"No hase falta desir nada más, no?"
viernes, 31 de julio de 2009
Va Ploure!!!
Amb la pluja l'any passat vaig tenir una relació d'amor-odi!
A mi m'encanta que plogui! de petit quan plovia i ens agafava al cotxe en mig d'una carretera m'encantava veure els parabrises amunt i avall l'aigua esquitxant arreu! aquella boirina que es crea a la carretera, les rodes dels cotxes esquitxant, el soroll de quan plou amb força! enfi...
L'any passat no em va ploure cap dia mentre feia ruta del PVI!! i això em va fer especial rabia, sobretot quan plovia els dies que jo tenia festa i que pertant era en Toni (el meu company de ruta) qui treballava i ho gaudia ell! i jo aleshores ho patia, perquè em quedava sense jornada de platja o m'esguerrava la sortida amb moto...
Aquest any però ja no ho podré dir! Em va ploure! ja quasi no m'enrecordava, però avui arxivant les fotos he trobat algunes! i realment l'escena és preciosa, al mig dels camins mullats, amb la boira envoltant el cotxe, aquella humitat tocan-te la cara, l'olor intensa de l'herbassar després de molts dies d'intensa calor... fa la sensació d'estar enmig d'un gran bosc i estava a Roques Blanques i després als diposits de Matadepera, ven aprop de la urbanització! Tot i així em va encantar!:-)
A mi m'encanta que plogui! de petit quan plovia i ens agafava al cotxe en mig d'una carretera m'encantava veure els parabrises amunt i avall l'aigua esquitxant arreu! aquella boirina que es crea a la carretera, les rodes dels cotxes esquitxant, el soroll de quan plou amb força! enfi...L'any passat no em va ploure cap dia mentre feia ruta del PVI!! i això em va fer especial rabia, sobretot quan plovia els dies que jo tenia festa i que pertant era en Toni (el meu company de ruta) qui treballava i ho gaudia ell! i jo aleshores ho patia, perquè em quedava sense jornada de platja o m'esguerrava la sortida amb moto...
Aquest any però ja no ho podré dir! Em va ploure! ja quasi no m'enrecordava, però avui arxivant les fotos he trobat algunes! i realment l'escena és preciosa, al mig dels camins mullats, amb la boira envoltant el cotxe, aquella humitat tocan-te la cara, l'olor intensa de l'herbassar després de molts dies d'intensa calor... fa la sensació d'estar enmig d'un gran bosc i estava a Roques Blanques i després als diposits de Matadepera, ven aprop de la urbanització! Tot i així em va encantar!:-)
Bon Estiu!
Companys i companyes, us desitjo un molt bon estiu!! us deixo una brillant vinyeta de l'Aleix Saló!! espero que us trobeu molt sovint en aquesta situació (noies, segur que gaudiu més del que diu l'Aleix)
sábado, 25 de julio de 2009
A Terrassa guanyem la batalla al foc!
El passat dijous dia 23 de Juliol, fou el primer dia que vaig sortir de ruta amb la taca de Risc Extrem d'incendi a la zona de Terrassa, Matadepera i Castellar.
Evidentment el nerviosisme era present en tots els cossos de prevenció i extinció d'incendis, al parc de bombers onejaven les banderes a mitja asta recordant als bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Aquell dijous no només les diferents unitats del PVI vam donar inici de servei, sinó que gran nombre d'unitats de les ADF de la zona, van sortir també per cobrir més territori.
Tot plegat era també emocionant, una prova de foc (i mai millor dit) per tots els que passem els estius buscant columnes de fum.
Aquell dijous, va ser El Pujol el primer punt de guaita del matí, la calor i el vent d'oest (molt sec) feien de l'ambient un forn, humitat molt baixa (20%), temperatures de 40º i vent, molt vent!
Després d'El Pujol, fou Roques Blanques el punt de visibilitat, la zona de més risc era evidentment els camps del Bon Aire, el Llac Petit, Can Petit, zones on l'afluència de gent és notable i els camps estan molt descuidats i bruts.
A Roques vaig fer una reflexió prou encertada crec jo, una muntanya tan pelada amb tota la vegetació de matoll no pot ser un bon lloc on estar en cas d'incendi, ja que allò esdevindria un polvorí. Així que desplaço la unitat cap a la Serra del Troncó, hi ha moltes més vies de sortida i la visibilitat és fins i tot millor que a Roques Blanques, la pega és que no hi ha ombra...
