Avui 14 d'Abril falten nomès 2 mesos pel congrès d'Esquerra. Per aquesta raó, avui faré un repàs de la situació que viu el partit.
Primer de tot, haig de comentar, que són molts els que califiquen de "CRISI" la situació actual al partit, però no cal ser molt llest per adonar-se que aquestes "lluites" internes, han existit sempre, i de fet, és la base del partit, aquestes diferències fan que ERC sigui avui un gran partit.
A més, no és d'extranyar que dins d'un mateix partit hi hagi diferents branques, un exemple clar és el duel Clinton - Obama que tots haureu sentit a parlar, i que mig món califica de "FESTA DE LA DEMOCRÀCIA" quina coincidència, una situació practicament calcada, i en canvi uns calificatius tan diferents... la raó provablement és que a ERC molta gent li té mania, era un partit de manifestacions, pintades i encartellades que no molestava a ningú i li feia la feina bruta a CiU.
Ara, però ha consolidat un espai d'esquerres i catalanista, que ha tret vots a PSC, CiU, amb certes pujades i baixades, però sembla que hem sortit a la superfície de la política catalana i espanyola.
Aquest ascens a la primera divisió de la política, és tot un èxit! ara però cal pensar que fem amb la força actual, i és aquí on el congrès del pròxim 14 de Juny, així com les eleccions prèvies dels candidats el dia 7 de Juny, tenen un paper fonamental.
Pel que hagi sentit algo però no sapiga exactament com va la cosa, és molt senzill. A ERC hi ha un procès democràtic, no hi ha ningú que esculli a dit el nou president, ni el secretari general, sinó que cada secció local, tindrà una urna, on els militants votaran el president i el secretari general. Un cop escollit, al congrès, s'escollirà la candidatura (l'equip) que ha de formar l'executiva nacional del partit.
En aquest procès tenim 4 candidatures, la de'n Benach-Niubó, Puigcercós-Ridao, Uriel, Carretero-Carandell.
Benach-Niubó: Candidatura avalada per Carod-Rovira, és la més oficial, és a dir, que manté les decisions preses, i pertant és continuista amb el projecte que han dut durant aquest temps. A part de'n Carod, també avala aquesta candidatura Portabella. Pel que fa a les polítiques de pactes, seguirien amb el PSC-PSOE per tal d'intentar treure vots a aquest, i afeblir el PSC, fent veure que la esquerra catalanista és Esquerra.
Puigcercós - Ridao (Gent d'Esquerra): Segona gran candidatura, del número 2 del partit, avalada per membres de l'executiva d'esquerra, (Simó, Huguet) tot i que amb certes diferències. És la principal alternativa al continuisme de'n Carod, ja que opten per una unió catalanista a Madrid, un acostament pertant als cercles sobiranistes de Convergència Democràtica de Catalunya, per tal de fer front comú, i pactes Nacionals en els temes més trascendents pel país.
Uriel Bertan (Esquerra Independentista): Candidatura formada prèvi a la Conferència Nacional d'esquerra, on es mostrava com un moviment crític amb l'Executiva, que possa en dubte els pactes duts a terme així com certs aspectes de la vida interna del partit, és a dir, defensa unes consultes a les bases pel que fa decisions importants com els pactes de govern, o posicionaments davant de referèndums o lleis importants. No té gran suport, de fet no s'ha dit encara qui serà el número dos.
Carretero - Carandell (Reagrupament.Cat): Primer grup crític que va sorgir poc després de la dissolució del primer tripartit, i en veure realitzat el segón pacte de govern amb el PSC més espanyolitzat dels últims anys. Principalment defensen el tradicionalisme d'ERC, és a dir, la defensa de la sobirania pròpia, i possar per davant de tot, la Nació!. A la conferència Nacional, la seva ponència alternativa va comptar aproximadament amb un 20% de suport.
Personalment, dono suport a la candidatura de'n Puigcercòs - Ridao, per mi ha de prevaldre el sentit comú, per davant de les polítiques d'esquerres o de dretes, així com per davant de la Nació. Cal tenir un líder amb rigor, capaç de plantar-se (com ho ha fet amb les negocioacions de Rodalies) amb prou experiència de la política tant Espanyola com Catalana. En Ridao potser més conegut arran de la campanya per les generals del Març passat, és una garantia de seriositat, de les coses ben fetes.
La meva opinió respecte les altres candidatures, és:
- La de'n Carod i en Portabella (que direu, quina és? doncs la de'n Benach-Niubó) comença malament perquè cap dels dos candidats té poder sobre la gent que li donarà suport, sinó que seran marionetes dels ja esmentats líders d'aquesta branca.
- Pel que fa a la d'EI, tinc seriosos dubtes de que aconsegueixi les signatures, i quan parteixes amb un problema d'aquestes magnituts, (és a dir, que no té el 5%) ja serà dificil, que pugui guanyar el congrès. A més es preveu un enfrontament entre Carod i Puigcercòs, pertant, votar EI en comptes de Puigcercòs és restar forces, de la gran candidatura alternativa.
- En quant a R.Cat vaig titllar-los d'oportunistes, i encara ho penso, a més, després de llegir la ponència que van presentar a la Conferència, trobo que és tornar a la cova, d'on tant ens ha costat sortir.
Caldrà veure com evolucionen les diferents idees, així com el suport que rebin les candidatures "crítiques". Intentaré escoltar totes les veus, però no crec que puguin moure's gaire les coses.
Trobo que poder decidir qui ha de dirigir el teu partit, és una de les màximes expressions democràtiques que trobem avui dia, expressió, que però, nomès es troba a ERC, i tant que d'altres s'omplen la boca parlant de democràcia (utilitzant el caciquisme a casa seva) n'haurien d'apendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario