentre jo l'aguantava per no caure i tibava de la mànega alhora que vigilava no ens creméssim els peus. Allà dins feia moltíssima calor, el fum ofegava, tot i les màscares, l'olor intensa de matoll cremat, l'adrenalina pels núvols, la necessitat de mantenir el cap fred per no cometre errors.. tot plegat una experiència que encara no havia viscut.
Així ens vam estar unes 4 o 5 hores, fèiem torns per anar a omplir els vehicles d'aigua mentre companys amb eines de mà i motxilles d'aigua intentaven apagar els petits focs que tot i haver passat amb l'aigua es tornaven a encendre degut al vent.
D'aquella estona recordo sobretot el moment que un focus va encendre un pi i en la foscor de la nit, de sobte com si fos una torxa, tot el pi es va encendre i com una xemeneia va començar a escopir brasses i cendra, ens vam poder acostar amb l'aigua i ho vam extingir.
En aquella estona feia els següents tuits:
Un altre moment va ser quan estàvem extingint amb eines de mà un troç de terra, era ja fosca nit i veiem els focus per la llum que anàvem seguint i apagant poc a poc, fins que en un moment, aixeco el cap i la imatge va ser brutal! potser hi havia una vintena o una trentena de petits focs, un front davant nostre que s'endinsava en un camp i que cremava poc a poc i darrera les muntanyes es veia la llum d'altres focs. Molt desmoralitzador tot plegat.
Cap a la 1.30h ens van donar l'ordre de plegar, anar a Avinyonet de Puigventós on s'havia instal·lat un Punt de Trànsit. La carretera de Llers a Avinyonet era un continu de petits focs, un front molt dèbil de flames de menys d'un pam que s'endinsava potser 200 metres en un camp d'oliveres i arbres alts. Les oliveres i alguns pins cremaven per dins com si fossin "llars de foc". Avançàvem i el paisatge no canviava i així vam arribar a Avinyonet:
 |
| Punt de Trànsit d'ADF a Avinyonet de Puigventós 2.00h |
A tot això al punt de trànsit, Creu Roja ens va donar aigua i entrepans (eren boníssims)! i després ja vam anar cap a Figueres ja que eren les 2h del matí i la majoria l'endemà treballàvem. Allà ens van informar que s'havia decidit deixar estar l'extinció, concentrar-se en la defensa de masies i zones d'especial risc i esperar a l'endemà per poder fer la extinció ja amb tots els mitjans i també els aeris.
Així que tota la columna del Vallès vam tornar cap a casa, cansats, envoltats encara de la pudor a cremat però amb l'alegria d'haver pogut col·laborar i aportar el nostre granet de sorra a l'extinció d'aquell terrible incendi que era impossible controlar.
De baixada ens vam creuar a tota la UME, un comboi d'una quarantena o més de camions, maquinaria pesada, camions d'extinció, un equipament brutal que potser ens hauríem de plantejar que estigués a disposició dels Bombers de la Generalitat i no a l'exèrcit que només actua en grans incendis.
Us deixo algunes fotografies dels companys dels Voluntaris Forestals de Terrassa:
 |
| Arribant diumenge a la tarda a Figueres |
 |
| Diumenge tarda per la carretera de Llers a Terrades |
 |
| Voluntaris Forestals de Terrassa actuant |
