PNJCat a Manresa!

Ahir dissabte 27 de Febrer de 2010, va ser un gran dia per la joventut catalana.
Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.

Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.

Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no. Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!

Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.

Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.

Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.

Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.

Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.

Llarga vida al PNJCat!!

Consells de Joves

El passat dimecres a Terrassa es va engegar el Consell Municipal de Joves impulsat pel socialista Jordi Ballart.

Les JERC i jo com a portaveu, vam fer una roda de premsa amb el Diputat de les JERC al Parlament en Pere Aragonès, mostrant-nos completament contraris a aquest consell municipal.

Per què? no és un pas endavant obrir un espai de debat dels joves? per quina raó les JERC ens mostrem contraris?

És un tema de models. Hi ha dos models!

El model que les JERC defensem, és el mateix que defensa la Generalitat de Catalunya, i el Consell Nacional de Joves de Catalunya (CNJC) que és l'agrupació de tots els consells locals de joventut de Catalunya.
Què és un Consell local de Joventut? Doncs un consell local de joventut és l'agrupació de totes les entitats de joventut, joventuts de partits polítics i joves per compte pròpia, que vulguin proposar millores per la joventut de la seva ciutat! És un espai de debat, on hom pot dir el que pensa i el que creu que s'ha de fer! i que si s'arriba a un consens i es decideix apostar per una via, es fa la petició a la regidoria de Joventut! cal tenir en compte que un consell de joves és autònom de l'administració local! i per tant pot decidir el que vulgui i pot per tant reunir-se amb el Regidor de Joventut de torn i comentar-li les polítiques per on aposten els joves de la ciutat, és doncs un interlocutor vàlid entre els joves i l'administració local.

A més i un dels grans avantatges del Consell Local, és que en ser autònom, pot tenir un finançament propi! això vol dir que pot rebre subvencions del mateix ajuntament, de la generalitat i de l'estat! també pot finançar-se organitzant actes, trobades i festes.
L'exemple clar és el Jove Tu També Pots... que es fa per festa major, aquest és un espai impulsat en el seu moment per un consell local de joves potent que va començar aquesta festa alternativa! que s'ha anat consolidant fins arribar a ser el centre de la Festa Major de Terrassa! tant què a qualsevol persona de menys de 40 anys, li preguntes què és el que més li agrada de Festa Major i diuen el Jove Tu També Pots!!

La majoria de pobles i ciutats de Catalunya aposten pels Consells locals de joventut, com són Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Sabadell, etc. són ajuntament que donen una partida de diners al consell local, perquè els distribueixi com millor cregui, fent festes, ajudant a alguna entitat juvenil que ho necessiti, creant tallers, espais de debat, exposicions, activitats, etc.


El segón model és el model socialista, fem un espai on trobar-nos, i on el regidor explica quines coses ha fet en l'últim any, o mig any! acostumen a ser trobades molt esporàdiques i sovint coincideixen amb algun gran projecte en la matèria que ocupa, per exemple quan el Plan E, va pagar la gespa dels camps de futbol de la ciutat, es va fer un consell municipal d'esports, per explicar-ho.
El principal problema d'aquests consells municipals, és que els assistents, només poden escoltar i dir el que voldrien tenir, o les coses que no els agrada... però ja està! no pots fer res més! no pots aconseguir un consens i un acord del consell, perquè aquell consell no té cap valor! és a dir, en un consell municipal no es fan votacions, perquè no hi ha cap necessitat d'expressar una voluntat concreta, ja que el regidor, farà el que li roti! és simplement el que els socialistes en diuen "participació".
Malgrat que en Ballart té per intenció obrir el consell i fer-ho molt atractiu, no ens enganyem, el president del Consell Municipal és l'Alcalde de Terrassa, el Vice-president és el regidor de Joventut, i després potser creen la figura d'un secretari, que aquest potser sí que serà rotatiu. Això implica que el consell municipal mai podrà organitzar res, que la regidoria no hi estigui d'acord! tampoc podrà tenir un finançament propi, sinó que depèn sempre de la regidoria.

Aquest model socialista, és el que en Pere Aragonés denominava "espais de participació, de cartró pedra" on la gent amb bona fé diu el que pensa i el que desitja i el regidor fa el que vol!

Per aquesta raó les JERC no hi donem suport! i apostem pel model que ha funcionat a Terrassa i que funciona arreu, el dels Consells Locals de Joventut.

Com a curiositat, en Jordi Ballart en una reunió que vam tenir al seu despatx ens diu: "cla vosaltres voleu un Consell Local de Joventut per dominar-lo i controlar-lo al vostre plaer...." que un regidor pensi això, vol dir que ell ho faria! és allò que diuen "cree el ladrón, que todos són de su condición". Les JERC i ERC han apostat sempre per aquests consells de joventut, per exemple a Vacarisses no hi ha JERC! i en canvi el regidor de Joventut que és d'ERC, manté el Consell local de Joves que s'autogestiona i li dóna una partida de diners perquè en facin el que vulguin!

