Aquests dies he estat a Sant Petersburg, la Venècia del Bàltic. Una ciutat molt gran amb prop de 4milions d'habitants i amb un estil molt europeu de no ser pel fred extrem i les continues nevades.
Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.
El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.
Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.
Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.
He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.
Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario