I finalment arribarà diumenge i jauré allà on el sol il·lumini sobre la catifa verda on en bona companyia gaudiré dels vents de Sant Llorenç, del so del jazz i del ressonar de les campanes de Sant Pere...

La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.

Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.

I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.

I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.

La normalitat

I de sobte t'aixeques mentre notes com el ritme impulsiu de la musica colpeja un cop i un altre els sentits, incontroladament necessites aixecar-te, moure't encara que no ballis, però és la sensació de no poder romandre quiet veient passar les hores!
Obres la finestra de casa, tot i el fred que rapidament fa tremolar el cos, treus el cap per veure què s'hi cou avui... i atenció! hi ha abundancia de cotxes vermells.. xD quina llei estadística ho controla això? bah! tonteries dels puristes.. el cas és que tot i el fred de la tarda que acompanya el comiat del Sol, es nota ja l'arribada de la primavera, són prop de les 19h i encara hi ha llum, encara hi ha ocells, encara hi ha gent al carrer, encara hi ha vida! i on hi ha pèl hi ha vida no? o era què on hi ha vida hi ha alegria? la segona m'agrada més!
Sigui com sigui s'acosta l'estiu, el sol ja llueix als migdies i s'acosta la oportunitat de passar grans moments a l'exterior, sigui passejant, corrent, controlant les fumeres o jugant! jo sóc dels que m'agrada jugar al carrer, i no és només una moda passada, sinó que fins i tot és il·legal.. fliiipa! com està el món.. mira que no poder jugar a pilota al carrer.. són uns marginats socials els que ho van prohibir..

I tot plegat el segon tremolor et convenç de tancar la finestra! tot i que més enllà del cotxes, els ocells, les cases.. tot continua igual! tot continua, aparentment normal!
Perquè resulta que mig món àrab s'ha aixecat en armes i ha revolucionat la política mundial i també l'economica, resulta que els cotxes passen pel carrer seguint una llei de poisson, que fins i tot la normalitat aparent que ens volen vendre des de CiU podries graficar-la! i que a tot això els nens ja no tindran ordinadors a les escoles! (perdó a les escoles públiques!) i amb aquesta normalitat retallen en sanitat, retallen en pensions, retallen en impostos als rics, retallen no a tot arreu, sinó allà on fa mal a l'estat que garanteix la igualtat dels ciutadans! (o que ho intenta) igualtat que la rigau, en boi-ruiz i n'Homs els hi peta!
I amb aquesta normalitat catalunya canvia dia a dia..! avui el parlament ha discutit fortament sobre autodeterminació! i ahir a un poble perdut del Vallès Occidental, uns joves molt valents han pres les armes de la democràcia per lluitar pel seu poble! per la seva gent! pels seus amics! en definitiva que lluitaran pel seu país! són el goig dels seus pares, són el goig de tot un poble que veurà aviat de què és capaç el jovent independentista organitzat!!

Les ciutats contenent tant l'ordre com el caos...