L'ESTAPERA

Canto a la Libertad - Labordeta

2012-02-01T01:07:00.001+01:00

Avui vull recordar en Labordeta, un polític humil, honest i amb principis!
Per mi és tot un exemple a seguir i estic segur que ho és també per tots aquells que fem política perquè volem, perquè creiem que les coses es poden fer d'una altra manera i que nosaltres som capaços de fer-ho millor.
Només hi ha una forma de guanyar-nos la credibilitat de la gent, treballant amb més humilitat que ningú, essent coherents i predicant amb l'exemple de bons ciutadans i l'honradesa i la sinceritat han de ser valors bàsics per qualsevol que vulgui presentar-se davant la ciutadania.
Hem de treballar molt tots aquells que fem política, ja sigui des dels partits, des d'entitats, associacions o institucions, doncs hi ha molta confiança per recuperar.

Aprecieu en vida els polítics que com en Labordeta diuen les coses clares.

Camí de l'Obac

2011-12-23T14:07:00.001+01:00

Deixeu sonar aquesta cançó

Aquest escrit, com veureu va tard, només uns 4 mesos tard, però el tenia en esborranys, l'he retocat una pila de vegades i entre eliminar-lo i publicar-lo he decidit publicar-lo encara que sigui tard.. Són 5 minuts llegiu-lo amb calma i quadrarà amb la música.

El Sol de mitja tarda que il·lumina sense esma d'escalfar es cola entre les branques dels arbres més verds i humits que mai per les pluges de juliol, els matolls a banda i banda del camí freguen la carrosseria del cotxe, alhora que adornen el pas amb les seves flors, les olors de romaní i de farigola que el vent escampa arreu i acaricia les carenes de l'Obac resseguint els seus contorns.

La marxa lenta del cotxe, primera amb poc gas, la millor cançó per aquest paisatge sonant des d'una ràdio perduda entre les ones, mentre el moviment lent però ferm del cotxe et fa botar a plaer de pedres i sotracs, produint un moviment harmoniós amb l'entorn i amb la música..

Ja dalt les Pedritxes, es veu al fons La Casa de l'Obac, les carenes del Guitard, els alts de la Pepa, la Torrota, les cruïlles de camins temptadors de noves aventures, les cireres d'arboç que ja comencen a créixer i madurar. Montserrat al fons de tot mostra la seva inconfusible silueta darrera la calitja pròpia d'una tarda de marinada. A l'altra banda La Mola, salvaguarda com sempre les esquenes del Vallès es mostra imponent, segura i forta.

Un estiu més que s'acaba, les bones sensacions després d'uns mesos de voltar per la natura, la tranquil·litat de parlar amb la gent sense presses, tombar a plaer per camins d'antics traginers i carboners, descobrir nous llocs, recórrer pam a pam piles d'històries potser mai escrites, però que romanen en la memòria d'algú que potser no vol tornar a explicar mai. Espais de memòria col·lectiva, paisatges que formen part de les nostres vides, de la nostra societat i no només pel que veiem sinó pel que ens fan sentir.

Baixar poc després a la Font del troncó, un espai preciós humit i fresc ideal pels dies de més calor, obrir l'aixeta de la font i veure rajar l'aigua gelada i pura d'aquell meravellós indret, envoltat de vegetació fruit de la humitat i de l'aigua. Una parada obligatòria a mig camí de les carenes i la riera de gaià....

Ara però s'acaben aquests dies i en comencen d'altres:

Tornen les JERC, l'11 de Setembre, l'activitat frenètica de les Seccions locals, de la comarcal, la regional, actes a dojo arreu del territori que ens porten sempre a fer i donar el millor de nosaltres mateixos, les eleccions espanyoles, el congrés d'ERC, temps, feina i més feina!

També comença la Universitat, assignatures noves (6 sense anar més lluny) la possibilitat de tancar el primer cicle i encarar ja la fase final de la carrera! una oportunitat que no puc perdre, m'hi hauré d'esforçar al màxim i assolir tots aquests objectius que tant temps m'estan costant i que tant desitjo assolir!

Jugar com deu mana a Rugby en aquest nou club que hem creat i que poc a poc es va fent gran, començarem la segona temporada oficial, veurem gent nova que n'aprendrà i els que ja hi érem que ens cal molt per millorar! és però tot un orgull formar part d'aquest projecte que aspira a tot i que funciona tan i tant bé!

Valoració personal dels resultats d'ERC al Vallès Occidental

2011-11-29T03:22:00.001+01:00

Fa gairebé un any que sóc Portaveu de les JERC del Vallès Occidental i uns quants que volto per la comarca i en aquest últim anys i alguns mesos hem preparat 3 campanyes electorals (catalanes, municipals i generals).
Després de cada una de les conteses electorals al meu partit es valoren els resultats, se'n parla, es fa autocrítica (sovint massa) però tot plegat va bé per escoltar els diferents punts de vista de les diferents persones però també valorar les diferents realitats de la comarca.
No cal dir que les dues valoracions que a dia d'avui he viscut (la de les generals encara no l'hem feta) han estat dures, 10 diputats perduts a les catalanes i a les municipals la representació a les grans ciutats de la comarca.

La meva hipòtesi és la següent: Allà on la feina local es fa bé, els resultats acompanyen.
Abans de les municipals era una sensació, després de les municipals cada cop ho tenia més clar, i avui després de comparar els resultats de les generals i les municipals puc afirmar que és una certesa.

A la valoració de les eleccions municipals vaig sentir varis motius que explicaven la davallada dels resultats a les zones més poblades, com la nostra comarca. Bàsicament s'escudaven en "La tendència Nacional".

Aquí teniu la comparativa:

	Municipals	%	Generals	%	M>G	G>5%
Badia del Vallès	62	1,24	124	1,88	0	0	0
Barberà del Vallès	467	3,89	516	3,14	0	0	0
Castellar del Vallès	468	4,75	1039	8,65	0	1	1
Castellbisbal	192	3,68	367	6,00	0	1	1
Cerdanyola del Vallès	1486	6,66	1438	4,87	1	0	0
Gallifa	-	-	-
Matadepera	339	9,82	427	8,99	0	1	1
Montcada	726	6,08	658	4,16	1	0	0
Palau solità i Plegamans	296	5,14	362	5,01	0	1	1
Polinyà	173	5,81	117	3,05	1	0	0
Rellinars	195	45,34	65	16,04	1	1	0
Ripollet	349	2,85	512	2,99	0	0	0
Rubí	1734	7,30	1598	4,81	1	0	0
Sabadell	2378	3,18	6262	6,10	0	1	1
Sant Cugat	1474	4,88	3192	7,88	0	1	1
St. Llorenç Savall	556	50,68	173	14,97	1	1	0
St Quirze	1754	23,83	819	8,10	1	1	0
Santa Perpètua	702	7,56	484	4,13	1	0	0
Sentmenat	408	12,77	291	7,25	1	1	0
Terrassa	3169	4,45	5497	5,48	0	1	1
Ullastrell	425	41,59	175	16,57	1	1	0
Vacarisses	273	9,68	243	8,51	1	1	0
Viladecavalls	296	9,13	240	6,10	1	1	0
							0
St Vicenç Horts	2514	22,27	1029	7,75	1	1	0

* A Gallifa ERC no es va presentar a les municipals

Com podeu veure hi ha els resultats electorals d'ERC a cada un dels 23 pobles de la comarca i seguidament 3 columnes amb colors i uns i zeros.

La primera columna de color M>G indica si els resultats electorals a les municipals han estat majors que els de les generals (Verd) o no (Vermell) i en groc hi ha els que pràcticament han igualat.
D'aquesta columna, es pot veure com en general els pobles amb una bona dinàmica municipal a nivell d'ERC, els resultats municipals superen els de les generals, és a dir, que a les eleccions municipals, aconsegueixen vots de persones que en altres situacions voten altres partits, els casos més espectaculars són: Cerdanyola, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze, Santa Perpètua, Sentmenat, Ullastrell, tots ells llocs on és sabut per tota la organització que s'està fent bona feina a nivell local. Per part meva un aplaudiment a totes aquestes seccions locals d'ERC!

La segona columna indica els llocs on amb els resultats de les generals s'ha sobrepassat la barrera del 5%.
Ens apareixen en vermell els llocs on davant un panorama estatal ni un 5% dels ciutadans voten ERC, el que col·loquialment coneixem com els pobles "xungus" (Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada, Polinyà, Ripollet, Rubí i Santa Perpètua) i en Verd aquells on sí que hi ha més d'un 5% de la ciutadania que opta per ERC com a eina per la defensa de Catalunya i de la Justícia Social.

La columna definitiva i la que reparteix les medalles és la tercera.
En blau clar les SL on tot i ser territoris "xungus" aconsegueixen invertir la tendència nacional és a dir que si fos per la tendència nacional no tindrien representació a l'Ajuntament. Per aquesta raó si abans demanava un aplaudiment, ara penso que caldria felicitar efusivament les SL de Cerdanyola del Vallès, Montcada, Polinyà, Rubí i Santa Perpètua, és a dir que aquests companys estan picant pedra molt dura.

La cara dolenta de l'estudi són les caselles en color marró que indica on tenim els "marrons" a ERC de la comarca és a dir, llocs on més d'un 5% de la població dóna suport a ERC en un panorama estatal, però en canvi no ho fa en un panorama municipal: Castellar del Vallès, Castellbisbal, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Ciutats on la tendència nacional els introduiria a l'Ajuntament però no hi són. Per mi els motius són diversos a Castellar, Castellbisbal i Sabadell falten mans, a Sant Cugat del Vallès i Terrassa falta rumb i canvis.

A tot això aquest anàlisi no és més que una comparació de les dades electorals, que he fet en 15 minuts amb l'excel i amb una funció condicional que em dóna uns i zeros. Així doncs cal deixar clar que aquest no és un estudi rigorós, calculat i avalat per res més que per la motivació de veure en dades, reflectides les meves suposicions.

Per últim també podeu veure la comparativa de Sant Vicenç dels Horts d'on n'estic especialment orgullós, de fet dissabte hi vaig ser aprofitant la confluència del congrés de les JERC del Baix Llobregat amb la inauguració d'una perfumeria per part del meu cosí i on parlant amb la família que han viscut sempre a SVH els preguntava per en Junqueras i deien: "quién?... ah! el Uriol!... si bueno a ver que le dejan hacer!" xD i és que no puc sinó admirar el gran resultat d'ERC allà, perquè no és només un poble que hagi invertit la tendència nacional, sinó que és un poble on la pedra que es pica és extremadament dura i jo que hi he anat molt sovint i que ara hi vaig de tan en tant, us ben asseguro que allà la vida no és fàcil i la gent se'n surt amb la humilitat i la feina.

Jo per reis demanaré una SL com la de SVH.

Bona nit!

Una oportunitat per actuar!

2011-11-18T12:50:00.001+01:00

Aquests dies estem veient com "els mercats" i darrere d'ells la Merkel i en Sarkozy estan fent cops d'estats d'una forma molt sutil i segons ells "necessària". El millor de tot és que amb una paraula fan embadalir a mitja Europa: "tecnòcrates" els que s'ho creuen es mereixen un #etfelicitofill.

A mi em produiria una impotència enorme que algú de fora canviés el govern del meu país! Per si algú no se n'ha adonat, n'Artur Mas i la colla del #governdelsmillors no són de la meva estima ni admiració, més aviat tot el contrari. Però davant de tot per mi (i ho hauria de ser per tothom) són el govern del meu país! i en cap cas, un brooker de NY o la presidenta d'Alemanya pot canviar la decisió del poble català! En cas que per un motiu o un altre, la Gene se'ns omplís de "tecnòcrates" sentiria impotència, ràbia i moltes ganes d'actuar! com fos! però per sobre de tot qui dorm a la Generalitat ho decideix el poble i ningú més!!

En aquestes situacions on un govern (espanyol o català) decideix coses com les retallades en sanitat, educació, universitats, recerca, dependència, sento impotència! i som molts els que ahir vam fer vaga a les universitats per denunciar que ens estan fent pagar als futurs llicenciats els plats trencats! i la mala gestió universitària! i malgrat haver fet vaga, avui 18N continuo sentint-me malament, perquè sé que malgrat les aturades cap "dels millors" farà res!

Companyes i companys! el 20N podem actuar! en aquesta democràcia són poques les vegades que ens deixen actuar als ciutadans! no la deixeu de banda! voteu!
Els resultats electorals del 20N poden aturar en part les retallades!! si CiU pateix una davallada considerable posarà el fre en les retallades doncs veurà que tenen un efecte evident sobre els resultats! és necessari i primordial per tots els que lluitem per l'escola, la sanitat i la universitat que CiU a sobre no es vegi recompensada amb un augment dels vots!!

D'altra banda, teniu la oportunitat de votar els partits que més possibilitats tenen de treure diputats a PSOE i PP que són els partits petits us deixo un estudi per trobar quin partit té més fàcil treure diputats als dos grans: http://aritmetica20n.wordpress.com/calculos/

A Barcelona si us hi fixeu ERC només necessitaria uns 5500 vots per treure un diputat més, (tot i que posi que és la segona millor opció, en realitat és la primera, ja que a ICV li en falten 50.000, un error?)
El mateix succeeix a altres províncies:
Girona 13.000 vots!
Lleida 26.000 vots!
Tarragona 36.000 vots!
Al País Valencià ERC ho té molt difícil per treure representació i a les Illes igual.

Podem dir doncs, que al Principat ERC és la opció que més mal pot fer al PSOE-PP-CyU doncs en temes transcendentals o "renovadors" fan pinya en pro de l'status-quo de que no canvii res, doncs a ells ja els hi va bé!

La irrupció d'Amaiur i de ERC al congrés dels diputats, pot ser no només divertida sinó que donarà un bri d'esperança per aquells que no ens conformem amb l'alternança PP-PSOE i el suport incondicional de CyU!

Diumenge teniu la opció de donar un cop a les regles de joc! no us quedeu a casa, podem guanyar, però us necessitem a tots! contra els mercats! contra els lobbies empresarials i per defensar la bona gent dels Països Catalans que podríem ser molt més del que ens deixen ser!

Diumenge voteu ERC!

La realitat

2011-11-16T01:49:00.002+01:00

Fa dies que escolto aquesta cançó:

I més enllà de l'excel·lent ritme que La Pegatina imposa en tots els seus temes, m'agrada per com amb un toc d'humor però sobretot de realisme constata el dia a dia que molts vallesans vivim quan pugem a un vagó de la Renfe.

Aquesta realitat que en primer terme se'ns mostra avorrida, monòtona, rutinària és habitual menysprear-la per la quotidianitat de la mateixa, sovint ens agrada més llegir novel·les on passen coses extraordinàries i d'altres de terribles, pel·lícules que ens mostren realitats virtuals, futures o ens recreen escenaris del passat. Expliquen els grans mites grecs i romans, les llegendes de cavallers, etc.
En canvi trobo que plasmar la realitat tal com és en un llibre, en una cançó, en un fotograma és molt més difícil.

Aquesta cançó no és més qua l'excusa per parlar del "realisme" on en literatura Tolstoi és un dels grans exponents d'aquest corrent, sincerament no el trobo apassionant, ni penso que sigui la millor literatura del món... però estic segur que és una de les formes més difícils d'escriure. Perquè fins i tot quan nosaltres expliquem una anècdota, una experiència sempre hi posem la nostra part, els nostres punts de vista, els nostres comentaris, és pràcticament inevitable.
A Guerra i Pau, Tolstoi et fa devorar pagines, on ningú explica ni preveu que passarà.. on cada frase l'una després de l'altra solquen el mar del temps amb la incertesa que a la vida real tenim sobre el futur. Els fets de la novel·la són incomplets, descriu una mirada com els nostres ulls la percebrien, però no la interpreta, descriu un fet com el viuríem: "ràpid" i sense importància... i és després quan te n'adones de la transcendència del moment... a més els fets en sí, són talment normals, tan fàcilment reproduïbles a la vida real que és extremadament fàcil i gairebé impossible no identificar-se.

