Mostrando entradas con la etiqueta Terrassa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Terrassa. Mostrar todas las entradas
sábado, 18 de febrero de 2012
El Consell de Joves de Terrassa, una realitat
El passat 15 de Febrer es constituïa el Consell de Joves de Terrassa.
És curiós perquè la història d'aquest Consell comença i acaba amb la mateixa persona i de la mateixa forma! de festa, i és per això que al personatge en qüestió li diuen Festi ;-)!
Tot va començar a una de les Escoles de Formació de les JERC del Vallès, on en Festi va fer-nos una xerrada per explicar-nos què eren i com funcionaven els consells locals.
Jo per aquells temps era portaveu de les JERC de Terrassa, feia poc que ho era i tenia moltes ganes de fer moltes coses, aquesta sabia que era molt gran, molt difícil i que el camí seria molt llarg.
Aquella Escola regional la recordo especialment perquè va ser la primera a la que vaig anar i perquè ens ho vam passar molt i molt bé i en Festi va donar la talla del seu nom i es va desfasar a la festa nocturna! xD
A tot això i entre molta de la feina que teníem per fer a les JERC, vaig contactar amb el CNJC i vaig trobar-me amb la Helena (alliberada del consell nacional), en vam parlar tot fent un café a la Plaça Vella, em va aportar molta informació i vam seguir treballant.
Hi va haver un primer intent de formació del consell, amb la JNC i algunes entitats més que no va funcionar.
Al poc temps el regidor de Joventut va proposar la creació d'un consell municipal de Joves, al qual les JERC ens vam oposar i ERC hi va votar en contra al Ple Municipal. Ens hi vam oposar bàsicament perquè les grans decisions d'aquell consell sempre haurien de passar pel beneplàcit l'Ajuntament.
Amb aquest Consell municipal vam estar quasi dos anys "funcionant". (Està entre cometes perquè bàsicament eren les reunions que de tota la vida havíem tingut amb la regidoria de joventut, reunions on s'aplicava "l'escolta i calla" on la regidoria explicava tot el que havia fet, i després de dues hores de reunió s'obria el torn de paraules...) simplement que ara al CMJ hi havia més regularitat de reunions (cada 6 mesos) i hi anava "rita". Les JERC però sempre hi vam ser.
Després d'aquest temps, en Víctor Gutiérrez i alguns més es van moure per intentar forçar una votació i passar a ser un Consell autònom. Després d'algunes reunions i molts mails, es va fer una assemblea on es va posposar la votació. El 14 de Desembre, es va fer la segona assemblea al local de Voluntaris de Terrassa, es va exposar el tema i les diferents parts van votar. El recompte va ser d'infart, en primer terme guanyava la opció de seguir essent municipal per 6 a 2, i finalment una espectacular remuntada va capgirar la decisió pel 6 a 8 definitiu. Va ser una gran victòria (pel canto un duru, tot s'ha de dir).
Un cop feta la votació va començar el procés més maco de tots, el grup impulsor, amb membres de totes les forces polítiques, esplais, entitats socials, sindicats, etc. Debats divertits curiosos per la diversitat, per les diferents formes de veure les coses i també agraïts per trobar punts en comú en temes que potser mai t'haguessis imaginat estar d'acord. Tot plegat un procés molt maco, molt agraït.
El passat dimecres 15 de Febrer (2 mesos després d'esdevenir independents) vam constituir el Consell de Joves de Terrassa. Amb més de 20 entitats adherides, d'àmbits molt diferents i amb molt potencial de créixer i de fer grans coses per aquesta ciutat. Evidentment ho vam celebrar com cal, vam fer un sopar i seguidament unes birres a un Karaoke on la cançó del principi en va ser l'himne, en Festi com no podia ser de cap altra manera era amb nosaltres donant-ho tot, celebrant aquesta victòria i tancant el cicle que fa 3 anys o més vam començar.
Personalment he de dir que em sento realment realitzar amb aquest projecte, sobretot perquè moltes de les idees que hem aportat des de les JERC a Terrassa són bones, n'hi ha algune que són realment molt bones, carregadess de raons i d'arguments, però quan aquestes idess venen de les JERC, a l'Ajuntament no atenen a raons sinó a color polític. I això malgrat saber de bon principi que no l'acceptaran, desmotiva.
És per això que en veure realitzat un projecte amb tant potencial com el del Consell de Joves, que personalment hi he treballat molt i me'l crec des del primer moment, és un orgull haver format part del grup impulsor, ser-ne membre fundador, però sobretot sobretot el millor de tot ha estat conèixer i discutir temes de ciutat i de joventut amb altres joves associats de la ciutat, amb un gran bagatge associatiu darrera.
Avui els joves de Terrassa tenen una gran eina que és el CJT, un espai democràtic on totes les entitats i totes les veus seran escoltades, on totes les entitats tindran un paraigües on protegir-se. La unitat fa la força! i no tinc cap dubte que les entitats juvenils de la ciutat seran capaces de fer molta força per millorar la vida dels i les joves de la nostra ciutat i aquest és un dels "live motive" pels quals jo, com tants d'altres vam entrar a les JERC.