Torrat i prop de les 16h sento com la Unitat 115 des del Ros canta una columna per Montcada!! -Ostres! ja comencem!- vaig pensar, i jo vaig informar que també la veia, però que la situava cap a La Llagosta o Mollet del Vallès, finalment era La Llagosta, però cal tenir en compte que en aquests casos és força difícil encertar el lloc. Minuts més tard veig que surt una altra columna per la zona del Vallès Oriental, la canto per radio i no dic cap ciutat ja que no coneixia la zona, el 115 la confirma i la col·loca a Mollet, jo vaig dir que Parets i es veu que era propera a Parets...
Després d'aquest mano a mano entre la 115 i la 118, a l'Egara va sortir una columneta molt dèbil, amb l'ajuda dels prismàtics es veia com uns nens devien jugar a cremar algo (van escollir un gran dia per cremar matolls) però ràpidament van apagar-ho amb una mànega... per sort l'ADF de Terrassa també estava aprop i no va trigar ni 10 minuts en fer un volt per la zona.
Tot seguit la 115 canta una columna a Collbató.
Allò començava a fer por, en una mitja hora havíen sorgit 4 columnes de fum.
3 dels quals força grossos. Però la cosa va calmar-se, en una hora no va passar res i allò va tranquilitzar la tarda.
Em Trasllado al turó de Sant Joan, allà hi ha visibilitat sobre Terrassa i Matadepera, cal pujar a peu, però la situació de risc extrem s'ho val. Allà també tot continua tranquil.
Opto per baixar als camps del nord de Terrassa, Bon aire, Can Petit, l'Espardenyera, tot tranquil, abituaiament a la Q8 i de nou al turó de Sant Joan (m'havia deixat un tamburet... jeje).
Tot pujant sento com el Parc de Bombers de Matadepera alerta a la seva unitat 01, d'un incendi a Can Petit (on fa dues setmanes també va cremar). Pujo ràpidament amb un sprint que em va passar factura (5 minuts per recuperar l'alé! jeje) i efectivament hi havia una columna a Can Petit, no feia ni 10 minuts que havía passat i tot estava tranquil!! quina ràbia! tot seguit apareix una columna per sobre de la Comissaria de Mossos, just darrera de la Q8 i del pàrquing de caravanes! amb el vent d'oest bufant fort, el foc s'escampa en direcció a la riera de Les Arenes, allò em preocupa molt, són tot matolls!! i el foc corre molt ràpid!! aviso rapidament a Control Vallès! i els mitjans ADF i Bombers es desplacen a la zona, jo des del Sant Joan controlo que no hi hagi nous incendis, tot sembla tranquil, de forma que opto per baixar veure la zona, saludar els companys de l'ADF, rebre la informació de primera mà i plegar, que ja eren les 7.30.
Un cop al lloc de l'incendi, mentre els mitjans actuaven, policia municipal, mossos i ambulàncies s'ho miraven d'aprop, Bombers es repartien les tasques amb l'ADF de Terrassa que perimetraven la zona de l'incendi! Agents Rurals parlaven amb els veins i començaven a estudiar la zona. Segons ells una hectàrea. Ja em retirava quan de sobte veig com en un poste de la llum sortia fum, aviso bombers que rapidament ho apaguen... però com pot ser que cremi un pal de la llum per dalt?? misteris...
Finalment l'incendi es va extingir, juntament amb els de Can Petit (que van ser dos focus) i les hipòtesis sobre la causa de l'incendi es multipliquen, causa elèctrica, piròman, accidental, a causa del vidre, qui sap!
Evidentment el nerviosisme era present en tots els cossos de prevenció i extinció d'incendis, al parc de bombers onejaven les banderes a mitja asta recordant als bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Aquell dijous no només les diferents unitats del PVI vam donar inici de servei, sinó que gran nombre d'unitats de les ADF de la zona, van sortir també per cobrir més territori.
Tot plegat era també emocionant, una prova de foc (i mai millor dit) per tots els que passem els estius buscant columnes de fum.
Aquell dijous, va ser El Pujol el primer punt de guaita del matí, la calor i el vent d'oest (molt sec) feien de l'ambient un forn, humitat molt baixa (20%), temperatures de 40º i vent, molt vent!Després d'El Pujol, fou Roques Blanques el punt de visibilitat, la zona de més risc era evidentment els camps del Bon Aire, el Llac Petit, Can Petit, zones on l'afluència de gent és notable i els camps estan molt descuidats i bruts.
