viernes, 25 de diciembre de 2009
viernes, 27 de noviembre de 2009
Consells de Joves
El passat dimecres a Terrassa es va engegar el Consell Municipal de Joves impulsat pel socialista Jordi Ballart.
Les JERC i jo com a portaveu, vam fer una roda de premsa amb el Diputat de les JERC al Parlament en Pere Aragonès, mostrant-nos completament contraris a aquest consell municipal.
Per què? no és un pas endavant obrir un espai de debat dels joves? per quina raó les JERC ens mostrem contraris?
És un tema de models. Hi ha dos models!
El model que les JERC defensem, és el mateix que defensa la Generalitat de Catalunya, i el Consell Nacional de Joves de Catalunya (CNJC) que és l'agrupació de tots els consells locals de joventut de Catalunya.
Què és un Consell local de Joventut? Doncs un consell local de joventut és l'agrupació de totes les entitats de joventut, joventuts de partits polítics i joves per compte pròpia, que vulguin proposar millores per la joventut de la seva ciutat! És un espai de debat, on hom pot dir el que pensa i el que creu que s'ha de fer! i que si s'arriba a un consens i es decideix apostar per una via, es fa la petició a la regidoria de Joventut! cal tenir en compte que un consell de joves és autònom de l'administració local! i per tant pot decidir el que vulgui i pot per tant reunir-se amb el Regidor de Joventut de torn i comentar-li les polítiques per on aposten els joves de la ciutat, és doncs un interlocutor vàlid entre els joves i l'administració local.
A més i un dels grans avantatges del Consell Local, és que en ser autònom, pot tenir un finançament propi! això vol dir que pot rebre subvencions del mateix ajuntament, de la generalitat i de l'estat! també pot finançar-se organitzant actes, trobades i festes.
L'exemple clar és el Jove Tu També Pots... que es fa per festa major, aquest és un espai impulsat en el seu moment per un consell local de joves potent que va començar aquesta festa alternativa! que s'ha anat consolidant fins arribar a ser el centre de la Festa Major de Terrassa! tant què a qualsevol persona de menys de 40 anys, li preguntes què és el que més li agrada de Festa Major i diuen el Jove Tu També Pots!!
La majoria de pobles i ciutats de Catalunya aposten pels Consells locals de joventut, com són Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Sabadell, etc. són ajuntament que donen una partida de diners al consell local, perquè els distribueixi com millor cregui, fent festes, ajudant a alguna entitat juvenil que ho necessiti, creant tallers, espais de debat, exposicions, activitats, etc.
El segón model és el model socialista, fem un espai on trobar-nos, i on el regidor explica quines coses ha fet en l'últim any, o mig any! acostumen a ser trobades molt esporàdiques i sovint coincideixen amb algun gran projecte en la matèria que ocupa, per exemple quan el Plan E, va pagar la gespa dels camps de futbol de la ciutat, es va fer un consell municipal d'esports, per explicar-ho.
El principal problema d'aquests consells municipals, és que els assistents, només poden escoltar i dir el que voldrien tenir, o les coses que no els agrada... però ja està! no pots fer res més! no pots aconseguir un consens i un acord del consell, perquè aquell consell no té cap valor! és a dir, en un consell municipal no es fan votacions, perquè no hi ha cap necessitat d'expressar una voluntat concreta, ja que el regidor, farà el que li roti! és simplement el que els socialistes en diuen "participació".
Malgrat que en Ballart té per intenció obrir el consell i fer-ho molt atractiu, no ens enganyem, el president del Consell Municipal és l'Alcalde de Terrassa, el Vice-president és el regidor de Joventut, i després potser creen la figura d'un secretari, que aquest potser sí que serà rotatiu. Això implica que el consell municipal mai podrà organitzar res, que la regidoria no hi estigui d'acord! tampoc podrà tenir un finançament propi, sinó que depèn sempre de la regidoria.
Aquest model socialista, és el que en Pere Aragonés denominava "espais de participació, de cartró pedra" on la gent amb bona fé diu el que pensa i el que desitja i el regidor fa el que vol!
Per aquesta raó les JERC no hi donem suport! i apostem pel model que ha funcionat a Terrassa i que funciona arreu, el dels Consells Locals de Joventut.
Com a curiositat, en Jordi Ballart en una reunió que vam tenir al seu despatx ens diu: "cla vosaltres voleu un Consell Local de Joventut per dominar-lo i controlar-lo al vostre plaer...." que un regidor pensi això, vol dir que ell ho faria! és allò que diuen "cree el ladrón, que todos són de su condición". Les JERC i ERC han apostat sempre per aquests consells de joventut, per exemple a Vacarisses no hi ha JERC! i en canvi el regidor de Joventut que és d'ERC, manté el Consell local de Joves que s'autogestiona i li dóna una partida de diners perquè en facin el que vulguin!
Enfi.. estem davant d'unaltra bretolada socialista, saltant-se totes les directrius en matèria de joventut que marquen la generalitat i el CNJC! i anant a la seva! fent convenis directament amb l'Estat Espanyol i sudant de la Generalitat.... enfí.. socialistes! per si algú tenia dubtes, són tan espanyols com podría ser el PP. És més! trobo molt més honest el posicionament del PP, que diu ser espanyol i ho és! que no el del PSC que diu ser català i és tan o més espanyol que el PP.
Apa: Salut i República!
Les JERC i jo com a portaveu, vam fer una roda de premsa amb el Diputat de les JERC al Parlament en Pere Aragonès, mostrant-nos completament contraris a aquest consell municipal.
Per què? no és un pas endavant obrir un espai de debat dels joves? per quina raó les JERC ens mostrem contraris?
És un tema de models. Hi ha dos models!
El model que les JERC defensem, és el mateix que defensa la Generalitat de Catalunya, i el Consell Nacional de Joves de Catalunya (CNJC) que és l'agrupació de tots els consells locals de joventut de Catalunya.
Què és un Consell local de Joventut? Doncs un consell local de joventut és l'agrupació de totes les entitats de joventut, joventuts de partits polítics i joves per compte pròpia, que vulguin proposar millores per la joventut de la seva ciutat! És un espai de debat, on hom pot dir el que pensa i el que creu que s'ha de fer! i que si s'arriba a un consens i es decideix apostar per una via, es fa la petició a la regidoria de Joventut! cal tenir en compte que un consell de joves és autònom de l'administració local! i per tant pot decidir el que vulgui i pot per tant reunir-se amb el Regidor de Joventut de torn i comentar-li les polítiques per on aposten els joves de la ciutat, és doncs un interlocutor vàlid entre els joves i l'administració local.
A més i un dels grans avantatges del Consell Local, és que en ser autònom, pot tenir un finançament propi! això vol dir que pot rebre subvencions del mateix ajuntament, de la generalitat i de l'estat! també pot finançar-se organitzant actes, trobades i festes.
L'exemple clar és el Jove Tu També Pots... que es fa per festa major, aquest és un espai impulsat en el seu moment per un consell local de joves potent que va començar aquesta festa alternativa! que s'ha anat consolidant fins arribar a ser el centre de la Festa Major de Terrassa! tant què a qualsevol persona de menys de 40 anys, li preguntes què és el que més li agrada de Festa Major i diuen el Jove Tu També Pots!!
La majoria de pobles i ciutats de Catalunya aposten pels Consells locals de joventut, com són Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Sabadell, etc. són ajuntament que donen una partida de diners al consell local, perquè els distribueixi com millor cregui, fent festes, ajudant a alguna entitat juvenil que ho necessiti, creant tallers, espais de debat, exposicions, activitats, etc.
El segón model és el model socialista, fem un espai on trobar-nos, i on el regidor explica quines coses ha fet en l'últim any, o mig any! acostumen a ser trobades molt esporàdiques i sovint coincideixen amb algun gran projecte en la matèria que ocupa, per exemple quan el Plan E, va pagar la gespa dels camps de futbol de la ciutat, es va fer un consell municipal d'esports, per explicar-ho.
El principal problema d'aquests consells municipals, és que els assistents, només poden escoltar i dir el que voldrien tenir, o les coses que no els agrada... però ja està! no pots fer res més! no pots aconseguir un consens i un acord del consell, perquè aquell consell no té cap valor! és a dir, en un consell municipal no es fan votacions, perquè no hi ha cap necessitat d'expressar una voluntat concreta, ja que el regidor, farà el que li roti! és simplement el que els socialistes en diuen "participació".
Malgrat que en Ballart té per intenció obrir el consell i fer-ho molt atractiu, no ens enganyem, el president del Consell Municipal és l'Alcalde de Terrassa, el Vice-president és el regidor de Joventut, i després potser creen la figura d'un secretari, que aquest potser sí que serà rotatiu. Això implica que el consell municipal mai podrà organitzar res, que la regidoria no hi estigui d'acord! tampoc podrà tenir un finançament propi, sinó que depèn sempre de la regidoria.
Aquest model socialista, és el que en Pere Aragonés denominava "espais de participació, de cartró pedra" on la gent amb bona fé diu el que pensa i el que desitja i el regidor fa el que vol!
Per aquesta raó les JERC no hi donem suport! i apostem pel model que ha funcionat a Terrassa i que funciona arreu, el dels Consells Locals de Joventut.
Com a curiositat, en Jordi Ballart en una reunió que vam tenir al seu despatx ens diu: "cla vosaltres voleu un Consell Local de Joventut per dominar-lo i controlar-lo al vostre plaer...." que un regidor pensi això, vol dir que ell ho faria! és allò que diuen "cree el ladrón, que todos són de su condición". Les JERC i ERC han apostat sempre per aquests consells de joventut, per exemple a Vacarisses no hi ha JERC! i en canvi el regidor de Joventut que és d'ERC, manté el Consell local de Joves que s'autogestiona i li dóna una partida de diners perquè en facin el que vulguin!
Enfi.. estem davant d'unaltra bretolada socialista, saltant-se totes les directrius en matèria de joventut que marquen la generalitat i el CNJC! i anant a la seva! fent convenis directament amb l'Estat Espanyol i sudant de la Generalitat.... enfí.. socialistes! per si algú tenia dubtes, són tan espanyols com podría ser el PP. És més! trobo molt més honest el posicionament del PP, que diu ser espanyol i ho és! que no el del PSC que diu ser català i és tan o més espanyol que el PP.
Apa: Salut i República!
jueves, 29 de octubre de 2009
La cresta socialista
A Catalunya Radio, s'ha canviat la crosta nacionalista per la cresta socialista i sinó atents a això.
