I finalment arribarà diumenge i jauré allà on el sol il·lumini sobre la catifa verda on en bona companyia gaudiré dels vents de Sant Llorenç, del so del jazz i del ressonar de les campanes de Sant Pere...

La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.

Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.

I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.

I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.