Tresors amagats

(Escrit a classe de Química II)

Ahir al vespre vaig trobar-me amb una persona que fins ahir estimava, però que avui a més, admiro!

Hi ha una dita que diu: "Una bona capa, tot ho tapa"

Sovint no ens adonem com de complicades poden arribar a ser les coses, la quantitat de problemes, sentiments frustrats, desitjos incomplets, que la gent acumula i que tard a d'hora acaben per emergir al món real, de formes ben distintes.

Al marge d'aquest cas particular, us convido a reflexionar, en aquest sentit, en intentar entendre que entre allò que veiem d'una persona, i allò que és, hi ha una diferència, sovint hi ha moltes reaccions que no entenem, que t'extranyen o et sobten (algunes per bé i d'altres per mal), però que totes tenen la seva explicació "dins de la capa".

Personalment vaig dur-me una alegria en descobrir com era realment la persona, com tots aquells detalls que sovint no entens, o aquelles explicacions enfatitzant uns temes, uns detalls per mi potser imperceptibles, obviables, o fins i tot intrascendents, per ella tenien algo d'important, alguna raó que la duia a explicar-les, a puntualitzar-les.
Com a amant de la història, me alegrat d'entendre d'on venen, i quin procés han tingut aquestes maneres de fer i de dir i estic segur que m'ajudaran a entendre les que puguin venir.

Entenc doncs que en el discurs d'una persona, sigui de l'àmbit que sigui, afectiu, amistós, professional, trobem "tics", costums, maneres de fer, que poden donar-te una idea de la dimensió de la "capa". No vol dir això que allò que amaguen sigui bo o dolent, però si aconsegueixes fer-te una idea de la dimensió, potser et sobta menys quan vegis que hi ha sota.

Penseu-hi!;-)

A 15 dies vista

Falten dues setmanes pel gran dissabte (7 de Juny), on serà escollit el president i el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Per l'astronauta que tot just aterri, hi ha 4 candidatures, que ja han estat avalades i presentades doncs formalment. Podeu trobar l'escrit que vaig publicar aquí fa un temps.

La meva impressió, és que actualment la força d'Esquerra Independentista (Renyer i Uriel) està sota mínims, en les diferents enquestes i actes, són sempre la força minoritària, i el més provable i profitós per tothom sería que s'integressin a la candidatura d'en Puigcercós, ja que al final les idees són les mateixes, només divergeixen en el pacte d'Entesa que EI el vol renegociar.

Pel que fa al grup d'en Carretero i Carandell (Reagrupament.Cat) és una incògnita saber quanta força tenen, ja que sovint les enquestes (d'internet) venen bombardejades de vots de R.Cat i evidentment perden tot el sentit.. en tot cas a la Conferència Nacional va passar exactament el mateix, ningú sabia quants eren, alguns deien que no eren més d'un 5%, d'altres que potser arribaven al 40% i al final es va veure que eren el 20%.

En quant al grup ERC Futur d'en Benach i en Niubò, ja partien com a clara competència de Gentd'esquerra, el que mai m'hagués imaginat és les males arts d'aquest grup. Si us fixeu centren tot el seu projecte en un referèndum d'autodeterminació pel 2014. Estratègia per desviar l'atenció del munt de ficades de pota que han fet, "Perpinyà" i la decisió sobre l'Estatut, són les més importants, però francament n'estic fart de patir cada cop que veig el president del meu partit a la televisió. Perquè cada dos per tres, diu alguna de grossa.
Aquest grup, que ha estat el que fins ara duia les regnes del partit, s'ha demostrat que viuen en una atmosfera de no saber el que volen, ni com ho volen, d'improvització constant, que han aconseguit deslluir el nom del partit, i desengrescar el catalanisme d'esquerres.

En tot això el que més mal em fa, és veure com en el seu projecte, parlen de: seriositat, rigor, eficàcia, responsabilitat, renovació, discurs creïble... quan han sigut ells als que fins ara s'ha demostrat que els manca tot això que ara proposen. Així com un discurs, centrat en un referèndum al 2014, que l'únic que aconseguirà serà desilusionar encara més la ciutadania, ja que potser al 2014 només som un 30% o un 40% els catalans pro-independència. Cal construir una majoria i quan la tinguis convocar el referèndum, això pot ser el 2012, el 2018 o el 2025, el cas és que quan el convoquis, el guanyis, com han fet al Kosovo, que el van convocar i el van guanyar, perquè si el perds pot ser pitjor el remei que la enfermetat.

Cada cop més, entenc que ha de ser en Joan Puigcercós, i en Joan Ridao els que duguin amb mà ferma el partit cap a la majoria!! ja que el grup d'ERC-Futur, fan una política semblant a la del PP (no en ideologia, pero sí en les formes) negant lo evident, i tirant la merda a la resta, intentant dividir el partit com han fet boicotejant l'acte central de Campanya de Gentd'esquerra, i alhora demanant la unió i criticant en Puigcercós i en Ridao de sectaris. Penós!

