Or blanc!

Or és un dels metalls preciosos més valorats, i més coneguts. Sovint se li dóna el nom d'Or, a alguna cosa que també es valora molt com ara l'Or negre (petroli).


Doncs per mi la neu, és l'Or blanc! perquè és aigua (tresor de per si) però a més blanc! llueix quan li toca el sol i enriqueix el paisatge. A més quan cau en zones baixes com la de Terrassa i rodalies, és tota una notícia. El 6 de gener (primer dia de nevada) al Facebook, molts terrassencs exclamaven "Neva!!" i com podreu entendre no és gaire habitual en aquestes terres, trobar Or blanc.

Com que encara sóc novell en els afers de la meteorologia, i no puc dir allò de "no he vist mai una nevada com aquesta" -comentari típic- doncs vaig posar-me les botes (sentit literal) i vaig anar a alguns llocs de fàcil accés amb utilitari per veure de primera mà l'estat de les terres que aquest estiu tant em van enamorar.

Així repartides per aquest escrit, podreu contemplar alguns del paisatges, i indrets, que algun altre cop ja havia penjat en aquest mateix bloc, però ara coberts de neu.

Espero que us agradin, perquè m'ha costat un encostipat!!

Siembra vientos y recojeras tempestades

Tots, hem vist moltes pel·lícules sobre l'holocaust. La persecució dels nazis sobre els hebreus fou un genocidi en majúscules, indefensable des de qualsevol punt de vista.

Ara bé, perden la credibilitat, quan veus una pel·lícula, per exemple de l'Steven Spilberg, un dels directors i productors de cinema, més pesat amb el tema de l'holocaust, i possiblement el màxim defensor de la cultura hebrea dins del món del cinema. I seguidament en telenotícies, veus com els tancs hebreus s'amontonen a la frontera de la Franja de Gaza, on porten aproximadament 3 dies bombardejant i carregant-se tot el que es mou.
A més, les declaracions dels responsables hebreus, són: Intentarem fer el màxim mal possible....

Personalment estaba sensibilitzat amb la causa hebrea, trobo que se'ls ha discriminat massa, i ha sigut un poble que ha patit, les envejes, i odis dels altres ciutadans.

Però, veient el panorama actual, espero que els companys de la Lliga Àrab els posin al seu lloc, així com la ONU, i veurem si l'Obama que es trobarà d'aquí a dos dies com a president dels EEUU, amb un percal considerable, faci notar "el canvi" i mostri als Israelians, que o arriben a un acord amb els Palestins o hauran de patir un bloqueig. Això és ara inacceptable!!!

En Bush s'acomiada amb el que millor sap fer, la guerra!! l'haurien d'empresonar!!

Recordant Macià

Un 25 de Desembre, el president Macià "l'Avi" moria.
Us imagineu les famílies celebrant el nadal, i de sobte sentir a la ràdio la notícia de la mort del president.

Personalment trobo que és un gran final, per aquesta màgica història, que és la seva vida.
Segurament el dia de nadal, és un dels dies més feliços per la gent. El moment idoni, perquè aquella persona, decidís marxar.
A mi el que més em va sobtar quan vaig estudiar-lo a història, fou precissament això! mor el 25 de Desembre de 1933!
Aquell any, aquell dia! segurament era el més gloriós dels dies que va viure Catalunya! un país creixent economicament, amb un govern fort i treballant de valent per tirar endavant totes aquelles lleis que una Generalitat i un Parlament restaurats començaven a aprovar.
Tot plegat després de 200 anys d'una derrota com la de 1714, Catalunya tornava a aixecar el cap!
i un dels artífex fou l'Avi!

El dia del seu decés, tot tornaria a canviar. Tota aquella generació de Catalans, que havien lluitat per les seves idees i ho havien aconseguit! celebraven junts aquell dia de Nadal. A partir d'aquell moment, el 1934, entraria a governar, les dretes! la República Espanyola, passava a ser fortament repressora, i no respectava els acords amb Catalunya. Lluís Companys prenia el càrrec de President de la Generalitat, que va dur, fins el dia del seu assasinat.

