jueves, 23 de febrero de 2012

domingo, 19 de febrero de 2012

Nous horitzons!

El Gener, pels que som estudiants de la UPC és l'hora de passar comptes per la feina feta des del setembre. Aquest cop tenia ni més ni menys que 6 assignatures entre les de 5è, 6è i 7è quadrimestre a més de TOI que forma part de la especialització d'organització industrial. Amb algunes assignatures tant dures com Termotècnia que gràcies al gran Rode tot va anar rodat.

Més enllà de les assignatures en qüestió, aquest gener era especial, perquè podia complir l'objectiu que feia un any i mig enrere em vaig marcar: Al Gener del 2012, tancar el primer cicle (és a dir, haver aprovat tot 3er curs). I per sort ha estat així i encara millor perquè ja n'he aprovat una de 4rt!! totes les assignatures aprovades culminant una millora continuada del rendiment d'estudis.

Ara un cop complert l'objectiu pel Gener del 2012 cal establir nous horitzons, nous objectius a complir.

El nou objectiu doncs és acabar totes les assignatures troncals i obligatòries abans del Juny del 2013. Any i mig vista que doni un cert marge per si en suspenc alguna i si compleixo a bon ritme podria tenir al Juny del 2013 la carrera pràcticament enllestida, faltarien potser algunes assignatures de la especialització, el projecte final de carrera i potser algunes assignatures de lliure elecció!

L'objectiu però no és només el fet acadèmic, sinó també el professional ja que crec necessari sortir de la universitat no només amb un expedient acadèmic, sinó també amb una certa experiència professional. Així que com a objectiu paral·lel hi ha el de repartir currículums arreu, amb empreses ben seleccionades, amb bon potencial de creixement, especials per algun motiu, sigui per la innovació, pel marketing, pel lideratge. Posats a buscar, escollirem la cerca on cregui que més em pugui aportar. També perquè no és el mateix treballar a "ferros del vallès" un simple taller que tallen i preparen comandes de ferro i acer que a una empresa com S&P (Soler i Palau) amb més de 60 anys d'historia, puntera en investigació de mètodes de ventilació, cotitza a borsa i és una de les millors industries catalanes. Evidentment el nom és diferent.

Agrairé recomanacions d'empreses que conegueu i que penseu que poden buscar un universitari que no sap fer res :-). Gràcies per endavant!


(serveixi aquest tema per aixecar el nivell musical del blog que va decaure greument a l'últim post xD)

sábado, 18 de febrero de 2012

El Consell de Joves de Terrassa, una realitat




El passat 15 de Febrer es constituïa el Consell de Joves de Terrassa.

És curiós perquè la història d'aquest Consell comença i acaba amb la mateixa persona i de la mateixa forma! de festa, i és per això que al personatge en qüestió li diuen Festi ;-)!

Tot va començar a una de les Escoles de Formació de les JERC del Vallès, on en Festi va fer-nos una xerrada per explicar-nos què eren i com funcionaven els consells locals.
Jo per aquells temps era portaveu de les JERC de Terrassa, feia poc que ho era i tenia moltes ganes de fer moltes coses, aquesta sabia que era molt gran, molt difícil i que el camí seria molt llarg.
Aquella Escola regional la recordo especialment perquè va ser la primera a la que vaig anar i perquè ens ho vam passar molt i molt bé i en Festi va donar la talla del seu nom i es va desfasar a la festa nocturna! xD

A tot això i entre molta de la feina que teníem per fer a les JERC, vaig contactar amb el CNJC i vaig trobar-me amb la Helena (alliberada del consell nacional), en vam parlar tot fent un café a la Plaça Vella, em va aportar molta informació i vam seguir treballant.
Hi va haver un primer intent de formació del consell, amb la JNC i algunes entitats més que no va funcionar.
Al poc temps el regidor de Joventut va proposar la creació d'un consell municipal de Joves, al qual les JERC ens vam oposar i ERC hi va votar en contra al Ple Municipal. Ens hi vam oposar bàsicament perquè les grans decisions d'aquell consell sempre haurien de passar pel beneplàcit l'Ajuntament.

