Nostàlgia d'un gran estiu...

Com us explico la sensació de pujar per la carretera de Matadepera veient unes muntanyes tan maques amb el sol de mig matí i la frescor dels primers dies de l'estiu acariciant-me la cara?

Recordo el primer dia de ruta, quan el terra encara era moll (després d'aquelles pluges tan fortes de Maig) on tot passejant pels camins de la nostra ruta, podia veure brollar l'aigua de les pedres, basalts per tot arreu, creuar una riera de Gaià plena, eren uns dies de bellesa insòlita en el nostre entorn, i que per això i per ser el primer dia de ruta em van impactar.

M'enduc un record preciós de totes les persones amb qui he parlat, sovint gent que no he tornat a veure més, i que potser no les torno a veure.. però gent amb la que passes uns minuts xerrant, comentant qualsevol cosa, just un moment per distreure's (em recordava a me àvia que pel carrer parlava amb tothom) i en canvi és bonic parlar amb algú que no coneixes de res, que potser no hi haguessis parlat mai, de no ser perquè en un quilòmetre o dos a la rodona no hi ha ningú més..

Hi ha moment màgics, com un vespre parlant amb un pastor de Can Font de Gaià i de sobte vam veure com naixia un xai, l'home tan tranquil i jo vaig anar correns a agafar la càmera de fotografies; "urbanita" devia pensar.. jejej

Un altre dia mític fou la paella a la Casa de l'Obac amb el Bombers... 6 persones dins d'una casa històrica fent una paella, veient la tele, xerrant sobre el PVI, sobre Bombers, intercanviant opinions.. tranquilitat, bona teca, bon ambient...

6 de la tarda al gurugú... després d'un "magnum", "Haggen Dazz" o "calipo" (segons el pressupost) em disposava a baixar cap als plans del bonaire, quan em trobo una parella que em para i m'expliquen que s'han perdut, que volen anar cap a Matadepera.. i res allà explicant-los amb els mapes cap on havíen d'anar, esperant-los als encreuaments amb el cotxe perquè no s'equivoquessin, se'ls veia tant agraïts que cap sou pot igualar aquella sensació d'haver estat útil i haver ajudat a aquelles persones..

7.15 de la tarda a Can Torres una matrimoni i una senyora que no sabien on anar, i em preguntaven llocs i camins per fer un passeig.. entre molts d'ells els proposo el Gurgú... al senyor se li encèn el llum i m'explica fil per randa la història del Turó del Gurugú. Jo enamorat de les histories, no podia deixar passar la oportunitat d'escoltar-lo atentament... sabent que el Control (un cop més) s'hauria d'esperar a que jo dongués la fi de servei!! jejej

Records, moments, sensacions que potser amb 4 línies queden resumides i buides de sentit, però que esdevenen un món paral·lel al que molts de nosaltres estem acostumats, i que en canvi és tant bonic!

Enyoro aquella tranquilitat, aquelles vistes, aquelles sensacions, l'aire fresc de la montanya, menjar els macarrons amb un parell de branquetes, les incursions als turons de la ruta, les xerrades amb tanta gent diferent, pendre el sol a les 3 de la tarda sobre una pedra, les trobades fortuites amb altres unitats del PVI, els dinars amb els ADF, les converses a les 4 de la tarda a l'Obac, perdre'm amb el Jimny pels camins de la serra de l'Obac!!

Vull que torni l'estiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!