Nota: el frikisme musical del post és evidentment, no m'ho tingueu en compte.
viernes, 14 de octubre de 2011
Esport d'elit ≠ Terrassa
Vagi per endavant que jo a me Mare me l'estimo molt, però com tota persona té les seves manies, dèries i amb el pas dels anys algunes qualitats canvien, algunes dèries s'accentuen... bé enfi... l'edat..
El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!
Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!
Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.
I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...
Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!
Qui necessita més pistes? més dades?
Està clar! Navarro demissión!! xDD
El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!
Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!
Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.
I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...
Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!
Qui necessita més pistes? més dades?
Està clar! Navarro demissión!! xDD
domingo, 28 de agosto de 2011
Terrassetes d'estiu
La via pública és com n'indica el nom, una via i a més pública!! curiosament, dels pocs serveis públics encara no retallats per la Generalitat (temps al temps). Sigui com sigui la funció bàsica és circular!! però a la pràctica l'objectiu dels vianants és esquivar!: la glorieta del bus, el plafó publicitari, el monòlit de l'associació de comerciants, els arbres, les merdes de gos, senyals, pals (elèctrics, telèfon, anti-aparcament), fanals, la caseta de la ONCE, la caseta del gremi de comerciants (que no en té prou amb els monòlits), la bústia de correus, contenidors varis, papereres, motocicletes, bicis i un llarg etcètera..
Però el que més m'ha sorprès últimament són les terrasses!
Des del meu humil punt de vista, com a simple vianant penso que en cal una regulació i no vull dir amb això que el servei d'Urbanisme de Terrassa no ho reguli, sinó que segurament s'ha relaxat durant aquests anys, cal entendre l'enorme i feixuga tasca de parar la mà durant aquests temps de bonança econòmica i de projectar barris i més barris per engrandir la ciutat.
Ara que tenen temps lliure els convido a estudiar alguns dels casos que m'han semblat més flagrants:
Algú m'explica com es pot permetre col·locar 4 o 5 taules al mig de la plaça de la font trobada? una plaça que té més trànsit de persones que de cotxes la rotonda del Doré?
Pot una terrassa d'estiu apoderar-se dels petits bancs o murets de pedra que hi ha a la placeta entre el carrer Font Vella i el Cardaire? al meu entendre després de la pujada de la Font Vella, més d'un ciutadà o ciutadana n'agrairà l'espai per recuperar l'alè.. (a la foto encara no hi ha la terrassa, ara n'està ple)
Per no parlar del carrer de la Palla on les "petites" taules i el constant anar i venir de cambrers, sumat a la "grandària" del carrer, el fan si més no angoixant..
I al carrer de les Parres, heu notat la tristesa de qui s'asseu a la taula solitària que hi ha pràcticament a la cantonada amb la Plaça Vella? sembla aquell típic "quiero y no puedo" a qui en passar pel seu costat sembla obligat per la proximitat saludar-lo, plànyer-lo i distreure'l tot comentant el temps com qui es troba a l'ascensor...
I la plaça del Doctor Cadevall? sí aquella just davant del Quijote! amb les pilones, els arbres, la terrassa, els bancs, les motos, agradable oi?
I a la Plaça Vella, malgrat el costum i el fet que ja no ens sorprèn trobar terrasses cada dia, us heu adonat que pràcticament un 40% per no dir un 50% de la superfície de la Plaça està ocupada per terrassetes i mobiliari urbà de discutible utilitat?
Després de tot, encara hi ha qui es queixa perquè un nen de 8 anys amb "evidents" trets feixistes vol apoderar-se de l'espai públic! i alcen la veu contra tal injustícia sense adonar-se de tot allò que també ocupa la Plaça però sembla que té més dret d'ocupar espai un arbre o un banc, que no pas un simple nen o nena que juga a la plaça del seu poble.
Ep! i no he entrat a parlar d'obres, carrils bicis, carril bus, monuments, d'això a Terrassa n'hi ha per escriure un llibre...
Agrairé el teu comentari!
Però el que més m'ha sorprès últimament són les terrasses!
Des del meu humil punt de vista, com a simple vianant penso que en cal una regulació i no vull dir amb això que el servei d'Urbanisme de Terrassa no ho reguli, sinó que segurament s'ha relaxat durant aquests anys, cal entendre l'enorme i feixuga tasca de parar la mà durant aquests temps de bonança econòmica i de projectar barris i més barris per engrandir la ciutat.
Ara que tenen temps lliure els convido a estudiar alguns dels casos que m'han semblat més flagrants:
Algú m'explica com es pot permetre col·locar 4 o 5 taules al mig de la plaça de la font trobada? una plaça que té més trànsit de persones que de cotxes la rotonda del Doré?
Pot una terrassa d'estiu apoderar-se dels petits bancs o murets de pedra que hi ha a la placeta entre el carrer Font Vella i el Cardaire? al meu entendre després de la pujada de la Font Vella, més d'un ciutadà o ciutadana n'agrairà l'espai per recuperar l'alè.. (a la foto encara no hi ha la terrassa, ara n'està ple)
Per no parlar del carrer de la Palla on les "petites" taules i el constant anar i venir de cambrers, sumat a la "grandària" del carrer, el fan si més no angoixant..
I al carrer de les Parres, heu notat la tristesa de qui s'asseu a la taula solitària que hi ha pràcticament a la cantonada amb la Plaça Vella? sembla aquell típic "quiero y no puedo" a qui en passar pel seu costat sembla obligat per la proximitat saludar-lo, plànyer-lo i distreure'l tot comentant el temps com qui es troba a l'ascensor...
I la plaça del Doctor Cadevall? sí aquella just davant del Quijote! amb les pilones, els arbres, la terrassa, els bancs, les motos, agradable oi?
I a la Plaça Vella, malgrat el costum i el fet que ja no ens sorprèn trobar terrasses cada dia, us heu adonat que pràcticament un 40% per no dir un 50% de la superfície de la Plaça està ocupada per terrassetes i mobiliari urbà de discutible utilitat?
Després de tot, encara hi ha qui es queixa perquè un nen de 8 anys amb "evidents" trets feixistes vol apoderar-se de l'espai públic! i alcen la veu contra tal injustícia sense adonar-se de tot allò que també ocupa la Plaça però sembla que té més dret d'ocupar espai un arbre o un banc, que no pas un simple nen o nena que juga a la plaça del seu poble.
Ep! i no he entrat a parlar d'obres, carrils bicis, carril bus, monuments, d'això a Terrassa n'hi ha per escriure un llibre...
Agrairé el teu comentari!
jueves, 10 de marzo de 2011
viernes, 21 de enero de 2011
Adeu Quadrimestre de tardor
Per fi s'ha acabat el quadrimestre de tardor!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)
Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
lunes, 3 de enero de 2011
La solució de l'il·lús
Pels qui del poeta Pere Quart, només coneixen les "corrandes d'exili" amb el mític vers:
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!
Joan Oliver - Pere Quart
lunes, 1 de noviembre de 2010
sábado, 18 de septiembre de 2010
Un nou futur per les JERC de Terrassa
El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
jueves, 3 de junio de 2010
Prohibim els avis!
Per si algú no ho capta i abans de que algú digui que vull carregar-me els avis de Terrassa, és conya!
"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.
Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"
No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.
"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.
Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"
No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.
jueves, 7 de enero de 2010
Rugby
És temps de Rugby, el 12 de Gener comença l'aventura dels Carboners de Terrassa.Cap al Setembre s'inicia un moviment entre 4 malalts del rugby de la nostra ciutat i porta a obrir un grup al Facebook que evidentment funciona per tal de difondre la idea de crear un club de rugbi a la ciutat. Tot i que al principi me'l mirava amb certa distancia no vaig poder evitar la temptació d'apuntar-m'hi i d'ajudar en el que fos possible a instaurar el rugby a la ciutat.
D'altra banda la situació de l'handbol a la ciutat ha empitjorat molt, hi ha hagut una diàspora de jugadors i de directius, tots aquells amb els que millor m'hi entenia i evidentment les ganes de tornar a pràcticar handbol a la nostra ciutat no eren les mateixes, ni les ganes ni la il·lusió... a part que la situació esportiva va en consonància amb la gestió i de moment es manté la caiguda en picat.Així que com que sempre m'havia fet gràcia aquest esport i no havia tingut mai l'oportunitat de practicar-lo em vaig llençar a la piscina i vaig col·laborar en la creació del club. Inscripció a la Federació, reunions amb regidors d'esports, tècnics i per últim l'alcalde i ara toca esperar que ens assignin un camp i començar a entrenar!!
Jo ja tinc les botes:-)!
miércoles, 6 de enero de 2010
Retrat del Vallès
En 3 fotografies.. pot explicar-se com és el Vallès:
El món rural tot i que a l'occidental roman de forma pràcticament residual, encara podem veure masies com aquesta de Can Figueras que funciona, s'hi treballa i mantenen viu el record d'aquest món potser més conegut a l'oriental.
Convivint amb el record d'una època modernista d'esplendor ciutadana, entre els que podeu trobar edificis realment bells! aquí un antic sanatori que dóna nom a la zona "Torrebonica"
(la dominguera de turno també és un tret característic de la zona xD)
Equipaments enormes enmig de camps i de ciutat, mal comunicats i que suposen una destrossa del paisatge bastant important. Això no vol dir que no siguin necessaris i compleixin amb el seu objectiu, però just a l'altra banda d'aquest hospital trobem estacions elèctriques, deixalleries, un pàrquing d'autobusos, un antic parc d'atraccions, i la N-150 tot això rodejant una antiga masia on ara només queden 4 vaques i un pobre pastor que es passa el dia mirant com entren residus a la deixalleria.
Les tres fotografies són preses des del mateix punt.
El món rural tot i que a l'occidental roman de forma pràcticament residual, encara podem veure masies com aquesta de Can Figueras que funciona, s'hi treballa i mantenen viu el record d'aquest món potser més conegut a l'oriental.
Convivint amb el record d'una època modernista d'esplendor ciutadana, entre els que podeu trobar edificis realment bells! aquí un antic sanatori que dóna nom a la zona "Torrebonica"
(la dominguera de turno també és un tret característic de la zona xD)
Equipaments enormes enmig de camps i de ciutat, mal comunicats i que suposen una destrossa del paisatge bastant important. Això no vol dir que no siguin necessaris i compleixin amb el seu objectiu, però just a l'altra banda d'aquest hospital trobem estacions elèctriques, deixalleries, un pàrquing d'autobusos, un antic parc d'atraccions, i la N-150 tot això rodejant una antiga masia on ara només queden 4 vaques i un pobre pastor que es passa el dia mirant com entren residus a la deixalleria.