Amb aquest Consell municipal vam estar quasi dos anys "funcionant". (Està entre cometes perquè bàsicament eren les reunions que de tota la vida havíem tingut amb la regidoria de joventut, reunions on s'aplicava "l'escolta i calla" on la regidoria explicava tot el que havia fet, i després de dues hores de reunió s'obria el torn de paraules...) simplement que ara al CMJ hi havia més regularitat de reunions (cada 6 mesos) i hi anava "rita". Les JERC però sempre hi vam ser.

Després d'aquest temps, en Víctor Gutiérrez i alguns més es van moure per intentar forçar una votació i passar a ser un Consell autònom. Després d'algunes reunions i molts mails, es va fer una assemblea on es va posposar la votació. El 14 de Desembre, es va fer la segona assemblea al local de Voluntaris de Terrassa, es va exposar el tema i les diferents parts van votar. El recompte va ser d'infart, en primer terme guanyava la opció de seguir essent municipal per 6 a 2, i finalment una espectacular remuntada va capgirar la decisió pel 6 a 8 definitiu. Va ser una gran victòria (pel canto un duru, tot s'ha de dir).

Un cop feta la votació va començar el procés més maco de tots, el grup impulsor, amb membres de totes les forces polítiques, esplais, entitats socials, sindicats, etc. Debats divertits curiosos per la diversitat, per les diferents formes de veure les coses i també agraïts per trobar punts en comú en temes que potser mai t'haguessis imaginat estar d'acord. Tot plegat un procés molt maco, molt agraït.

El passat dimecres 15 de Febrer (2 mesos després d'esdevenir independents) vam constituir el Consell de Joves de Terrassa. Amb més de 20 entitats adherides, d'àmbits molt diferents i amb molt potencial de créixer i de fer grans coses per aquesta ciutat. Evidentment ho vam celebrar com cal, vam fer un sopar i seguidament unes birres a un Karaoke on la cançó del principi en va ser l'himne, en Festi com no podia ser de cap altra manera era amb nosaltres donant-ho tot, celebrant aquesta victòria i tancant el cicle que fa 3 anys o més vam començar.

Personalment he de dir que em sento realment realitzar amb aquest projecte, sobretot perquè moltes de les idees que hem aportat des de les JERC a Terrassa són bones, n'hi ha algune que són realment molt bones, carregadess de raons i d'arguments, però quan aquestes idess venen de les JERC, a l'Ajuntament no atenen a raons sinó a color polític. I això malgrat saber de bon principi que no l'acceptaran, desmotiva.

És per això que en veure realitzat un projecte amb tant potencial com el del Consell de Joves, que personalment hi he treballat molt i me'l crec des del primer moment, és un orgull haver format part del grup impulsor, ser-ne membre fundador, però sobretot sobretot el millor de tot ha estat conèixer i discutir temes de ciutat i de joventut amb altres joves associats de la ciutat, amb un gran bagatge associatiu darrera.

Avui els joves de Terrassa tenen una gran eina que és el CJT, un espai democràtic on totes les entitats i totes les veus seran escoltades, on totes les entitats tindran un paraigües on protegir-se. La unitat fa la força! i no tinc cap dubte que les entitats juvenils de la ciutat seran capaces de fer molta força per millorar la vida dels i les joves de la nostra ciutat i aquest és un dels "live motive" pels quals jo, com tants d'altres vam entrar a les JERC.

Nota: el frikisme musical del post és evidentment, no m'ho tingueu en compte.

miércoles, 1 de febrero de 2012

Canto a la Libertad - Labordeta


Avui vull recordar en Labordeta, un polític humil, honest i amb principis!
Per mi és tot un exemple a seguir i estic segur que ho és també per tots aquells que fem política perquè volem, perquè creiem que les coses es poden fer d'una altra manera i que nosaltres som capaços de fer-ho millor.
Només hi ha una forma de guanyar-nos la credibilitat de la gent, treballant amb més humilitat que ningú, essent coherents i predicant amb l'exemple de bons ciutadans i l'honradesa i la sinceritat han de ser valors bàsics per qualsevol que vulgui presentar-se davant la ciutadania.
Hem de treballar molt tots aquells que fem política, ja sigui des dels partits, des d'entitats, associacions o institucions, doncs hi ha molta confiança per recuperar.

Aprecieu en vida els polítics que com en Labordeta diuen les coses clares.