A Roques vaig fer una reflexió prou encertada crec jo, una muntanya tan pelada amb tota la vegetació de matoll no pot ser un bon lloc on estar en cas d'incendi, ja que allò esdevindria un polvorí. Així que desplaço la unitat cap a la Serra del Troncó, hi ha moltes més vies de sortida i la visibilitat és fins i tot millor que a Roques Blanques, la pega és que no hi ha ombra...
Torrat i prop de les 16h sento com la Unitat 115 des del Ros canta una columna per Montcada!! -Ostres! ja comencem!- vaig pensar, i jo vaig informar que també la veia, però que la situava cap a La Llagosta o Mollet del Vallès, finalment era La Llagosta, però cal tenir en compte que en aquests casos és força difícil encertar el lloc. Minuts més tard veig que surt una altra columna per la zona del Vallès Oriental, la canto per radio i no dic cap ciutat ja que no coneixia la zona, el 115 la confirma i la col·loca a Mollet, jo vaig dir que Parets i es veu que era propera a Parets...
Després d'aquest mano a mano entre la 115 i la 118, a l'Egara va sortir una columneta molt dèbil, amb l'ajuda dels prismàtics es veia com uns nens devien jugar a cremar algo (van escollir un gran dia per cremar matolls) però ràpidament van apagar-ho amb una mànega... per sort l'ADF de Terrassa també estava aprop i no va trigar ni 10 minuts en fer un volt per la zona.
Tot seguit la 115 canta una columna a Collbató.
Allò començava a fer por, en una mitja hora havíen sorgit 4 columnes de fum.
3 dels quals força grossos. Però la cosa va calmar-se, en una hora no va passar res i allò va tranquilitzar la tarda.Em Trasllado al turó de Sant Joan, allà hi ha visibilitat sobre Terrassa i Matadepera, cal pujar a peu, però la situació de risc extrem s'ho val. Allà també tot continua tranquil.
Opto per baixar als camps del nord de Terrassa, Bon aire, Can Petit, l'Espardenyera, tot tranquil, abituaiament a la Q8 i de nou al turó de Sant Joan (m'havia deixat un tamburet... jeje).
Tot pujant sento com el Parc de Bombers de Matadepera alerta a la seva unitat 01, d'un incendi a Can Petit (on fa dues setmanes també va cremar). Pujo ràpidament amb un sprint que em va passar factura (5 minuts per recuperar l'alé! jeje) i efectivament hi havia una columna a Can Petit, no feia ni 10 minuts que havía passat i tot estava tranquil!! quina ràbia! tot seguit apareix una columna per sobre de la Comissaria de Mossos, just darrera de la Q8 i del pàrquing de caravanes! amb el vent d'oest bufant fort, el foc s'escampa en direcció a la riera de Les Arenes, allò em preocupa molt, són tot matolls!! i el foc corre molt ràpid!! aviso rapidament a Control Vallès! i els mitjans ADF i Bombers es desplacen a la zona, jo des del Sant Joan controlo que no hi hagi nous incendis, tot sembla tranquil, de forma que opto per baixar veure la zona, saludar els companys de l'ADF, rebre la informació de primera mà i plegar, que ja eren les 7.30.
Un cop al lloc de l'incendi, mentre els mitjans actuaven, policia municipal, mossos i ambulàncies s'ho miraven d'aprop, Bombers es repartien les tasques amb l'ADF de Terrassa que perimetraven la zona de l'incendi! Agents Rurals parlaven amb els veins i començaven a estudiar la zona. Segons ells una hectàrea. Ja em retirava quan de sobte veig com en un poste de la llum sortia fum, aviso bombers que rapidament ho apaguen... però com pot ser que cremi un pal de la llum per dalt?? misteris...
Finalment l'incendi es va extingir, juntament amb els de Can Petit (que van ser dos focus) i les hipòtesis sobre la causa de l'incendi es multipliquen, causa elèctrica, piròman, accidental, a causa del vidre, qui sap!
sábado, 11 de julio de 2009
Finançament
Són les 19h del 11 de Juliol de 2009. Fa dues hores que la direcció nacional de JERC està reunida a la Seu Nacional, cal decidir que s'ha de fer davant el nou finançament.