Fuentes ha pogut parlar amb Miquel Iceta (àudio) amb qui ha estat suau com un gatet, arribant fins i tot a 'celebrar' l'actuació del PSC anunciant que si els seus militants són imputats els suspendrà i apartarà del càrrec. A més, Fuentes ha posat el focus en l'exdiputat del PSC, Lluís Garcia, deixant en safata a Iceta fer una llarga exposició dels motius pels quals, santament, el partit va expulsar-lo.
També ha parlat amb el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, (àudio) amb qui no ha estat tant suau destacant que -a diferència dels socialistes- no han anunciat mesures disciplinàries contra Macià Alavedra o Lluís Prenafeta quan no tenen cap càrrec al partit. Tot i no voler relacionar el cas de Santa Coloma de Gramenet amb el 'cas Millet' i les donacions a Colom i la Trias Fargas, Fuentes ha tornat a collar al màxim Felip Puig per deixar en evidència un cop més que CDC no accedeix, per ara, a retornar els diners al Palau.
Quina fàstic enserio, us recomano escoltar els dos talls, primer el d'Iceta i després el de'n Felip Puig, perquè té delicte com li deixa xerrar a l'Iceta i com, pràcticament li fot la bronca a en Felip Puig... per flipar!
Com ja he dit algun cop, neu amb molt de compte amb els mitjans de comunicació.
Fuentes ha pogut parlar amb Miquel Iceta (àudio) amb qui ha estat suau com un gatet, arribant fins i tot a 'celebrar' l'actuació del PSC anunciant que si els seus militants són imputats els suspendrà i apartarà del càrrec. A més, Fuentes ha posat el focus en l'exdiputat del PSC, Lluís Garcia, deixant en safata a Iceta fer una llarga exposició dels motius pels quals, santament, el partit va expulsar-lo.
També ha parlat amb el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, (àudio) amb qui no ha estat tant suau destacant que -a diferència dels socialistes- no han anunciat mesures disciplinàries contra Macià Alavedra o Lluís Prenafeta quan no tenen cap càrrec al partit. Tot i no voler relacionar el cas de Santa Coloma de Gramenet amb el 'cas Millet' i les donacions a Colom i la Trias Fargas, Fuentes ha tornat a collar al màxim Felip Puig per deixar en evidència un cop més que CDC no accedeix, per ara, a retornar els diners al Palau.
Quina fàstic enserio, us recomano escoltar els dos talls, primer el d'Iceta i després el de'n Felip Puig, perquè té delicte com li deixa xerrar a l'Iceta i com, pràcticament li fot la bronca a en Felip Puig... per flipar!
Com ja he dit algun cop, neu amb molt de compte amb els mitjans de comunicació.
miércoles, 28 de octubre de 2009
ERC per la transparència!
Una de les moltes virtuts que té aquest partit és la transparència!! i dies com avui és quan un pot respirar tranquil. Mitja regió metropolitana de Barcelona està tremolant, Santa Coloma ha estat el detonant, però espereu que vinguin cap al vallès occidental, amb pobles com Viladecavalls on el mateix alcalde va suïcidar-se en sortir a la llum unes factures "extranyes". Terrassa i Sabadell han estat governats pel PSC des de fa molt temps, i això és pràcticament garantia de vicis i mals costums que prenen els funcionaris i els governants... és qüestió de temps que surti tot a la llum.
Com ha dit en Jordi Pujol si continuen tirant de la manta no quedarà res! cert! PSC i CiU es veuran fortament tacades de tota aquesta merda!
Recordeu allò del partit de "les mans netes" que va proclamar Carod-Rovira abans del primer tripartit?, ara aquelles paraules comencen a pendre cos, ara és quan més que mai prenen sentit! A això es referia Carod, a que ERC no accepta diners anònims, aposta per una oficina antifrau, aposta per regular el finançament dels partits, aposta per limitar la despesa de les campanyes polítiques... etc.
Una dada molt forta és que Unió Democràtica de Catalunya va perdre el 60% de les donacions anònimes després de sortir del govern de la Generalitat. Em fa l'efecte que les comissions del 3% que desvelar Pasqual Maragall es quedaven curtes.
Espero que en Garzón continui fent feina!
Com ha dit en Jordi Pujol si continuen tirant de la manta no quedarà res! cert! PSC i CiU es veuran fortament tacades de tota aquesta merda!
Recordeu allò del partit de "les mans netes" que va proclamar Carod-Rovira abans del primer tripartit?, ara aquelles paraules comencen a pendre cos, ara és quan més que mai prenen sentit! A això es referia Carod, a que ERC no accepta diners anònims, aposta per una oficina antifrau, aposta per regular el finançament dels partits, aposta per limitar la despesa de les campanyes polítiques... etc.
Una dada molt forta és que Unió Democràtica de Catalunya va perdre el 60% de les donacions anònimes després de sortir del govern de la Generalitat. Em fa l'efecte que les comissions del 3% que desvelar Pasqual Maragall es quedaven curtes.
Espero que en Garzón continui fent feina!
lunes, 26 de octubre de 2009
Invasió d'estudiants
El passat diumenge la biblioteca de socials de la UAB (la única que obre 24hores) a les 17h era plena!! i jo com d'altres vam haver de tornar a casa davant la impossibilitat de trobar un lloc on estudiar un diumenge d'octubre. Penseu que si això passa ara, quan arriben els exàmens de gener o els de juny, la situació és realment crítica.
A l'Escola d'enginyers de la UPC de Terrassa s'apropen examen parcials i molts comencem a estudiar. Curiosament la biblioteca de la UAB era plena de carpetes de la UPC i molts terrassencs i terrassenques.
Trobo imperdonable que es continuï mantenint aquesta situació, no pot ser que Terrassa, una ciutat universitària important de Catalunya, no tingui una sala d'estudi 24h oberta a tothom i tots els dies de l'any. Trobo que hem de garantir la disponibilitat d'un espai on estudiar i treballar sempre.
Això hauria de ser una preocupació de l'Alcalde de la nostra ciutat, així com del regidor de cultura i del d'educació! en canvi a Terrassa sembla ser molt més important portar El Corte Inglés i carregar-se el petit comerç local, que el que puguin pensar o demanar els estudiants terrassencs.
Això si, l'Ajuntament no se n'està d'editar triptics a tot color, treient pit de la potència universitària de la ciutat... malgrat que la situació real no és tant favorable com la venen.
Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa
A l'Escola d'enginyers de la UPC de Terrassa s'apropen examen parcials i molts comencem a estudiar. Curiosament la biblioteca de la UAB era plena de carpetes de la UPC i molts terrassencs i terrassenques.
Trobo imperdonable que es continuï mantenint aquesta situació, no pot ser que Terrassa, una ciutat universitària important de Catalunya, no tingui una sala d'estudi 24h oberta a tothom i tots els dies de l'any. Trobo que hem de garantir la disponibilitat d'un espai on estudiar i treballar sempre.
Això hauria de ser una preocupació de l'Alcalde de la nostra ciutat, així com del regidor de cultura i del d'educació! en canvi a Terrassa sembla ser molt més important portar El Corte Inglés i carregar-se el petit comerç local, que el que puguin pensar o demanar els estudiants terrassencs.
Això si, l'Ajuntament no se n'està d'editar triptics a tot color, treient pit de la potència universitària de la ciutat... malgrat que la situació real no és tant favorable com la venen.
Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa
viernes, 16 de octubre de 2009
Curiositats
Fa unes setmanes les JERC van aconseguir tirar endavant el Pla de Mesures per l'Ocupació Juvenil. Conretament l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil es basa en els
següents eixos:
- Condicions laborals: Millora de la qualitat en l’ocupació.
- Emprenedoria: Fomentar i valorar les idees emprenedores.
- Formació i orientació: Garantir i facilitar l’entrada al mercat laboral.
- Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal: Potenciar la flexibilitat
en les tasques del jovent.
- Tractament i anàlisi de la informació: Seguiment i anàlisi de l’evolució
estadística del mercat laboral juvenil.
Aquest Pla d'Ocupació compta amb 200milions d'euros de pressupost.
El cas és que s'ha trigat dos anys, perquè la consellera de treball Mar Serna (PSC) ho ha frenat tant com ha pogut i fins ara no s'ha aconseguit desencallar.
La curiositat és que després d'aquest esforç per part del secretari de joventut (JERC) i de tot el servei de joventut de la Generalitat i de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania (ERC), la presidenta de les JSC de Terrassa té els collons de sortir a premsa anunciant aquest pla, i dient que són els més ways i que això és la òstia, quan s'han passat dos anys frenant-ho tant com han pogut.
Per més INRI, cal destacar que precisament els membres de la JSC són l'excepció que confirma la regla, i mentre la majoria de joves de la ciutat no treballen, i els que ho fan tenen feines de baixa qualificació, amb contractes temporals, explotats i mal remunerats, ells, precisament els membres de la JSC són els pocs joves a la ciutat que tenen una feina digna, i alguns de molt digna, i no és d'extranyar trobar-te membres de la JSC com a xòfers de l'Alcalde de Terrassa, o endollats (per no dir "enxufats") a l'Ajuntment o al Grup Municipal dels socialistes o treballant pel partit, o treballant en alguna empresa corporativa de titularitat municipal, etc...
Té collons que aquests 4 paràsits de l'administració, parlin de la necessitat d'un Pla d'Ocupació Juvenil.
següents eixos:
- Condicions laborals: Millora de la qualitat en l’ocupació.
- Emprenedoria: Fomentar i valorar les idees emprenedores.
- Formació i orientació: Garantir i facilitar l’entrada al mercat laboral.
- Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal: Potenciar la flexibilitat
en les tasques del jovent.
- Tractament i anàlisi de la informació: Seguiment i anàlisi de l’evolució
estadística del mercat laboral juvenil.
Aquest Pla d'Ocupació compta amb 200milions d'euros de pressupost.
El cas és que s'ha trigat dos anys, perquè la consellera de treball Mar Serna (PSC) ho ha frenat tant com ha pogut i fins ara no s'ha aconseguit desencallar.
La curiositat és que després d'aquest esforç per part del secretari de joventut (JERC) i de tot el servei de joventut de la Generalitat i de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania (ERC), la presidenta de les JSC de Terrassa té els collons de sortir a premsa anunciant aquest pla, i dient que són els més ways i que això és la òstia, quan s'han passat dos anys frenant-ho tant com han pogut.