Aquesta forma de mostrar els missatges, senzills i naturals trobo que és una de les claus del futur polític del país. Alfred Bosch és un exemple perfecte, una persona senzilla, amb missatges senzills, de carrer, que arriben, que transmeten normalitat... penso que la política de les metàfores, quedarà pels entesos, pels amants de la cultura de la història de l'elegància verbal, com qui parla en vers...
Ara hi ha gent al carrer demanant solucions reals i no explicacions metafòriques... ha arribat un moment on un electorat com el d'ERC, majoritàriament lliurepensador, format, obert i capaç, vol ser tractat com a tal. Penso que ha estat un èxit el canvi a ERC, i la proclamació de l'Alfred Bosch com a candidat a les corts espanyoles. Perquè diu les coses com són, com la gent les percep, com tu les diries, com les diria la veïna. i us en deixo una mostra:

#jobosch

2011-11-07T15:53:00.006+01:00

El pròxim 20N (eleccions espanyoles) jo ho tinc clar, jo votaré la candidatura d'ERC-CatalunyaSí-Rcat.

Alfred Bosch cap de llista d'ERC per Barcelona

I en Joan Tardà (numero 2 per Barcelona)

"La resignació és un suïcidi quotidià" Honoré Balzac

2011-10-22T21:58:00.001+02:00

Sóc l'únic que se n'ha adonat que el preu del litre de dièsel està a 1,30€/L i que aquest estiu ha arribat a l' 1,38€/L??
Gràfic del Ministeri d'Indústria i Energia:

Aquesta pujada de preu del carburant, des del meu punt de vista, és un dels cops més durs per les famílies dels treballadors i estudiants que utilitzen el vehicle privat diàriament. Per no parlar de les empreses que utilitzin algun tipus de transport per carretera (la enorme majoria). Aquests increments de carburant, ens afecten directament al preu de la totalitat de productes i articles comercials.

Per entendre'ns, que pugi 10 cèntims el litre de benzina afecta a un ciutadà molt més que l'increment del 0.10% de l'Euribor! primer perquè hi ha una bona part de la ciutadania que no té hipoteques i en segon lloc perquè l'increment dels interessos hipotecaris no repercuteix, si més no de forma directa, al preu d'altres productes. Però com que la crisi és "financera" només es parla de la "ràtio de deute" o de "l'Íbex 35". I contra aquests sí que tothom carrega, critiquem, tenim consciencia de que estem pagant més cada mes per la hipoteca o de que les nostres accions valen uns quants cèntims o euros menys.

Per fer un símil, és com preocupar-te pel mal de cap, mentre t'estan amputant una cama.

Un problema, com dic és la manca de percepció de que agafar el cotxe o la moto cada dia ens costa més, però a més d'aquest drama en tenim un altre, que són les actuacions dels governs i la connivència amb el problema. Per exemple davant l'increment del preu del cru "per la crisi a Líbia" en comptes de donar suport moral als rebels libis i invertir en tecnologies alternatives al petroli, fer un pla especial per la compra de cotxes elèctrics (per rebaixar-ne el preu) o estratègies semblants. Espanya i Europa opten per donar suport militar als rebels Libis, enviant una pila d'avions i vaixells a les costes de Líbia a canvi de contractes favorables per la importació de petroli libi des d'Europa.

http://www.defensa.gob.es/gabinete/notasPrensa/2011/10/DGC_111018_regreso_f18.html

En aquesta nota de premsa Chacón es felicita per les quasi 400 sortides de l'aviació espanyola i les 1500h de vol. Una hora de vol de l'Eurofighter costa 43.000€ (segons la viquipèdia) el mateix que el sou d'un Doctor investigador de qualsevol universitat catalana o espanyola (i segur que alguns cobren menys). Això sense tenir en compte el cost inicial de l'avió, el sou i els extres que se li pagaran al pilot per la campanya o el cost dels milers de míssils que l'estat espanyol a tirat a Líbia, el carburant dels vaixells també desplaçats, els aparells malmesos o abatuts, etc. Segurament la despesa total de la campanya a Líbia no l'arribem a saber mai, però el que estic segur és que invertint tots aquests diners en investigació.. en un any o dos, tenim els carrers plens d'utilitaris elèctrics.

La negligència de l'administració ja no és només estratègica. No dic que arribar a la conclusió que val més invertir en tecnologies alternatives sigui una gran reflexió, però crec que queda patent que no és una reflexió del nivell del govern espanyol. El que dic és que la negligència també és de les administracions més petites, com gran part dels Ajuntaments del nostre país, o de la Generalitat. És evident que no depèn d'aquestes la inversió en investigació, però sí que depèn l'estalvi de recursos i és molt corrent veure flotes de cotxes d'administracions públiques desmesuradament "potents" i per tant "consumidors" de benzina. (no és el cas de Terrassa, tot s'ha de dir)

Un cas bastant estès és l'ús del Nissan Pathfinder un tot terreny molt xulu que sembla estar de moda entre els cossos de seguretat i si ve entenc la necessitat de tot terrenys en Mossos, Bombers, Agents Rurals i Policies locals de pobles de muntanya, algú entén que la Guàrdia Urbana de Barcelona en tingui?

(foto: d'aquí)

El cost d'un bitxo d'aquests és de 33.500€ segons la plana web de Nissan i tot i que diuen que consumeix poc, tinc seriosos dubtes que consumeixi menys que un utilitari. Barcelona potser és el cas més escandalós d'ús d'aquests tot terrenys, però també ho són molts pobles amb un turonet al terme municipal i ja serveix d'excusa per a tenir-ne un. També comentar que per muntanya no són especialment útils per una tasca com la policia, doncs són grans i difícils de maniobrar.

En resum, quan veieu un Pathfinder de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o dels Mossos d'Esquadra pujant per la Diagonal, podeu baixar del cotxe i aplaudir!

Per acabar comentar que l'enorme despesa que ja suposa el carburant està provocant un descens de l'ús del vehicle privat i la realitat és que moure's cada cop costa més. I malauradament, el transport públic per molt conscienciat que puguem estar o d'acord amb el model, sovint és més car que el transport privat i quasi sempre és més lent.

La llista d'afectats per la pujada del carburant, repeteixo som tots, penseu en tot el que pot afectar, la llista és certament interminable:
Augment del preu de mercaderies, reducció del benefici de productors, disminució del turisme intern i extern, disminució dels negocis del món del motor, dificultat de moure's pel territori per vendre, per visitar clients... i repeteixo! la solució no és fer assemblees a les benzineres, ni conquerir Líbia ni amenaçar la OPEP. Sinó canviar d'energia i potser que ens hi posem aviat!

Salut!

Esport d'elit ≠ Terrassa

2011-10-14T01:20:00.001+02:00

Vagi per endavant que jo a me Mare me l'estimo molt, però com tota persona té les seves manies, dèries i amb el pas dels anys algunes qualitats canvien, algunes dèries s'accentuen... bé enfi... l'edat..

El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!

Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!

Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.

I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...

Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!

Qui necessita més pistes? més dades?

Està clar! Navarro demissión!! xDD

Terrassetes d'estiu

2011-08-28T02:47:00.003+02:00

La via pública és com n'indica el nom, una via i a més pública!! curiosament, dels pocs serveis públics encara no retallats per la Generalitat (temps al temps). Sigui com sigui la funció bàsica és circular!! però a la pràctica l'objectiu dels vianants és esquivar!: la glorieta del bus, el plafó publicitari, el monòlit de l'associació de comerciants, els arbres, les merdes de gos, senyals, pals (elèctrics, telèfon, anti-aparcament), fanals, la caseta de la ONCE, la caseta del gremi de comerciants (que no en té prou amb els monòlits), la bústia de correus, contenidors varis, papereres, motocicletes, bicis i un llarg etcètera..

Però el que més m'ha sorprès últimament són les terrasses!

Des del meu humil punt de vista, com a simple vianant penso que en cal una regulació i no vull dir amb això que el servei d'Urbanisme de Terrassa no ho reguli, sinó que segurament s'ha relaxat durant aquests anys, cal entendre l'enorme i feixuga tasca de parar la mà durant aquests temps de bonança econòmica i de projectar barris i més barris per engrandir la ciutat.
Ara que tenen temps lliure els convido a estudiar alguns dels casos que m'han semblat més flagrants:

Algú m'explica com es pot permetre col·locar 4 o 5 taules al mig de la plaça de la font trobada? una plaça que té més trànsit de persones que de cotxes la rotonda del Doré?

Pot una terrassa d'estiu apoderar-se dels petits bancs o murets de pedra que hi ha a la placeta entre el carrer Font Vella i el Cardaire? al meu entendre després de la pujada de la Font Vella, més d'un ciutadà o ciutadana n'agrairà l'espai per recuperar l'alè.. (a la foto encara no hi ha la terrassa, ara n'està ple)

Per no parlar del carrer de la Palla on les "petites" taules i el constant anar i venir de cambrers, sumat a la "grandària" del carrer, el fan si més no angoixant..

I al carrer de les Parres, heu notat la tristesa de qui s'asseu a la taula solitària que hi ha pràcticament a la cantonada amb la Plaça Vella? sembla aquell típic "quiero y no puedo" a qui en passar pel seu costat sembla obligat per la proximitat saludar-lo, plànyer-lo i distreure'l tot comentant el temps com qui es troba a l'ascensor...

I la plaça del Doctor Cadevall? sí aquella just davant del Quijote! amb les pilones, els arbres, la terrassa, els bancs, les motos, agradable oi?

I a la Plaça Vella, malgrat el costum i el fet que ja no ens sorprèn trobar terrasses cada dia, us heu adonat que pràcticament un 40% per no dir un 50% de la superfície de la Plaça està ocupada per terrassetes i mobiliari urbà de discutible utilitat?

Després de tot, encara hi ha qui es queixa perquè un nen de 8 anys amb "evidents" trets feixistes vol apoderar-se de l'espai públic! i alcen la veu contra tal injustícia sense adonar-se de tot allò que també ocupa la Plaça però sembla que té més dret d'ocupar espai un arbre o un banc, que no pas un simple nen o nena que juga a la plaça del seu poble.

Ep! i no he entrat a parlar d'obres, carrils bicis, carril bus, monuments, d'això a Terrassa n'hi ha per escriure un llibre...

Agrairé el teu comentari!

Lev Tolstoi - Guerra i Pau

2011-08-20T02:12:00.000+02:00

Fa no un parell de setmanes que vaig entrar a l'Abacus sense intenció de comprar res, quan entre els molts llibres que vaig trobar a les prestatgeries, em va sorprendre (pel volum i per la tapa) el llibre de Lev Tolstoi - Guerra i Pau.
Sense conèixer massa ni l'escriptor ni l'obra en qüestió em vaig aventurar i me'l vaig endur.
Si ve no l'he llegit sencer sinó que tot just avui he arribar a l'equador (aproximadament) del volum, he decidit fer un petit comentari sobre allò que més m'ha sorprès i la meva opinió del que porto de llibre, sense ànim de convèncer a ningú.

En primer lloc és increïble la quantitat de personatges (principals i secundaris) que apareixen a l'obra, per si no n'hi hagués prou l'escriptor no es conforma amb omplir pàgines amb noms diferents personatges que a les primeres incursions del llibre no saps si seran trascendentals si cal memoritzar l'impossible cognom rus, el càrrec i el nom de pila o si n'hi ha prou a llegir per sobre el nom i oblidar-se'n tot seguit.
El cas és que volent o no, a certes alçades del llibre acabes coneixent el Comte Ilia Andreievitx Rostov i sabent que és pare de Vera promesa amb Berg, de Nicolau mig promès amb Sònia (la seva cosina), de Natatxa promesa amb el compte Andreu Bolkonski i per últim de Pètia...
El millor de tot però és la gràcia amb la que l'escriptor dóna la informació essencial al lector! per conèixer les relacions entre els personatges calen tranquil·lament 100 o 200 pàgines i de sobte com qui no vol la cosa, l'escriptor deixa caure el nom complet del comte Rostov, o treu a la llum els noms dels fills d'aquest comte.
Seria molt fàcil agafar 2 o 3 personatges principals que en les 10 primeres pàgines ja tens la seva descripció física coneixes les relacions entre ells i segurament algun detall fins i tot sobrant..
Trobo encisador com el mateix escriptor aconsegueix no cedir davant la temptació d'explicar-ho tot, d'esclarir en les primeres pàgines quins són els personatges a tenir en compte i quins no, com són etc.

D'altra banda crec que cal destacar com explica les coses, aparentment caotiques, ja que dins de les 15 parts en que es divideix el llibre hi ha uns capítols, i en aquests tan bon punt explica una batalla de l'ajudant de camp Andreu Bolkonski com al següent explica la tormentosa existència a Petersburg de'n Pere. D'aquest caos tremendament calculat n'apareixen el·lipticament certs sentiments, sensacions, punts de vista que el mateix lector es crea en llegir aquells petits detalls que potser un comentari, un moviment o una escena causa en el lector. Per exemple en el moment de l'entrega de medalles entre l'emperador rus Alexandre i Napoleó Bonaparte exigeix al lector la pregunta - i perquè tanta sang?-
Aquesta forma de fer, aquest estil de Tolstoi no l'havia conegut abans "y si lo he visto no me acuerdo". En qualsevol cas la trobo exquisita i d'una subtilesa magistralment calculada i d'una habilitat realment digna d'admirar.

Per últim m'ha xocat la relació entre el personatge de Pere Bezukhov i la francmaçoneria. En primer lloc perquè no me l'esperava per res del món, i en segón lloc perquè en els últims mesos m'ha aparegut més d'un cop tot el món de la maçoneria, (món que desconec per complet) i que em causa una certa curiositat. Aprofito per demanar a algú coneixedor del món que no dubti a contactar-me, li estaré agraït si me'n fa cinc cèntims.

En conclusió i espero no ofendre ningú, penso que aquest és segurament el millor llibre que he llegit que no és un gran honor coneixent la pobre col·lecció que en podria fer dels meus llibres llegits completament (els començats en són uns quants més..). En tot cas penso que aquest llibre li dóna mil voltes a les històries d'aventures de la Matilde Asensi, a llibres intrigants com La Pell Freda de l'Albert Sánchez-Piñol o l'Home de Sant Petersburg de'n Ken Follet. Segurament tots aquests escriptors han aconseguit que em devori el llibre per la trama, pel saber que passarà a la següent pàgina, però Tolstoi em crea una addicció a l'estil, a l'art amb que desvela petits detalls que et fan crear les pròpies hipòtesi sobre el que vindrà. Aquesta dedicació, aquesta aparent simplicitat amb la que succeïxen les coses, una normalitat talment mesurada que en fa una complexió al meu entendre inabastable!

Cap pena pel Nuñez

2011-07-29T10:05:00.000+02:00

Això és el que en certa manera donava a entendre un locutor de ràdio ahir a la tarda...

Feia entendre que el "pobre" Nuñez "tan estimat" per Catalunya per haver estat el president del Barça i també gràcies a Crackòvia, és una commoció que hagi d'entrar a presó...
Després de sentir aquestes barbaritats, és allò de: -Pareu les màquines- si aquest constructor ha evadit impostos per un valor que xifren d'astronòmic, aquest delinqüent (per molt president del Barça que hagi sigut, i per molt riure que en Latre faci amb el seu personatge) no és mereix res més que el càlid terra de la presó i la tendresa dels barrots d'acer.
Per culpa de personatges com aquests, la pressió fiscal recau encara més sobre les classes mitges i baixes.. si les empreses grans i les grans fortunes aconsegueixen evadir impostos.. qui paga les despeses de la Generalitat?? la gent, el poble.

Cal saber diferenciar l'afecte a un personatge públic, del deure ciutadà de qualsevol català.. algú que no paga els seus impostos, és per mi un traïdor, un lladre..

Estic segur que si acaba entrant a la presó, li hagués agradat pagar els seus impostos per nombrosos que fossin, potser les presons ara serien més acollidores.

Caldria posar base a aquest aiguamoll

2011-07-11T01:59:00.000+02:00

Cito a Mariano José de Larra:

Hasta ahora, una masa que no es ciertamente la más numerosa, quiere marchar a la par de las más adelantadas de los países más civilizados; pero esta masa que marcha de esta manera no ha seguido los mismos pasos que sus maestros; sin robustez, sin aliento suficiente para poder seguir la marcha rápida de los países civilizados, se detiene jadeando, y se atrasa continuamente; da de cuando en cuando una carrera para igualarse de nuevo, caminando a brincos como haría quien saltase con los pies trabados, y semejante a un mal taquígrafo que, no pudiendo seguir la viva voz, deja en el papel inmensas lagunas, y no alcanza ni escribe nunca más que la última palabra. Esta masa, que se llama despreocupada en nuestro país, no es, pues, más que el eco, la última palabra de Francia no más. (...) los resultados de esta despreocupación superficial de querer tomar simplemente los efectos sin acordarse de que es preciso empezar por las causas; de intentar, en fin, subir la escalera a tramos: subámosla tranquilos, escalon por escalón, si queremos llegar arriba. <<¡Que otros van a llegar antes!>> nos gritarán. ¿Qué mucho, les responderemos, si también echaron a andar antes? Dejadlos que lleguen; nosotros llegaremos después, pero llegaremos. Mas si nos rompemos en el salto la cabeza, ¿qué recurso nos quedará?

200 anys després està tot dit, la "desafecció" o com diu en Larra "despreocupación" que premia el "pelotazo", la fama, els diners a cabassos, semblava fa amb prou feines 5 anys, de burrus intentar treballar, estalviar, millorar, innovar.. i ara veiem els que un dia van ser els grans estrategues del segle XXI, sortir aviat de la ESO i cosir una butxaca ben gran per encabir els quantiosos sous que rebia un encofrador o un simple peó.. grans ments que no van veure més enllà del seu nou BMW o de la seva hipoteca... Sense unes bases personals que els ajudés a créixer formativament, amb nul·la ambició per progressar, per aprendre per millorar! malgastant en vacances, restaurants, hotels..

Tots plegats, una masa de zombis condemnats de per vida a fer allò que saben fer, "ora et labora" pic i pala! amb però l'orgull tocat, d'aquells que un dia van ser i avui juguen a ser el més ric del LIDL.

Des del meu punt de vista, ens hem caigut de cap!

La República Independent del meu Partit!

2011-05-23T23:11:00.005+02:00

Avui l'executiva d'ERC ha dimitit en bloc! Un acte que els honora, així com després del 28N no van saber què fer, aquest cop no els ha tremolat el pols i han decidit el que per mi és la millor sol·lució, fer un pas enrere i tornar a començar.

Jo fa 5 anys que milito a ERC i a les JERC (poc després del referèndum de l'Estatut) i des d'aleshores les nits electorals han anat de mal en pitjor. Em sap molt greu que els companys de les JERC que entren no puguin veure el Telenotícies i emocionar-se tot sentint parlar els dirigents d'ERC. He explicat més d'un cop que jo vaig decidir el meu partit a partir d'un debat sobre l'estat de la nació, estava amb febre a casa i me'l vaig menjar tot sencer! i cap a última hora del vespre vaig sentir dues intervencions que simplement em van fer aixecar del sofà, una va ser la Utxue Barkos de Nafarroa Bai, una autèntica màquina d'oposició! i l'altre va ser Joan Puigcercós quan era l'únic diputat al Congrés dels Diputats, una intervenció excel·lent, encara recordo aquell moment com quasi se'm saltaven les llàgrimes, sentint al Congrés dels Diputats el que qualsevol ciutadà català hagués dit!

Poc després treien 8 diputats al Congrés, 23 diputats al Parlament de Catalunya, tombavem el Govern de la Generalitat i en Pasqual Maragall passava a ser nou President de la Generalitat, en Carod-Rovira n'era Conseller en Cap i pocs dies després venia a Terrassa a fer un míting, amb dos amics de tota la vida, el vam anar a veure i aquell Casino (avui l'Abacus) ple de gom a gom cridant consignes a favor de la independència, els segadors amb una pila de gent... jo tenia 15 o 16 anys i era el primer míting al que anava... simplement vaig flipar!!! no només per l'ambient sinó també per les paraules de'n Carod incloent als fills de la immigració i fent-los partícips del projecte nacional!

Pocs dies després se li va exigir la dimissió arran de l'afer de Perpinyà, em va saber molt greu!, després de tota la negociació de l'Estatut es va arribar finalment al referèndum, guirigall per decidir el sentit del vot, finalment va ser que no (gran decisió defensada per les JERC-Vallès i que el temps ens ha donat la raó). Després de perdre el referèndum, expulsar els consellers de govern, jo vaig fer els 18 anys i vaig començar a militar a ERC i a les JERC. Poc després es feien eleccions catalanes, ERC perdia dos diputats, i a partir d'aquí tot un cicle, de perdre regidors, diputats a madrid, diputats al parlament i ara a Terrassa fins i tot la presència i el Grup Municipal.

Personalment, penso que l'Isaac Albert és un grandíssim candidat d'ERC, de fet, segurament és el millor candidat dels que es presentava, teníem el millor programa electoral i pràcticament l'únic amb idees, ambicions i projecte! gran feina del Negre. Per no parlar de la gran campanya, no només d'ERC, sinó també d les JERC ja que a cada cantonada hi havia un cartell, una estelada o una pancarta. Però no hem sortit! i és culpa nostra.

Jo opto per aprofundir molt més el discurs republicà del nostre partit, tenim milers de persones als carrers acampats, demanant a crits eixos principals del republicanisme! demanen més democràcia, participació directa, control sobre la corrupció, independència del poder judicial, dació de les hipoteques!! tots els que estan en el món de la política, saben que ERC tot això ho defensa i que som un partit laic, que defensa la justícia com a òrgan bàsic de regulació de l'estat, que demanem governs nets i transparents, que fem política perquè ens agrada, perquè és la única eina que tenim el poble!! i que una decisió del poble en referèndum és intocable!! i llavors?? Llavors perquè juguem a embrutar-nos les mans amb els socialistes que juguen a tapar-ho tot i a mantenir quotes de poder i llocs de feina pels afiliats?? perquè juguem amb ex-comunistes dogmàtics?! Perquè ens debatem si donem suport a la dreta catalana hereva de la lliga regionalista? o a l'esquerra espanyola o pseudocatalanista??

Espero que els pròxims dies esdevinguin una reflexió interna en tots els òrgans del partit i aconseguim crear una nova ERC amb capacitat de mobilització, d'il·lusionar i de guanyar! com ho fan els companys de molts pobles i viles de Catalunya, on malgrat tot han sabut mantenir o fins i tot ampliar la seva representació als Ajuntaments, com són els futurs alcaldes de Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Alella, Ullastrell, Rellinars, Sant Llorenç Savall, són alcaldes als qui els tocarà fer una bona feina als seus pobles i ciutats però també i sobretot seran vitals pel canvi del nostre partit.

Estic convençut que els companys de les JERC que han entrat en aquests temps tan negres, veuran vespres d'emoció i que serà llavors quan recordin dies com avui, perquè quan t'has trobat amb l'amarga derrota, pots degustar el dolç sabor de la victòria!!

Tornarem a Lluitar, Tornarem a Sofrir, Tornarem a Vèncer!!! VISCA LA TERRA!!

2011-03-25T00:20:00.003+01:00

I finalment arribarà diumenge i jauré allà on el sol il·lumini sobre la catifa verda on en bona companyia gaudiré dels vents de Sant Llorenç, del so del jazz i del ressonar de les campanes de Sant Pere...

La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.

Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.

I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.

I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.

La normalitat

2011-03-10T18:49:00.003+01:00

I de sobte t'aixeques mentre notes com el ritme impulsiu de la musica colpeja un cop i un altre els sentits, incontroladament necessites aixecar-te, moure't encara que no ballis, però és la sensació de no poder romandre quiet veient passar les hores!
Obres la finestra de casa, tot i el fred que rapidament fa tremolar el cos, treus el cap per veure què s'hi cou avui... i atenció! hi ha abundancia de cotxes vermells.. xD quina llei estadística ho controla això? bah! tonteries dels puristes.. el cas és que tot i el fred de la tarda que acompanya el comiat del Sol, es nota ja l'arribada de la primavera, són prop de les 19h i encara hi ha llum, encara hi ha ocells, encara hi ha gent al carrer, encara hi ha vida! i on hi ha pèl hi ha vida no? o era què on hi ha vida hi ha alegria? la segona m'agrada més!
Sigui com sigui s'acosta l'estiu, el sol ja llueix als migdies i s'acosta la oportunitat de passar grans moments a l'exterior, sigui passejant, corrent, controlant les fumeres o jugant! jo sóc dels que m'agrada jugar al carrer, i no és només una moda passada, sinó que fins i tot és il·legal.. fliiipa! com està el món.. mira que no poder jugar a pilota al carrer.. són uns marginats socials els que ho van prohibir..

I tot plegat el segon tremolor et convenç de tancar la finestra! tot i que més enllà del cotxes, els ocells, les cases.. tot continua igual! tot continua, aparentment normal!
Perquè resulta que mig món àrab s'ha aixecat en armes i ha revolucionat la política mundial i també l'economica, resulta que els cotxes passen pel carrer seguint una llei de poisson, que fins i tot la normalitat aparent que ens volen vendre des de CiU podries graficar-la! i que a tot això els nens ja no tindran ordinadors a les escoles! (perdó a les escoles públiques!) i amb aquesta normalitat retallen en sanitat, retallen en pensions, retallen en impostos als rics, retallen no a tot arreu, sinó allà on fa mal a l'estat que garanteix la igualtat dels ciutadans! (o que ho intenta) igualtat que la rigau, en boi-ruiz i n'Homs els hi peta!
I amb aquesta normalitat catalunya canvia dia a dia..! avui el parlament ha discutit fortament sobre autodeterminació! i ahir a un poble perdut del Vallès Occidental, uns joves molt valents han pres les armes de la democràcia per lluitar pel seu poble! per la seva gent! pels seus amics! en definitiva que lluitaran pel seu país! són el goig dels seus pares, són el goig de tot un poble que veurà aviat de què és capaç el jovent independentista organitzat!!

Les ciutats contenent tant l'ordre com el caos...

2011-03-10T10:51:00.003+01:00

Sant Petersburg, cruïlla amb Egipte i Passeig de Gràcia

2011-02-12T23:03:00.002+01:00

Aquests dies he estat a Sant Petersburg, la Venècia del Bàltic. Una ciutat molt gran amb prop de 4milions d'habitants i amb un estil molt europeu de no ser pel fred extrem i les continues nevades.

Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.

El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.

Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.

Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.

He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.

Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.

El Temps - Sant Petersburg

2011-02-11T22:16:00.005+01:00

El dia que arribem de Sant Petersburg TV3 parla de la ciutat:-)

Adeu Quadrimestre de tardor

2011-01-21T16:47:00.005+01:00

Per fi s'ha acabat el quadrimestre de tardor!

Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.

Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD

començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.

També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!

I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!

El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)

Sort als que encara esteu d'exàmens!!!

Una abraçada!!!!!!!

Aznar torna...

2011-01-13T10:31:00.003+01:00

Tremolem! l'Aznar és des de fa uns dies assessor d'Endesa i trobo que l'Aleix Saló ho ha retrat d'una forma boníssima. L'evolució d'aquest noi és impressionant! m'encanta!

La solució de l'il·lús

2011-01-03T16:53:00.005+01:00

Pels qui del poeta Pere Quart, només coneixen les "corrandes d'exili" amb el mític vers:

"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"

Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.

LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS

La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!

Joan Oliver - Pere Quart

Milgram, Zimbardo, Asch

2010-12-08T23:23:00.005+01:00

Un petit tast del que fem a "Economia de l'Empresa" assignatura que el nom i el temari no tenen res a veure! xD realment treballem comportament individual i organitzatiu.

Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:

MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)

STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.

ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...

Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...

Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..

Salut!

Hem de ser la veu del poble!

2010-11-28T23:24:00.005+01:00

Després de la nit electoral, i és una reflexió que he madurat durant aquests últims 7 anys...
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.

Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!

A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!

Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!

Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!

Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!

Companys! bona nit!

Apa: Salut i República!

ERC

2010-11-26T21:44:00.003+01:00

Vídeos i material de campanya molt recomanables!;-)

salut!

Un Pas endavant!! JERC Vallès

2010-11-24T18:57:00.009+01:00

El vídeo de les JERC del Vallès per la campanya de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Grans dies!

2010-11-01T23:18:00.002+01:00

Un dels dies més grans de les JERC de Terrassa:-)! QUE GRAN!!

les JERC a la Generalitat de Catalunya

2010-10-06T15:03:00.002+02:00

Resum de la feina de les JERC a la Secretaria de Joventut!

29-S - Vaga General

2010-09-27T00:11:00.006+02:00

El pròxim dimecres hi ha convocada una VAGA GENERAL! i la joventut catalana no pot restar impassible! davant d'una retallada de drets tan desproporcionada com la que el govern de ZP ha dut a terme!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!

Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...

Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).

Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.

així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!

Un nou futur per les JERC de Terrassa

2010-09-18T12:02:00.003+02:00

El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.

Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.

I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!

El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!

Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD

Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.

Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!

A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!

Molta sort companyes i companys!!

Salut i República!!

Istanbul - Turquía

2010-09-16T15:25:00.003+02:00

La vella Constantinoble m'ha deixat bocabadat, estic segur que no de la manera que els primers croats van restar després de veure la grandesa i la meravellosetat de la ciutat del Bòsfor. Quan a Europa les ciutats eren plenes de rates, peste i pobresa, sota els dominis dels senyors feudals comptant els habitants de les grans ciutats en milers... Constantinoble ja comptava amb un milió d'habitants!!
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...

D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...

d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.

Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...

crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...

11 de Setembre, tothom al carrer!!

2010-08-23T22:51:00.004+02:00

Le nozze di Figaro

2010-07-26T17:08:00.003+02:00

Non so come ne perchè, ma le nozze di figaro è per me una òpera speciale. non penso che sia strano se soltanto cominciare senti questo:

Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.

Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!

Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!

Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.

No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)

Us deixo un altra peça de l'òpera:

Una tarda de juliol entre carenes i camps de blat

2010-07-15T19:56:00.005+02:00

El Sol ja mostra les seves últimes llums de la tarda, tot caient per l'horitzó, formant unes belles tonalitats de llum i ombres entre els arbustos del camí del Puig Codina.
La marinada fresca d'avui agita les branques de les petites alzines, i entra per la finestra tot refrescant la tarda.
Del cel blau i clar en cauen tota mena d'ocells, pardals, coloms, corbs, xoriguers, que passegen amunt i avall en busca d'un bon àpat! a mi també se'm desferma la gana, són prop de les set i les ganes d'un bon brenar comencen a ser evidents, però tot i així, sóc incapaç de moure els ulls d'aquelles pàgines que m'expliquen una vella història d'hospitalaris de Sant Joan i de templers en terres de la Corona i del Regne de Navarra, una bellíssima història medieval quan aquesta terra fou rica i plena!

