Avui l'executiva d'ERC ha dimitit en bloc! Un acte que els honora, així com després del 28N no van saber què fer, aquest cop no els ha tremolat el pols i han decidit el que per mi és la millor sol·lució, fer un pas enrere i tornar a començar.
Jo fa 5 anys que milito a ERC i a les JERC (poc després del referèndum de l'Estatut) i des d'aleshores les nits electorals han anat de mal en pitjor. Em sap molt greu que els companys de les JERC que entren no puguin veure el Telenotícies i emocionar-se tot sentint parlar els dirigents d'ERC. He explicat més d'un cop que jo vaig decidir el meu partit a partir d'un debat sobre l'estat de la nació, estava amb febre a casa i me'l vaig menjar tot sencer! i cap a última hora del vespre vaig sentir dues intervencions que simplement em van fer aixecar del sofà, una va ser la Utxue Barkos de Nafarroa Bai, una autèntica màquina d'oposició! i l'altre va ser Joan Puigcercós quan era l'únic diputat al Congrés dels Diputats, una intervenció excel·lent, encara recordo aquell moment com quasi se'm saltaven les llàgrimes, sentint al Congrés dels Diputats el que qualsevol ciutadà català hagués dit!
Poc després treien 8 diputats al Congrés, 23 diputats al Parlament de Catalunya, tombavem el Govern de la Generalitat i en Pasqual Maragall passava a ser nou President de la Generalitat, en Carod-Rovira n'era Conseller en Cap i pocs dies després venia a Terrassa a fer un míting, amb dos amics de tota la vida, el vam anar a veure i aquell Casino (avui l'Abacus) ple de gom a gom cridant consignes a favor de la independència, els segadors amb una pila de gent... jo tenia 15 o 16 anys i era el primer míting al que anava... simplement vaig flipar!!! no només per l'ambient sinó també per les paraules de'n Carod incloent als fills de la immigració i fent-los partícips del projecte nacional!
Pocs dies després se li va exigir la dimissió arran de l'afer de Perpinyà, em va saber molt greu!, després de tota la negociació de l'Estatut es va arribar finalment al referèndum, guirigall per decidir el sentit del vot, finalment va ser que no (gran decisió defensada per les JERC-Vallès i que el temps ens ha donat la raó). Després de perdre el referèndum, expulsar els consellers de govern, jo vaig fer els 18 anys i vaig començar a militar a ERC i a les JERC. Poc després es feien eleccions catalanes, ERC perdia dos diputats, i a partir d'aquí tot un cicle, de perdre regidors, diputats a madrid, diputats al parlament i ara a Terrassa fins i tot la presència i el Grup Municipal.
Personalment, penso que l'Isaac Albert és un grandíssim candidat d'ERC, de fet, segurament és el millor candidat dels que es presentava, teníem el millor programa electoral i pràcticament l'únic amb idees, ambicions i projecte! gran feina del Negre. Per no parlar de la gran campanya, no només d'ERC, sinó també d les JERC ja que a cada cantonada hi havia un cartell, una estelada o una pancarta. Però no hem sortit! i és culpa nostra.
Jo opto per aprofundir molt més el discurs republicà del nostre partit, tenim milers de persones als carrers acampats, demanant a crits eixos principals del republicanisme! demanen més democràcia, participació directa, control sobre la corrupció, independència del poder judicial, dació de les hipoteques!! tots els que estan en el món de la política, saben que ERC tot això ho defensa i que som un partit laic, que defensa la justícia com a òrgan bàsic de regulació de l'estat, que demanem governs nets i transparents, que fem política perquè ens agrada, perquè és la única eina que tenim el poble!! i que una decisió del poble en referèndum és intocable!! i llavors?? Llavors perquè juguem a embrutar-nos les mans amb els socialistes que juguen a tapar-ho tot i a mantenir quotes de poder i llocs de feina pels afiliats?? perquè juguem amb ex-comunistes dogmàtics?! Perquè ens debatem si donem suport a la dreta catalana hereva de la lliga regionalista? o a l'esquerra espanyola o pseudocatalanista??
Espero que els pròxims dies esdevinguin una reflexió interna en tots els òrgans del partit i aconseguim crear una nova ERC amb capacitat de mobilització, d'il·lusionar i de guanyar! com ho fan els companys de molts pobles i viles de Catalunya, on malgrat tot han sabut mantenir o fins i tot ampliar la seva representació als Ajuntaments, com són els futurs alcaldes de Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Alella, Ullastrell, Rellinars, Sant Llorenç Savall, són alcaldes als qui els tocarà fer una bona feina als seus pobles i ciutats però també i sobretot seran vitals pel canvi del nostre partit.
Estic convençut que els companys de les JERC que han entrat en aquests temps tan negres, veuran vespres d'emoció i que serà llavors quan recordin dies com avui, perquè quan t'has trobat amb l'amarga derrota, pots degustar el dolç sabor de la victòria!!
Tornarem a Lluitar, Tornarem a Sofrir, Tornarem a Vèncer!!! VISCA LA TERRA!!
