"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!
Joan Oliver - Pere Quart