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
Aquell nou finançament que no es va incloure a la negociació de l'Estatut, perquè un "indeseable" (en nuñetà!) es va abaixar els pantalons i en va pactar un a la baixa, totalment inservible! A hores d'ara la situació és preocupant, la Generalitat de Catalunya necessita endeutar-se per cobrir les mancances mínimes i afrontar la crisi.
Potser penseu que això no us afecta, o voleu pensar en un estat espanyol superior a aquests petits enrenous que només interessen als "nacionalistes".
Doncs us equivoqueu de totes totes!! ja que sense anar més lluny, la llei de la Dependència, la llei que ha de cobrir les necessitats dels nostres familiars i amics dependents, no es podrà aplicar si no hi ha un bon finançament, però també la sanitat, els serveis socials, etc...
Hem vist que la sol·lució de l'estat espanyol és donar diners al toxo, arreglar boreres i asfaltar carrers, la política de tota la vida del PSC de Terrassa... "li asfalto el carrer senyora, però recordi de votar PSC!"
Sigui com sigui, demà ERC decidirà, des de les JERC penso que la opció es força unànime, si més no al Vallès. 3.800Milions d'Euros, a 3 anys o no hi ha acord i no demanem res més del que està escrit en una llei que es diu Estatut!! si fos per nosaltres tindríem tots els imostos que genera Catalunya, amb un estat modern que garantís la eficàcia dels recursos pròpis!
En conlusió, ja ens va bé que els mitjans de comunicació estiguin a la seu d'ERC esperant la resposta... ens dóna força com a partit, per decidir quin finançament cal, ERC està al govern! (almenys ja no podrem dir que no val la pena estar a govern..)
miércoles, 8 de julio de 2009
Cartells i Festes
El CJIM i les JERC per la passada Revetlla de Sant Joan vam organitzar una festival al Pavelló de Matadepera i vam editar un cartell, evidentment amb intenció de penjar-lo! Però en fer-ho, la policia ens va multar per enganxar cartells. Segons una normativa als 4 pilons del centre de la ciutat no es poden enganxar cartells perquè són sortides de fum i embruten la ciutat.
Ara bé! Una setmana després, arriba la Festa Major de Terrassa i es dóna la casualitat que gran part dels cartells d’aquesta festa estan enganxats als mateixos llocs on nosaltres vam intentar enganxar cartells, resulta que trobem cartells de la Festa Major inundant el centre, i la major part dels barris de la nostra ciutat.
La reflexió, és que quan un acte, sigui el que sigui, l’organitza l’Ajuntament, cal una difusió per tots els mitjans. En canvi, quan dos entitats juvenils fan una inversió per la música en català, pels grups novells de la ciutat, per la festa, per donar opcions d’oci al jovent (que no tenen a Terrassa), quan el cartell no té el logotip de l’Ajuntament de Terrassa, esdevé prohibit, brut i perjudicial per la ciutat. En canvi trobar-se un cartell de Festa Major enganxat 5 cops al mateix local és del tot necessari.
La qüestió és: quan una entitat amb pocs recursos organitza un gran esdeveniment, com ho fa públic? Ha de pagar anuncis empreses de publicitat? O potser cal pagar a les màfies que monopolitzen els reduïts espais públics i que el mateix Aj. dóna feina?, o millor s’enfronta a les seves amenaces i per si fos poc, també a la policia?. Tot plegat una maquinària que aconsegueix desgastar als més pobres: les entitats! Perdó! les entitats, que no col·laboren amb l’Ajuntament. Una curiosa forma administrativa de tenir lligades les entitats al poder.
Ara bé! Una setmana després, arriba la Festa Major de Terrassa i es dóna la casualitat que gran part dels cartells d’aquesta festa estan enganxats als mateixos llocs on nosaltres vam intentar enganxar cartells, resulta que trobem cartells de la Festa Major inundant el centre, i la major part dels barris de la nostra ciutat.
La reflexió, és que quan un acte, sigui el que sigui, l’organitza l’Ajuntament, cal una difusió per tots els mitjans. En canvi, quan dos entitats juvenils fan una inversió per la música en català, pels grups novells de la ciutat, per la festa, per donar opcions d’oci al jovent (que no tenen a Terrassa), quan el cartell no té el logotip de l’Ajuntament de Terrassa, esdevé prohibit, brut i perjudicial per la ciutat. En canvi trobar-se un cartell de Festa Major enganxat 5 cops al mateix local és del tot necessari.