Per més INRI, cal destacar que precisament els membres de la JSC són l'excepció que confirma la regla, i mentre la majoria de joves de la ciutat no treballen, i els que ho fan tenen feines de baixa qualificació, amb contractes temporals, explotats i mal remunerats, ells, precisament els membres de la JSC són els pocs joves a la ciutat que tenen una feina digna, i alguns de molt digna, i no és d'extranyar trobar-te membres de la JSC com a xòfers de l'Alcalde de Terrassa, o endollats (per no dir "enxufats") a l'Ajuntment o al Grup Municipal dels socialistes o treballant pel partit, o treballant en alguna empresa corporativa de titularitat municipal, etc...
Té collons que aquests 4 paràsits de l'administració, parlin de la necessitat d'un Pla d'Ocupació Juvenil.
viernes, 9 de octubre de 2009
miércoles, 7 de octubre de 2009
sábado, 26 de septiembre de 2009
LEITAT
Fa un temps, es va parlar que l'Hospital del Tòrax de Terrassa únic equipament fora de la trama urbana Terrassenca i com aquell qui diu, al mig del bosc! s'utilitzaria per acollir el Parc Audiovisual de Terrassa, perfecte! una brillant idea! utilitzem un edifici en ruïnes per acollir una activitat important. Ara bé! i digueu-me il·lús jo pensava que aquell edifici acolliria els estudis... però resulta que no! que després d'uns anys l'edifici en si continua en ruïnes i en canvi han construït tot un seguit de naus industrials (o llaunes) al voltant que serveixen com a estudis.
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.
Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.
A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...
Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??
Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!
Salut i República!
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.
Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.
A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...
Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??
Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!
Salut i República!
miércoles, 16 de septiembre de 2009
Històries de la muntanya
L'any passat vaig explicar-vos un parell d'històries, la existència d'un antic pantà anomenat el Llac Gran, molt proper a Can Guitard, o la història que un excursionista em va explicar sobre el turó del Gurugú (34BC04).
Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.
Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.
Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.
La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.
Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.
Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.
Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.
Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.
Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!
Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.
Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.
La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.
Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.
Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.
Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.
Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!
La fauna de la muntanya
Així com l'any passat vaig poder fer fotografies d'unes perdius molt petites, que aquest any també me les he trobat (més grans ja) però pràcticament impossible de fotografiar.
Aquest any m'he trobat una fauna, que l'any passat no em vaig trobar, tortugues al mig del camí de la pineda, serps al mig del carrer i àguiles que se'm queden mirant.
Encara em queda la fita de fotografiar un conill i un esquirol, és pràcticament impossible!
Aquest any m'he trobat una fauna, que l'any passat no em vaig trobar, tortugues al mig del camí de la pineda, serps al mig del carrer i àguiles que se'm queden mirant.
Encara em queda la fita de fotografiar un conill i un esquirol, és pràcticament impossible!
Poda intensiva
El Plan E es carrega els arbres de l'avinguda de Barcelona, això, o els han podat molt intensivament.
Dios existe y yo le conozco!
Curiositats que es veuen pel carrer, enfí! felicitats si l'has conegut! dona-li records! jeje
l'Administració funciona
Haig de dir que l'any passat ja em vaig sorprendre quan vaig comprovar que de tan en tant l'administració funciona, té els seus ets i uts, però finalment quan s'aconsegueix l'objectiu és un motiu de gran alegria.
Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.
Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:
Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.
Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!
Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.
Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:
Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.
Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!
martes, 15 de septiembre de 2009
Reagrupats
El Reagrupament ha estat com un tumor que ha sortit sol d'allà on no estava còmode, i aplaudeixo que finalment i després d'un temps intentant tant en la Conferència Nacional d'ERC, com en el Congrés Nacional, fer canviar el rumb del partit.
El to crític amb que Carretero es desmarcava de la direcció, en primer lloc em va sobtar, però el vaig trobar molt legítim, i d'una grandesa democràtica del nostre partit molt envejable.
Cal dir que el suport mediàtic em sobtava, hi havia qui deia que era perquè a CiU li interessava una victòria de Carretero, molt més proper al seu pensament del centre-dreta, i altres deien que simplement Carretero era l'excusa per fer mal a ERC.
Tot allò fou un moment del que se'n va parlar molt, i que després al congrés Nacional va quedar finiquitat, Carretero en persona va pujar a l'escenari, i en mitja hora va explicar molts dels mals d'aquest partit i tot allò en que estava en desacord. Quan va acabar dient "i ara retiro la esmena a la totalitat" Em va sobtar molt! els reagrupats ja feien càbales comptant amb suports d'uns i altres per veure si podrien tirar-la endavant, penso que aquella decisió la devien saber ben pocs... i el va honorar, presentar aquella esmena a la totalitat i sotmetre-la a votació hagués estat com un ganivet dividint a la militància.
Tot seguit i després de no trobar punts d'acord amb la direcció del partit, es va llençar a la piscina i va obrir la possibilitat de fer una candidatura per les properes eleccions. Aquí la direcció va suspendre de militància a l'ex-conseller i li va obrir un expedient. Molts van criticar aquesta decisió i probablement no era la millor forma de "fer amics" entre els crítics. Però penso que en clau interna cal saber quan un tumor passa de ser un problema solucionable, quan és un grup de militants molestos i que critiquen però que continuen treballant i passen a ser un grup de militants que utilitzen el partit per créixer i formar la nova plataforma. Les formes potser no van ser les millors, però estic segur que la decisió es prenia amb prou certesa que Carretero i companyia no tenien cap intenció de tornar a treballar per ERC.
Un cop fora i de nou amb el rebombori que van crear els mitjans de comunicació, Carretero inicia la seva marxa per Catalunya en busca d'adhesions, en el següent mes regidors d'alguns pobles i militants més o menys coneguts d'ERC es donen de baixa per formar part d'aquest nou projecte. Tothom s'extranya ja que gran part de la militància que donava suport a Carretero dins del partit, després no l'acompanya fora. Així que passa a ser una organització independentista més dins l'escena política catalana.
Els nous partits sempre juguen amb la desconeixença d'on situar el partit dins l'arc parlamentari, esquerra? dreta? de la mateixa forma que Ciutadans parlava d'unes polítiques progressistes, però amb el temps es va veure el neo-feixisme dels càrrecs, com l'Albert Rivera ex-membre de Nuevas Generaciones (PP) i de les aliances amb Libertas (ultra-dreta espanyola, per les eleccions europees) amb Reagrupament ara per ara passa el mateix.
La qüestió és: Reagrupament on el col·loquem?
Com he dit abans, al principi tots els partits són verges tenen "les mans netes" és a mesura que jugues que te les embrutes.
Des de la direcció d'ERC després de la sortida, se'l titlla de dretes, en el que semblava un intent de desacreditar-lo. Cal tenir en compte que CiU si que li donava suport, fins i tot es parlava d'integrar-lo al partit! i era sabut que l'ona mediàtica dels convergents sempre havia donat cabuda a Carretero.
Però ell va cridar fortament el dia del congrés nacional, que era d'Esquerres!! i que ningú ho dubtés..
Poc després de la sortida dels reagrupats, i en veure quins militants d'ERC s'unien a Carretero, algo feia dubtar que si que eren de dretes, o si més no, eren en general militants molt catalanistes, d'aquells diguem-ne poc respectuosos amb tot allò que no és català de tota la vida.
En qualsevol cas, són impressions personals que poden estar errades.
Ara, després d'Arenys, se sent a parlar d'un possible casament entre Laporta i Carretero, aquí la cosa canvia, i es decanta la balança cap a la dreta de forma quasi decisiva! Laporta ha estat aclamat pels sectors més radicals de la ultra-dreta catalana, pràcticament, ningú ha dubtat mai de la proximitat de Laporta i CiU, però sembla ser que Reagrupament podria ser el destí final.
Si es confirma, col·loco a Reagrupament a la ultra-dreta catalana.
Cal remarcar però que aquest fet, hauria de preocupar relativament poc a la militància d'ERC, potser hauria de neguitejar més a la de CiU, però en qualsevol cas, hauríem d'estar tranquils i contents en veure com hem arribat a una normalitat política de qualsevol país. Això indica la bona salut democràtica i política de Catalunya.
Com a qualsevol país normal, Catalunya té ara els 4 pilars d'un escenari polític, extrema esquerra (CUP, i organitzacions que hi donen suport), esquerra (ERC), dreta (CiU) i extrema dreta (Reagrupament). Tots tenen o se suposa que tenen el mateix objectiu en primer terme, la independència de Catalunya, caldría però preguntar, "i un cop independents, quin objectiu tens?"
Penso que el primer govern d'una Catalunya independent hauria de ser de concentració, tots els partits units per discutir les bases del nou país.
El to crític amb que Carretero es desmarcava de la direcció, en primer lloc em va sobtar, però el vaig trobar molt legítim, i d'una grandesa democràtica del nostre partit molt envejable.
Cal dir que el suport mediàtic em sobtava, hi havia qui deia que era perquè a CiU li interessava una victòria de Carretero, molt més proper al seu pensament del centre-dreta, i altres deien que simplement Carretero era l'excusa per fer mal a ERC.
Tot allò fou un moment del que se'n va parlar molt, i que després al congrés Nacional va quedar finiquitat, Carretero en persona va pujar a l'escenari, i en mitja hora va explicar molts dels mals d'aquest partit i tot allò en que estava en desacord. Quan va acabar dient "i ara retiro la esmena a la totalitat" Em va sobtar molt! els reagrupats ja feien càbales comptant amb suports d'uns i altres per veure si podrien tirar-la endavant, penso que aquella decisió la devien saber ben pocs... i el va honorar, presentar aquella esmena a la totalitat i sotmetre-la a votació hagués estat com un ganivet dividint a la militància.
Tot seguit i després de no trobar punts d'acord amb la direcció del partit, es va llençar a la piscina i va obrir la possibilitat de fer una candidatura per les properes eleccions. Aquí la direcció va suspendre de militància a l'ex-conseller i li va obrir un expedient. Molts van criticar aquesta decisió i probablement no era la millor forma de "fer amics" entre els crítics. Però penso que en clau interna cal saber quan un tumor passa de ser un problema solucionable, quan és un grup de militants molestos i que critiquen però que continuen treballant i passen a ser un grup de militants que utilitzen el partit per créixer i formar la nova plataforma. Les formes potser no van ser les millors, però estic segur que la decisió es prenia amb prou certesa que Carretero i companyia no tenien cap intenció de tornar a treballar per ERC.
Un cop fora i de nou amb el rebombori que van crear els mitjans de comunicació, Carretero inicia la seva marxa per Catalunya en busca d'adhesions, en el següent mes regidors d'alguns pobles i militants més o menys coneguts d'ERC es donen de baixa per formar part d'aquest nou projecte. Tothom s'extranya ja que gran part de la militància que donava suport a Carretero dins del partit, després no l'acompanya fora. Així que passa a ser una organització independentista més dins l'escena política catalana.
