martes, 22 de diciembre de 2015

La luz en amperios

...y de pronto me doy cuenta que no me estas escuchando -quizá no te interese- intento resumir y enfatizar el momento divertido que viví hace unos días, -me he explicado fatal- pero aún así te ríes, eso me relaja.

Recuperando aún la respiración me explicas otra anécdota de tu escapada a Valencia, me gusta como te explicas, siempre tan ordenada y detalladamente con tus pinceladas cómicas que aprovecho para reírme a la vez que miro como lo haces tú... -te sienta tan bien esa sonrisa-

Seguimos enzarzados en bromas reincidentes que amenazan con romper la estabilidad de la relación hasta ahora diplomáticamente impecable, además cuando yo hablo sigues sin escucharme, me miras y no me escuchas -¿qué le pasa?-

Me fijo en tus ojos, pequeños, negros e intensos, brilla en ellos el reflejo de las luces de la calle, seguimos riendo, seguimos bromeando, hasta que soy yo el que deja de escucharte.. esa mirada me absorbe llevo un minuto mirandolos y creo entender que no era la luz de la calle lo que en ellos  brillaba...

Bonitos labios.

miércoles, 9 de diciembre de 2015

Si segueixes sempre el Sol, no veuràs mai els estels.

Enyoro quan tenia temps (dies sencers) per escriure, pensar, idear noves preocupacions, nous objectius o noves estratègies per aconseguir allò que més volia.

Avui un dia qualsevol de desembre després d'un pont de 4 dies, vaig decidir agafar-me el dia de festa per compensar les moltes hores dedicades a la meva feina professional i a parar (per un dia) i pensar, reflexionar, dissenyar estratègies i per què no, dedicar una petita estona a escriure.

Estic immers en una espiral d'obligacions, necessitats i objectius per complir que no vull decebre, deixar de satisfer ni deixar de complir, per això crec que tant important com crear i construir nous projectes és tancar-los i deixar-los lligats, guardats i feliçment apartats de l'imaginari diari.

Fa temps vaig adonar-me que em faltaven coixins per poder consultar els dubtes de cada un dels projectes en els que estava immers, les nits eren curtes per trobar la millor manera de solucionar-los o d'aconseguir que triomfessin. Això m'ha dut a la frustració en molts d'ells, marrons descomunals que no saps per què t'has de menjar i que ni molt menys tens les ganes de resoldre'ls. Aquest panorama fa venir una situació d'apatia respecte allò que un cop va ser i que realment t'omplia, t'animava, t'incentivava a millorar i pensar cada nit en com fer que triomfessin.
No en va, resoldre'ls és també una gran lliçó.

El futur és tan incert, tan desconegut, tan gran i amb tantes oportunitats que em crema a les mans i veure'l passar em genera una angoixa extraordinària.

És l'hora de passar fred i contemplar els estels.

martes, 21 de abril de 2015

L'alternança fecunda el sòl de la democràcia (W.Churchill)

Ara que diguem-ne ja és públic que formaré part del gran equip que forma la candidatura d'ERC-MES a les eleccions municipals de Terrassa i que encapçala l'Isaac Albert com a candidat a l'alcaldia, és habitual que el tema surti a les converses amb, amics, coneguts i saludats.

En aquestes converses del tot informals intento fer sempre la falca per recordar-los que la llista d'ERC és la millor amb diferència de les que es presenten, però de pas intento comentar alguns temes diguem-ne d'actualitat, la licitació del Districte Jove, la gestió de l'aigua, la mala gestió del servei d'escombraries, entre d'altres... la opinió més habitual és la del "no sap/no contesta" o la de "passo de la política". Potser tinc amics i amigues amb poc interès per la seva ciutat, o potser tinc amics, coneguts i saludats com la gran majoria de la ciutat, amb un alt grau de desconeixement de la política en general i de la política local en particular. Situació que per algú que es defineix com a republicà i defensor d'una ciutadania activa i participativa com jo, he de dir que em sap greu.

Un tema però que a NINGÚ dels qui he parlat se li escapa, i quan escric NINGÚ en majúscules, ho faig i ho dic amb tota la contundència que el lector pugui imaginar, perquè la crua realitat és que TOTHOM em fa una al·lusió velada o directe a la corrupció política, estil "demana't urbanisme", "ja farem negocis", "ostres quines comissions t'enduràs...".

Em produeix fàstic, m'explico i seré gràfic... (aviso)

Fa quasi 8 anys que milito a ERC i a les JERC de Terrassa, faig política perquè m'estimo la meva ciutat i la seva gent i m'agrada la política perquè és la única eina que tenim el poble per canviar la realitat. M'apassiona fer-ne, seguir-la i em desperta la necessitat de dedicar-m'hi cada cop més i millor. Especialment en un moment com aquest, en plena #primaveraRepublicana a menys de 6 mesos per unes eleccions plebiscitàries que han de dur la futura República Catalana, en un moment on la ciutat de Terrassa pot després de 36 anys acabar amb el domini absolut del PSC i donar pas a una nova època de creixement, de renovació i de projecció al món, com a centre tecnològic i industrial de la Europa del Sud.
Per mi i per totes les persones que formem la llista electoral, el nostre compromís amb la ciutat arriba al punt de posar el nostre futur a disposició de la ciutat, la meva carrera professional com a enginyer depèn del que el 24 de Maig decideixi la ciutadania de Terrassa i ho faig per convicció, perquè com deia, m'apassiona.