A mi però em toca baixar, resseguir el camí fins arribar de nou a les urbanitzacions de Les Pedritxes i baixar per la preciosa carretera de Talamanca i també antiga (penso en els milers de traginers i caballers, així com comerciants, i camperols que algun dia o altre varen passar per aquests antics indrets). Baixant noto l'aire fresc i humit a la cara, mentre em deixo caure carretera avall, amb la tranquilitat de la feina feta i la satisfacció de fer quelcom que m'agrada molt!

L'humor, les bones sensacions, les ganes de diversió, la felicitat en defenitiva, ve acompanyada de banda sonora i de les contínues falques publicitaries que repletes d'entusiasme anuncien l'arribada de l'Acampada Jove de Montblanc!! la festa reivindicativa més important dels Païssos Catalans!!

Els camps segats i d'altres de llaurats on encara hi cau la llum del sol fan del nord de la ciutat un espectacle digne de veure, les llargues i primes ombres que una darrera l'altre alternen la llum amb l'ombra potser enlluernen algun conductor, jo penso que és com una simfonia de llums i colors que ens regala el dia a la vista! la felicitat reflexada en aquells indrets!!

Manifestació del 10-J

2010-07-14T01:45:00.007+02:00

Com es preveia la manifestació va ser extraordinària i històrica!
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.

ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.

A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..

La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!

La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!

Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.

10-J !!

2010-07-08T02:00:00.001+02:00

Vox Populi (Editorial DdT 12/06/10)

2010-06-15T01:52:00.005+02:00

Cliqueu a la imatge per veure bé el text!

Editorial del Diari de Terrassa, el passat dissabte 12/06/2010. Uns dies després d'enviar una carta d'opinió acompanyada d'una fotografia de la cua a la Biblioteca Central de Terrassa abans d'entrar al matí.

Anna Roig i l'ombra de Ton Chien

2010-06-11T16:13:00.000+02:00

M'agrada i espero que us agradi!

Adeu, Espanya?

2010-06-04T18:40:00.002+02:00

Prohibim els avis!

2010-06-03T20:00:00.002+02:00

Per si algú no ho capta i abans de que algú digui que vull carregar-me els avis de Terrassa, és conya!

"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.

Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"

No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.

Algo grande!

2010-05-30T16:38:00.001+02:00

Duran, Millet i Pretoria

2010-05-30T15:26:00.003+02:00

Aquesta setmana hem assistit a grans converses entre els membres de la xarxa de corrupció de Santa Coloma de Gramanet on el vicepresident de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Santa Coloma "Bartu (PSC)"deia que amb en Mas (CiU) els aniria molt millor.

D'altra banda vam poder llegir que en Florentino Pérez (ACS) i la Ester Koplovic (FCC) magnants de la construcció espanyola feien donacions al Palau de la Música. I que aquestes després venien traspassades a la Fundació Trias Fargas (CiU). Costa creure que Florentino Pérez i les germanes Koplovic hagin descobert el seu nacionalisme català després de sentir un míting de l'Artur Mas o del personatge d'avui Josep Antoni Duran i Lleida i per aquesta raó fessin pagaments astronòmics al Palau de la Música. Evidentment aquests diners són a canvi de quelcom...

... El passat dimecres al Congrés dels Diputats no hi podia faltar ningú, en ZP s'ho jugava tot, no té majoria absoluta al Congrés i pertant necessita dels partits petits per aprovar les retallades de funcionaris, jubilacions, infraestructures, investigació, etc... i ningú li donava suport! de forma que només tenia els 169 diputats socialistes i els vots en contra de PP, ERC, PNV, IU, ICV, BNG, NaBai i UPyD. que en total sumaven 168... amb les abstencions de CiU, CC i UPN.

... Avui a La Vanguardia, Enric Juliana comenta la jornada de dimecres i explica com l'Emilio Botín (president del Banco Santander) va trucar a en Mariano Rajoy perquè finalment donés suport a les retallades. El PP va dir que no, i entre d'altres coses va criticar que en ZP no l'havia trucat per comentar la posició final del PP. l'Emilio Botín va fer el tràmit, i en ZP a la tarda trucava en Rajoy. Més enllà d'això, les posicions de PP i PSOE eren clares.

NO EM CREC! que l'Emilio Botín després de la negativa de'n Rajoy es quedés assegut a la cadira del seu superdespatx de Santander esperant la votació. I em fa l'efecte que l'abstenció de CiU té quelcom de molt obscur! Tant com que posaria la mà al foc que quan algún militant de CiU tingui la decència d'enterrar (políticament) en Duran i Lleida, aquest no es quedarà pas a l'atur sinó que li caurà un càrrec del Banc Santander!! o potser més d'un, perquè si alguna cosa fa en Duran al Congrés és ajudar totes les empreses i multinacionals que li ho demanen.. i que després d'escoltar les sabies paraules de'n Duran col·laboren amb el Palau de la Música!!

morta la cuca, mort el verí!

Justícia social!

2010-05-24T21:27:00.001+02:00

Ara feia uns dies que no escrivia.. però aquí us deixo una vinyeta que enfi.. ja m'he cansat de dir que són molt bones.. així que simplement diré que és de l'Aleix Saló és a dir, sublim! xDD

T'adones amic?!

2010-05-12T19:30:00.002+02:00

T'adones company, que a poc a poc ens van posant el futur a l'esquena, t'adones amic? t'adones company que ens el van robant cada dia que passa, t'adones amic??

T'adones company que després d'un any i mig posant els diners a les butxaques de banquers i constructors perquè aquests no notin la crisi, amb el Plan E i fons estatals d'ajuts a bancs i caixes ara ens fa pagar al poble els seus errors? t'adones amic?

T'adones company, que seran els nostres avis dependents, els pensionistes i funcionaris els que ara hauran d'apretar-se el cinturó? T'adones amic?

T'adones company que quan en ZP diu que el 35% de l'esforç l'haurem de fer les Comunitats Autònomes, s'està referint a que serà Catalunya la que un cop més li haurà de treure les castanyes del foc?, que serem nosaltres els que haurem de patir un dèficit fiscal encara més gran? t'adones amic?
T'adones company que el que hem aconseguit per Catalunya aquests anys (el nou finançament, l'estatut que obligava a l'estat a invertir un 18% del PIB català en infraestructures, la llei de dependència, el fons per la immigració, entre d'altres) acords postius per Catalunya que es veuen ara troncats per la necessitat d'estalvi de l'estat??

T'adones amic que ens roben i encara ens volen robar més?? t'adones company que ens cal esdevenir INDEPENDENTS?

Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa

Els néts de l'Avi

2010-05-11T01:38:00.001+02:00

Romeo & Juliet

2010-05-09T16:38:00.003+02:00

Romeo & Juliet, va ser la banda sonora d'un dels moments més intensos de la meva vida, no només per allò que vam fer, que va ser tot el possible, sinó pel que podia arribar a significar, dies sencers treballant i pensant en solucions als molts problemes que ens vam trobar i que al final van esdevenir impossibles de solventar si no era com tot en aquest món, per mitjà de diners!! i que evidentment no tenim.
Però si algo tenim és la nostra marca de lluitadors/es, de treballadors/es, i estic convençut que tard o d'hora amb més o menys diners, aconseguirem fer el millor i més gran projecte que el jovent terrassenc podrà dur a terme, autoorganitzant-se, i treballant en equip. Una sensació la de col·laboració i treball en grup, que realment no es pot explicar si no es viu i penso que no s'aprèn ni a l'escola ni a l'universitat!! el somni d'assolir un objectiu comú és una energia que fa treure el bo i millor de cadascú de nosaltres i que més enllà del que diuen les paraules, s'ha de viure!
Avui pràcticament un any després de l'inici d'aquell projecte encara se'm posa la pell de gallina en veure aquell ambient.
Sou molt grans!!

Tard o d'hora engegarem els telers!;-)

Llei d'Acollida

2010-04-27T23:37:00.002+02:00

Una gran feina d'Esquerra al Govern! una gran feina de l'Oriol Amorós i de tota la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Sense dubte ERC pionera en matèria d'immigració.
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...

RADAR

2010-04-26T10:17:00.000+02:00

Boníssim!

15 - SKATEPARK X TERRASSA

2010-04-10T11:52:00.010+02:00

El projecte numero 15 de la Consulta Ciutadana és la Construcció d'un Skatepark al Parc de Vallparadís.

Les JERC ja fa temps que treballem en la construcció d'un Skatepark a la ciutat, de fet fa més d'un any que ja vam fer una roda de premsa després d'haver-nos trobat amb diferents entitats del món de l'skate, BMX, etc.
Fa un any ens vam trobar aquestes entitats, que havien parlat amb diferents estaments de l'Ajuntament per mirar de fer aquest skatepark, i tots els van dir que no, sense ajudar-los en res, i l'únic que els van dir és que recollissin signatures per parlar amb l'Alcalde... això és lamentable.. després diuen que hi ha desafecció de la política.. però si qui ha de donar respostes només es passen la pilota els uns als altres...
Nosaltres vam fer la roda de premsa, i vam obrir el debat, en els següents mesos, van sortir diferents articles d'opinió, i fins i tot l'editorial del Diari de Terrassa va tractar el tema, també ho va fer el de l'Avui Terrassa i sembla que el projecte va anar agafant cos.
Finalment Egaraskate va apostar per presentar aquest projecte a la Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos i de fet avui farem l'acte central de campanya, a la plaça Ricard Camí, per unir tot el món de l'skate i donar a conèixer la informació sobre la votació.

Aquest projecte és en tota recla un projecte pels joves, ja no només pels que patinen, perquè aquests evidentment tindran un espai on poder patinar, i qui més qui menys coneix algú que patina, però sobretot és un projecte del JOVENT TERRASSENC és a dir, un grup de joves que s'han mogut per aconseguir-ho i per aquesta raó les JERC els hi hem donat suport, i esperem que molts altres joves de la ciutat també ho facin!!

VOTA EL 15

7 - Gespa a Les Fonts

2010-04-10T11:19:00.009+02:00

Aquest projecte hi he treballat personalment, com a membre del Club de Rugby Carboners de Terrassa i per això espero que voteu el 7 a Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos.

La història d'aquest projecte, és que la U.E.Les Fonts, van presentar un projecte per fer un nou camp de futbol a Les Fonts, i així poder tenir gespa artificial, ja que actualment són l'únic camp de Terrassa que no té gespa.
L'Associació de Veïns, també dóna suport al projecte ja que d'aquesta forma s'aconseguiria, un equipament esportiu com cal al barri, ja que actualment només hi ha el camp de la UE.Les Fonts i està força allunyat del barri.

Mentre es presentava aquest projecte, els Carboners de Terrassa (el nou club de rugby de la ciutat) va fer reunions amb l'Ajuntament per diferents temes, i en una d'aquestes reunions, els vam comentar que la Federació Catalana de Rugby buscava un emplaçament per un centre de Tecnificació. Els vam posar en contacte, i les reunions entre FCR i Ajuntament van ser molt profitoses, tant que van arribar a un acord, i la FCR posava una quantiosa suma de diners si finalment surt aquest projecte escollit.

El següent pas va ser unir-nos els 4 agents que treballem per aquest projecte, i concretar com fer la campanya i distribuir-nos les tasques, reunions amb gent que té moltes ganes de treballar i de que surti aquest projecte.

La Gespa a Les Fonts, beneficia a la UE.Les Fonts entant que tindran un nou camp de futbol on podran entrenar i disputar els seus partits.
D'altra banda al Club de Rugby dels Carboners de Terrassa ens beneficia, ja que tindrem camp de Rugby a la ciutat, cosa que ara per ara amb prou feines tenim on entrenar.
La Federació Catlana de Rugby tindrà un centre de tecnificació on poder fer els entrenaments de les seleccions catalanes de rugby, així com un centre on fer cursets d'entrenadors, campus d'estiu, etc. i per últim, l'Associació de Veïns es beneficia perquè és un gran projecte pel barri, és un equipament esportiu al servei dels ciutadans que tindran una oferta de futbol i rugby al costat de casa.

La ciutat de Terrassa també se'n beneficia, ja que podrem consolidar un nou esport a la ciutat, El Rugby, i amb les activitats que organitzarà la FCR de ben segur que els hotels de la ciutat ho notaran, així com la ciutat en sí ja que representa un nou equipament esportiu molt ben comunicat amb la resta de la ciutat.

El més maco d'aquest projecte és la unió entre Federació Catalana de Rugby, UE.Les Fonts, Carboners de Terrassa i Associació de Veïns de Les Fonts.

VOTA EL 7

Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos

2010-04-10T10:56:00.004+02:00

Terrassa està plena de cartells de la consulta pels pressupostos que ha organitzat l'Ajuntament. Cal dir que la via dels Ajuntaments i de la nova política ha de ser aquesta, la de consultar directament la ciutadania sobre com han de ser les coses, però evidentment preguntar com gastar diners, és una pregunta fàcil. On cal preguntar sobretot és en els projectes més transcendentals, com el IV Cinturó, el trànsit rodat per la Rambla, i altres projectes de gran envergadura que sovint no s'arriba a un consens ni tan sols al Ple Municipal.

En el cas de Terrassa s'ha destinat una partida de 4 Milions d'€ a repartir entre els projectes guanyadors. S'han presentat un total de 16 projectes. I sortiran tants com sigui possible, fins arribar als 4MEUR.

D'entre aquests 16 projectes hi ha 3 projectes que per mi són del tot egoistes i fora de lloc. Per exemple el projecte numero 8 "Cobriment de la piscina de La Maurina" No dubto que és un projecte necessari, com el de cobrir tantes altres pistes esportives i piscines, però el pressupost és de 3.900.000€ això vol dir que per sortir haurà de ser el més votat i provocarà que només pugui sortir algun altre projecte de menys de 100.000€.
D'altra banda els projectes que a part de ser coses molt concretes i que per tant afecten a pocs veïns, i en canvi suposen un cost enorme, com la 13 "Remodelació del carrer Provença" amb un cost de 2.400.000€ i la 10 "Remodelació del Passeig Lluís Muncunill amb un pressupost de 2.700.000€. Entenc que els veïns d'aquests barris vulguin canviar i millorar el barri, però aquestes obres, han de sortir d'Urbanisme, o d'un Pla de Barris, no d'un projecte on hi ha molts altres projectes, molt interessants.

En tot cas espero que tot el procés funcioni bé, que no hi hagi problemes amb les votacions.. i que siguem 2 o 3 els pringats que com jo, ja no podem votar per internet... Visca!

Tots els partits a casa...

2010-03-12T17:01:00.002+01:00

Llei de Consultes Populars!

2010-03-10T16:40:00.001+01:00

El cel

2010-03-07T00:03:00.005+01:00

Tímidament obres els ulls, mentre notes encara els llençols a la cara i aquella sensació d'estar esclafat per una atmosfera massa pesant! La boca seca, i els ulls com segellats per la pila d'hores que fa que no s'obren.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!

Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.

Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.

Els Amics de les Arts

2010-03-03T15:50:00.004+01:00

Dues cançons que a part de lo maques i la màgia que té aquest grup en directe, em recorden situacions divertides que a tots poc o molt ens han passat algun cop!

Modena

2010-03-01T00:52:00.004+01:00

Simplement mirava el facebook, passava pàgines, mirava què m'havien escrit a mi, pensava en què li havia de dir a diferents persones, que no se'm passés res, que no hagués deixat algun missatge per respondre més tard i que finalment me'n descuidés... una de les moltes hores que paso davant de l'ordinador, o que si més no el tinc encès mentre escolto música, les repeticions de La Competència o potser responc e-mails per resoldre algun dubte o problema que se'ns planteja a la SL de les JERC... Aquest cop però, només mirava el facebook....

De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!

Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...

Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....

Com gira el món!

PNJCat a Manresa!

2010-02-28T15:25:00.009+01:00

Ahir dissabte 27 de Febrer de 2010, va ser un gran dia per la joventut catalana.
Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.

Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.

Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no. Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!

Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.

Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.

Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.

Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.

Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.

Llarga vida al PNJCat!!

Sí!!

2010-02-10T00:55:00.001+01:00

Estrellats

2010-02-03T16:12:00.001+01:00

L'idiotisme en el seu màxim esplendor!!

2010-01-27T02:10:00.006+01:00

L'idiotisme és una nova forma de viure! aviat trobarem associacions d'idiotes de Terrassa, potser podrem trobar l'Associació d'Idiotes units!! qui diu si no podrem votar mai el Partit dels Idiotes! i si ens hi posem tindrem lligues de futbol dels idiotes!! Programes de televisió que parlaran només d'idiotes!! La radio dels idiotes!! en definitiva una nova classe social d'idiotes!! i l'idiotisme serà una taca d'oli que s'estendrà per tot el món!!

I on està el secret es preguntava tothom!? doncs en la idiotesa de la gent! tots tenim un amic, que no troba feina i està enganxat al salvame!! tothom parla del nas de la puta Belen Esteban!! tots tenim companys que voldríen marxar de casa però que no poden! i es passen les tardes escarxofats al sofà tot escoltants els líders de l'idiotisme mundial escopint i vomitant idioteses a tort i a dret, mentre els cervells es redueixen cada cop més fins a descomprimir-se!! i fins on arribarà això!! trobarem algun dia algú que perd la casa i a les 4 de la tarda deixa de queixar-se per veure els inútils insultant-se?? arribarà el dia que la gent en vaga pararà per veure aquells idiotes?? o definitivament continuaran mirant la tele, opinant sobre si el cabell li queda millor recollit o no mentre el món se'ls cau a sobre.
I per si fos poc els altres col·lectius d'idiotes són els que trobem entre les pàgines de diaris esportius on el fanatisme esportiu no té fi!! tant que podem trobar gent trencant-se les banyes per encertar l'once inicial del Guardiola al pròxim partit!!! però serà burru!!!! i a qui cony l'importa si l'inútil de torn encerta l'once o no?? com pot ser que el cop de colze del Cristiano Ronaldo centri el món de l'actualitat?? tant important és?? que no hi ha prous esports on la gent realitza realment miracles i actuacions espectaculars que ens hem de quedar si el cristiano té les abdominals prou marcades?? som idiotes???

Tenim una crisi de collons, un estat espanyol que ens tracta com a merda, mentre ens roba els impostos, ens posen peatges, ara també ens volen col·locar la merda de totes les centrals nuclears d'espanya, hi ha una "brunete mediàtica" que ataca dia sí, dia també, a Catalunya en general, al Carod-Rovira, al Laporta, a Montilla i a tothom que es mogui i digui quelcom en defensa de Catalunya.
Tenim una crisi econòmica que està creant realment problemes molt greus entre els nostres veins, tothom coneixerà algú que ha perdut la feina!! tots coneixem algú que està a puntet de vendre's el pis, perquè no té més, les administracions sense un duru i això vol dir, pitjors serveis i pitjor resposta de l'administració davant la ciutadania. I què hem de fer?? mirar el nas de la Belen Esteban?? o va essent hora que ens afiliem a un partit, en creem un si no ens agrada cap, ens associem i fem sentir la nostra veu??

Com deia el Sergi Pàmies al Món a RAC 1 quan em facin una col·lonoscòpia penso posar tot un reportatge en directe si cal pel meu blog i que tots i totes les idiotes que estaran venent-se els òrgans per poder pagar els deutes, puguin veure aquest gran aconteixement de l'idiotisme!!

Llei de Consultes Populars

2010-01-26T02:01:00.003+01:00

Un dels diferents fronts de la lluita pel Moviment Català d'Alliberament Nacional, és el govern de la Generalitat, evidentment el tripartit no dóna tot el que molts voldríem que donés. Però sovint volem allò que faria una ERC majoritària i no és el cas!.

Així doncs i des del marc d'un tripartit amb dos socis sense un àmbit nacional gaire favorable pel nacionalisme català, entenc que el pas de la redacció i aprovació d'una Llei de Consultes Populars, és realment important.
En el primer Estatut el del 30 de Setembre aprovat pel Parlament català, l'article 122, donava la possibilitat de convocar referèndums populars d'àmbit nacional entre els quals se n'especificaven alguns i s'afegia un apartat de "varis" (evidentment tot pensant en un referèndum per l'autodeterminació o directament per la independència) aquest article però, va patir una de les retallades fruit del pacte MAS - ZAPATERO! on l'Artur Mas va canviar aquest article, es va treure l'apartat de "varis" i es va afegir: "tot respectant l'article 142.1.32 de la Constitució Española" on diu que la competència de convocar referèndums és exclusiva de l'estat espanyol...

Això evidentment tanca la porta a un possible referèndum català per l'autodeterminació, però com deia en Pere Aragonés al passat consell nacional de les JERC, cap sistema jurídic és perfecte, i pertant hi ha escletxes, i aquestes escletxes és per on un govern de la Generalitat pot convocar-ne un! això sí!! sempre que la Llei estigui aprovada!!

Un altre apunt sobre aquesta llei, és que un 60% del redactat està fet pel Centre d'Estudis Sobiranistes, és a dir, de la mà de'n López Tena (CiU) i l'Hèctor López Bofill (ERC).

Malgrat que un militant de CiU hi ha tingut un pes molt important en aquesta Llei, CiU fa ara de salvador de la Terra catalana! i defensa una llei amb totes les competències com per poder aprovar un referèndum per la independència... pot dir-me algú per quina raó CiU s'hi oposa si la causa de que aquesta llei no doni per més és precisament seva?? i a més han tingut participació en la redacció!!?

No serà que a CiU, sobretot a Unió, li fa por una Llei de Consultes populars?? què passaria si CiU es trobés a govern amb una Llei que li obrís la porta a un referèndum popular?? l'Artur Mas, hauria de fer el mateix que Ibarretxe amb el perill de guanyar i d'haver de liderar aquest procés... i personalment penso que CiU no farà un sol pas per la Independència de Catalunya, pel sobiranisme, molts! però sense trencar mai amb l'autonomisme! i mentre CiU no trenqui amb aquest model que ens està exprimint, mentre no deixem de ser el banc de les espanyes seguirem patint aquest dèficit fiscal que ofega els empresaris i industrials catalans i que acabarà amb empobrir el país!!

De les relacions institucionals... també s'encarrega vosté?

2010-01-17T18:35:00.000+01:00

PuigcERCós 2010

2010-01-10T20:54:00.006+01:00

Decidim el futur govern de catalunya!! i ERC et dóna la paraula.

Les eleccions segurament seran al novembre! però ERC s'ha posat en marxa ja!
El passat 8 de gener ens vam trobar prop de 700 quadres polítics a la sala Luz de Gas de Barcelona i vam donar així el tret de sortida a una campanya per conèixer quines són les prioritats de l'electorat català...

La campanya en qüestió consisteix en 20 propostes entre les quals els electors han d'escollir-ne 5 que ells creguin que són les més prioritàries i que condicionin la entrada d'ERC al següent govern de la Generalitat, és a dir, si CiU o PSC/ICV accepten aquestes condicions ERC pactarà amb ells, però si no les accepten ERC es quedarà a l'oposició.

Personalment m'agraden les 20 propostes que es fan, així que surtin les que surtin m'estarà bé! tot i així trobo molt bé que ERC doni la clau del pròxim govern català al seu electorat!

Així que tots els electors que vulgueu escollir els 5 compromisos d'ERC pel pròxim govern, envieu-me un mail, o comenteu aquest post, i us faré arribar una butlleta! O apropeu-vos a la seu d'ERC (c/Era, 22)

Un com més ens avancem a tots i podem dir allò del president Laporta: Que n'aprenguin!! xD

Rugby

2010-01-07T18:42:00.006+01:00

És temps de Rugby, el 12 de Gener comença l'aventura dels Carboners de Terrassa.

Cap al Setembre s'inicia un moviment entre 4 malalts del rugby de la nostra ciutat i porta a obrir un grup al Facebook que evidentment funciona per tal de difondre la idea de crear un club de rugbi a la ciutat. Tot i que al principi me'l mirava amb certa distancia no vaig poder evitar la temptació d'apuntar-m'hi i d'ajudar en el que fos possible a instaurar el rugby a la ciutat.

D'altra banda la situació de l'handbol a la ciutat ha empitjorat molt, hi ha hagut una diàspora de jugadors i de directius, tots aquells amb els que millor m'hi entenia i evidentment les ganes de tornar a pràcticar handbol a la nostra ciutat no eren les mateixes, ni les ganes ni la il·lusió... a part que la situació esportiva va en consonància amb la gestió i de moment es manté la caiguda en picat.

Així que com que sempre m'havia fet gràcia aquest esport i no havia tingut mai l'oportunitat de practicar-lo em vaig llençar a la piscina i vaig col·laborar en la creació del club. Inscripció a la Federació, reunions amb regidors d'esports, tècnics i per últim l'alcalde i ara toca esperar que ens assignin un camp i començar a entrenar!!

Jo ja tinc les botes:-)!

Retrat del Vallès

2010-01-06T17:15:00.007+01:00

En 3 fotografies.. pot explicar-se com és el Vallès:

El món rural tot i que a l'occidental roman de forma pràcticament residual, encara podem veure masies com aquesta de Can Figueras que funciona, s'hi treballa i mantenen viu el record d'aquest món potser més conegut a l'oriental.

Convivint amb el record d'una època modernista d'esplendor ciutadana, entre els que podeu trobar edificis realment bells! aquí un antic sanatori que dóna nom a la zona "Torrebonica"
(la dominguera de turno també és un tret característic de la zona xD)

Equipaments enormes enmig de camps i de ciutat, mal comunicats i que suposen una destrossa del paisatge bastant important. Això no vol dir que no siguin necessaris i compleixin amb el seu objectiu, però just a l'altra banda d'aquest hospital trobem estacions elèctriques, deixalleries, un pàrquing d'autobusos, un antic parc d'atraccions, i la N-150 tot això rodejant una antiga masia on ara només queden 4 vaques i un pobre pastor que es passa el dia mirant com entren residus a la deixalleria.

Les tres fotografies són preses des del mateix punt.

Enganyem a la gent en nom de Déu!

2010-01-04T13:38:00.005+01:00

Fa uns dies el portal terrassa.net va regalar entrades per l'obra del Conte de Nadal de Charles Dickens que adaptava el Centre Parroquial de la Santa Creu de Terrassa (CPSC).

Vagi per davant que jo de teatre entenc el que en Zapatero d'economia, és a dir, ben poc! no n'he fet mai i tampoc és un art que m'apassioni, simplement hi vaig de tan en tant. Per això no entraré a criticar artísticament l'obra de teatre, perquè no n'entenc...

El tema i el que sí que criticaré és el que diu l'obra, o si més no el que l'adaptació del CPSC ha fet que digui....
Resumint l'obra és d'un botiguer que no respecta el sentiment nadalenc, no dona almoina als nens que canten nadales, maltracta les clients que venen a xafardejar, tracta malament el seu empleat i a més no li paga el que li deu, etc. Així doncs a la nit de nadal se li apareix l'esperit dels nadals passats, i veu com havia passat ell alguns nadals passats (quan era petit). Després se li presenta un esperit dels nadals presents, i veu com afecta el seu comportament als altres, l'empleat que no duu els diners que s'ha guanyat, etc.. i després l'esperit dels nadals futurs li ensenya que si continua comportant-se així, morirà.
El botiguer tot penedit entén que no cal ser tan garrepa i que ell també pot fer feliç la gent i contribuir així a l'esperit nadalenc així que l'endemà dóna diners als nens que volien cantar nadales, li dóna el sou i un extra al seu empleat, dóna diners al policia, a les clientes, etc.

Moralitat: Dóna el que et sobra als pobres i així seràs més feliç!

Sincerament em va fer vergonya aliena aquells actors i actrius que volien fer arribar aquell "sentiment nadalenc" als presents.

1. Trobo lamentable que quan interessa l'església en el seu conjunt faci servir "esperits" i "la mort" per tal de convèncer als que no segueixen la doctrina (esperit nadalenc).
2. Si ve és cert que el botiguer era un garrepa i un mal educat, això no treu que pugui ser lliure de celebrar o no "el naixement de Jesús" a mi sincerament m'importa molt més el naixement de me germana que no pas el de Jesús... i trobo respectable que algú no comparteixi les convencions socials dels sopars familiars, els regals, etc.
3. Donar diners és felicitat? si aquell nou botiguer de bona conducta nadalenca volia fer feliç els del seu voltant, podria organitzar una festa, fer un sopar per tothom, ajudar la gent en les seves necessitats, i no només DONAR DINERS. Estem en les mateixes tesis cristianes de tota la vida, dóna diners, i seràs feliç! malgrat que amb aquells diners no resoldràs cap dels problemes que té aquella gent. Això només condueix a que els pobres continuïn essent pobres i els rics continuïn essent rics.
4. Per Nadal s'ha de ser bona persona?? només per Nadal hem d'ajudar als altres? només per Nadal hem de ser feliços?? només per Nadal cal veure la família?.

Vaig sentir tal vergonya aliena per aquells actors i actrius que deien sense cap tipus de pudor aquelles frases, per aquells personatges que entenien que l'esperit nadalenc no és res més que fer regals als altres, donar uns pocs diners als que poc tenen perquè se'ls gastin i continuïn tenint poc, mentre el ric és feliç ja que ha fet una bona causa...

La felicitat no es compra amb diners!! i si aquell que dóna s'enorgulleix d'haver aconseguit un somriure d'altri jo el convido a veure la tristesa de l'endemà.

Tanco així la porta a veure qualsevol altre representació de qualsevol tipus organitzada o apadrinada per un Centre Parroquial. Tinc però curiositat per saber què diu l'obra de Charles Dickens i veure fins quin punt el CPSC l'ha manipulat.
Malgrat tot trobo lloable la feina que la companyia de teatre 34 passes ha fet, perquè imagino que una obra de teatre necessita molta feina, llàstima que la base fagi tanta pudor.

2010!

2010-01-02T17:46:00.002+01:00

Bon any a TOTHOM!!

Comencem el 2010! hem tancat així la primera dècada d'aquest nou mil·leni! i hem tancat també el 2009, un any especialment bo almenys per mi!
Fase selectiva aprovada una bona forma de començar l'any, també va començar amb l'assemblea de les JERC-Terrassa escollint-me nou portaveu local i aleshores vam començar les campanyes de les aules d'estudi a la Biblioteca Central, i alçant la veu dels skaters de la ciutat que demanaven un nou skatepark per Terrassa.
A mitjans de març tot un seguit de sortides i excursions m'alegraven constantment els dies especialment l'escapada al Cap de Creus, lloc realment preciós! tot seguit els camps ja florien i això augurava el retorn del tant estimat PVI i les guàrdies de l'ADF de Terrassa moltes tardes rient allà al Pi de Can Gonteres. Mentre acomiadava l'handbol amb un trist partit a casa contra el Sant Andreu, però una important victòria a camp contrari.

I mentrestant, Tossa de Mar, Esterri d'Àneu, Carcassone, Albi, Cordes-sur-ciel, Espot, Fontmartina...

De nou la universitat, les JERC, les sortides i escapades, els caps de setmana, les reunions, la Teixidora, el pla de viabilitat, el contracte.... fins la Llum! (i contra Endesa hem topat!)

I les consultes per la independència, i el tribunal constitucional, i l'estatut que fa aigües i el tripartit amunt i avall i el PP, i els purs independentistes, i els independentistes, i els d'esquerres i els de dretes, i els que no saben que són i els que no volen ser res i els que n'estan farts d'haver de ser quelcom i com sempre el "tansemenfotisme crònic" i els de que això és una causa perduda... i nosaltres endavant!!