Les tres fotografies són preses des del mateix punt.
lunes, 4 de enero de 2010
Enganyem a la gent en nom de Déu!
Fa uns dies el portal terrassa.net va regalar entrades per l'obra del Conte de Nadal de Charles Dickens que adaptava el Centre Parroquial de la Santa Creu de Terrassa (CPSC).
Vagi per davant que jo de teatre entenc el que en Zapatero d'economia, és a dir, ben poc! no n'he fet mai i tampoc és un art que m'apassioni, simplement hi vaig de tan en tant. Per això no entraré a criticar artísticament l'obra de teatre, perquè no n'entenc...
El tema i el que sí que criticaré és el que diu l'obra, o si més no el que l'adaptació del CPSC ha fet que digui....
Resumint l'obra és d'un botiguer que no respecta el sentiment nadalenc, no dona almoina als nens que canten nadales, maltracta les clients que venen a xafardejar, tracta malament el seu empleat i a més no li paga el que li deu, etc. Així doncs a la nit de nadal se li apareix l'esperit dels nadals passats, i veu com havia passat ell alguns nadals passats (quan era petit). Després se li presenta un esperit dels nadals presents, i veu com afecta el seu comportament als altres, l'empleat que no duu els diners que s'ha guanyat, etc.. i després l'esperit dels nadals futurs li ensenya que si continua comportant-se així, morirà.
El botiguer tot penedit entén que no cal ser tan garrepa i que ell també pot fer feliç la gent i contribuir així a l'esperit nadalenc així que l'endemà dóna diners als nens que volien cantar nadales, li dóna el sou i un extra al seu empleat, dóna diners al policia, a les clientes, etc.
Moralitat: Dóna el que et sobra als pobres i així seràs més feliç!
Sincerament em va fer vergonya aliena aquells actors i actrius que volien fer arribar aquell "sentiment nadalenc" als presents.
1. Trobo lamentable que quan interessa l'església en el seu conjunt faci servir "esperits" i "la mort" per tal de convèncer als que no segueixen la doctrina (esperit nadalenc).
2. Si ve és cert que el botiguer era un garrepa i un mal educat, això no treu que pugui ser lliure de celebrar o no "el naixement de Jesús" a mi sincerament m'importa molt més el naixement de me germana que no pas el de Jesús... i trobo respectable que algú no comparteixi les convencions socials dels sopars familiars, els regals, etc.
3. Donar diners és felicitat? si aquell nou botiguer de bona conducta nadalenca volia fer feliç els del seu voltant, podria organitzar una festa, fer un sopar per tothom, ajudar la gent en les seves necessitats, i no només DONAR DINERS. Estem en les mateixes tesis cristianes de tota la vida, dóna diners, i seràs feliç! malgrat que amb aquells diners no resoldràs cap dels problemes que té aquella gent. Això només condueix a que els pobres continuïn essent pobres i els rics continuïn essent rics.
4. Per Nadal s'ha de ser bona persona?? només per Nadal hem d'ajudar als altres? només per Nadal hem de ser feliços?? només per Nadal cal veure la família?.
Vaig sentir tal vergonya aliena per aquells actors i actrius que deien sense cap tipus de pudor aquelles frases, per aquells personatges que entenien que l'esperit nadalenc no és res més que fer regals als altres, donar uns pocs diners als que poc tenen perquè se'ls gastin i continuïn tenint poc, mentre el ric és feliç ja que ha fet una bona causa...
La felicitat no es compra amb diners!! i si aquell que dóna s'enorgulleix d'haver aconseguit un somriure d'altri jo el convido a veure la tristesa de l'endemà.
Tanco així la porta a veure qualsevol altre representació de qualsevol tipus organitzada o apadrinada per un Centre Parroquial. Tinc però curiositat per saber què diu l'obra de Charles Dickens i veure fins quin punt el CPSC l'ha manipulat.
Malgrat tot trobo lloable la feina que la companyia de teatre 34 passes ha fet, perquè imagino que una obra de teatre necessita molta feina, llàstima que la base fagi tanta pudor.
Vagi per davant que jo de teatre entenc el que en Zapatero d'economia, és a dir, ben poc! no n'he fet mai i tampoc és un art que m'apassioni, simplement hi vaig de tan en tant. Per això no entraré a criticar artísticament l'obra de teatre, perquè no n'entenc...
El tema i el que sí que criticaré és el que diu l'obra, o si més no el que l'adaptació del CPSC ha fet que digui....
Resumint l'obra és d'un botiguer que no respecta el sentiment nadalenc, no dona almoina als nens que canten nadales, maltracta les clients que venen a xafardejar, tracta malament el seu empleat i a més no li paga el que li deu, etc. Així doncs a la nit de nadal se li apareix l'esperit dels nadals passats, i veu com havia passat ell alguns nadals passats (quan era petit). Després se li presenta un esperit dels nadals presents, i veu com afecta el seu comportament als altres, l'empleat que no duu els diners que s'ha guanyat, etc.. i després l'esperit dels nadals futurs li ensenya que si continua comportant-se així, morirà.
