Sant Petersburg, cruïlla amb Egipte i Passeig de Gràcia

Aquests dies he estat a Sant Petersburg, la Venècia del Bàltic. Una ciutat molt gran amb prop de 4milions d'habitants i amb un estil molt europeu de no ser pel fred extrem i les continues nevades.

Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.

El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.

Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.

Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.

He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.

Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.

Manifestació del 10-J

Com es preveia la manifestació va ser extraordinària i històrica!
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.

ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.

A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..

La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!

La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!

Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.