Enfi.. estem davant d'unaltra bretolada socialista, saltant-se totes les directrius en matèria de joventut que marquen la generalitat i el CNJC! i anant a la seva! fent convenis directament amb l'Estat Espanyol i sudant de la Generalitat.... enfí.. socialistes! per si algú tenia dubtes, són tan espanyols com podría ser el PP. És més! trobo molt més honest el posicionament del PP, que diu ser espanyol i ho és! que no el del PSC que diu ser català i és tan o més espanyol que el PP.

Apa: Salut i República!

Les "vacances" de Febrer

Aquestes setmanes de festa de febrer, no han estat exactament vacances... jo diria que no he parat!

Després d'exàmens, calia mirar totes les notes, anar a revisió dels exàmens... etc.. quins nervis.. estas allà esperant les notes sense saber si pots alegrar-te'n o no... les bones notícies no van trigar a arribar 4 aprovades (Càlcul I, Ones, Química II i Mecànica) i dues amb un 4, Dibuix i Càlcul II!
Amb tot, l'organisme corresponent, va decidir que em compensaven les dues amb un 4, i aprovava així la fase selectiva!! Així que ja estic a segon curs!!!! ja era hora!!! jeje

Animat pels resultats, no vaig trigar a buscar informació sobre el carnet BTP, que feia temps que em volia treure (permet portar cotxes d'emergència, com el de l'ADF). Per tant vaig marxar cap a Sabadell, per fer els tràmits, a la DGT!! i pim-pam, dimarts 10 de febrer tenia examen. Evidentment vaig fer-ho per lliure, no vaig comprar-me ni llibre ni res, i vaig fer uns 10 tests per internet... (tots suspesos) les expectatives eren més aviat baixes.. però ahir al migdia ho miro per la web (increïble, un organisme espanyol que funciona per internet!!) i allà deia que era APTE!! jejeje així que ja tinc el BTP!! avui m'han fet el nou carnet.. que com no es comprometien a que el tingués en menys de 3 setmanes, doncs li he dit que em facin el carnet vell! així que ara vaig amb un cartró més gran que la cartera.. si m'haig de fiar de Madrid... nem llestos!!

Aquests dies també han servit per presentar tota la documentació del PVI!! ja han obert el període d'inscripció! (motiu de gran alegria) així que ja està més aprop l'estiu!! quines ganes d'anar a pel Jimny!!

Pel que fa a JERC, de feina n'hi ha hagut per donar i vendre, però he aprofitat que estava de vacances:-P!!
En primer terme vaig fer reunions amb el representant d'Egarskate, que em va explicar tot el que ells havien fet per aconseguir l'skatepark a la ciutat. També vaig parlar amb un representant de l'associació BMX-Terrassa, i em va ensenyar el circuit de BMX que hi ha a la ciutat, però comentaven també que els manca un espai pel "freestyle". Amb tota aquesta informació en Riki (un amic que va fer-nos arribar la necessitat d'un skatepark) i jo vam fer una roda de premsa, on només va venir el Diari de Terrassa, però que va donar-nos mitja pàgina per la notícia!! i va tenir una resposta immediata!! a la tarda la secretaria del regidor d'Esports demanava una reunió amb les JERC!! jejej
La reunió va ser ahir al matí! i això promet! hi ha el problema d'on ubicar-ho perquè no molesti als veins, i alhora sigui accessible, però (suposo que com diuen sempre) "la voluntat hi és" i evidentment falten diners, però ja sabem que aquests de l'Ajuntament en plena crisi tenen l'habilitat de treure's una subvenció de 200.000€ pel Terrassa FC, amb la meitat fèiem un dels millors skateparks de Catalunya!!

A més vam aprofitar també per fer un acte a la Biblioteca és lamentable que els joves no tinguem lloc on estudiar a Terrassa!! la Biblioteca Central de Terrassa, omple quan s'apropen exàmens, i evidentment el tema és greu! hi ha estudiants que han de marxar a estudiar fora, i això per què?? que Terrassa no és prou "capital" com deia l'Alcalde, per tenir aules d'estudi obertes 24h??
Així que per proposar un seguit de millores, ens vam plantar a la porta de la biblioteca, vam convocar la premsa i els vam explicar les propostes!! Certament va tenir molt bona cobertura mediàtica, i dos dies després va sortir un article dient que les Biblioteques de Terrassa són molt bones, i tots els usuaris estan molt contents!! evidentment que ho estem! jo també, a mi la BCT em sembla la millor biblioteca que he vist mai! i per això hi vaig sempre que puc!!



Així li vaig dir a la directora de la BCT, quan dilluns passat m'hi vaig trobar, i tot i una primera part de la reunió, "difícil", finalment sembla que va entendre el que demanàvem.. tot i que vaig tenir que sentir algunes frases com "nosaltres el que voldríem és que no vinguessin els estudiants a la biblioteca" o aquesta altra: "Si hagués d'escollir entre gent gran i estudiants, escolliria gent gran"... Em sembla que a part de treballar per uns Països Catalans lliures, des de les JERC haurem de combatre aquest sentiment anti-juvenil!!

Ahir reunió de Seguiment del Pla local de Joventut... la estratègia juvenil del PSC va ser: "els fotem dues xapes d'una hora cadascuna, i quan estiguin rebentats d'escoltar, o se n'hagin anat obrim torn de paraules". Així que quan va arribar el torn de paraules, érem 4 associacions les que vam aguantar estoicament!! a les JERC ens interessava evidenciar la situació tan deficient en que es troba la joventut a Terrassa!! i així vaig preparar-me algunes preguntetes... per evidenciar-ho... com la situació del Carnet Jove de Terrassa, les relacions amb el Consell de la Joventut (i el Jove Tu També Pots...), la desaparició de la Macromoguda, la situació de les Aules d'Estudi/Biblioteques (segons la regidora, ningú les faria servir...), també vaig preguntar per l'skatepark i alguna cosa més...
En resum la política juvenil del PSC és: Demana i segons com em caiguis et donaré més o menys!! i així es va poder comprovar, quan un noi d'un esplai d'Ègara, va venir a queixar-se de la situació d'una pista que tenen al barri. La regidora: Val doncs prenem nota, i l'arreglem en breu.

Què grans ostia!! això si que és fer política!! en comptes d'interessar-te.. em quedo aquí asseguda esperant a que vinguin a demanar i ja que estem els demano el vot!! Així va la ciutat que els únics que tenen coses són els avis, i les Associacions de Veïns... que són els únics que es mouen i es queixen!!

i tu què penses pensar??

Saben aquell que diu: “A mi la política no m’interessa” o aquell altre: “A mi ja m’està bé” i aquell de: “A mi tan se m’enfot tot” també conegut com el “tansemenfotisme” jeje.

Bé tots plegats són fills del franquisme, molt sovint els trobareu en la franja dels 40 en amunt, persones que involuntàriament han interioritzat que queixar-se està malament, que demanar justícia, és utòpic, que exigir allò que et toca són 15 minuts aguantant llibres, i que alçar la veu o sortir-se del marc establert comporta un cop de regla als dits.
Estic segur que tots algun cop haureu sentit això en boca dels vostres pares, familiars i adults en general. És una història que és repeteix fins la sacietat, allò de “jo vaig córrer davant dels grisos”, suposo que ja enteneu per on vaig…

Un consell, No penseu com els vostres pares!!

Nosaltres som fills de la Democràcia, i aquestes històries del segle passat, són divertides de sentir, però no aporten rés.

Penseu que la societat adulta, avui dia, manté un conformisme a les venes sovint enganxós, però on els joves no hi podem caure, nosaltres sabem que “qui no plora no mama” i per aconseguir alguna cosa ens l’hem de currar, que ningú ens regalarà rés, i farts de sentir que “la joventut d’ara no és el que era”, jo els responc que tenen raó, que Nosaltres, som millor!!, nosaltres hem de ser els que trèiem del nostre país aquesta boira que hi ha sobre temes, com el sexe, la guerra civil, la política, etc.. temes on si us adoneu als adults no els agrada parlar-ne, pot ser no en parlen perquè al franquisme no se’n parlava?
Del sexe hi ha qui encara pensa que la homosexualitat es cura, de la guerra civil directament no pensen, uns saben que els comunistes eren dolents i els altres pensen que ho eren els falangistes, debat etern que un cop més no porta enlloc…

En especial us volia parlar de la política, però no d’aquesta política de “mica en mica s’omple la pica” perquè si tens set i la pica no és plena, te la beuràs i tornarà a estar buida… sinó de la política de la eficàcia, cal que el país funcioni, i avui dia ni l’administració és eficaç, ni ho són els nostres polítics, ni ho són les lleis!
Però és el sistema el que no funciona? o són les peces del sistema que no acaben d’estar ajustades?, jo més aviat diria que hi ha moltes peces que estan desgastades, d’altres que sobren i moltes que els hi cal un rajolinet d’oli…

Entrar en detalls seria impossible i no acabaria mai, però la reflexió és que allò que avui en diuen “política” no és més que un estira i arronsa entre uns i altres, unes ambigüitats lamentables i una falta de sentit del lideratge alarmant.
Però no cal pensar que el món s’acabarà que la vida no té sentit i que Catalunya està perduda, sinó que cal posar-se mans a l’obra, començar a exigir funcionalitat a allò que no la té, exigir allò que ens mereixem, crear, en definitiva, una societat participativa, que reclami als seus dirigents allò que troba imprescindible!!

Crits i Amunt!!