El botiguer tot penedit entén que no cal ser tan garrepa i que ell també pot fer feliç la gent i contribuir així a l'esperit nadalenc així que l'endemà dóna diners als nens que volien cantar nadales, li dóna el sou i un extra al seu empleat, dóna diners al policia, a les clientes, etc.
Moralitat: Dóna el que et sobra als pobres i així seràs més feliç!
Sincerament em va fer vergonya aliena aquells actors i actrius que volien fer arribar aquell "sentiment nadalenc" als presents.
1. Trobo lamentable que quan interessa l'església en el seu conjunt faci servir "esperits" i "la mort" per tal de convèncer als que no segueixen la doctrina (esperit nadalenc).
2. Si ve és cert que el botiguer era un garrepa i un mal educat, això no treu que pugui ser lliure de celebrar o no "el naixement de Jesús" a mi sincerament m'importa molt més el naixement de me germana que no pas el de Jesús... i trobo respectable que algú no comparteixi les convencions socials dels sopars familiars, els regals, etc.
3. Donar diners és felicitat? si aquell nou botiguer de bona conducta nadalenca volia fer feliç els del seu voltant, podria organitzar una festa, fer un sopar per tothom, ajudar la gent en les seves necessitats, i no només DONAR DINERS. Estem en les mateixes tesis cristianes de tota la vida, dóna diners, i seràs feliç! malgrat que amb aquells diners no resoldràs cap dels problemes que té aquella gent. Això només condueix a que els pobres continuïn essent pobres i els rics continuïn essent rics.
4. Per Nadal s'ha de ser bona persona?? només per Nadal hem d'ajudar als altres? només per Nadal hem de ser feliços?? només per Nadal cal veure la família?.
Vaig sentir tal vergonya aliena per aquells actors i actrius que deien sense cap tipus de pudor aquelles frases, per aquells personatges que entenien que l'esperit nadalenc no és res més que fer regals als altres, donar uns pocs diners als que poc tenen perquè se'ls gastin i continuïn tenint poc, mentre el ric és feliç ja que ha fet una bona causa...
La felicitat no es compra amb diners!! i si aquell que dóna s'enorgulleix d'haver aconseguit un somriure d'altri jo el convido a veure la tristesa de l'endemà.
Tanco així la porta a veure qualsevol altre representació de qualsevol tipus organitzada o apadrinada per un Centre Parroquial. Tinc però curiositat per saber què diu l'obra de Charles Dickens i veure fins quin punt el CPSC l'ha manipulat.
Malgrat tot trobo lloable la feina que la companyia de teatre 34 passes ha fet, perquè imagino que una obra de teatre necessita molta feina, llàstima que la base fagi tanta pudor.
lunes, 26 de octubre de 2009
Invasió d'estudiants
El passat diumenge la biblioteca de socials de la UAB (la única que obre 24hores) a les 17h era plena!! i jo com d'altres vam haver de tornar a casa davant la impossibilitat de trobar un lloc on estudiar un diumenge d'octubre. Penseu que si això passa ara, quan arriben els exàmens de gener o els de juny, la situació és realment crítica.
A l'Escola d'enginyers de la UPC de Terrassa s'apropen examen parcials i molts comencem a estudiar. Curiosament la biblioteca de la UAB era plena de carpetes de la UPC i molts terrassencs i terrassenques.
Trobo imperdonable que es continuï mantenint aquesta situació, no pot ser que Terrassa, una ciutat universitària important de Catalunya, no tingui una sala d'estudi 24h oberta a tothom i tots els dies de l'any. Trobo que hem de garantir la disponibilitat d'un espai on estudiar i treballar sempre.
Això hauria de ser una preocupació de l'Alcalde de la nostra ciutat, així com del regidor de cultura i del d'educació! en canvi a Terrassa sembla ser molt més important portar El Corte Inglés i carregar-se el petit comerç local, que el que puguin pensar o demanar els estudiants terrassencs.
Això si, l'Ajuntament no se n'està d'editar triptics a tot color, treient pit de la potència universitària de la ciutat... malgrat que la situació real no és tant favorable com la venen.
Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa
A l'Escola d'enginyers de la UPC de Terrassa s'apropen examen parcials i molts comencem a estudiar. Curiosament la biblioteca de la UAB era plena de carpetes de la UPC i molts terrassencs i terrassenques.
Trobo imperdonable que es continuï mantenint aquesta situació, no pot ser que Terrassa, una ciutat universitària important de Catalunya, no tingui una sala d'estudi 24h oberta a tothom i tots els dies de l'any. Trobo que hem de garantir la disponibilitat d'un espai on estudiar i treballar sempre.
Això hauria de ser una preocupació de l'Alcalde de la nostra ciutat, així com del regidor de cultura i del d'educació! en canvi a Terrassa sembla ser molt més important portar El Corte Inglés i carregar-se el petit comerç local, que el que puguin pensar o demanar els estudiants terrassencs.
Això si, l'Ajuntament no se n'està d'editar triptics a tot color, treient pit de la potència universitària de la ciutat... malgrat que la situació real no és tant favorable com la venen.
Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa
viernes, 16 de octubre de 2009
Curiositats
Fa unes setmanes les JERC van aconseguir tirar endavant el Pla de Mesures per l'Ocupació Juvenil. Conretament l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil es basa en els
següents eixos:
- Condicions laborals: Millora de la qualitat en l’ocupació.
- Emprenedoria: Fomentar i valorar les idees emprenedores.
- Formació i orientació: Garantir i facilitar l’entrada al mercat laboral.
- Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal: Potenciar la flexibilitat
en les tasques del jovent.
- Tractament i anàlisi de la informació: Seguiment i anàlisi de l’evolució
estadística del mercat laboral juvenil.
Aquest Pla d'Ocupació compta amb 200milions d'euros de pressupost.
El cas és que s'ha trigat dos anys, perquè la consellera de treball Mar Serna (PSC) ho ha frenat tant com ha pogut i fins ara no s'ha aconseguit desencallar.
La curiositat és que després d'aquest esforç per part del secretari de joventut (JERC) i de tot el servei de joventut de la Generalitat i de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania (ERC), la presidenta de les JSC de Terrassa té els collons de sortir a premsa anunciant aquest pla, i dient que són els més ways i que això és la òstia, quan s'han passat dos anys frenant-ho tant com han pogut.
Per més INRI, cal destacar que precisament els membres de la JSC són l'excepció que confirma la regla, i mentre la majoria de joves de la ciutat no treballen, i els que ho fan tenen feines de baixa qualificació, amb contractes temporals, explotats i mal remunerats, ells, precisament els membres de la JSC són els pocs joves a la ciutat que tenen una feina digna, i alguns de molt digna, i no és d'extranyar trobar-te membres de la JSC com a xòfers de l'Alcalde de Terrassa, o endollats (per no dir "enxufats") a l'Ajuntment o al Grup Municipal dels socialistes o treballant pel partit, o treballant en alguna empresa corporativa de titularitat municipal, etc...
Té collons que aquests 4 paràsits de l'administració, parlin de la necessitat d'un Pla d'Ocupació Juvenil.
següents eixos:
- Condicions laborals: Millora de la qualitat en l’ocupació.
- Emprenedoria: Fomentar i valorar les idees emprenedores.
- Formació i orientació: Garantir i facilitar l’entrada al mercat laboral.
- Conciliació de vida laboral, acadèmica i personal: Potenciar la flexibilitat
en les tasques del jovent.
- Tractament i anàlisi de la informació: Seguiment i anàlisi de l’evolució
estadística del mercat laboral juvenil.
Aquest Pla d'Ocupació compta amb 200milions d'euros de pressupost.
El cas és que s'ha trigat dos anys, perquè la consellera de treball Mar Serna (PSC) ho ha frenat tant com ha pogut i fins ara no s'ha aconseguit desencallar.
La curiositat és que després d'aquest esforç per part del secretari de joventut (JERC) i de tot el servei de joventut de la Generalitat i de la Consellera d'Acció Social i Ciutadania (ERC), la presidenta de les JSC de Terrassa té els collons de sortir a premsa anunciant aquest pla, i dient que són els més ways i que això és la òstia, quan s'han passat dos anys frenant-ho tant com han pogut.
Per més INRI, cal destacar que precisament els membres de la JSC són l'excepció que confirma la regla, i mentre la majoria de joves de la ciutat no treballen, i els que ho fan tenen feines de baixa qualificació, amb contractes temporals, explotats i mal remunerats, ells, precisament els membres de la JSC són els pocs joves a la ciutat que tenen una feina digna, i alguns de molt digna, i no és d'extranyar trobar-te membres de la JSC com a xòfers de l'Alcalde de Terrassa, o endollats (per no dir "enxufats") a l'Ajuntment o al Grup Municipal dels socialistes o treballant pel partit, o treballant en alguna empresa corporativa de titularitat municipal, etc...
Té collons que aquests 4 paràsits de l'administració, parlin de la necessitat d'un Pla d'Ocupació Juvenil.
sábado, 26 de septiembre de 2009
LEITAT
Fa un temps, es va parlar que l'Hospital del Tòrax de Terrassa únic equipament fora de la trama urbana Terrassenca i com aquell qui diu, al mig del bosc! s'utilitzaria per acollir el Parc Audiovisual de Terrassa, perfecte! una brillant idea! utilitzem un edifici en ruïnes per acollir una activitat important. Ara bé! i digueu-me il·lús jo pensava que aquell edifici acolliria els estudis... però resulta que no! que després d'uns anys l'edifici en si continua en ruïnes i en canvi han construït tot un seguit de naus industrials (o llaunes) al voltant que serveixen com a estudis.
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.
Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.
A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...
Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??
Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!
Salut i República!
Perdoneu! però això no és el que van dir! perquè aquells mateixos estudis es podrien haver construït en qualsevol zona industrial i no allà al mig del bosc trencant el paisatge.
Després de la urbanització dels voltants de l'Hospital del Tòrax, ens trobem amb un segón atac. La construcció del macroedifici de la LEITAT. Aquesta és una entitat molt vinculada a la ciutat i segurament amb molts bons contactes, ja que signen convenis amb el consistori cada dos per tres. La LEITAT es dedica a la investigació en el tèxtil i és una entitat centenària fins ara ubicada al passeig 22 de juliol. El cas és que no deuen estar bé en aquell edifici i se n'han construït un altre, també al mig del bosc.