Els nous partits sempre juguen amb la desconeixença d'on situar el partit dins l'arc parlamentari, esquerra? dreta? de la mateixa forma que Ciutadans parlava d'unes polítiques progressistes, però amb el temps es va veure el neo-feixisme dels càrrecs, com l'Albert Rivera ex-membre de Nuevas Generaciones (PP) i de les aliances amb Libertas (ultra-dreta espanyola, per les eleccions europees) amb Reagrupament ara per ara passa el mateix.
La qüestió és: Reagrupament on el col·loquem?
Com he dit abans, al principi tots els partits són verges tenen "les mans netes" és a mesura que jugues que te les embrutes.
Des de la direcció d'ERC després de la sortida, se'l titlla de dretes, en el que semblava un intent de desacreditar-lo. Cal tenir en compte que CiU si que li donava suport, fins i tot es parlava d'integrar-lo al partit! i era sabut que l'ona mediàtica dels convergents sempre havia donat cabuda a Carretero.
Però ell va cridar fortament el dia del congrés nacional, que era d'Esquerres!! i que ningú ho dubtés..
Poc després de la sortida dels reagrupats, i en veure quins militants d'ERC s'unien a Carretero, algo feia dubtar que si que eren de dretes, o si més no, eren en general militants molt catalanistes, d'aquells diguem-ne poc respectuosos amb tot allò que no és català de tota la vida.
En qualsevol cas, són impressions personals que poden estar errades.
Ara, després d'Arenys, se sent a parlar d'un possible casament entre Laporta i Carretero, aquí la cosa canvia, i es decanta la balança cap a la dreta de forma quasi decisiva! Laporta ha estat aclamat pels sectors més radicals de la ultra-dreta catalana, pràcticament, ningú ha dubtat mai de la proximitat de Laporta i CiU, però sembla ser que Reagrupament podria ser el destí final.
Si es confirma, col·loco a Reagrupament a la ultra-dreta catalana.
Cal remarcar però que aquest fet, hauria de preocupar relativament poc a la militància d'ERC, potser hauria de neguitejar més a la de CiU, però en qualsevol cas, hauríem d'estar tranquils i contents en veure com hem arribat a una normalitat política de qualsevol país. Això indica la bona salut democràtica i política de Catalunya.
Com a qualsevol país normal, Catalunya té ara els 4 pilars d'un escenari polític, extrema esquerra (CUP, i organitzacions que hi donen suport), esquerra (ERC), dreta (CiU) i extrema dreta (Reagrupament). Tots tenen o se suposa que tenen el mateix objectiu en primer terme, la independència de Catalunya, caldría però preguntar, "i un cop independents, quin objectiu tens?"
Penso que el primer govern d'una Catalunya independent hauria de ser de concentració, tots els partits units per discutir les bases del nou país.
96% a favor de la independència a Arenys de Munt
Va ser molt gran veure la cara dels falangistes, flipant de la gentada que hi havia a Arenys de Munt, un ambient preciós en aquell petit poble ple de senyeres i estelades. No importava el partit, dels diferents catalans, allà tots èrem uns!Espanya, no té argument per dir no a l'autodeterminació de Catalunya.
miércoles, 9 de septiembre de 2009
La caverna españolista ataca Arenys de Munt
El 13 de Setembre, tothom a Arenys per donar suport al referèndum i plantar cara els falangistes!;-)
domingo, 23 de agosto de 2009
miércoles, 12 de agosto de 2009
Senyalització deficient
Aquests dies, estan fent obres al carrer Colom, curiosament, ahir mateix vaig anar al Talló del mateix carrer, i vaig trobar aparcament molt fàcilment, tant que em va estranyar, després de mirar al meu voltant, i mirar si hi havia alguna senyal que ho prohibís i no trobar-la vaig entrar al supermercat.
En sortir, veig que hi ha obres, i que si no hi ha cotxes deu ser perquè demanen que no aparquin, però m'extranya no veure cap senyalització... arribant al cotxe me n'adono que si que hi ha senyalització, un paper A-4 enganxat a una farola amb una senyal de prohibit aparcar cutre en color imprimida en una impresora d'estar per casa i una lletra num 12 (no es veu si no estas davant!) dient que estan fent obres i que no aparquem... sense cap organisme que signés, ni cap horari establert, simplement del dia 10 al 31 d'agost...
Evidentment jo vaig aparcar! primer perquè a l'hora que era ja no treballaven, i en segón lloc perquè no em mereix cap respecte un paper imprimit a casa amb una impresora cutre i saltxitxera!! que pot haver penjat el capataç de l'obra com ho pot haver penjat un nen d'11 anys per divertir-se!!
En aquest cas, la constructora s'ha columpiat molt!! però es lamentable que l'ajuntament i en aquest cas la policia o els tècnics d'urbanisme no en facin un seguiment!! tants diners que es gasten els socialistes en els cartells del Plan Ejpaña!! i en canvi no en tenen per posar senyals o una cinta de la policia municipal.... però aquest cutrerio (tipical spanish) ens el podem estalviar...
La foto d'abaix és la senyalització a un carrer de Matadepera, penso que no deu costar tant posar una senyal, i dos cartells, alertant de les obres... almenys et dóna garanties que no ho ha fet un nen d'11 anys!
En sortir, veig que hi ha obres, i que si no hi ha cotxes deu ser perquè demanen que no aparquin, però m'extranya no veure cap senyalització... arribant al cotxe me n'adono que si que hi ha senyalització, un paper A-4 enganxat a una farola amb una senyal de prohibit aparcar cutre en color imprimida en una impresora d'estar per casa i una lletra num 12 (no es veu si no estas davant!) dient que estan fent obres i que no aparquem... sense cap organisme que signés, ni cap horari establert, simplement del dia 10 al 31 d'agost...Evidentment jo vaig aparcar! primer perquè a l'hora que era ja no treballaven, i en segón lloc perquè no em mereix cap respecte un paper imprimit a casa amb una impresora cutre i saltxitxera!! que pot haver penjat el capataç de l'obra com ho pot haver penjat un nen d'11 anys per divertir-se!!
En aquest cas, la constructora s'ha columpiat molt!! però es lamentable que l'ajuntament i en aquest cas la policia o els tècnics d'urbanisme no en facin un seguiment!! tants diners que es gasten els socialistes en els cartells del Plan Ejpaña!! i en canvi no en tenen per posar senyals o una cinta de la policia municipal.... però aquest cutrerio (tipical spanish) ens el podem estalviar...
La foto d'abaix és la senyalització a un carrer de Matadepera, penso que no deu costar tant posar una senyal, i dos cartells, alertant de les obres... almenys et dóna garanties que no ho ha fet un nen d'11 anys!
martes, 11 de agosto de 2009
Passeig d'Ernest Lluch
Fa prop d'un any, vam tenir una reunió de veïns al nou edifici Gaia, amb el cap del Campus de Terrassa i el Regidor de Districte I Xavier Martín, ara regidor de Comerç.
Recordo perfectament com al terrat de l'edifici Gaia, els veins miràvem el futur Passeig Ernest Lluch, encara en obres, i una veina li pregunta al regidor, allò serà un carrer amb trànsit?? i va contestar, no, serà un passeig per anar des de l'estació a la zona del Campus de la UPC, serà peatonal, i dubtava si s'enllaçaria amb un carrer vertical entre els carrers Miquel Vives i Francesc Català-Roca.
Fa prop d'un mes, les obres al passeig arrivaben al final, després de posar una estació elèctrica sota terra i envoltada d'una capa enorme de formigó armat, a mi personalment se'm feia extrany que allà poguessin després, plantar qualsevol tipus d'arbre o planta com segons semblava hauria de ser el passeig.... però si ho va dir el regidor....
Dies després veiem com afegeixen una capa negra d'asfalt dispers, i el meu pare va dir, aquí segur que hi fan un pàrquing!! no home no!! vam saltar me mare i jo! si aquí faran un passeig peatonal! i diu: i l'asflat?? li dic.. home no és un terra d'asflat sinó una capa, possiblement per aillar la estació elèctrica... no vam aclarir res i la discussió va deixar pas al temps que resoldria els dubtes....
Dos dies després, veiem incrèduls com els camions i les màquines d'asfaltar continuen treballant, i aquella capa d'asfalt per aillar, començava a ser preocupantment gruixuda... l'endemà unes ralles blanques pintades sobre l'asfalt confirmaven la pitjor de les hipòtesis, un pàrquing per la UPC!
Moltes gràcies regidor Xavi Martin!! així es fa política, dient-li a la gent el que vol sentir, encara que sigui mentida, marca de la casa (PSC)!
P.D: Tinc entès que l'Ernest Lluch fou un polític important en els anys de la transició, si més no important pels socialistes! així és el carrer que homenatja aquest polític assassinat per ETA, penso que és trist!
Recordo perfectament com al terrat de l'edifici Gaia, els veins miràvem el futur Passeig Ernest Lluch, encara en obres, i una veina li pregunta al regidor, allò serà un carrer amb trànsit?? i va contestar, no, serà un passeig per anar des de l'estació a la zona del Campus de la UPC, serà peatonal, i dubtava si s'enllaçaria amb un carrer vertical entre els carrers Miquel Vives i Francesc Català-Roca.Fa prop d'un mes, les obres al passeig arrivaben al final, després de posar una estació elèctrica sota terra i envoltada d'una capa enorme de formigó armat, a mi personalment se'm feia extrany que allà poguessin després, plantar qualsevol tipus d'arbre o planta com segons semblava hauria de ser el passeig.... però si ho va dir el regidor....
Dies després veiem com afegeixen una capa negra d'asfalt dispers, i el meu pare va dir, aquí segur que hi fan un pàrquing!! no home no!! vam saltar me mare i jo! si aquí faran un passeig peatonal! i diu: i l'asflat?? li dic.. home no és un terra d'asflat sinó una capa, possiblement per aillar la estació elèctrica... no vam aclarir res i la discussió va deixar pas al temps que resoldria els dubtes....
Dos dies després, veiem incrèduls com els camions i les màquines d'asfaltar continuen treballant, i aquella capa d'asfalt per aillar, començava a ser preocupantment gruixuda... l'endemà unes ralles blanques pintades sobre l'asfalt confirmaven la pitjor de les hipòtesis, un pàrquing per la UPC!Moltes gràcies regidor Xavi Martin!! així es fa política, dient-li a la gent el que vol sentir, encara que sigui mentida, marca de la casa (PSC)!