Què gran el 2009!! m'ho he passat molt bé!! i per cap d'any com sempre

Tradicions!

2009-12-25T18:24:00.002+01:00

Consells de Joves

2009-11-27T10:38:00.005+01:00

El passat dimecres a Terrassa es va engegar el Consell Municipal de Joves impulsat pel socialista Jordi Ballart.

Les JERC i jo com a portaveu, vam fer una roda de premsa amb el Diputat de les JERC al Parlament en Pere Aragonès, mostrant-nos completament contraris a aquest consell municipal.

Per què? no és un pas endavant obrir un espai de debat dels joves? per quina raó les JERC ens mostrem contraris?

És un tema de models. Hi ha dos models!

El model que les JERC defensem, és el mateix que defensa la Generalitat de Catalunya, i el Consell Nacional de Joves de Catalunya (CNJC) que és l'agrupació de tots els consells locals de joventut de Catalunya.
Què és un Consell local de Joventut? Doncs un consell local de joventut és l'agrupació de totes les entitats de joventut, joventuts de partits polítics i joves per compte pròpia, que vulguin proposar millores per la joventut de la seva ciutat! És un espai de debat, on hom pot dir el que pensa i el que creu que s'ha de fer! i que si s'arriba a un consens i es decideix apostar per una via, es fa la petició a la regidoria de Joventut! cal tenir en compte que un consell de joves és autònom de l'administració local! i per tant pot decidir el que vulgui i pot per tant reunir-se amb el Regidor de Joventut de torn i comentar-li les polítiques per on aposten els joves de la ciutat, és doncs un interlocutor vàlid entre els joves i l'administració local.

A més i un dels grans avantatges del Consell Local, és que en ser autònom, pot tenir un finançament propi! això vol dir que pot rebre subvencions del mateix ajuntament, de la generalitat i de l'estat! també pot finançar-se organitzant actes, trobades i festes.
L'exemple clar és el Jove Tu També Pots... que es fa per festa major, aquest és un espai impulsat en el seu moment per un consell local de joves potent que va començar aquesta festa alternativa! que s'ha anat consolidant fins arribar a ser el centre de la Festa Major de Terrassa! tant què a qualsevol persona de menys de 40 anys, li preguntes què és el que més li agrada de Festa Major i diuen el Jove Tu També Pots!!

La majoria de pobles i ciutats de Catalunya aposten pels Consells locals de joventut, com són Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Sabadell, etc. són ajuntament que donen una partida de diners al consell local, perquè els distribueixi com millor cregui, fent festes, ajudant a alguna entitat juvenil que ho necessiti, creant tallers, espais de debat, exposicions, activitats, etc.

El segón model és el model socialista, fem un espai on trobar-nos, i on el regidor explica quines coses ha fet en l'últim any, o mig any! acostumen a ser trobades molt esporàdiques i sovint coincideixen amb algun gran projecte en la matèria que ocupa, per exemple quan el Plan E, va pagar la gespa dels camps de futbol de la ciutat, es va fer un consell municipal d'esports, per explicar-ho.
El principal problema d'aquests consells municipals, és que els assistents, només poden escoltar i dir el que voldrien tenir, o les coses que no els agrada... però ja està! no pots fer res més! no pots aconseguir un consens i un acord del consell, perquè aquell consell no té cap valor! és a dir, en un consell municipal no es fan votacions, perquè no hi ha cap necessitat d'expressar una voluntat concreta, ja que el regidor, farà el que li roti! és simplement el que els socialistes en diuen "participació".
Malgrat que en Ballart té per intenció obrir el consell i fer-ho molt atractiu, no ens enganyem, el president del Consell Municipal és l'Alcalde de Terrassa, el Vice-president és el regidor de Joventut, i després potser creen la figura d'un secretari, que aquest potser sí que serà rotatiu. Això implica que el consell municipal mai podrà organitzar res, que la regidoria no hi estigui d'acord! tampoc podrà tenir un finançament propi, sinó que depèn sempre de la regidoria.

Aquest model socialista, és el que en Pere Aragonés denominava "espais de participació, de cartró pedra" on la gent amb bona fé diu el que pensa i el que desitja i el regidor fa el que vol!

Per aquesta raó les JERC no hi donem suport! i apostem pel model que ha funcionat a Terrassa i que funciona arreu, el dels Consells Locals de Joventut.

Com a curiositat, en Jordi Ballart en una reunió que vam tenir al seu despatx ens diu: "cla vosaltres voleu un Consell Local de Joventut per dominar-lo i controlar-lo al vostre plaer...." que un regidor pensi això, vol dir que ell ho faria! és allò que diuen "cree el ladrón, que todos són de su condición". Les JERC i ERC han apostat sempre per aquests consells de joventut, per exemple a Vacarisses no hi ha JERC! i en canvi el regidor de Joventut que és d'ERC, manté el Consell local de Joves que s'autogestiona i li dóna una partida de diners perquè en facin el que vulguin!

Enfi.. estem davant d'unaltra bretolada socialista, saltant-se totes les directrius en matèria de joventut que marquen la generalitat i el CNJC! i anant a la seva! fent convenis directament amb l'Estat Espanyol i sudant de la Generalitat.... enfí.. socialistes! per si algú tenia dubtes, són tan espanyols com podría ser el PP. És més! trobo molt més honest el posicionament del PP, que diu ser espanyol i ho és! que no el del PSC que diu ser català i és tan o més espanyol que el PP.

Apa: Salut i República!

La cresta socialista

2009-10-29T10:39:00.003+01:00

A Catalunya Radio, s'ha canviat la crosta nacionalista per la cresta socialista i sinó atents a això.

Fuentes ha pogut parlar amb Miquel Iceta (àudio) amb qui ha estat suau com un gatet, arribant fins i tot a 'celebrar' l'actuació del PSC anunciant que si els seus militants són imputats els suspendrà i apartarà del càrrec. A més, Fuentes ha posat el focus en l'exdiputat del PSC, Lluís Garcia, deixant en safata a Iceta fer una llarga exposició dels motius pels quals, santament, el partit va expulsar-lo.

També ha parlat amb el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, (àudio) amb qui no ha estat tant suau destacant que -a diferència dels socialistes- no han anunciat mesures disciplinàries contra Macià Alavedra o Lluís Prenafeta quan no tenen cap càrrec al partit. Tot i no voler relacionar el cas de Santa Coloma de Gramenet amb el 'cas Millet' i les donacions a Colom i la Trias Fargas, Fuentes ha tornat a collar al màxim Felip Puig per deixar en evidència un cop més que CDC no accedeix, per ara, a retornar els diners al Palau.

Quina fàstic enserio, us recomano escoltar els dos talls, primer el d'Iceta i després el de'n Felip Puig, perquè té delicte com li deixa xerrar a l'Iceta i com, pràcticament li fot la bronca a en Felip Puig... per flipar!

Com ja he dit algun cop, neu amb molt de compte amb els mitjans de comunicació.

ERC per la transparència!

2009-10-28T12:36:00.004+01:00

Una de les moltes virtuts que té aquest partit és la transparència!! i dies com avui és quan un pot respirar tranquil. Mitja regió metropolitana de Barcelona està tremolant, Santa Coloma ha estat el detonant, però espereu que vinguin cap al vallès occidental, amb pobles com Viladecavalls on el mateix alcalde va suïcidar-se en sortir a la llum unes factures "extranyes". Terrassa i Sabadell han estat governats pel PSC des de fa molt temps, i això és pràcticament garantia de vicis i mals costums que prenen els funcionaris i els governants... és qüestió de temps que surti tot a la llum.
Com ha dit en Jordi Pujol si continuen tirant de la manta no quedarà res! cert! PSC i CiU es veuran fortament tacades de tota aquesta merda!

Recordeu allò del partit de "les mans netes" que va proclamar Carod-Rovira abans del primer tripartit?, ara aquelles paraules comencen a pendre cos, ara és quan més que mai prenen sentit! A això es referia Carod, a que ERC no accepta diners anònims, aposta per una oficina antifrau, aposta per regular el finançament dels partits, aposta per limitar la despesa de les campanyes polítiques... etc.

Una dada molt forta és que Unió Democràtica de Catalunya va perdre el 60% de les donacions anònimes després de sortir del govern de la Generalitat. Em fa l'efecte que les comissions del 3% que desvelar Pasqual Maragall es quedaven curtes.

Espero que en Garzón continui fent feina!

Invasió d'estudiants

2009-10-26T13:00:00.005+01:00

El passat diumenge la biblioteca de socials de la UAB (la única que obre 24hores) a les 17h era plena!! i jo com d'altres vam haver de tornar a casa davant la impossibilitat de trobar un lloc on estudiar un diumenge d'octubre. Penseu que si això passa ara, quan arriben els exàmens de gener o els de juny, la situació és realment crítica.

A l'Escola d'enginyers de la UPC de Terrassa s'apropen examen parcials i molts comencem a estudiar. Curiosament la biblioteca de la UAB era plena de carpetes de la UPC i molts terrassencs i terrassenques.

Trobo imperdonable que es continuï mantenint aquesta situació, no pot ser que Terrassa, una ciutat universitària important de Catalunya, no tingui una sala d'estudi 24h oberta a tothom i tots els dies de l'any. Trobo que hem de garantir la disponibilitat d'un espai on estudiar i treballar sempre.

Això hauria de ser una preocupació de l'Alcalde de la nostra ciutat, així com del regidor de cultura i del d'educació! en canvi a Terrassa sembla ser molt més important portar El Corte Inglés i carregar-se el petit comerç local, que el que puguin pensar o demanar els estudiants terrassencs.

Això si, l'Ajuntament no se n'està d'editar triptics a tot color, treient pit de la potència universitària de la ciutat... malgrat que la situació real no és tant favorable com la venen.

Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa

Curiositats

2009-10-16T15:25:00.006+02:00

Fa unes setmanes les JERC van aconseguir tirar endavant el Pla de Mesures per l'Ocupació Juvenil. Conretament l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil es basa en els
següents eixos:
- Condicions laborals: Millora de la qualitat en l’ocupació.
- Emprenedoria: Fomentar i valorar les idees emprenedores.
- Formació i orientació: Garantir i facilitar l’entrada al mercat laboral.
- Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal: Potenciar la flexibilitat
en les tasques del jovent.
- Tractament i anàlisi de la informació: Seguiment i anàlisi de l’evolució
estadística del mercat laboral juvenil.
Aquest Pla d'Ocupació compta amb 200milions d'euros de pressupost.

El cas és que s'ha trigat dos anys, perquè la consellera de treball Mar Serna (PSC) ho ha frenat tant com ha pogut i fins ara no s'ha aconseguit desencallar.

La curiositat és que després d'aquest esforç per part del secretari de joventut (JERC) i de tot el servei de joventut de la Generalitat i de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania (ERC), la presidenta de les JSC de Terrassa té els collons de sortir a premsa anunciant aquest pla, i dient que són els més ways i que això és la òstia, quan s'han passat dos anys frenant-ho tant com han pogut.
Per més INRI, cal destacar que precisament els membres de la JSC són l'excepció que confirma la regla, i mentre la majoria de joves de la ciutat no treballen, i els que ho fan tenen feines de baixa qualificació, amb contractes temporals, explotats i mal remunerats, ells, precisament els membres de la JSC són els pocs joves a la ciutat que tenen una feina digna, i alguns de molt digna, i no és d'extranyar trobar-te membres de la JSC com a xòfers de l'Alcalde de Terrassa, o endollats (per no dir "enxufats") a l'Ajuntment o al Grup Municipal dels socialistes o treballant pel partit, o treballant en alguna empresa corporativa de titularitat municipal, etc...

Té collons que aquests 4 paràsits de l'administració, parlin de la necessitat d'un Pla d'Ocupació Juvenil.

Madrid 2016

2009-10-09T02:36:00.000+02:00

Gag de Crackòvia increïblement bo!!

La Cruïlla d'Esquerra

2009-10-07T13:25:00.000+02:00

LEITAT

2009-09-26T19:44:00.008+02:00

Fa un temps, es va parlar que l'Hospital del Tòrax de Terrassa únic equipament fora de la trama urbana Terrassenca i com aquell qui diu, al mig del bosc! s'utilitzaria per acollir el Parc Audiovisual de Terrassa, perfecte! una brillant idea! utilitzem un edifici en ruïnes per acollir una activitat important. Ara bé! i digueu-me il·lús jo pensava que aquell edifici acolliria els estudis... però resulta que no! que després d'uns anys l'edifici en si continua en ruïnes i en canvi han construït tot un seguit de naus industrials (o llaunes) al voltant que serveixen com a estudis.
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.

Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.

A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...

Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??

Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!

Salut i República!

Històries de la muntanya

2009-09-16T00:40:00.007+02:00

L'any passat vaig explicar-vos un parell d'històries, la existència d'un antic pantà anomenat el Llac Gran, molt proper a Can Guitard, o la història que un excursionista em va explicar sobre el turó del Gurugú (34BC04).

Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.

Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.
Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.

La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.
Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.

Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.

Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.

Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.

Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!

La fauna de la muntanya

2009-09-16T00:33:00.005+02:00

Així com l'any passat vaig poder fer fotografies d'unes perdius molt petites, que aquest any també me les he trobat (més grans ja) però pràcticament impossible de fotografiar.
Aquest any m'he trobat una fauna, que l'any passat no em vaig trobar, tortugues al mig del camí de la pineda, serps al mig del carrer i àguiles que se'm queden mirant.

Encara em queda la fita de fotografiar un conill i un esquirol, és pràcticament impossible!

Poda intensiva

2009-09-16T00:31:00.001+02:00

El Plan E es carrega els arbres de l'avinguda de Barcelona, això, o els han podat molt intensivament.

Dios existe y yo le conozco!

2009-09-16T00:21:00.003+02:00

Curiositats que es veuen pel carrer, enfí! felicitats si l'has conegut! dona-li records! jeje

l'Administració funciona

2009-09-16T00:00:00.010+02:00

Haig de dir que l'any passat ja em vaig sorprendre quan vaig comprovar que de tan en tant l'administració funciona, té els seus ets i uts, però finalment quan s'aconsegueix l'objectiu és un motiu de gran alegria.

Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.

Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:

Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.

Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!

Reagrupats

2009-09-15T23:18:00.003+02:00

El Reagrupament ha estat com un tumor que ha sortit sol d'allà on no estava còmode, i aplaudeixo que finalment i després d'un temps intentant tant en la Conferència Nacional d'ERC, com en el Congrés Nacional, fer canviar el rumb del partit.
El to crític amb que Carretero es desmarcava de la direcció, en primer lloc em va sobtar, però el vaig trobar molt legítim, i d'una grandesa democràtica del nostre partit molt envejable.
Cal dir que el suport mediàtic em sobtava, hi havia qui deia que era perquè a CiU li interessava una victòria de Carretero, molt més proper al seu pensament del centre-dreta, i altres deien que simplement Carretero era l'excusa per fer mal a ERC.

Tot allò fou un moment del que se'n va parlar molt, i que després al congrés Nacional va quedar finiquitat, Carretero en persona va pujar a l'escenari, i en mitja hora va explicar molts dels mals d'aquest partit i tot allò en que estava en desacord. Quan va acabar dient "i ara retiro la esmena a la totalitat" Em va sobtar molt! els reagrupats ja feien càbales comptant amb suports d'uns i altres per veure si podrien tirar-la endavant, penso que aquella decisió la devien saber ben pocs... i el va honorar, presentar aquella esmena a la totalitat i sotmetre-la a votació hagués estat com un ganivet dividint a la militància.