La finca en qüestió era d'un privat que la va cedir a l'administració per contruir una llar de disminuits psiquics, aquesta llar ha estat enderrocada i sobre els mateixos terrenys s'ha construit un macroedifici que quatruplica l'espai abans ocupat per la llar Verge de Fàtima.
A més, aquest edifici de la LEITAT no té en compte el paisatge, ja que amb les noves tecnologies es poden fer edificis que no trenquin el paisatge i que pràcticament passin desapercebuts, no és el cas de l'edifici de la LEITAT que és enorme, blanc i força alt.
A què juguem senyor Alcalde?? No havíem quedat que Terrassa no creixeria més enllà del IV Cinturó?? no havíem dit que mantindríem els entorns naturals?? Em nego a tenir un espai al nord de la ciutat comparable al que tenim entre Terrassa i Sabadell que suposadament és també un espai verd, però en realitat podem trobar-hi tot un seguit d'edificacions com una estació elèctrica, una deixalleria, conservació de la via publica, els mossos, un institut, etc...
Hi ha equipaments que són necessaris i que necessiten terreny com és una deixalleria, d'acord! però un estudi de cinema el podem col·locar perfectament en un polígon industrial com tenen a Hollywood!! i no al mig del bosc!! i un centre de recerca tecnològic el podem tenir incorporat al Campus de Terrassa de la UPC!! i no al mig del bosc!!! què és lo pròxim?? una Llar d'avis a La Mola??
Companys, això és el que passa per votar el partit del "ja m'està bé" o el "tansemenfotisme" el PSC juga amb l'acomodament dels ciutadans, com més quiets, com menys cridem, com menys ens associem millor... no ho permeteu! el republicanisme té per base la força de la gent, el socialisme en canvi té per base el control de la gent!
Salut i República!
miércoles, 16 de septiembre de 2009
Històries de la muntanya
L'any passat vaig explicar-vos un parell d'històries, la existència d'un antic pantà anomenat el Llac Gran, molt proper a Can Guitard, o la història que un excursionista em va explicar sobre el turó del Gurugú (34BC04).
Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.
Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.
Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.
La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.
Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.
Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.
Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.
Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.
Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!
Aquest any però la història és ben diferent, cal dir que em va sorprendre moltíssim, ja que està exposat en una placa molt discreta, i en canvi recull una història realment maca i sorprenent.
Les muntanyes, els camps, les serralades, els turons, en definitiva l'entorn que ens envolta, està ple d'històries, records, cicatrius, que amb el pas del temps han conviscut amb les diferents generacions de terrassencs i terrassenques.Aquestes muntanyes tan característiques d'un territori com és el Vallès (Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola, ...) són també part dels vallesans, i donen un tret característic també a la forma de ser, podem dir que ens sentim protegits.
La història que vull explicar es situa a la collada de l'Obac, part on es comunica el vallés occidental amb el Bages, tot creuant la serralada de l'Obac. En aquest punt es troba la ja emblemàtica Casa Nova de l'Obac, probablement el lloc per mi més maco de la ruta i també de l'entorn de Terrassa, no només per la bellesa de la casa i de l'entorn, sinó també pel que significa aquell indret estratègic.Ens remontem a l'any 1737, quan la família Ubach, decideix construir entre l'actual era porxada i l'actual restaurant de la Pastora, originalment habitatge dels seus treballadors, aquest forn es va mantenir actiu fins la meitat del segle XIX, quan es reconvertí en corrals i cases per pastores, d'aquí ve el nom del restaurant. El 1969 va ser enderrocat pel seu mal estat.
Però, com és que hi ha un forn de vidre al mig de la muntanya, és conegut el vidre de Murano a Venècia i altres indrets que habitualment eren propers a les ciutats.
Cal tenir en compte que els forns de vidre, consumien una gran quantitat de combustible (llenya i carbó) que s'obtenien a la muntanya i a mitjans del segle XVIII el transport de llenya i carbó es va encarir molt, de forma que va esdevenir més rendible situar el forn prop del combustible.
Aprofitant el context els Ubach van construir el forn de vidre, aprofitant les extensions de muntanya que els envoltava, però va ser més complicat del que es pensaven, a més de les construccions, els Ubach necessitaven el "sílex" la pedra necessària per fer vidre, que van extreure de la cantera de Can Candi (Roques Blanques). Per trinxar aquesta pedra calien unes moles de granit, pedra poc freqüent a l'Obac, i per tant van haver-la d'extreure de Montserrat, on va caldre a més obrir el camí entre Terrassa i Vacarisses per dur-les en carro.
Cal afegir a més, que un forn necessita d'atiadors mantenint el forn sempre encès, d'altra banda els mestres, oficials i aprenents de vidrier eren uns professionals molt especialitzats i valorats.
Aquestes dificultats, van portar al forn a reduir la feina, al principi es dedicaven a fer tot tipus d'estris per les masies i cases dels voltants i de les ciutats veïnes, i cap al segle XIX fou la exportació del vi de la zona qui donà feina a aquest forn. Aquesta fou la seva darrera tasca.