P.D: Tinc entès que l'Ernest Lluch fou un polític important en els anys de la transició, si més no important pels socialistes! així és el carrer que homenatja aquest polític assassinat per ETA, penso que és trist!
viernes, 31 de julio de 2009
Va Ploure!!!
Amb la pluja l'any passat vaig tenir una relació d'amor-odi!
A mi m'encanta que plogui! de petit quan plovia i ens agafava al cotxe en mig d'una carretera m'encantava veure els parabrises amunt i avall l'aigua esquitxant arreu! aquella boirina que es crea a la carretera, les rodes dels cotxes esquitxant, el soroll de quan plou amb força! enfi...
L'any passat no em va ploure cap dia mentre feia ruta del PVI!! i això em va fer especial rabia, sobretot quan plovia els dies que jo tenia festa i que pertant era en Toni (el meu company de ruta) qui treballava i ho gaudia ell! i jo aleshores ho patia, perquè em quedava sense jornada de platja o m'esguerrava la sortida amb moto...
Aquest any però ja no ho podré dir! Em va ploure! ja quasi no m'enrecordava, però avui arxivant les fotos he trobat algunes! i realment l'escena és preciosa, al mig dels camins mullats, amb la boira envoltant el cotxe, aquella humitat tocan-te la cara, l'olor intensa de l'herbassar després de molts dies d'intensa calor... fa la sensació d'estar enmig d'un gran bosc i estava a Roques Blanques i després als diposits de Matadepera, ven aprop de la urbanització! Tot i així em va encantar!:-)
A mi m'encanta que plogui! de petit quan plovia i ens agafava al cotxe en mig d'una carretera m'encantava veure els parabrises amunt i avall l'aigua esquitxant arreu! aquella boirina que es crea a la carretera, les rodes dels cotxes esquitxant, el soroll de quan plou amb força! enfi...L'any passat no em va ploure cap dia mentre feia ruta del PVI!! i això em va fer especial rabia, sobretot quan plovia els dies que jo tenia festa i que pertant era en Toni (el meu company de ruta) qui treballava i ho gaudia ell! i jo aleshores ho patia, perquè em quedava sense jornada de platja o m'esguerrava la sortida amb moto...
Aquest any però ja no ho podré dir! Em va ploure! ja quasi no m'enrecordava, però avui arxivant les fotos he trobat algunes! i realment l'escena és preciosa, al mig dels camins mullats, amb la boira envoltant el cotxe, aquella humitat tocan-te la cara, l'olor intensa de l'herbassar després de molts dies d'intensa calor... fa la sensació d'estar enmig d'un gran bosc i estava a Roques Blanques i després als diposits de Matadepera, ven aprop de la urbanització! Tot i així em va encantar!:-)
Bon Estiu!
Companys i companyes, us desitjo un molt bon estiu!! us deixo una brillant vinyeta de l'Aleix Saló!! espero que us trobeu molt sovint en aquesta situació (noies, segur que gaudiu més del que diu l'Aleix)
sábado, 25 de julio de 2009
A Terrassa guanyem la batalla al foc!
El passat dijous dia 23 de Juliol, fou el primer dia que vaig sortir de ruta amb la taca de Risc Extrem d'incendi a la zona de Terrassa, Matadepera i Castellar.
Evidentment el nerviosisme era present en tots els cossos de prevenció i extinció d'incendis, al parc de bombers onejaven les banderes a mitja asta recordant als bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Aquell dijous no només les diferents unitats del PVI vam donar inici de servei, sinó que gran nombre d'unitats de les ADF de la zona, van sortir també per cobrir més territori.
Tot plegat era també emocionant, una prova de foc (i mai millor dit) per tots els que passem els estius buscant columnes de fum.
Aquell dijous, va ser El Pujol el primer punt de guaita del matí, la calor i el vent d'oest (molt sec) feien de l'ambient un forn, humitat molt baixa (20%), temperatures de 40º i vent, molt vent!
Després d'El Pujol, fou Roques Blanques el punt de visibilitat, la zona de més risc era evidentment els camps del Bon Aire, el Llac Petit, Can Petit, zones on l'afluència de gent és notable i els camps estan molt descuidats i bruts.
A Roques vaig fer una reflexió prou encertada crec jo, una muntanya tan pelada amb tota la vegetació de matoll no pot ser un bon lloc on estar en cas d'incendi, ja que allò esdevindria un polvorí. Així que desplaço la unitat cap a la Serra del Troncó, hi ha moltes més vies de sortida i la visibilitat és fins i tot millor que a Roques Blanques, la pega és que no hi ha ombra...
Torrat i prop de les 16h sento com la Unitat 115 des del Ros canta una columna per Montcada!! -Ostres! ja comencem!- vaig pensar, i jo vaig informar que també la veia, però que la situava cap a La Llagosta o Mollet del Vallès, finalment era La Llagosta, però cal tenir en compte que en aquests casos és força difícil encertar el lloc. Minuts més tard veig que surt una altra columna per la zona del Vallès Oriental, la canto per radio i no dic cap ciutat ja que no coneixia la zona, el 115 la confirma i la col·loca a Mollet, jo vaig dir que Parets i es veu que era propera a Parets...
Després d'aquest mano a mano entre la 115 i la 118, a l'Egara va sortir una columneta molt dèbil, amb l'ajuda dels prismàtics es veia com uns nens devien jugar a cremar algo (van escollir un gran dia per cremar matolls) però ràpidament van apagar-ho amb una mànega... per sort l'ADF de Terrassa també estava aprop i no va trigar ni 10 minuts en fer un volt per la zona.
Tot seguit la 115 canta una columna a Collbató.
Allò començava a fer por, en una mitja hora havíen sorgit 4 columnes de fum.
3 dels quals força grossos. Però la cosa va calmar-se, en una hora no va passar res i allò va tranquilitzar la tarda.
Em Trasllado al turó de Sant Joan, allà hi ha visibilitat sobre Terrassa i Matadepera, cal pujar a peu, però la situació de risc extrem s'ho val. Allà també tot continua tranquil.
Opto per baixar als camps del nord de Terrassa, Bon aire, Can Petit, l'Espardenyera, tot tranquil, abituaiament a la Q8 i de nou al turó de Sant Joan (m'havia deixat un tamburet... jeje).
Tot pujant sento com el Parc de Bombers de Matadepera alerta a la seva unitat 01, d'un incendi a Can Petit (on fa dues setmanes també va cremar). Pujo ràpidament amb un sprint que em va passar factura (5 minuts per recuperar l'alé! jeje) i efectivament hi havia una columna a Can Petit, no feia ni 10 minuts que havía passat i tot estava tranquil!! quina ràbia! tot seguit apareix una columna per sobre de la Comissaria de Mossos, just darrera de la Q8 i del pàrquing de caravanes! amb el vent d'oest bufant fort, el foc s'escampa en direcció a la riera de Les Arenes, allò em preocupa molt, són tot matolls!! i el foc corre molt ràpid!! aviso rapidament a Control Vallès! i els mitjans ADF i Bombers es desplacen a la zona, jo des del Sant Joan controlo que no hi hagi nous incendis, tot sembla tranquil, de forma que opto per baixar veure la zona, saludar els companys de l'ADF, rebre la informació de primera mà i plegar, que ja eren les 7.30.
Un cop al lloc de l'incendi, mentre els mitjans actuaven, policia municipal, mossos i ambulàncies s'ho miraven d'aprop, Bombers es repartien les tasques amb l'ADF de Terrassa que perimetraven la zona de l'incendi! Agents Rurals parlaven amb els veins i començaven a estudiar la zona. Segons ells una hectàrea. Ja em retirava quan de sobte veig com en un poste de la llum sortia fum, aviso bombers que rapidament ho apaguen... però com pot ser que cremi un pal de la llum per dalt?? misteris...
Finalment l'incendi es va extingir, juntament amb els de Can Petit (que van ser dos focus) i les hipòtesis sobre la causa de l'incendi es multipliquen, causa elèctrica, piròman, accidental, a causa del vidre, qui sap!
Evidentment el nerviosisme era present en tots els cossos de prevenció i extinció d'incendis, al parc de bombers onejaven les banderes a mitja asta recordant als bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Aquell dijous no només les diferents unitats del PVI vam donar inici de servei, sinó que gran nombre d'unitats de les ADF de la zona, van sortir també per cobrir més territori.
Tot plegat era també emocionant, una prova de foc (i mai millor dit) per tots els que passem els estius buscant columnes de fum.
Aquell dijous, va ser El Pujol el primer punt de guaita del matí, la calor i el vent d'oest (molt sec) feien de l'ambient un forn, humitat molt baixa (20%), temperatures de 40º i vent, molt vent!Després d'El Pujol, fou Roques Blanques el punt de visibilitat, la zona de més risc era evidentment els camps del Bon Aire, el Llac Petit, Can Petit, zones on l'afluència de gent és notable i els camps estan molt descuidats i bruts.
A Roques vaig fer una reflexió prou encertada crec jo, una muntanya tan pelada amb tota la vegetació de matoll no pot ser un bon lloc on estar en cas d'incendi, ja que allò esdevindria un polvorí. Així que desplaço la unitat cap a la Serra del Troncó, hi ha moltes més vies de sortida i la visibilitat és fins i tot millor que a Roques Blanques, la pega és que no hi ha ombra...
Torrat i prop de les 16h sento com la Unitat 115 des del Ros canta una columna per Montcada!! -Ostres! ja comencem!- vaig pensar, i jo vaig informar que també la veia, però que la situava cap a La Llagosta o Mollet del Vallès, finalment era La Llagosta, però cal tenir en compte que en aquests casos és força difícil encertar el lloc. Minuts més tard veig que surt una altra columna per la zona del Vallès Oriental, la canto per radio i no dic cap ciutat ja que no coneixia la zona, el 115 la confirma i la col·loca a Mollet, jo vaig dir que Parets i es veu que era propera a Parets...
Després d'aquest mano a mano entre la 115 i la 118, a l'Egara va sortir una columneta molt dèbil, amb l'ajuda dels prismàtics es veia com uns nens devien jugar a cremar algo (van escollir un gran dia per cremar matolls) però ràpidament van apagar-ho amb una mànega... per sort l'ADF de Terrassa també estava aprop i no va trigar ni 10 minuts en fer un volt per la zona.
Tot seguit la 115 canta una columna a Collbató.
Allò començava a fer por, en una mitja hora havíen sorgit 4 columnes de fum.
3 dels quals força grossos. Però la cosa va calmar-se, en una hora no va passar res i allò va tranquilitzar la tarda.Em Trasllado al turó de Sant Joan, allà hi ha visibilitat sobre Terrassa i Matadepera, cal pujar a peu, però la situació de risc extrem s'ho val. Allà també tot continua tranquil.