Tot seguit i després de no trobar punts d'acord amb la direcció del partit, es va llençar a la piscina i va obrir la possibilitat de fer una candidatura per les properes eleccions. Aquí la direcció va suspendre de militància a l'ex-conseller i li va obrir un expedient. Molts van criticar aquesta decisió i probablement no era la millor forma de "fer amics" entre els crítics. Però penso que en clau interna cal saber quan un tumor passa de ser un problema solucionable, quan és un grup de militants molestos i que critiquen però que continuen treballant i passen a ser un grup de militants que utilitzen el partit per créixer i formar la nova plataforma. Les formes potser no van ser les millors, però estic segur que la decisió es prenia amb prou certesa que Carretero i companyia no tenien cap intenció de tornar a treballar per ERC.

Un cop fora i de nou amb el rebombori que van crear els mitjans de comunicació, Carretero inicia la seva marxa per Catalunya en busca d'adhesions, en el següent mes regidors d'alguns pobles i militants més o menys coneguts d'ERC es donen de baixa per formar part d'aquest nou projecte. Tothom s'extranya ja que gran part de la militància que donava suport a Carretero dins del partit, després no l'acompanya fora. Així que passa a ser una organització independentista més dins l'escena política catalana.

Els nous partits sempre juguen amb la desconeixença d'on situar el partit dins l'arc parlamentari, esquerra? dreta? de la mateixa forma que Ciutadans parlava d'unes polítiques progressistes, però amb el temps es va veure el neo-feixisme dels càrrecs, com l'Albert Rivera ex-membre de Nuevas Generaciones (PP) i de les aliances amb Libertas (ultra-dreta espanyola, per les eleccions europees) amb Reagrupament ara per ara passa el mateix.

La qüestió és: Reagrupament on el col·loquem?
Com he dit abans, al principi tots els partits són verges tenen "les mans netes" és a mesura que jugues que te les embrutes.
Des de la direcció d'ERC després de la sortida, se'l titlla de dretes, en el que semblava un intent de desacreditar-lo. Cal tenir en compte que CiU si que li donava suport, fins i tot es parlava d'integrar-lo al partit! i era sabut que l'ona mediàtica dels convergents sempre havia donat cabuda a Carretero.
Però ell va cridar fortament el dia del congrés nacional, que era d'Esquerres!! i que ningú ho dubtés..
Poc després de la sortida dels reagrupats, i en veure quins militants d'ERC s'unien a Carretero, algo feia dubtar que si que eren de dretes, o si més no, eren en general militants molt catalanistes, d'aquells diguem-ne poc respectuosos amb tot allò que no és català de tota la vida.
En qualsevol cas, són impressions personals que poden estar errades.

Ara, després d'Arenys, se sent a parlar d'un possible casament entre Laporta i Carretero, aquí la cosa canvia, i es decanta la balança cap a la dreta de forma quasi decisiva! Laporta ha estat aclamat pels sectors més radicals de la ultra-dreta catalana, pràcticament, ningú ha dubtat mai de la proximitat de Laporta i CiU, però sembla ser que Reagrupament podria ser el destí final.
Si es confirma, col·loco a Reagrupament a la ultra-dreta catalana.

Cal remarcar però que aquest fet, hauria de preocupar relativament poc a la militància d'ERC, potser hauria de neguitejar més a la de CiU, però en qualsevol cas, hauríem d'estar tranquils i contents en veure com hem arribat a una normalitat política de qualsevol país. Això indica la bona salut democràtica i política de Catalunya.
Com a qualsevol país normal, Catalunya té ara els 4 pilars d'un escenari polític, extrema esquerra (CUP, i organitzacions que hi donen suport), esquerra (ERC), dreta (CiU) i extrema dreta (Reagrupament). Tots tenen o se suposa que tenen el mateix objectiu en primer terme, la independència de Catalunya, caldría però preguntar, "i un cop independents, quin objectiu tens?"
Penso que el primer govern d'una Catalunya independent hauria de ser de concentració, tots els partits units per discutir les bases del nou país.

96% a favor de la independència a Arenys de Munt

2009-09-15T00:01:00.003+02:00

Va ser molt gran veure la cara dels falangistes, flipant de la gentada que hi havia a Arenys de Munt, un ambient preciós en aquell petit poble ple de senyeres i estelades. No importava el partit, dels diferents catalans, allà tots èrem uns!
Espanya, no té argument per dir no a l'autodeterminació de Catalunya.

La caverna españolista ataca Arenys de Munt

2009-09-09T16:24:00.003+02:00

El 13 de Setembre, tothom a Arenys per donar suport al referèndum i plantar cara els falangistes!;-)

La lluita del dia a dia!!

2009-08-23T11:16:00.002+02:00

Avui mirant aquest videoclip, m'ha semblat propici, posar-ho al blog! no només per recordar-vos aquesta gran cançó, sinó per animar-vos a tots els que esteu buscant pis, als que busqueu una feina, més o menys digna, als que començarem la uni en breu, o als que teniu examens, als que se us acaven les vacances! i comença la rutina!!

Els joves no ens podem quedar quiets a casa, tenim un món a canviar! hem de lluitar per allò que volem, i no podem defugir de els responsabilitats que com a joves tenim a la societat!! alçar el crit i dir-los que això que ens venen com "lo millor" en realitat no ho és tant! i que volem canviar-ho!

On estan els 400€ del ZP que va prometre a tots els joves abans de les eleccions?? on estan els descomptes en transport públic? on estan els nostres equipaments?? i els pocs que hi ha, com funcionen? descobriu-ho per vosaltres mateixos i adoneu-vos que tenim molta feina!

Salut i República!!

Senyalització deficient

2009-08-12T20:13:00.005+02:00

Aquests dies, estan fent obres al carrer Colom, curiosament, ahir mateix vaig anar al Talló del mateix carrer, i vaig trobar aparcament molt fàcilment, tant que em va estranyar, després de mirar al meu voltant, i mirar si hi havia alguna senyal que ho prohibís i no trobar-la vaig entrar al supermercat.

En sortir, veig que hi ha obres, i que si no hi ha cotxes deu ser perquè demanen que no aparquin, però m'extranya no veure cap senyalització... arribant al cotxe me n'adono que si que hi ha senyalització, un paper A-4 enganxat a una farola amb una senyal de prohibit aparcar cutre en color imprimida en una impresora d'estar per casa i una lletra num 12 (no es veu si no estas davant!) dient que estan fent obres i que no aparquem... sense cap organisme que signés, ni cap horari establert, simplement del dia 10 al 31 d'agost...

Evidentment jo vaig aparcar! primer perquè a l'hora que era ja no treballaven, i en segón lloc perquè no em mereix cap respecte un paper imprimit a casa amb una impresora cutre i saltxitxera!! que pot haver penjat el capataç de l'obra com ho pot haver penjat un nen d'11 anys per divertir-se!!

En aquest cas, la constructora s'ha columpiat molt!! però es lamentable que l'ajuntament i en aquest cas la policia o els tècnics d'urbanisme no en facin un seguiment!! tants diners que es gasten els socialistes en els cartells del Plan Ejpaña!! i en canvi no en tenen per posar senyals o una cinta de la policia municipal.... però aquest cutrerio (tipical spanish) ens el podem estalviar...

La foto d'abaix és la senyalització a un carrer de Matadepera, penso que no deu costar tant posar una senyal, i dos cartells, alertant de les obres... almenys et dóna garanties que no ho ha fet un nen d'11 anys!

Passeig d'Ernest Lluch

2009-08-11T00:59:00.004+02:00

Fa prop d'un any, vam tenir una reunió de veïns al nou edifici Gaia, amb el cap del Campus de Terrassa i el Regidor de Districte I Xavier Martín, ara regidor de Comerç.

Recordo perfectament com al terrat de l'edifici Gaia, els veins miràvem el futur Passeig Ernest Lluch, encara en obres, i una veina li pregunta al regidor, allò serà un carrer amb trànsit?? i va contestar, no, serà un passeig per anar des de l'estació a la zona del Campus de la UPC, serà peatonal, i dubtava si s'enllaçaria amb un carrer vertical entre els carrers Miquel Vives i Francesc Català-Roca.

Fa prop d'un mes, les obres al passeig arrivaben al final, després de posar una estació elèctrica sota terra i envoltada d'una capa enorme de formigó armat, a mi personalment se'm feia extrany que allà poguessin després, plantar qualsevol tipus d'arbre o planta com segons semblava hauria de ser el passeig.... però si ho va dir el regidor....
Dies després veiem com afegeixen una capa negra d'asfalt dispers, i el meu pare va dir, aquí segur que hi fan un pàrquing!! no home no!! vam saltar me mare i jo! si aquí faran un passeig peatonal! i diu: i l'asflat?? li dic.. home no és un terra d'asflat sinó una capa, possiblement per aillar la estació elèctrica... no vam aclarir res i la discussió va deixar pas al temps que resoldria els dubtes....

Dos dies després, veiem incrèduls com els camions i les màquines d'asfaltar continuen treballant, i aquella capa d'asfalt per aillar, començava a ser preocupantment gruixuda... l'endemà unes ralles blanques pintades sobre l'asfalt confirmaven la pitjor de les hipòtesis, un pàrquing per la UPC!

Moltes gràcies regidor Xavi Martin!! així es fa política, dient-li a la gent el que vol sentir, encara que sigui mentida, marca de la casa (PSC)!

P.D: Tinc entès que l'Ernest Lluch fou un polític important en els anys de la transició, si més no important pels socialistes! així és el carrer que homenatja aquest polític assassinat per ETA, penso que és trist!

Dios los cria y ellos se juntan

2009-07-31T01:19:00.002+02:00

"No hase falta desir nada más, no?"

Va Ploure!!!

2009-07-31T00:49:00.008+02:00

Amb la pluja l'any passat vaig tenir una relació d'amor-odi!

A mi m'encanta que plogui! de petit quan plovia i ens agafava al cotxe en mig d'una carretera m'encantava veure els parabrises amunt i avall l'aigua esquitxant arreu! aquella boirina que es crea a la carretera, les rodes dels cotxes esquitxant, el soroll de quan plou amb força! enfi...

L'any passat no em va ploure cap dia mentre feia ruta del PVI!! i això em va fer especial rabia, sobretot quan plovia els dies que jo tenia festa i que pertant era en Toni (el meu company de ruta) qui treballava i ho gaudia ell! i jo aleshores ho patia, perquè em quedava sense jornada de platja o m'esguerrava la sortida amb moto...

Aquest any però ja no ho podré dir! Em va ploure! ja quasi no m'enrecordava, però avui arxivant les fotos he trobat algunes! i realment l'escena és preciosa, al mig dels camins mullats, amb la boira envoltant el cotxe, aquella humitat tocan-te la cara, l'olor intensa de l'herbassar després de molts dies d'intensa calor... fa la sensació d'estar enmig d'un gran bosc i estava a Roques Blanques i després als diposits de Matadepera, ven aprop de la urbanització! Tot i així em va encantar!:-)

Bon Estiu!

2009-07-31T00:31:00.002+02:00

Companys i companyes, us desitjo un molt bon estiu!! us deixo una brillant vinyeta de l'Aleix Saló!! espero que us trobeu molt sovint en aquesta situació (noies, segur que gaudiu més del que diu l'Aleix)

A Terrassa guanyem la batalla al foc!

2009-07-25T22:42:00.007+02:00

El passat dijous dia 23 de Juliol, fou el primer dia que vaig sortir de ruta amb la taca de Risc Extrem d'incendi a la zona de Terrassa, Matadepera i Castellar.
Evidentment el nerviosisme era present en tots els cossos de prevenció i extinció d'incendis, al parc de bombers onejaven les banderes a mitja asta recordant als bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Aquell dijous no només les diferents unitats del PVI vam donar inici de servei, sinó que gran nombre d'unitats de les ADF de la zona, van sortir també per cobrir més territori.

Tot plegat era també emocionant, una prova de foc (i mai millor dit) per tots els que passem els estius buscant columnes de fum.

Aquell dijous, va ser El Pujol el primer punt de guaita del matí, la calor i el vent d'oest (molt sec) feien de l'ambient un forn, humitat molt baixa (20%), temperatures de 40º i vent, molt vent!
Després d'El Pujol, fou Roques Blanques el punt de visibilitat, la zona de més risc era evidentment els camps del Bon Aire, el Llac Petit, Can Petit, zones on l'afluència de gent és notable i els camps estan molt descuidats i bruts.

A Roques vaig fer una reflexió prou encertada crec jo, una muntanya tan pelada amb tota la vegetació de matoll no pot ser un bon lloc on estar en cas d'incendi, ja que allò esdevindria un polvorí. Així que desplaço la unitat cap a la Serra del Troncó, hi ha moltes més vies de sortida i la visibilitat és fins i tot millor que a Roques Blanques, la pega és que no hi ha ombra...

Torrat i prop de les 16h sento com la Unitat 115 des del Ros canta una columna per Montcada!! -Ostres! ja comencem!- vaig pensar, i jo vaig informar que també la veia, però que la situava cap a La Llagosta o Mollet del Vallès, finalment era La Llagosta, però cal tenir en compte que en aquests casos és força difícil encertar el lloc. Minuts més tard veig que surt una altra columna per la zona del Vallès Oriental, la canto per radio i no dic cap ciutat ja que no coneixia la zona, el 115 la confirma i la col·loca a Mollet, jo vaig dir que Parets i es veu que era propera a Parets...

Després d'aquest mano a mano entre la 115 i la 118, a l'Egara va sortir una columneta molt dèbil, amb l'ajuda dels prismàtics es veia com uns nens devien jugar a cremar algo (van escollir un gran dia per cremar matolls) però ràpidament van apagar-ho amb una mànega... per sort l'ADF de Terrassa també estava aprop i no va trigar ni 10 minuts en fer un volt per la zona.
Tot seguit la 115 canta una columna a Collbató.

Allò començava a fer por, en una mitja hora havíen sorgit 4 columnes de fum. 3 dels quals força grossos. Però la cosa va calmar-se, en una hora no va passar res i allò va tranquilitzar la tarda.
Em Trasllado al turó de Sant Joan, allà hi ha visibilitat sobre Terrassa i Matadepera, cal pujar a peu, però la situació de risc extrem s'ho val. Allà també tot continua tranquil.

Opto per baixar als camps del nord de Terrassa, Bon aire, Can Petit, l'Espardenyera, tot tranquil, abituaiament a la Q8 i de nou al turó de Sant Joan (m'havia deixat un tamburet... jeje).
Tot pujant sento com el Parc de Bombers de Matadepera alerta a la seva unitat 01, d'un incendi a Can Petit (on fa dues setmanes també va cremar). Pujo ràpidament amb un sprint que em va passar factura (5 minuts per recuperar l'alé! jeje) i efectivament hi havia una columna a Can Petit, no feia ni 10 minuts que havía passat i tot estava tranquil!! quina ràbia! tot seguit apareix una columna per sobre de la Comissaria de Mossos, just darrera de la Q8 i del pàrquing de caravanes! amb el vent d'oest bufant fort, el foc s'escampa en direcció a la riera de Les Arenes, allò em preocupa molt, són tot matolls!! i el foc corre molt ràpid!! aviso rapidament a Control Vallès! i els mitjans ADF i Bombers es desplacen a la zona, jo des del Sant Joan controlo que no hi hagi nous incendis, tot sembla tranquil, de forma que opto per baixar veure la zona, saludar els companys de l'ADF, rebre la informació de primera mà i plegar, que ja eren les 7.30.

Un cop al lloc de l'incendi, mentre els mitjans actuaven, policia municipal, mossos i ambulàncies s'ho miraven d'aprop, Bombers es repartien les tasques amb l'ADF de Terrassa que perimetraven la zona de l'incendi! Agents Rurals parlaven amb els veins i començaven a estudiar la zona. Segons ells una hectàrea. Ja em retirava quan de sobte veig com en un poste de la llum sortia fum, aviso bombers que rapidament ho apaguen... però com pot ser que cremi un pal de la llum per dalt?? misteris...

Finalment l'incendi es va extingir, juntament amb els de Can Petit (que van ser dos focus) i les hipòtesis sobre la causa de l'incendi es multipliquen, causa elèctrica, piròman, accidental, a causa del vidre, qui sap!

Finançament

2009-07-11T19:03:00.005+02:00

Són les 19h del 11 de Juliol de 2009. Fa dues hores que la direcció nacional de JERC està reunida a la Seu Nacional, cal decidir que s'ha de fer davant el nou finançament.

Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.

Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...

Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"

Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!

En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)

Cartells i Festes

2009-07-08T00:56:00.004+02:00

El CJIM i les JERC per la passada Revetlla de Sant Joan vam organitzar una festival al Pavelló de Matadepera i vam editar un cartell, evidentment amb intenció de penjar-lo! Però en fer-ho, la policia ens va multar per enganxar cartells. Segons una normativa als 4 pilons del centre de la ciutat no es poden enganxar cartells perquè són sortides de fum i embruten la ciutat.

Ara bé! Una setmana després, arriba la Festa Major de Terrassa i es dóna la casualitat que gran part dels cartells d’aquesta festa estan enganxats als mateixos llocs on nosaltres vam intentar enganxar cartells, resulta que trobem cartells de la Festa Major inundant el centre, i la major part dels barris de la nostra ciutat.

La reflexió, és que quan un acte, sigui el que sigui, l’organitza l’Ajuntament, cal una difusió per tots els mitjans. En canvi, quan dos entitats juvenils fan una inversió per la música en català, pels grups novells de la ciutat, per la festa, per donar opcions d’oci al jovent (que no tenen a Terrassa), quan el cartell no té el logotip de l’Ajuntament de Terrassa, esdevé prohibit, brut i perjudicial per la ciutat. En canvi trobar-se un cartell de Festa Major enganxat 5 cops al mateix local és del tot necessari.

La qüestió és: quan una entitat amb pocs recursos organitza un gran esdeveniment, com ho fa públic? Ha de pagar anuncis empreses de publicitat? O potser cal pagar a les màfies que monopolitzen els reduïts espais públics i que el mateix Aj. dóna feina?, o millor s’enfronta a les seves amenaces i per si fos poc, també a la policia?. Tot plegat una maquinària que aconsegueix desgastar als més pobres: les entitats! Perdó! les entitats, que no col·laboren amb l’Ajuntament. Una curiosa forma administrativa de tenir lligades les entitats al poder.

PVI '09

2009-06-27T03:40:00.011+02:00

El PVI 2009 ja ha començat! de fet vam començar el 10 de Juny, i crec que fins avui encara no havia posat res al blog...

En tot cas aquí teniu algunes de les primeres novetats que van succeint a la ruta... certament no em puc queixar, m'han passat coses força extranyes! Atenció a les fotus:

En primer lloc una imatge no gaire bona (tot s'ha de dir) de l'àguila que es troba a la serra de l'Obac! al primer dia de ruta conjunt, ens la vam trobar tot creuant el camí de la Casa Nova de l'Obac.

El mateix dia de ruta conjunt amb el Toni, ens vam trobar aquest cotxe, tot passant per un camí de sorra!! el que va cap a la riera de Gaià... algú pot explicar-me que hi fa aquest cotxe de superluxe, esportiu i pràcticament un vòlid de carreres, per un camí de sorra que no porta enlloc??

En tercer lloc una foto peculiar.. baixant cap a la riera de matadepera, em trobo de front tot un ramat d'ovelles... jo patia pel cotxe, no fos cas que alguna ovella boja li passès pel cap començar a fotre cops contra el cotxe quasi nou..!! jeje

Ara farà tot just una setmana (dia 20 de Juny) arribo al turó del gurugú, i em trobo un membre de l'ADF de Matadepera, que em comenta que hi ha molta gent dalt de la Castellassa de Can Torres, mirem amb els prismàtics, però no endevinem què passa...
Minuts més tard, ja ens havíem acomiadat, i tot pujant al Gurugú observo el detall que totes les persones que pujàven, anaven vesits iguals o molt semblants, cosa que feia pensar en algún grup d'escalada o un esplai o algo així... Tot mirant, veig que el color de la camisa és malva i porten una faixa... semblaven els Minyons... què raro vaig pensar... Encuriosit, vaig mantenir-me a la espera, a veure què passava... i minuts més tard veig que efectivament eren els Minyons de Terrassa, i es disposaven a aixecar un pilar de 4 dalt de la Castellassa de Can Torres, a més de 800 metres d'alçada, de fet en van fer dos, un miran al nord, i unaltre miran al sud. Què grans que són!!

Us deixo també algunes fotus més paisatgístiques, com aquesta alzina centenària al camí de la Pineda i al costat de la Caseta de la Pineda.

Espero que us agradin!;-)

Genial!!

2009-06-16T16:29:00.001+02:00

Quines ganes d'estiu i platgeta!! va que demà s'acaba la uni!!:-P!!

Aules d'Estudi

2009-06-12T22:58:00.004+02:00

Ho hem aconseguit!! aquí tenim el primer pas!

De moment hem aconseguit que s'obri una sala des de les 20.30 fins la 1 de la matinada, es farà a la BCT, al Centre Cívic Francesc Macià i a la Biblioteca de la Maurina!!

Personalment estic molt content i satisfet! perquè és una proposta que fa molt temps que vam presentar, una de les primeres que com a portaveu de les JERC-Terrassa vaig tirar endavant! i que avui comença a donar els seus fruits!! Tot i així és només una prova pilot! i nosaltres el que demanem és un espai que sigui estable durant tot l'any i a poder ser 24hores... però personalment em sembla bé fer primer una prova! Ho trobo molt raonable... sempre i quan en cas de ser evidenciat la necessitat es prenguin mesures.

Ha quedat demostrat quina organització és la veu del jovent de Terrassa! esperem que aquest servei sigui molt profitós pels companys i companyes que aquests dies estem d'exàmens.

Us deixo el video de la notícia!

Felicitats a tots els que heu ajudat a tirar endavant aquest projecte!!

Sant Salvador de les Espases

2009-06-02T23:56:00.005+02:00

Fa dies que volia escriure aquest post al blog...

Divendres a les 19h quedem a la estació dels Catalans de Terrassa, per variar, faig tard! i amb una lleugera "bronca" xD! prenem camí del que havia de ser l'inici de la ruta forestal que portava cap a Sant Salvador de les Espases, un refugi entre Vacarisses i Olesa de Montserrat, tot davant de l'imponent massís de Montserrat.
Segons la companya de ruta, un cop prenem la ruta forestal ens porta directament a un pla on es deixen els cotxes i en 10 minuts ens plantem al refugi...
Tot i la facilitat de l'excursió, prenem les indicacions que trobem per internet.
En sortir de Terrassa, prenem la carretera d'Olesa, fins que arribem al desviament que ens porta cap a Vacarisses BV-1211 lloc d'on sortia la ruta segons les indicacions... Tot i les 2 o 3 passades que fem, no trobem cap pista forestal que pugi muntanya amunt... i seguint fil per randa les indicacions trobem que el camí no és pista forestal sinó un sender...
Després de rumiar una estona si és apropiat aventurar-se o no... preparem les motxilles convenientment, i cap amunt.
El camí puja molt i arribem a la ermita de Sant Pere Sacama, però comença a fer-se fosc, són les 21.30. Tot seguint les indicacions del paper, ens porta fins la creu de Saba, creu situada dalt d'un puig considerablement alt... Fem el cim, acompanyats ja d'una foscor pròpia de les 10 del vespre, i les vistes sobre la comarca ens les imaginem, ja que només veiem els llums dels fanals i les cases.
Dalt de la Creu de Saba, no veiem per enlloc el nostre desitjat refugi... tot i les poques esperances de trobar-lo, seguim endavant! aquest cop toca baixar. Busquem un tal Pla del Fideuer, i després de caminar per un lloc desconegut durant prop d'una hora, arribem al que crèiem que era l'anomenat pla del Fideuer, i prenem la ruta que ens ha de portar a la cresta de les Roques de l'Afrau, tot passant per la imatge metàl·lica de Sant Bernat de Menton (patró dels excursionistes). Allà el camí continua potser 15 minuts fins una pista forestal! la estimada pista forestal per on havíem de pujar, allà Sant Salvador de les Espases ja està indicat! i el camí no té pèrdua, 10 minuts fins el refugi..
Era prop de mitja nit, portàvem 3 hores caminant per un lloc que no coneixíem amb la única guia d'un escrit d'internet, que per sort estava molt ben indicat! i sense cap error. A més vam tenir la sort o l'habilitat d'interpretar correctament totes les dades! i així arribar finalment al refugi.
Allà després de descansar uns minuts, ens disposem a recollir llenya dels voltants per fer un petit foc, que ens il·luminés.
La temperatura era molt bona durant tota la excursió, a partir de les 23h, la boira començava a dificultar la visibilitat, però tot i així ens va respectar prou!

A l'endemà, uns excursionistes matiners ens desperten, el Sol il·lumina les contrades que envolten el refugi, així que em disposo a recollir les vistes amb la poca bateria que tenia el mòbil.

La tornada fou molt més plàcida, vam prendre el mateix camí per les Roques de l'Afrau, tot i la meva "nostrada" religiositat, vaig deixar una branqueta de romaní al patró Sant Bernat del Menton, perquè realment me'n faig creus de que arribéssim tan bé, sense conèixer la zona i amb la poca visibilitat que teníem. Tornant, vam veure que les indicacions ens treien la raó, i el Pla del fideuer no era on nosaltres vam arribar sinó un que hi ha molt aprop... per sort, tots els camins van dur al refugi.
Fent la volta pel nord del puigventós, no vam baixar per la pista del Mas Mimó com indica la ruta, sinó que vam anar per la dreta, un caminet molt plàcid, que fa la volta sencera al Puigventós, i en tornava a la vista la ermita de Sant Pere Sacama, imponent dalt del turó... així que sense saber molt bé on érem ni on anàvem, amb el Sol més calent que mai, i el cansament ja acumulat a les cames, i les cantimplores pràcticament buides... vam trobar-nos una font!! l'aigua sortia molt fresca de dins la muntanya amb un rajolinet que banyava la bora del camí.. així que vam aprofitar per fer una alto al camí, refrescar-nos, omplir les ampolles i continuar el camí...
Per sota nostre ja es veia el pont de la Renfe, i la carretera de Vacarisses a Olesa on havíem deixat el cotxe. Tot baixant passem per un camí privat, entre un parell de masies que davant la nostra presència es van limitar a saludar... tot recte pel camí vam anar a parar ni més ni menys que al mateix punt kilomètric on vam deixar el cotxe... certament una excursió perfecte!!

Les solucions d'esquerres d'ICV = Repressió!

2009-05-28T21:48:00.004+02:00

Estem en campanya electoral per les europees i l’eslògan d’ICV és “crisi de dretes, sol·lucions d’esquerres”.

Ahir a mesura que ens apropem a Canaletes, trobem carrers tallats per la policia urbana, furgons dels mossos al carrer Pelai tallant el pas. Fins cert punt entenc que calia protecció als comerços, estava però tranquil, vaig sentir que es gravaria la plaça per detenir els “liantes”. A més vaig veure policia d’incògnit, tot plegat em feia la sensació que estava controlat.

A la 1h aprox, connecta TV3 amb una plaça Catalunya a vessar de gent! L’ambient feia goig!! Tothom content, alegria desfermada, conecerts, “boti boti”, etc…

A la 1.40h aprox, TV3 finalitza la connexió amb l’últim concert dels manolos “amigos para siempre”. La plaça Catalunya continua plena, la gent però comença a marxar lentament, es comenta encara la victòria, l’ambient d’alegria es plasma a l’ambient.

Les 2 de la matinada, en Canut i els actors de Crackòvia encara devien estar a la Plaça Catalunya, quan els furgons de mossos d’esquadra comencen a moure’s, foten trets a dojo! I 100.000 persones corrent eixample amunt!! Només per aquesta decisió de carregar, podrien haver mort més d’una desena o una vintena de persones, degut a la "estampida". Sortint ja de la plaça Catalunya la gent es relaxa, sembla que ja està… però no! Els mossos no tenien prou, van començar a entrar carrer per carrer amb els furgons, alternativament paraven i començaven a disparar! La gent no sabia ni que fer ni cap a on anar! El primer i únic recurs, creuar containers al carrer!! Em vaig sentir molt més segur amb 4 containers tombats al mig dels carrers d’una cruïlla de l’eixample que no pas a la plaça catalunya! La gent no atacava als mossos, es defensava d’ells!! No sabíem que volien, segurament ells només volien fotre trets!! Els megàfons no els vam sentir en cap moment, tot escapant de la zona conflictiva vam anar cap al nostre destí al carrer calàbria, fent esses tot esquivant els mossos, pujant per carrer Casanova hi havia 5 persones a la vorera, dues parelles i un de sol més endavant, separats potser 10 metres. Passen dos furgones pel costat, i els brindem un vot de confiança, no hauria de passar res -pensem- i així succeeix ningú els provoca, tot i així paren la furgona, i baixen dos mossos, un persegueix el noi que anava sol per fotre-li amb la porra! L’altre amb la pistola de boles ens apunta de cara, i dispara! Sortim corrents i per sort no ens va donar!! Certament no hi ha qui ho expliqui!! Mig eixample ple de joves i no tan joves corren i escapant d’una policia que fotia trets a tort i a dret.
Si tan bons són els mossos com diu en Saura i els de l’esquerra de debó! Per quina raó no van retenir als “liantes” per quina raó no van actuar puntualment i contra els qui els agredien! La plaça catalunya era plena de policia d’incògnit podien fer-ho!! Però devien trobar més agradable carregar contra tothom!! No qüestiono que hi hagués alguns vàndals que la liaven, però quina culpa tenim la resta de la plaça Catalunya??
No podien deixar la festa fins les 4 o les 5 de la matinada que la gent hagués marxat tranquil·lament??
Em fa l’efecte que hem donat poder a la mugre de la nostra societat!! Em posava en la carn dels bombers que acompanyaven els mossos per apagar alguns petits incendis, i certament, quina diferència entre un cos el de bombers que té persones molt preparades i intel·ligents! I el de mossos que té les persones que no les volen enlloc més….

Aquestes són doncs les sol·lucions d’esquerres, senyor Saura??

(Vídeo on els mossos disparen enmig de l'eixample als que intentem tornar cap a casa i allunyar-nos de Canaletes)

ORIOL JUNQUERAS

2009-05-22T11:21:00.001+02:00

quins records..

2009-05-21T19:05:00.003+02:00

A voltes, només amb una cançó! et fa venir tot un seguit d'imatges, de moments de sensacions!

Si això ho fa una cançó imagineu-vos tot el que em ve al cap després d'una mini entrevista per la revista de l'Ajuntament de Terrassa "Visquem".
Abans d'entrar a classe, em truquen per dir-me que buscaven algú del PVI!! i jo evidentment, m'he oferit! poc després m'he trobat amb la periodista, que volia saber com funciona tot el tema de la vigilància contra incendis! i a sigut com treure-li la pols a tot un seguit de grans records, d'idees! de grans moments, d'anècdotes! de sensacions!!
A més amb prou feines falten 3 setmanes per tornar a començar!! amb moltes ganes altre cop!! després de quasi un any esperant!! per fí!!!!

Avui comença la campanya electoral! a les 23.30 primera enganxada de cartell!! ORIOL JUNQUERAS és el candidat dels pobles sense estat!! endavant doncs!!

Salut!

Efecte papallona

2009-05-18T11:04:00.002+02:00

Autor: Aleix Saló