"El Alzamiento Nacional" acabaria amb els somnis de tota aquella generació que va lluitar, va sofrir i va vèncer!! Ara els tocava patir una guerra civil, de tres anys, que acabaría després amb 40 anys de dictadura. Tota una vida destrossada per l'odi d'aquells que no van permetre que la gent prenès el poder.

Ja s'ha fet! i ho podrem tornar a fer! perquè tot està per fer, i tot és possible!
Companys: Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!!

PSC=PSOE

Per si algú tenia cap dubte de quin peu calcen els socialistes "catalans".
L'esquerra catalana ha d'adonar-se que no té cap futur seguir votant al partit socialista, fan feina, però suplicant, ja és hora de no tenir que demanar permís... dèiem que amb Pujol Catalunya sempre abaixava el cap, però amb Montilla ens posem de genolls... L'esquerra catalana (no necessàriament independentista) és ERC.

Pla de Bologna!

Queixar-se es gratuït, agredir alts càrrecs de la universitat, comporta expedients, i expulsions. El SEPC intenta sistemàticament lligar Pla de Bologna amb els expedients. No és el mateix!!

Espanya no ens entèn!

Aquest cap de setmana he estat a l'escola Regional de Formació de les JERC-Vallès! a part de la gresca, que n'hem fet molta, també hi ha hagut un moment per les reflexions, les xerrades, i en definitiva, la formació!

Diumenge al matí, amb l'Uriel Bertran, vam parlar sobre les polítiques econòmiques entre altres coses. Ell és llicenciat en economia per la UPF...

Una de les reflexions que feia, és que Espanya no pensa en nosaltres, aquest és un sentiment, que no cal ser molt viu per adonar-se'n, Madrid, SEMPRE ens ha tractat com una colònia, i sempre ho farà! per aquesta raó patim l'espoli fiscal de 3000€ per habitant, sembla que haguem de pagar un lloguer per ser Espanyols. Em recorda a la edat mitjana quan els camperols pagaven al senyor a canvi de protecció.

L'Uriel es referia en aquest cas a les polítiques "anti-crisi" que l'Estat espanyol, està duent a terme. Per una banda, ajuda als ajuntaments per tirar endavant projectes d'obra pública (CONSTRUCCIÓ) i per una altra banda està injectant diners en els grans bancs, com el BBVA i el Santander, (BANCS) ja que controlen les principals empreses espanyoles i interesa que no pateixin.
En resum, en Solbes (Ministre d'Economia) s'està preocupant per el principal puntal de la economia Espanyola: la construcció!! i els bancs de retruc, perquè tots sabem que per construir un edifici, o per comprar-lo, necessites algú que et deixi diners.

En canvi, a Catalunya, la situació és ben diferent! és clar que la construcció també té un pes molt important! però Catalunya, és un país basicament industrial! i de PIMES (petites i mitjanes empreses) que són les que més estan patint la crisi!! ja que potser per un retard en cobrar d'un client, han de tancar, per manca de capital (cosa que no passa a les grans empreses). El clar exemple que això està passant, és que la conselleria de treball està plena d'expedients de petites i mitjanes empreses que estan tancant o fent fora a gent per intentar sobreviure, ja que no estan rebent cap ajut per part de ningú.

A les grans industries, com Nissan, Seat, Sony, Sharp, i em sembla recordar que havien parlat amb Yamaha, estan patint també la crisi, la gent no compra els seus productes, i han de retallar plantilla!! i no són plantilles precissament curtes.

Aquí en Solbes, no ha fet res, ni ho farà, perquè no li interessa si Catalunya va bé o no va bé! i qui se n'hauria de preocupar, i de fet estic segur que se'n preocupa és la Generalitat de Catalunya, però sabeu què passa? doncs que no té ni un putu duru!! i l'unica forma que tenen d'ajudar és com va dir en Montilla: Contra la crisi, el millor que podeu fer, és comprar!...... (difícil de complir). L'altra opció és anar a Japó a pidolar, com ja han fet, però injectar diners en aquestes empreses, que potser seria una sol·lució acordant ajudes o subvencions, és impossible, perquè com ja he dit no hi ha recursos.