Opto per baixar als camps del nord de Terrassa, Bon aire, Can Petit, l'Espardenyera, tot tranquil, abituaiament a la Q8 i de nou al turó de Sant Joan (m'havia deixat un tamburet... jeje).
Tot pujant sento com el Parc de Bombers de Matadepera alerta a la seva unitat 01, d'un incendi a Can Petit (on fa dues setmanes també va cremar). Pujo ràpidament amb un sprint que em va passar factura (5 minuts per recuperar l'alé! jeje) i efectivament hi havia una columna a Can Petit, no feia ni 10 minuts que havía passat i tot estava tranquil!! quina ràbia! tot seguit apareix una columna per sobre de la Comissaria de Mossos, just darrera de la Q8 i del pàrquing de caravanes! amb el vent d'oest bufant fort, el foc s'escampa en direcció a la riera de Les Arenes, allò em preocupa molt, són tot matolls!! i el foc corre molt ràpid!! aviso rapidament a Control Vallès! i els mitjans ADF i Bombers es desplacen a la zona, jo des del Sant Joan controlo que no hi hagi nous incendis, tot sembla tranquil, de forma que opto per baixar veure la zona, saludar els companys de l'ADF, rebre la informació de primera mà i plegar, que ja eren les 7.30.
Un cop al lloc de l'incendi, mentre els mitjans actuaven, policia municipal, mossos i ambulàncies s'ho miraven d'aprop, Bombers es repartien les tasques amb l'ADF de Terrassa que perimetraven la zona de l'incendi! Agents Rurals parlaven amb els veins i començaven a estudiar la zona. Segons ells una hectàrea. Ja em retirava quan de sobte veig com en un poste de la llum sortia fum, aviso bombers que rapidament ho apaguen... però com pot ser que cremi un pal de la llum per dalt?? misteris...
Finalment l'incendi es va extingir, juntament amb els de Can Petit (que van ser dos focus) i les hipòtesis sobre la causa de l'incendi es multipliquen, causa elèctrica, piròman, accidental, a causa del vidre, qui sap!
sábado, 11 de julio de 2009
Finançament
Són les 19h del 11 de Juliol de 2009. Fa dues hores que la direcció nacional de JERC està reunida a la Seu Nacional, cal decidir que s'ha de fer davant el nou finançament.
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
miércoles, 8 de julio de 2009
Cartells i Festes
El CJIM i les JERC per la passada Revetlla de Sant Joan vam organitzar una festival al Pavelló de Matadepera i vam editar un cartell, evidentment amb intenció de penjar-lo! Però en fer-ho, la policia ens va multar per enganxar cartells. Segons una normativa als 4 pilons del centre de la ciutat no es poden enganxar cartells perquè són sortides de fum i embruten la ciutat.
Ara bé! Una setmana després, arriba la Festa Major de Terrassa i es dóna la casualitat que gran part dels cartells d’aquesta festa estan enganxats als mateixos llocs on nosaltres vam intentar enganxar cartells, resulta que trobem cartells de la Festa Major inundant el centre, i la major part dels barris de la nostra ciutat.
La reflexió, és que quan un acte, sigui el que sigui, l’organitza l’Ajuntament, cal una difusió per tots els mitjans. En canvi, quan dos entitats juvenils fan una inversió per la música en català, pels grups novells de la ciutat, per la festa, per donar opcions d’oci al jovent (que no tenen a Terrassa), quan el cartell no té el logotip de l’Ajuntament de Terrassa, esdevé prohibit, brut i perjudicial per la ciutat. En canvi trobar-se un cartell de Festa Major enganxat 5 cops al mateix local és del tot necessari.
La qüestió és: quan una entitat amb pocs recursos organitza un gran esdeveniment, com ho fa públic? Ha de pagar anuncis empreses de publicitat? O potser cal pagar a les màfies que monopolitzen els reduïts espais públics i que el mateix Aj. dóna feina?, o millor s’enfronta a les seves amenaces i per si fos poc, també a la policia?. Tot plegat una maquinària que aconsegueix desgastar als més pobres: les entitats! Perdó! les entitats, que no col·laboren amb l’Ajuntament. Una curiosa forma administrativa de tenir lligades les entitats al poder.
Ara bé! Una setmana després, arriba la Festa Major de Terrassa i es dóna la casualitat que gran part dels cartells d’aquesta festa estan enganxats als mateixos llocs on nosaltres vam intentar enganxar cartells, resulta que trobem cartells de la Festa Major inundant el centre, i la major part dels barris de la nostra ciutat.
La reflexió, és que quan un acte, sigui el que sigui, l’organitza l’Ajuntament, cal una difusió per tots els mitjans. En canvi, quan dos entitats juvenils fan una inversió per la música en català, pels grups novells de la ciutat, per la festa, per donar opcions d’oci al jovent (que no tenen a Terrassa), quan el cartell no té el logotip de l’Ajuntament de Terrassa, esdevé prohibit, brut i perjudicial per la ciutat. En canvi trobar-se un cartell de Festa Major enganxat 5 cops al mateix local és del tot necessari.
La qüestió és: quan una entitat amb pocs recursos organitza un gran esdeveniment, com ho fa públic? Ha de pagar anuncis empreses de publicitat? O potser cal pagar a les màfies que monopolitzen els reduïts espais públics i que el mateix Aj. dóna feina?, o millor s’enfronta a les seves amenaces i per si fos poc, també a la policia?. Tot plegat una maquinària que aconsegueix desgastar als més pobres: les entitats! Perdó! les entitats, que no col·laboren amb l’Ajuntament. Una curiosa forma administrativa de tenir lligades les entitats al poder.
sábado, 27 de junio de 2009
PVI '09
El PVI 2009 ja ha començat! de fet vam començar el 10 de Juny, i crec que fins avui encara no havia posat res al blog...
En tot cas aquí teniu algunes de les primeres novetats que van succeint a la ruta... certament no em puc queixar, m'han passat coses força extranyes! Atenció a les fotus:
En primer lloc una imatge no gaire bona (tot s'ha de dir) de l'àguila que es troba a la serra de l'Obac! al primer dia de ruta conjunt, ens la vam trobar tot creuant el camí de la Casa Nova de l'Obac.
El mateix dia de ruta conjunt amb el Toni, ens vam trobar aquest cotxe, tot passant per un camí de sorra!! el que va cap a la riera de Gaià... algú pot explicar-me que hi fa aquest cotxe de superluxe, esportiu i pràcticament un vòlid de carreres, per un camí de sorra que no porta enlloc??
En tercer lloc una foto peculiar.. baixant cap a la riera de matadepera, em trobo de front tot un ramat d'ovelles... jo patia pel cotxe, no fos cas que alguna ovella boja li passès pel cap començar a fotre cops contra el cotxe quasi nou..!! jeje
Ara farà tot just una setmana (dia 20 de Juny) arribo al turó del gurugú, i em trobo un membre de l'ADF de Matadepera, que em comenta que hi ha molta gent dalt de la Castellassa de Can Torres, mirem amb els prismàtics, però no endevinem què passa...
Minuts més tard, ja ens havíem acomiadat, i tot pujant al Gurugú observo el detall que totes les persones que pujàven, anaven vesits iguals o molt semblants, cosa que feia pensar en algún grup d'escalada o un esplai o algo així...
Tot mirant, veig que el color de la camisa és malva i porten una faixa... semblaven els Minyons... què raro vaig pensar... Encuriosit, vaig mantenir-me a la espera, a veure què passava... i minuts més tard veig que efectivament eren els Minyons de Terrassa, i es disposaven a aixecar un pilar de 4 dalt de la Castellassa de Can Torres, a més de 800 metres d'alçada, de fet en van fer dos, un miran al nord, i unaltre miran al sud. Què grans que són!!
Us deixo també algunes fotus més paisatgístiques, com aquesta alzina centenària al camí de la Pineda i al costat de la Caseta de la Pineda.
Espero que us agradin!;-)
En tot cas aquí teniu algunes de les primeres novetats que van succeint a la ruta... certament no em puc queixar, m'han passat coses força extranyes! Atenció a les fotus:
En primer lloc una imatge no gaire bona (tot s'ha de dir) de l'àguila que es troba a la serra de l'Obac! al primer dia de ruta conjunt, ens la vam trobar tot creuant el camí de la Casa Nova de l'Obac.
El mateix dia de ruta conjunt amb el Toni, ens vam trobar aquest cotxe, tot passant per un camí de sorra!! el que va cap a la riera de Gaià... algú pot explicar-me que hi fa aquest cotxe de superluxe, esportiu i pràcticament un vòlid de carreres, per un camí de sorra que no porta enlloc??
En tercer lloc una foto peculiar.. baixant cap a la riera de matadepera, em trobo de front tot un ramat d'ovelles... jo patia pel cotxe, no fos cas que alguna ovella boja li passès pel cap començar a fotre cops contra el cotxe quasi nou..!! jeje
Ara farà tot just una setmana (dia 20 de Juny) arribo al turó del gurugú, i em trobo un membre de l'ADF de Matadepera, que em comenta que hi ha molta gent dalt de la Castellassa de Can Torres, mirem amb els prismàtics, però no endevinem què passa...
Minuts més tard, ja ens havíem acomiadat, i tot pujant al Gurugú observo el detall que totes les persones que pujàven, anaven vesits iguals o molt semblants, cosa que feia pensar en algún grup d'escalada o un esplai o algo així...
Tot mirant, veig que el color de la camisa és malva i porten una faixa... semblaven els Minyons... què raro vaig pensar... Encuriosit, vaig mantenir-me a la espera, a veure què passava... i minuts més tard veig que efectivament eren els Minyons de Terrassa, i es disposaven a aixecar un pilar de 4 dalt de la Castellassa de Can Torres, a més de 800 metres d'alçada, de fet en van fer dos, un miran al nord, i unaltre miran al sud. Què grans que són!!
Us deixo també algunes fotus més paisatgístiques, com aquesta alzina centenària al camí de la Pineda i al costat de la Caseta de la Pineda.
Espero que us agradin!;-)
martes, 16 de junio de 2009
viernes, 12 de junio de 2009
Aules d'Estudi
Ho hem aconseguit!! aquí tenim el primer pas!
De moment hem aconseguit que s'obri una sala des de les 20.30 fins la 1 de la matinada, es farà a la BCT, al Centre Cívic Francesc Macià i a la Biblioteca de la Maurina!!
Personalment estic molt content i satisfet! perquè és una proposta que fa molt temps que vam presentar, una de les primeres que com a portaveu de les JERC-Terrassa vaig tirar endavant! i que avui comença a donar els seus fruits!! Tot i així és només una prova pilot! i nosaltres el que demanem és un espai que sigui estable durant tot l'any i a poder ser 24hores... però personalment em sembla bé fer primer una prova! Ho trobo molt raonable... sempre i quan en cas de ser evidenciat la necessitat es prenguin mesures.
Ha quedat demostrat quina organització és la veu del jovent de Terrassa! esperem que aquest servei sigui molt profitós pels companys i companyes que aquests dies estem d'exàmens.
Us deixo el video de la notícia!
Felicitats a tots els que heu ajudat a tirar endavant aquest projecte!!
De moment hem aconseguit que s'obri una sala des de les 20.30 fins la 1 de la matinada, es farà a la BCT, al Centre Cívic Francesc Macià i a la Biblioteca de la Maurina!!
Personalment estic molt content i satisfet! perquè és una proposta que fa molt temps que vam presentar, una de les primeres que com a portaveu de les JERC-Terrassa vaig tirar endavant! i que avui comença a donar els seus fruits!! Tot i així és només una prova pilot! i nosaltres el que demanem és un espai que sigui estable durant tot l'any i a poder ser 24hores... però personalment em sembla bé fer primer una prova! Ho trobo molt raonable... sempre i quan en cas de ser evidenciat la necessitat es prenguin mesures.
Ha quedat demostrat quina organització és la veu del jovent de Terrassa! esperem que aquest servei sigui molt profitós pels companys i companyes que aquests dies estem d'exàmens.
Us deixo el video de la notícia!
Felicitats a tots els que heu ajudat a tirar endavant aquest projecte!!
martes, 2 de junio de 2009
Sant Salvador de les Espases
Fa dies que volia escriure aquest post al blog...
Divendres a les 19h quedem a la estació dels Catalans de Terrassa, per variar, faig tard! i amb una lleugera "bronca" xD! prenem camí del que havia de ser l'inici de la ruta forestal que portava cap a Sant Salvador de les Espases, un refugi entre Vacarisses i Olesa de Montserrat, tot davant de l'imponent massís de Montserrat.
Segons la companya de ruta, un cop prenem la ruta forestal ens porta directament a un pla on es deixen els cotxes i en 10 minuts ens plantem al refugi...
Tot i la facilitat de l'excursió, prenem les indicacions que trobem per internet.
En sortir de Terrassa, prenem la carretera d'Olesa, fins que arribem al desviament que ens porta cap a Vacarisses BV-1211 lloc d'on sortia la ruta segons les indicacions... Tot i les 2 o 3 passades que fem, no trobem cap pista forestal que pugi muntanya amunt... i seguint fil per randa les indicacions trobem que el camí no és pista forestal sinó un sender...
Després de rumiar una estona si és apropiat aventurar-se o no... preparem les motxilles convenientment, i cap amunt.
El camí puja molt i arribem a la ermita de Sant Pere Sacama, però comença a fer-se fosc, són les 21.30. Tot seguint les indicacions del paper, ens porta fins la creu de Saba, creu situada dalt d'un puig considerablement alt... Fem el cim, acompanyats ja d'una foscor pròpia de les 10 del vespre, i les vistes sobre la comarca ens les imaginem, ja que només veiem els llums dels fanals i les cases.
Dalt de la Creu de Saba, no veiem per enlloc el nostre desitjat refugi... tot i les poques esperances de trobar-lo, seguim endavant! aquest cop toca baixar. Busquem un tal Pla del Fideuer, i després de caminar per un lloc desconegut durant prop d'una hora, arribem al que crèiem que era l'anomenat pla del Fideuer, i prenem la ruta que ens ha de portar a la cresta de les Roques de l'Afrau, tot passant per la imatge metàl·lica de Sant Bernat de Menton (patró dels excursionistes). Allà el camí continua potser 15 minuts fins una pista forestal! la estimada pista forestal per on havíem de pujar, allà Sant Salvador de les Espases ja està indicat! i el camí no té pèrdua, 10 minuts fins el refugi..
Era prop de mitja nit, portàvem 3 hores caminant per un lloc que no coneixíem amb la única guia d'un escrit d'internet, que per sort estava molt ben indicat! i sense cap error. A més vam tenir la sort o l'habilitat d'interpretar correctament totes les dades! i així arribar finalment al refugi.
Allà després de descansar uns minuts, ens disposem a recollir llenya dels voltants per fer un petit foc, que ens il·luminés.
La temperatura era molt bona durant tota la excursió, a partir de les 23h, la boira començava a dificultar la visibilitat, però tot i així ens va respectar prou!
A l'endemà, uns excursionistes matiners ens desperten, el Sol il·lumina les contrades que envolten el refugi, així que em disposo a recollir les vistes amb la poca bateria que tenia el mòbil.
La tornada fou molt més plàcida, vam prendre el mateix camí per les Roques de l'Afrau, tot i la meva "nostrada" religiositat, vaig deixar una branqueta de romaní al patró Sant Bernat del Menton, perquè realment me'n faig creus de que arribéssim tan bé, sense conèixer la zona i amb la poca visibilitat que teníem. Tornant, vam veure que les indicacions ens treien la raó, i el Pla del fideuer no era on nosaltres vam arribar sinó un que hi ha molt aprop... per sort, tots els camins van dur al refugi.
Fent la volta pel nord del puigventós, no vam baixar per la pista del Mas Mimó com indica la ruta, sinó que vam anar per la dreta, un caminet molt plàcid, que fa la volta sencera al Puigventós, i en tornava a la vista la ermita de Sant Pere Sacama, imponent dalt del turó...
així que sense saber molt bé on érem ni on anàvem, amb el Sol més calent que mai, i el cansament ja acumulat a les cames, i les cantimplores pràcticament buides... vam trobar-nos una font!! l'aigua sortia molt fresca de dins la muntanya amb un rajolinet que banyava la bora del camí.. així que vam aprofitar per fer una alto al camí, refrescar-nos, omplir les ampolles i continuar el camí...
Per sota nostre ja es veia el pont de la Renfe, i la carretera de Vacarisses a Olesa on havíem deixat el cotxe. Tot baixant passem per un camí privat, entre un parell de masies que davant la nostra presència es van limitar a saludar... tot recte pel camí vam anar a parar ni més ni menys que al mateix punt kilomètric on vam deixar el cotxe... certament una excursió perfecte!!
Divendres a les 19h quedem a la estació dels Catalans de Terrassa, per variar, faig tard! i amb una lleugera "bronca" xD! prenem camí del que havia de ser l'inici de la ruta forestal que portava cap a Sant Salvador de les Espases, un refugi entre Vacarisses i Olesa de Montserrat, tot davant de l'imponent massís de Montserrat.
Segons la companya de ruta, un cop prenem la ruta forestal ens porta directament a un pla on es deixen els cotxes i en 10 minuts ens plantem al refugi...
Tot i la facilitat de l'excursió, prenem les indicacions que trobem per internet.
En sortir de Terrassa, prenem la carretera d'Olesa, fins que arribem al desviament que ens porta cap a Vacarisses BV-1211 lloc d'on sortia la ruta segons les indicacions... Tot i les 2 o 3 passades que fem, no trobem cap pista forestal que pugi muntanya amunt... i seguint fil per randa les indicacions trobem que el camí no és pista forestal sinó un sender...
Després de rumiar una estona si és apropiat aventurar-se o no... preparem les motxilles convenientment, i cap amunt.
El camí puja molt i arribem a la ermita de Sant Pere Sacama, però comença a fer-se fosc, són les 21.30. Tot seguint les indicacions del paper, ens porta fins la creu de Saba, creu situada dalt d'un puig considerablement alt... Fem el cim, acompanyats ja d'una foscor pròpia de les 10 del vespre, i les vistes sobre la comarca ens les imaginem, ja que només veiem els llums dels fanals i les cases.
Dalt de la Creu de Saba, no veiem per enlloc el nostre desitjat refugi... tot i les poques esperances de trobar-lo, seguim endavant! aquest cop toca baixar. Busquem un tal Pla del Fideuer, i després de caminar per un lloc desconegut durant prop d'una hora, arribem al que crèiem que era l'anomenat pla del Fideuer, i prenem la ruta que ens ha de portar a la cresta de les Roques de l'Afrau, tot passant per la imatge metàl·lica de Sant Bernat de Menton (patró dels excursionistes). Allà el camí continua potser 15 minuts fins una pista forestal! la estimada pista forestal per on havíem de pujar, allà Sant Salvador de les Espases ja està indicat! i el camí no té pèrdua, 10 minuts fins el refugi..
Era prop de mitja nit, portàvem 3 hores caminant per un lloc que no coneixíem amb la única guia d'un escrit d'internet, que per sort estava molt ben indicat! i sense cap error. A més vam tenir la sort o l'habilitat d'interpretar correctament totes les dades! i així arribar finalment al refugi.
Allà després de descansar uns minuts, ens disposem a recollir llenya dels voltants per fer un petit foc, que ens il·luminés.
La temperatura era molt bona durant tota la excursió, a partir de les 23h, la boira començava a dificultar la visibilitat, però tot i així ens va respectar prou!
A l'endemà, uns excursionistes matiners ens desperten, el Sol il·lumina les contrades que envolten el refugi, així que em disposo a recollir les vistes amb la poca bateria que tenia el mòbil.
La tornada fou molt més plàcida, vam prendre el mateix camí per les Roques de l'Afrau, tot i la meva "nostrada" religiositat, vaig deixar una branqueta de romaní al patró Sant Bernat del Menton, perquè realment me'n faig creus de que arribéssim tan bé, sense conèixer la zona i amb la poca visibilitat que teníem. Tornant, vam veure que les indicacions ens treien la raó, i el Pla del fideuer no era on nosaltres vam arribar sinó un que hi ha molt aprop... per sort, tots els camins van dur al refugi.
Fent la volta pel nord del puigventós, no vam baixar per la pista del Mas Mimó com indica la ruta, sinó que vam anar per la dreta, un caminet molt plàcid, que fa la volta sencera al Puigventós, i en tornava a la vista la ermita de Sant Pere Sacama, imponent dalt del turó...
així que sense saber molt bé on érem ni on anàvem, amb el Sol més calent que mai, i el cansament ja acumulat a les cames, i les cantimplores pràcticament buides... vam trobar-nos una font!! l'aigua sortia molt fresca de dins la muntanya amb un rajolinet que banyava la bora del camí.. així que vam aprofitar per fer una alto al camí, refrescar-nos, omplir les ampolles i continuar el camí...Per sota nostre ja es veia el pont de la Renfe, i la carretera de Vacarisses a Olesa on havíem deixat el cotxe. Tot baixant passem per un camí privat, entre un parell de masies que davant la nostra presència es van limitar a saludar... tot recte pel camí vam anar a parar ni més ni menys que al mateix punt kilomètric on vam deixar el cotxe... certament una excursió perfecte!!
jueves, 28 de mayo de 2009
Les solucions d'esquerres d'ICV = Repressió!