La qüestió és: quan una entitat amb pocs recursos organitza un gran esdeveniment, com ho fa públic? Ha de pagar anuncis empreses de publicitat? O potser cal pagar a les màfies que monopolitzen els reduïts espais públics i que el mateix Aj. dóna feina?, o millor s’enfronta a les seves amenaces i per si fos poc, també a la policia?. Tot plegat una maquinària que aconsegueix desgastar als més pobres: les entitats! Perdó! les entitats, que no col·laboren amb l’Ajuntament. Una curiosa forma administrativa de tenir lligades les entitats al poder.
sábado, 27 de junio de 2009
PVI '09
El PVI 2009 ja ha començat! de fet vam començar el 10 de Juny, i crec que fins avui encara no havia posat res al blog...
En tot cas aquí teniu algunes de les primeres novetats que van succeint a la ruta... certament no em puc queixar, m'han passat coses força extranyes! Atenció a les fotus:
En primer lloc una imatge no gaire bona (tot s'ha de dir) de l'àguila que es troba a la serra de l'Obac! al primer dia de ruta conjunt, ens la vam trobar tot creuant el camí de la Casa Nova de l'Obac.
El mateix dia de ruta conjunt amb el Toni, ens vam trobar aquest cotxe, tot passant per un camí de sorra!! el que va cap a la riera de Gaià... algú pot explicar-me que hi fa aquest cotxe de superluxe, esportiu i pràcticament un vòlid de carreres, per un camí de sorra que no porta enlloc??
En tercer lloc una foto peculiar.. baixant cap a la riera de matadepera, em trobo de front tot un ramat d'ovelles... jo patia pel cotxe, no fos cas que alguna ovella boja li passès pel cap començar a fotre cops contra el cotxe quasi nou..!! jeje
Ara farà tot just una setmana (dia 20 de Juny) arribo al turó del gurugú, i em trobo un membre de l'ADF de Matadepera, que em comenta que hi ha molta gent dalt de la Castellassa de Can Torres, mirem amb els prismàtics, però no endevinem què passa...
Minuts més tard, ja ens havíem acomiadat, i tot pujant al Gurugú observo el detall que totes les persones que pujàven, anaven vesits iguals o molt semblants, cosa que feia pensar en algún grup d'escalada o un esplai o algo així...
Tot mirant, veig que el color de la camisa és malva i porten una faixa... semblaven els Minyons... què raro vaig pensar... Encuriosit, vaig mantenir-me a la espera, a veure què passava... i minuts més tard veig que efectivament eren els Minyons de Terrassa, i es disposaven a aixecar un pilar de 4 dalt de la Castellassa de Can Torres, a més de 800 metres d'alçada, de fet en van fer dos, un miran al nord, i unaltre miran al sud. Què grans que són!!
Us deixo també algunes fotus més paisatgístiques, com aquesta alzina centenària al camí de la Pineda i al costat de la Caseta de la Pineda.
Espero que us agradin!;-)
En tot cas aquí teniu algunes de les primeres novetats que van succeint a la ruta... certament no em puc queixar, m'han passat coses força extranyes! Atenció a les fotus:
En primer lloc una imatge no gaire bona (tot s'ha de dir) de l'àguila que es troba a la serra de l'Obac! al primer dia de ruta conjunt, ens la vam trobar tot creuant el camí de la Casa Nova de l'Obac.
El mateix dia de ruta conjunt amb el Toni, ens vam trobar aquest cotxe, tot passant per un camí de sorra!! el que va cap a la riera de Gaià... algú pot explicar-me que hi fa aquest cotxe de superluxe, esportiu i pràcticament un vòlid de carreres, per un camí de sorra que no porta enlloc??
En tercer lloc una foto peculiar.. baixant cap a la riera de matadepera, em trobo de front tot un ramat d'ovelles... jo patia pel cotxe, no fos cas que alguna ovella boja li passès pel cap començar a fotre cops contra el cotxe quasi nou..!! jeje
Ara farà tot just una setmana (dia 20 de Juny) arribo al turó del gurugú, i em trobo un membre de l'ADF de Matadepera, que em comenta que hi ha molta gent dalt de la Castellassa de Can Torres, mirem amb els prismàtics, però no endevinem què passa...