Per aquesta raó, hi ha tant rebombòri amb el nou finançament! Catalunya, necessita treure's la llosa que li suposa tenir que enviar 3000€ per habitant a Madrid cada any, i ho necessita amb urgència! a Madrid en canvi, s'ho prenen amb calma, intenten allargar-ho al màxim per alguna raó que desconeixem.. però que si ho fan de ben segur que els suposarà un benefici electoral.

Apa: Salut i República!!

Enterrem la constitució

Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit (Malcom X. 1925-1965, activista afroamericà)

Companys, ahir les JERC vàrem enterrar la constitució! en un acte a la plaça del MACBA.
Lluny del que molts mitjans han dit i diràn de l'acte, no és més que una forma per refusar aquesta constitució!
L'objectiu d'aquestes "performance" no és altre que obtenir ressò mediàtic! fer-nos veure! i desencadenar l'odi i la ira d'aquests defensors de la pàtria (espanyola) que tenen un lloc darrera d'alguns micròfons, diaris electrònics i premsa escrita!

Per tant, companys i companyes, no us preocupeu, les JERC no som un partit "extremista", no som "terroristes", no som "nazis", no matem a ningú com molts volen fer creure, ni farem mal a cap persona, perquè per sobre de tot som persones, som demòcrates, més encara d'alguns que en nom de la democràcia, il·legalitzen partits polítics (batasuna), empresonen líders de moviments alternatius (Franki) i jutgen aquells que no senten el mateix per uns símbols post-franquistes.

Per tant, les JERC continuarem treballant, per millorar el dia a dia del jovent dels països catalans, perquè la nostra terra esdevingui una nació lliure i perquè les persones que visquin al nostre país no hagin de demanar perdó per existir!

Bono descobrint Amèrica!

Aquest vespre a Cuatro, Gabilondo li feia una entrevista al president del Congrés, José Bono.

Estaba sopant tranquilament.. fent zapping quan he topat amb la entrevista.. li feien en motiu de l'aniversari de la Constitució espanyola. Després de lloar-la molt! Gabilondo li pregunta sobre les autonomies, i el tractament que en fa la Constitució. Bono contesta:

"Yo he sido presidente de Castilla la Mancha, y puedo decir que la descentralización, ha sido el mayor avance que nunca ha tenido Castilla la Mancha. Nosotros nos encontramos una autonomia que no habiamos pedido, pero que nos ha ayudado mucho".

Me aixecat de la cadira!! no donava crèdit al que sentia! en Bono dient que la descentralització, les autonomies, la gestió de proximitat, havien estat un mètode perfecte per la política castellana!
Fa uns dies sentia a la ràdio a l'Ibarra (president d'Extremadura) on deia el mateix, que la seva regió havia crescut moltíssim, i que l'autonomisme els ha ajudat molt.

Què fort! Catalunya i Euskadi, prop de 100 anys lluitant per uns estatuts d'autonomia, i mitja espanya contra ells! per separatistes. Quan s'aconsegueix, no només se'ls dóna la autonomia a ells, sinó que es creen les autonomies i se'ls dóna a totes les regions, el mateix tracte! (café para todos). Aleshores, aquests castellans ancestrals, descobreixen Amèrica!! i veuen que les autonomies milloren la eficiència de les administracions, la política de proximitat, s'encarrega d'afers que un estat central no s'hagués preocupat mai.
Felicitats!! benvinguts a la lluita històrica de Catalunya i Euskadi.

No us resulta hipòcrita que aquests castellans s'omplin la boca per la unitat d'Espanya i el centralisme i quan les nacions com Catalunya, Euskadi i Galícia demanen i aconsegueixen millores a base de moltes crítiques i dures negociacions, d'aquestes millores se'n beneficiïn la resta d'autonomies???

Resumint: hi ha socialistes a Andalusia que han posat a parir l'Estatut Català, Catalunya i els nostres polítics, dient-nos de tot menys solidaris, i un cop aprovat el nostre Estatut de Catalunya, després de retallar-lo, carregar-se un govern i al nostre president Maragall (que tmb hauria de ser el seu, pk és el primer socialista) després de totes les calumnies contra Catalunya. Manuel Chaves (president d'Andalusia i del PSOE) fa un Copiar + Pegar! canvia el nom de Catalunya, per Andalusia, el presenta al seu parlament i s'aprova amb el suport del PP!!!!!!!!!!!!!