Estem en campanya electoral per les europees i l’eslògan d’ICV és “crisi de dretes, sol·lucions d’esquerres”.
Ahir a mesura que ens apropem a Canaletes, trobem carrers tallats per la policia urbana, furgons dels mossos al carrer Pelai tallant el pas. Fins cert punt entenc que calia protecció als comerços, estava però tranquil, vaig sentir que es gravaria la plaça per detenir els “liantes”. A més vaig veure policia d’incògnit, tot plegat em feia la sensació que estava controlat.
A la 1h aprox, connecta TV3 amb una plaça Catalunya a vessar de gent! L’ambient feia goig!! Tothom content, alegria desfermada, conecerts, “boti boti”, etc…
A la 1.40h aprox, TV3 finalitza la connexió amb l’últim concert dels manolos “amigos para siempre”. La plaça Catalunya continua plena, la gent però comença a marxar lentament, es comenta encara la victòria, l’ambient d’alegria es plasma a l’ambient.
Les 2 de la matinada, en Canut i els actors de Crackòvia encara devien estar a la Plaça Catalunya, quan els furgons de mossos d’esquadra comencen a moure’s, foten trets a dojo! I 100.000 persones corrent eixample amunt!! Només per aquesta decisió de carregar, podrien haver mort més d’una desena o una vintena de persones, degut a la "estampida". Sortint ja de la plaça Catalunya la gent es relaxa, sembla que ja està… però no! Els mossos no tenien prou, van començar a entrar carrer per carrer amb els furgons, alternativament paraven i començaven a disparar! La gent no sabia ni que fer ni cap a on anar! El primer i únic recurs, creuar containers al carrer!! Em vaig sentir molt més segur amb 4 containers tombats al mig dels carrers d’una cruïlla de l’eixample que no pas a la plaça catalunya! La gent no atacava als mossos, es defensava d’ells!! No sabíem que volien, segurament ells només volien fotre trets!! Els megàfons no els vam sentir en cap moment, tot escapant de la zona conflictiva vam anar cap al nostre destí al carrer calàbria, fent esses tot esquivant els mossos, pujant per carrer Casanova hi havia 5 persones a la vorera, dues parelles i un de sol més endavant, separats potser 10 metres. Passen dos furgones pel costat, i els brindem un vot de confiança, no hauria de passar res -pensem- i així succeeix ningú els provoca, tot i així paren la furgona, i baixen dos mossos, un persegueix el noi que anava sol per fotre-li amb la porra! L’altre amb la pistola de boles ens apunta de cara, i dispara! Sortim corrents i per sort no ens va donar!! Certament no hi ha qui ho expliqui!! Mig eixample ple de joves i no tan joves corren i escapant d’una policia que fotia trets a tort i a dret.
Si tan bons són els mossos com diu en Saura i els de l’esquerra de debó! Per quina raó no van retenir als “liantes” per quina raó no van actuar puntualment i contra els qui els agredien! La plaça catalunya era plena de policia d’incògnit podien fer-ho!! Però devien trobar més agradable carregar contra tothom!! No qüestiono que hi hagués alguns vàndals que la liaven, però quina culpa tenim la resta de la plaça Catalunya??
No podien deixar la festa fins les 4 o les 5 de la matinada que la gent hagués marxat tranquil·lament??
Em fa l’efecte que hem donat poder a la mugre de la nostra societat!! Em posava en la carn dels bombers que acompanyaven els mossos per apagar alguns petits incendis, i certament, quina diferència entre un cos el de bombers que té persones molt preparades i intel·ligents! I el de mossos que té les persones que no les volen enlloc més….
Aquestes són doncs les sol·lucions d’esquerres, senyor Saura??
(Vídeo on els mossos disparen enmig de l'eixample als que intentem tornar cap a casa i allunyar-nos de Canaletes)
Ahir a mesura que ens apropem a Canaletes, trobem carrers tallats per la policia urbana, furgons dels mossos al carrer Pelai tallant el pas. Fins cert punt entenc que calia protecció als comerços, estava però tranquil, vaig sentir que es gravaria la plaça per detenir els “liantes”. A més vaig veure policia d’incògnit, tot plegat em feia la sensació que estava controlat.
A la 1h aprox, connecta TV3 amb una plaça Catalunya a vessar de gent! L’ambient feia goig!! Tothom content, alegria desfermada, conecerts, “boti boti”, etc…
A la 1.40h aprox, TV3 finalitza la connexió amb l’últim concert dels manolos “amigos para siempre”. La plaça Catalunya continua plena, la gent però comença a marxar lentament, es comenta encara la victòria, l’ambient d’alegria es plasma a l’ambient.
Les 2 de la matinada, en Canut i els actors de Crackòvia encara devien estar a la Plaça Catalunya, quan els furgons de mossos d’esquadra comencen a moure’s, foten trets a dojo! I 100.000 persones corrent eixample amunt!! Només per aquesta decisió de carregar, podrien haver mort més d’una desena o una vintena de persones, degut a la "estampida". Sortint ja de la plaça Catalunya la gent es relaxa, sembla que ja està… però no! Els mossos no tenien prou, van començar a entrar carrer per carrer amb els furgons, alternativament paraven i començaven a disparar! La gent no sabia ni que fer ni cap a on anar! El primer i únic recurs, creuar containers al carrer!! Em vaig sentir molt més segur amb 4 containers tombats al mig dels carrers d’una cruïlla de l’eixample que no pas a la plaça catalunya! La gent no atacava als mossos, es defensava d’ells!! No sabíem que volien, segurament ells només volien fotre trets!! Els megàfons no els vam sentir en cap moment, tot escapant de la zona conflictiva vam anar cap al nostre destí al carrer calàbria, fent esses tot esquivant els mossos, pujant per carrer Casanova hi havia 5 persones a la vorera, dues parelles i un de sol més endavant, separats potser 10 metres. Passen dos furgones pel costat, i els brindem un vot de confiança, no hauria de passar res -pensem- i així succeeix ningú els provoca, tot i així paren la furgona, i baixen dos mossos, un persegueix el noi que anava sol per fotre-li amb la porra! L’altre amb la pistola de boles ens apunta de cara, i dispara! Sortim corrents i per sort no ens va donar!! Certament no hi ha qui ho expliqui!! Mig eixample ple de joves i no tan joves corren i escapant d’una policia que fotia trets a tort i a dret.
Si tan bons són els mossos com diu en Saura i els de l’esquerra de debó! Per quina raó no van retenir als “liantes” per quina raó no van actuar puntualment i contra els qui els agredien! La plaça catalunya era plena de policia d’incògnit podien fer-ho!! Però devien trobar més agradable carregar contra tothom!! No qüestiono que hi hagués alguns vàndals que la liaven, però quina culpa tenim la resta de la plaça Catalunya??
No podien deixar la festa fins les 4 o les 5 de la matinada que la gent hagués marxat tranquil·lament??
Em fa l’efecte que hem donat poder a la mugre de la nostra societat!! Em posava en la carn dels bombers que acompanyaven els mossos per apagar alguns petits incendis, i certament, quina diferència entre un cos el de bombers que té persones molt preparades i intel·ligents! I el de mossos que té les persones que no les volen enlloc més….
Aquestes són doncs les sol·lucions d’esquerres, senyor Saura??
(Vídeo on els mossos disparen enmig de l'eixample als que intentem tornar cap a casa i allunyar-nos de Canaletes)
viernes, 22 de mayo de 2009
jueves, 21 de mayo de 2009
quins records..
A voltes, només amb una cançó! et fa venir tot un seguit d'imatges, de moments de sensacions!
Si això ho fa una cançó imagineu-vos tot el que em ve al cap després d'una mini entrevista per la revista de l'Ajuntament de Terrassa "Visquem".
Abans d'entrar a classe, em truquen per dir-me que buscaven algú del PVI!! i jo evidentment, m'he oferit! poc després m'he trobat amb la periodista, que volia saber com funciona tot el tema de la vigilància contra incendis! i a sigut com treure-li la pols a tot un seguit de grans records, d'idees! de grans moments, d'anècdotes! de sensacions!!
A més amb prou feines falten 3 setmanes per tornar a començar!! amb moltes ganes altre cop!! després de quasi un any esperant!! per fí!!!!
Avui comença la campanya electoral! a les 23.30 primera enganxada de cartell!! ORIOL JUNQUERAS és el candidat dels pobles sense estat!! endavant doncs!!
Salut!
Si això ho fa una cançó imagineu-vos tot el que em ve al cap després d'una mini entrevista per la revista de l'Ajuntament de Terrassa "Visquem".
Abans d'entrar a classe, em truquen per dir-me que buscaven algú del PVI!! i jo evidentment, m'he oferit! poc després m'he trobat amb la periodista, que volia saber com funciona tot el tema de la vigilància contra incendis! i a sigut com treure-li la pols a tot un seguit de grans records, d'idees! de grans moments, d'anècdotes! de sensacions!!
A més amb prou feines falten 3 setmanes per tornar a començar!! amb moltes ganes altre cop!! després de quasi un any esperant!! per fí!!!!
Avui comença la campanya electoral! a les 23.30 primera enganxada de cartell!! ORIOL JUNQUERAS és el candidat dels pobles sense estat!! endavant doncs!!
Salut!
lunes, 18 de mayo de 2009
miércoles, 13 de mayo de 2009
Festes de FOC!
Aquest últim cap de setmana, era el 28 aniversari dels diables de Terrassa, així ho van celebrar amb un correfoc!Festa tradicional en perill degut a una directiva europea que feia perillar aquesta festa! Gràcies però a la força feta des de la societat civil, amb una Patum extraordinaria, i a la força feta des dels partits polítics com ERC, entre alguns altres. S'ha aconseguit salvaguardar les festes de foc dels Països Catalans!
Per defensar festes com les del foc! és important que a Europa, Catalunya estigui representada!! la coalició entre ERC + BNG + Aralar + EA + Verds garanteix la defensa dels sentiments nacionals dels Països Catalans, així com la seva cultura i tradicions, de mateixa manera que defensarà la cultura basca i la gallega!! Aquest cop Bascos, Catalans i Gallecs, fem un crit conjunt per la europa dels pobles!!
Endavant!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)