Apa: Salut i República!!

A Tercera?

Tants diners, tantes esperances, tanta infraestructura, per un club que no aixeca cap! sembla que l'ascens a segona no va ser més que una il·lusió passatgera. Cal que el futbol a la nostra ciutat tingui encara aquest privilegi de ser l'esport mimat?? perquè l'hoquei ho és, però almenys dóna resultats!!

Rètols i Ortografia

Aquest matí intens partit d'Handbol on hem guanyat el derbi a l'OAR Gràcia de Sabadell per 36 - 20, i hem aconseguit així la segona plaça del grup que dóna accés a la fase d'Ascens com a cap de serie, tenint doncs a tocar l'ascens de categoria.

Al migdia en tornar a casa, els pares es declaraven en vaga pel que fa a les feines domèstiques, i com que jo tampoc em veia amb cor de fer cap menjar mínimament decent, hem decidit que tot i la crisi econòmica avui tocava sortir a dinar a algun lloc, al final entre restaurants tancats, llocs de difícil aparcament i una cosa i l'altre.. hem acabat per anar a un centre comercial del centre de Terrassa, on hi ha un local de restauració de menjars diguem-ne ràpids però de la terra, és a dir, bocates de butifarres, llom, pernil ibèric i una infinitat més de varietats i plats francament bons i abundants!!

Després de dinar tranquil·lament degut a que coincidia la hora amb la carrera de Fórmula 1.. m'he parat a mirar els rètols i la decoració de la sala del restaurant, quan de sobte m'ha entrat un calfred en veure un rètol que posava: "champinyons amb all i julivert". Per poc no se'm talla la digestió, no m'ho podia creure una "Ch" i una "ny" en una mateixa paraula, seran coses de la cohesió social?? jejej més aviat trobo una gran deixadesa, per part del rotulista i del restaurador.
En tot cas i quan ja m'estava recuperant del mal tràngol, he vist a la meva dreta, un altre rètol on estava escrit: "llarguisimes bagets" PAM!! regalet per aquell que hagi passat de 2on d'ESO... això que ja un pel "mosca" m'he començat a llegir tots els rètols, amb una certa ràbia i dolgut, perquè aquell local porta com a poc 3 anys en marxa i penso en el munt de persones que hem anat a dinar o a sopar algun cop i ens ha passat per alt uns errors tan flagrants!!
Estava pensant si prendre mesures i mòbil en mà, fer un parell o tres de fotografies per enviar-les a algun lloc per denunciar-ho... quan llegeixo en un lloc "Pebrots del Padrò" i comentant-ho amb els pares no acabàvem de decidir si era o no correcte "Padrò", tot i que pintava bastant negre (a casa parlem castellà, pertant no ens és una tasca fàcil la de corretgir faltes d'ortografia catalana) en això que continuo llegint quan veig escrit en un altre lloc "Pebrots del Padró" i dic! ondia!! mira quin paio més llest!! posa Padrò en un lloc i Padró en un altre... "fifty-fifty".

Arribats a aquest punt, ja m'he vist amb la obligació social de treure el mòbil i fer fotografies d'aquets rètols, malauradament per la llum i per la senzillesa de la càmera del mòbil moltes no es llegeixen, però les que he penjat aquí són les que millors es veuen...

Francament increïble. Algú sap on podria denunciar-ho? Diari? Radio? Televisió?

Gràcies pel vostre temps!

Franki Lliure!

Un Parell de videos per riure una mica:

Montserrat

Ja no m'empasso el discurs religiós, però no cal creure per sentir.
Avui mentre arribava a la montanya sagrada, m'he trobat com si tornès al niu, com anar al punt d'on tot va sorgir. Catalunya viu i creix sense perdre de vista allà on rau el pou del saber, el pou de la música, el pou de les emocions, potser per ser del Vallès tinc aquestes sensacions d'anar a un lloc especial...

Penseu que aquesta muntanya d'extranya silueta, per on al vespre els ja muribunds rajos del Sol, busquen esmunyir-se d'entre els pilars que fonamenten el dia a dia vallesà, són sovint objectiu de mirades en busca d'un lloc on recolzar-se i aparcar ni que sigui per uns segons els problemes, la rutina o simplement gaudir de l'espectacle que cada dia ens brinda la mare Montserrat.

Coincidint amb el "bicentenario" afegeixo, que allò que els espanyols, van necessitar revoltes, i morts "per la pàtria" aquí, Montserrat i un timbaler ens ho van estalviar!

A tall d'anècdota, els espanyols ho deuen tenir ven present, i el Quartell militar col·lindant amb la UPC-Nord recorda el timbaler!!