Per flipaaaaar!!!!

Digues no a un Palau d'Esports, buit!!

Fa uns 5 anys que se senten rumors sobre un Palau d'Esports a la ciutat! Una iniciativa socialista, que hauria d'acontentar tots els que des de fa un bon grapat d'anys, ens queixem de les deficients infraestructures esportives, i la manca d'una política esportiva, que beneficii realment els clubs.

Per Palau d'Esports, jo entenc un poliesportiu de la envergadura del Palau Blaugrana, l'Olímpic de Badalona, o l'Olímpic de Granollers, suposo que així ho entén la majoria de gent.
L'argument bàsic dels que defensen el projecte del Palau d'Esports, és que amb una infraestructura tan gran, la ciutat es bolcarà en l'esport de sala, i així els clubs podran esdevenir clubs de primera línia en les diferents disciplines.
El que no pensen és que el Joventut de Badalona, o el Balonmano Granollers, ja eren equips de màxim nivell abans de tenir aquests Palaus!! A més si us fixeu ni aquests equips que juguen a la màxima categoria, omplen el camp, jo sóc seguidor del barça d'handbol... i no he vist mai el Palau ple! ni contra el Ciudad Real, ni contra equips del màxim nivell d'Europa! i estem parlant del Barça d'handbol! i dels millors jugadors d'handbol del món. El mateix passa pel Granollers, que tenen un palau preciós, però que sempre està buit!! i al Joventut, poc o molt passarà el mateix, alguns dies que es jugin algo important l'ompliran, però la resta de dies, la cosa deixa que desitjar.

Una qüestió: si es fa un Palau d'Esports, qui jugarà? perquè és evident que no tots els clubs i esports podran gaudir-ne! Amb quin criteri li dius al món del bàsquet que no posarà un peu al Palau?? o a l'handbol, o al volei, o a qui sigui... si la majoria d'equips estem en lligues territorials..

Terrassa, pel que fa a Esports, necessita un impuls! i el necessita en matèria d'infraestructures, en matèria de subvencions i ajudes (als clubs i als esportistes), i el necessita en matèria de promoció.
Pel que fa a infraestructures, penso que el model a seguir és el que s'aplica al món del futbol! la majoria, per no dir tots els clubs de futbol de Terrassa, tenen el seu pròpi camp de futbol, a més ara es compta amb una partida per renovar-los amb gespa artificial. Així Terrassa compta amb uns 10 camps de futbol de gespa artificial (o que ho seran properament) i 2 camps de gespa. A ningú se li escapa, que el camí que han seguit és primer fer camps de barri, millorar-los i comptar més tard amb camps de gespa natural.
Trobarieu llògic que el primer camp de la ciutat fos un Estadi de futbol?? oi que no té sentit?? si fem un Camp Nou aquí Terrassa, el Terrassa F.C. continurà a Segona B, perquè no és un nou estadi el que necessita el Terrassa, sinó bons esportistes, i suport. Això exactament és el que necessita l'esport de sala de la ciutat, bons esportistes, bones instalacions i suport tant de l'administració com de la gent.

Si es fa un Palau d'esports, la regidoria d'esports quedarà en números vermells, i el que havía de ser la gran aposta per rellançar l'esport terrassenc podría ser la seva tomba.

Sincerament, penso que ens han venut la moto, ens han fet engrescar a tots els esportistes, amb un Palau d'esports, que no és la solució als problemes crònics dels esports de sala, amb la única finalitat de que els donguem suport. A mi també em feia il·lusió un Palau d'Esports! però històricament se sap que començar la casa per la teulada no acostuma a donar bons fruits.

Em sembla companys, que ens han enganyat!

Nostàlgia d'un gran estiu...

Com us explico la sensació de pujar per la carretera de Matadepera veient unes muntanyes tan maques amb el sol de mig matí i la frescor dels primers dies de l'estiu acariciant-me la cara?