Després fou abandonat i reconvertit en corral per als ramats que van passar a pasturar les muntanyes de l'Obac, i que donaven menys preocupacions i més rendiment que la indústria del vidre a la muntanya.
Per mi aquesta història és un tresor, que desconeixia completament i que ajuda a veure com sovint la muntanya i l'entorn pot sorpendre'ns!
l'Administració funciona
Haig de dir que l'any passat ja em vaig sorprendre quan vaig comprovar que de tan en tant l'administració funciona, té els seus ets i uts, però finalment quan s'aconsegueix l'objectiu és un motiu de gran alegria.
Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.
Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:
Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.
Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!
Aquest estiu, l'estat del límit del polígon de camp petit amb els camps que l'embolten era realment deplorable, així ho vaig fer saber a protecció civil de Terrassa i personalment també al regidor de medi ambient, en Màrius Massallé qui em va demanar estar informat sobre l'estat del municipi.
Us faig 5 cèntims de com estava el panorama:
Tot seguit després d'informar alguns cops, el servei de medi ambient del qual en Màrius n'és el regidor, va actuar i va netejar el paratge realment bé, tant que pràcticament no va quedar ni un plàstic ni un mocador ni res que fes sospitar que allà hi havia hagut algun tipus d'abocament.
Així doncs dedico aquest post a tots aquells que diuen que la política no serveix per res, que les administracions no funcionen i que tot és una merda, (jo algun cop també ho he pensat), però realment em de veure com l'administració, i en Màrius (ERC) al capdavant de Medi Ambient continua lluitant contra aquesta lacra que afecta la muntanya que són els abocaments. Felicitats i endavant!
domingo, 23 de agosto de 2009
miércoles, 12 de agosto de 2009
Senyalització deficient
Aquests dies, estan fent obres al carrer Colom, curiosament, ahir mateix vaig anar al Talló del mateix carrer, i vaig trobar aparcament molt fàcilment, tant que em va estranyar, després de mirar al meu voltant, i mirar si hi havia alguna senyal que ho prohibís i no trobar-la vaig entrar al supermercat.
En sortir, veig que hi ha obres, i que si no hi ha cotxes deu ser perquè demanen que no aparquin, però m'extranya no veure cap senyalització... arribant al cotxe me n'adono que si que hi ha senyalització, un paper A-4 enganxat a una farola amb una senyal de prohibit aparcar cutre en color imprimida en una impresora d'estar per casa i una lletra num 12 (no es veu si no estas davant!) dient que estan fent obres i que no aparquem... sense cap organisme que signés, ni cap horari establert, simplement del dia 10 al 31 d'agost...
Evidentment jo vaig aparcar! primer perquè a l'hora que era ja no treballaven, i en segón lloc perquè no em mereix cap respecte un paper imprimit a casa amb una impresora cutre i saltxitxera!! que pot haver penjat el capataç de l'obra com ho pot haver penjat un nen d'11 anys per divertir-se!!
En aquest cas, la constructora s'ha columpiat molt!! però es lamentable que l'ajuntament i en aquest cas la policia o els tècnics d'urbanisme no en facin un seguiment!! tants diners que es gasten els socialistes en els cartells del Plan Ejpaña!! i en canvi no en tenen per posar senyals o una cinta de la policia municipal.... però aquest cutrerio (tipical spanish) ens el podem estalviar...
La foto d'abaix és la senyalització a un carrer de Matadepera, penso que no deu costar tant posar una senyal, i dos cartells, alertant de les obres... almenys et dóna garanties que no ho ha fet un nen d'11 anys!
En sortir, veig que hi ha obres, i que si no hi ha cotxes deu ser perquè demanen que no aparquin, però m'extranya no veure cap senyalització... arribant al cotxe me n'adono que si que hi ha senyalització, un paper A-4 enganxat a una farola amb una senyal de prohibit aparcar cutre en color imprimida en una impresora d'estar per casa i una lletra num 12 (no es veu si no estas davant!) dient que estan fent obres i que no aparquem... sense cap organisme que signés, ni cap horari establert, simplement del dia 10 al 31 d'agost...Evidentment jo vaig aparcar! primer perquè a l'hora que era ja no treballaven, i en segón lloc perquè no em mereix cap respecte un paper imprimit a casa amb una impresora cutre i saltxitxera!! que pot haver penjat el capataç de l'obra com ho pot haver penjat un nen d'11 anys per divertir-se!!
En aquest cas, la constructora s'ha columpiat molt!! però es lamentable que l'ajuntament i en aquest cas la policia o els tècnics d'urbanisme no en facin un seguiment!! tants diners que es gasten els socialistes en els cartells del Plan Ejpaña!! i en canvi no en tenen per posar senyals o una cinta de la policia municipal.... però aquest cutrerio (tipical spanish) ens el podem estalviar...
La foto d'abaix és la senyalització a un carrer de Matadepera, penso que no deu costar tant posar una senyal, i dos cartells, alertant de les obres... almenys et dóna garanties que no ho ha fet un nen d'11 anys!
sábado, 11 de julio de 2009
Finançament
Són les 19h del 11 de Juliol de 2009. Fa dues hores que la direcció nacional de JERC està reunida a la Seu Nacional, cal decidir que s'ha de fer davant el nou finançament.
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)