Minuts més tard, ja ens havíem acomiadat, i tot pujant al Gurugú observo el detall que totes les persones que pujàven, anaven vesits iguals o molt semblants, cosa que feia pensar en algún grup d'escalada o un esplai o algo així...
Tot mirant, veig que el color de la camisa és malva i porten una faixa... semblaven els Minyons... què raro vaig pensar... Encuriosit, vaig mantenir-me a la espera, a veure què passava... i minuts més tard veig que efectivament eren els Minyons de Terrassa, i es disposaven a aixecar un pilar de 4 dalt de la Castellassa de Can Torres, a més de 800 metres d'alçada, de fet en van fer dos, un miran al nord, i unaltre miran al sud. Què grans que són!!
Us deixo també algunes fotus més paisatgístiques, com aquesta alzina centenària al camí de la Pineda i al costat de la Caseta de la Pineda.
Espero que us agradin!;-)
martes, 16 de junio de 2009
viernes, 12 de junio de 2009
Aules d'Estudi
Ho hem aconseguit!! aquí tenim el primer pas!
De moment hem aconseguit que s'obri una sala des de les 20.30 fins la 1 de la matinada, es farà a la BCT, al Centre Cívic Francesc Macià i a la Biblioteca de la Maurina!!
Personalment estic molt content i satisfet! perquè és una proposta que fa molt temps que vam presentar, una de les primeres que com a portaveu de les JERC-Terrassa vaig tirar endavant! i que avui comença a donar els seus fruits!! Tot i així és només una prova pilot! i nosaltres el que demanem és un espai que sigui estable durant tot l'any i a poder ser 24hores... però personalment em sembla bé fer primer una prova! Ho trobo molt raonable... sempre i quan en cas de ser evidenciat la necessitat es prenguin mesures.
Ha quedat demostrat quina organització és la veu del jovent de Terrassa! esperem que aquest servei sigui molt profitós pels companys i companyes que aquests dies estem d'exàmens.
Us deixo el video de la notícia!
Felicitats a tots els que heu ajudat a tirar endavant aquest projecte!!
De moment hem aconseguit que s'obri una sala des de les 20.30 fins la 1 de la matinada, es farà a la BCT, al Centre Cívic Francesc Macià i a la Biblioteca de la Maurina!!
Personalment estic molt content i satisfet! perquè és una proposta que fa molt temps que vam presentar, una de les primeres que com a portaveu de les JERC-Terrassa vaig tirar endavant! i que avui comença a donar els seus fruits!! Tot i així és només una prova pilot! i nosaltres el que demanem és un espai que sigui estable durant tot l'any i a poder ser 24hores... però personalment em sembla bé fer primer una prova! Ho trobo molt raonable... sempre i quan en cas de ser evidenciat la necessitat es prenguin mesures.
Ha quedat demostrat quina organització és la veu del jovent de Terrassa! esperem que aquest servei sigui molt profitós pels companys i companyes que aquests dies estem d'exàmens.
Us deixo el video de la notícia!
Felicitats a tots els que heu ajudat a tirar endavant aquest projecte!!
martes, 2 de junio de 2009
Sant Salvador de les Espases
Fa dies que volia escriure aquest post al blog...
Divendres a les 19h quedem a la estació dels Catalans de Terrassa, per variar, faig tard! i amb una lleugera "bronca" xD! prenem camí del que havia de ser l'inici de la ruta forestal que portava cap a Sant Salvador de les Espases, un refugi entre Vacarisses i Olesa de Montserrat, tot davant de l'imponent massís de Montserrat.
Segons la companya de ruta, un cop prenem la ruta forestal ens porta directament a un pla on es deixen els cotxes i en 10 minuts ens plantem al refugi...
Tot i la facilitat de l'excursió, prenem les indicacions que trobem per internet.
En sortir de Terrassa, prenem la carretera d'Olesa, fins que arribem al desviament que ens porta cap a Vacarisses BV-1211 lloc d'on sortia la ruta segons les indicacions... Tot i les 2 o 3 passades que fem, no trobem cap pista forestal que pugi muntanya amunt... i seguint fil per randa les indicacions trobem que el camí no és pista forestal sinó un sender...
Després de rumiar una estona si és apropiat aventurar-se o no... preparem les motxilles convenientment, i cap amunt.