Recordo el primer dia de ruta, quan el terra encara era moll (després d'aquelles pluges tan fortes de Maig) on tot passejant pels camins de la nostra ruta, podia veure brollar l'aigua de les pedres, basalts per tot arreu, creuar una riera de Gaià plena, eren uns dies de bellesa insòlita en el nostre entorn, i que per això i per ser el primer dia de ruta em van impactar.

M'enduc un record preciós de totes les persones amb qui he parlat, sovint gent que no he tornat a veure més, i que potser no les torno a veure.. però gent amb la que passes uns minuts xerrant, comentant qualsevol cosa, just un moment per distreure's (em recordava a me àvia que pel carrer parlava amb tothom) i en canvi és bonic parlar amb algú que no coneixes de res, que potser no hi haguessis parlat mai, de no ser perquè en un quilòmetre o dos a la rodona no hi ha ningú més..

Hi ha moment màgics, com un vespre parlant amb un pastor de Can Font de Gaià i de sobte vam veure com naixia un xai, l'home tan tranquil i jo vaig anar correns a agafar la càmera de fotografies; "urbanita" devia pensar.. jejej

Un altre dia mític fou la paella a la Casa de l'Obac amb el Bombers... 6 persones dins d'una casa històrica fent una paella, veient la tele, xerrant sobre el PVI, sobre Bombers, intercanviant opinions.. tranquilitat, bona teca, bon ambient...

6 de la tarda al gurugú... després d'un "magnum", "Haggen Dazz" o "calipo" (segons el pressupost) em disposava a baixar cap als plans del bonaire, quan em trobo una parella que em para i m'expliquen que s'han perdut, que volen anar cap a Matadepera.. i res allà explicant-los amb els mapes cap on havíen d'anar, esperant-los als encreuaments amb el cotxe perquè no s'equivoquessin, se'ls veia tant agraïts que cap sou pot igualar aquella sensació d'haver estat útil i haver ajudat a aquelles persones..

7.15 de la tarda a Can Torres una matrimoni i una senyora que no sabien on anar, i em preguntaven llocs i camins per fer un passeig.. entre molts d'ells els proposo el Gurgú... al senyor se li encèn el llum i m'explica fil per randa la història del Turó del Gurugú. Jo enamorat de les histories, no podia deixar passar la oportunitat d'escoltar-lo atentament... sabent que el Control (un cop més) s'hauria d'esperar a que jo dongués la fi de servei!! jejej

Records, moments, sensacions que potser amb 4 línies queden resumides i buides de sentit, però que esdevenen un món paral·lel al que molts de nosaltres estem acostumats, i que en canvi és tant bonic!

Enyoro aquella tranquilitat, aquelles vistes, aquelles sensacions, l'aire fresc de la montanya, menjar els macarrons amb un parell de branquetes, les incursions als turons de la ruta, les xerrades amb tanta gent diferent, pendre el sol a les 3 de la tarda sobre una pedra, les trobades fortuites amb altres unitats del PVI, els dinars amb els ADF, les converses a les 4 de la tarda a l'Obac, perdre'm amb el Jimny pels camins de la serra de l'Obac!!

Vull que torni l'estiu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El meu "primo de zumosol"

Recordeu aquell anunci que sortia "el primo de zumosol"?? Doncs jo us presento el meu:
Marc Siscart Gonzalez, entrenador del SHUM-Maçanet

Noticia de la edició digital de l'AVUI:
"El Shum Maçanet ha donat la sorpresa en guanyar el Reus Deportiu per 5-4. Tot i que el Reus ha estat durant gairebé tot el partit per davant en el marcador, el Maçanet ha aconseguit remuntar un 1-3. Primer, amb un empat a 3. Després i en els últims minuts del partit, els gols de Manel García i Xavi González han donat la victòria al Maçanet."

Increïble!!
Moltes Felicitats!!

Incompetència espanyola

GOBIERNO DE ESPAÑA!!

Omplim Catalunya d'Estelades

1er 3de9 amb agulla de la historia

Units l'enemic surt per potes!!

Impressionant batalla al mig de la jungla!
La unió fa la força! i sinó atents al video!