Fent un símil és com si estigués a un bon restaurant menjant-me un excel·lent postre, per exemple un gelat de vainilla acompanyant un coulant de xocolata amb el cor desfet i notar com el contrast entre la xocolata desfeta i el gelat de vainilla em provoca aquella exquisida sensació de menjar mentre el cervell fa connexions neuronals a un ritme semblant al de l'orgasme. I de sobte sense venir a "cuentu" algú et parli de la corrupció política i et provoqui un "reflux" d'aquells fastigosos que pràcticament mareja.. i espatlli el meu fins al moment, preciós àpat.

Aquesta és la sensació que tinc quan parlant de política, algú parla de la corrupció política com si fos el més normal del món... que dóna per fet que TOTS els polítics volen robar i no troben cap més explicació per la qual algú podria dedicar esforços i mal de caps a canvi d'un sou, inestabilitat laboral, exposició pública i pèrdua de l'anonimat.

Se'n diu vocació de servei i és bastant més habitual del que la gent es pugui pensar, de fet tots els membres de la llista d'ERC-MES a Terrassa hem signat un codi ètic, on ens comprometem a no acceptar cap tipus de comissió, tractes de favor, que ens beneficiïn a nosaltres mateixos o al partit en contra de l'interès comú. Ho anoto per si algú no ho sabia, però si coneixeu a la gent de la nostra llista, creieu-me que el compromís per una gestió neta de tractes de favor i d'ajudes sota la taula va molt més enllà d'un senzill codi ètic.

Al meu entendre quan et guanyes la vida dignament fora de la política i fas de la política el teu hobby, cap més objectiu que l'interès públic guia les teves decisions.

Salut i República!

Nota mental: No escriguis articles després de trobar-te amb "el negre" per alguna raó l'exemple t'ha quedat desagradable...

jueves, 15 de enero de 2015

Una jove i gran inversió

El voluntariat és un dels trets característics de la nostra societat que més admiro, només cal veure la quantitat de gent que dedica temps i esforços a entitats socials, a entitats de lleure infantil, entitats esportives, plataforma d'afectats, associacions de malalts, associacions de veïns, entre tantes i tantes altres.

Tota aquesta ciutadania activa té arrelats uns valors com la solidaritat, la igualtat, el treball pel bé comú, l'organització, que són fonamentals perquè tot aquest moviment associatiu es pugui dur a terme i tingui èxit.

Segons el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya un 10% dels joves estan associats, sense cap mena de dubte és una xifra que cal aconseguir incrementar. Però no és dolenta! Aquesta xifra diu que una dècima part de la joventut dedica hores altruïstament a treballar des de la seva entitat per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Des dels monitors/es d'esplais que eduquen els infants en el lleure, els ajuden a socialitzar-se i a més detecten drames com la malnutrició infantil, la tristesa o l'analfabetisme, fins als entrenadors/es que inculquen respecte i treball en equip, alhora que donen valor a l'esforç personal i col·lectiu, passant per tants altres exemples, monitors/es d'excursionisme que ensenyen a estimar i respectar l'entorn natural, grups de teatre i de circ, colles de cultura popular, sindicats estudiantils i un llarguíssim etcètera.

Totes aquestes associacions juvenils treballen sovint amb l'eina més important que disposen, la voluntat!, i sovint la seva tasca és realment molt bona per la ciutat, de gran impacte, reconeguda i poques vegades recompensada per les institucions. Cal tenir en compte que les entitats juvenils pateixen de diversos problemes pràcticament genètics, com ho és la necessitat imperiosa de crear relleus, la gran dificultat per establir ritmes de treball que normalment es veuen trencats per èpoques d'exàmens o vacances, i també han d'afrontar l'alta rotació de les persones que en formen part. Aquestes debilitats o amenaces segons es mirin, tenen remei, però cal tenir eines, coneixement i espais de treball col·laboratiu que incentivin la cooperació entre entitats i l'enriquiment mútu.

Des de les Joventuts d'Esquerra Republicana, creiem que cal reformular l'estratègia política en matèria de joventut, cal apostar decididament pel Consell de Joves de Terrassa com a interlocutor vàlid per l'administració, dotar-lo de recursos i infraestructures, de la mateixa manera que cal empoderar les entitats que treballen amb projectes sòlids a mig i llarg termini, amb objectius clars i un impacte contrastat al seu entorn.

Personalment penso que l'associacionisme juvenil és la millor inversió per la Terrassa del present i del futur, perquè és en aquestes entitats on es forgen els valors del respecte, la solidaritat, el bé comú, el voluntariat i l'organització. Valors com deia, que admiro i crec necessaris per arribar on els ajuntaments, les escoles, la sanitat, o les famílies, no arriben.


Eduard González
JERC Terrassa