El camí puja molt i arribem a la ermita de Sant Pere Sacama, però comença a fer-se fosc, són les 21.30. Tot seguint les indicacions del paper, ens porta fins la creu de Saba, creu situada dalt d'un puig considerablement alt... Fem el cim, acompanyats ja d'una foscor pròpia de les 10 del vespre, i les vistes sobre la comarca ens les imaginem, ja que només veiem els llums dels fanals i les cases.
Dalt de la Creu de Saba, no veiem per enlloc el nostre desitjat refugi... tot i les poques esperances de trobar-lo, seguim endavant! aquest cop toca baixar. Busquem un tal Pla del Fideuer, i després de caminar per un lloc desconegut durant prop d'una hora, arribem al que crèiem que era l'anomenat pla del Fideuer, i prenem la ruta que ens ha de portar a la cresta de les Roques de l'Afrau, tot passant per la imatge metàl·lica de Sant Bernat de Menton (patró dels excursionistes). Allà el camí continua potser 15 minuts fins una pista forestal! la estimada pista forestal per on havíem de pujar, allà Sant Salvador de les Espases ja està indicat! i el camí no té pèrdua, 10 minuts fins el refugi..
Era prop de mitja nit, portàvem 3 hores caminant per un lloc que no coneixíem amb la única guia d'un escrit d'internet, que per sort estava molt ben indicat! i sense cap error. A més vam tenir la sort o l'habilitat d'interpretar correctament totes les dades! i així arribar finalment al refugi.
Allà després de descansar uns minuts, ens disposem a recollir llenya dels voltants per fer un petit foc, que ens il·luminés.
La temperatura era molt bona durant tota la excursió, a partir de les 23h, la boira començava a dificultar la visibilitat, però tot i així ens va respectar prou!
A l'endemà, uns excursionistes matiners ens desperten, el Sol il·lumina les contrades que envolten el refugi, així que em disposo a recollir les vistes amb la poca bateria que tenia el mòbil.
La tornada fou molt més plàcida, vam prendre el mateix camí per les Roques de l'Afrau, tot i la meva "nostrada" religiositat, vaig deixar una branqueta de romaní al patró Sant Bernat del Menton, perquè realment me'n faig creus de que arribéssim tan bé, sense conèixer la zona i amb la poca visibilitat que teníem. Tornant, vam veure que les indicacions ens treien la raó, i el Pla del fideuer no era on nosaltres vam arribar sinó un que hi ha molt aprop... per sort, tots els camins van dur al refugi.
Fent la volta pel nord del puigventós, no vam baixar per la pista del Mas Mimó com indica la ruta, sinó que vam anar per la dreta, un caminet molt plàcid, que fa la volta sencera al Puigventós, i en tornava a la vista la ermita de Sant Pere Sacama, imponent dalt del turó...
així que sense saber molt bé on érem ni on anàvem, amb el Sol més calent que mai, i el cansament ja acumulat a les cames, i les cantimplores pràcticament buides... vam trobar-nos una font!! l'aigua sortia molt fresca de dins la muntanya amb un rajolinet que banyava la bora del camí.. així que vam aprofitar per fer una alto al camí, refrescar-nos, omplir les ampolles i continuar el camí...
Per sota nostre ja es veia el pont de la Renfe, i la carretera de Vacarisses a Olesa on havíem deixat el cotxe. Tot baixant passem per un camí privat, entre un parell de masies que davant la nostra presència es van limitar a saludar... tot recte pel camí vam anar a parar ni més ni menys que al mateix punt kilomètric on vam deixar el cotxe... certament una excursió perfecte!!
Divendres a les 19h quedem a la estació dels Catalans de Terrassa, per variar, faig tard! i amb una lleugera "bronca" xD! prenem camí del que havia de ser l'inici de la ruta forestal que portava cap a Sant Salvador de les Espases, un refugi entre Vacarisses i Olesa de Montserrat, tot davant de l'imponent massís de Montserrat.
Segons la companya de ruta, un cop prenem la ruta forestal ens porta directament a un pla on es deixen els cotxes i en 10 minuts ens plantem al refugi...
Tot i la facilitat de l'excursió, prenem les indicacions que trobem per internet.
En sortir de Terrassa, prenem la carretera d'Olesa, fins que arribem al desviament que ens porta cap a Vacarisses BV-1211 lloc d'on sortia la ruta segons les indicacions... Tot i les 2 o 3 passades que fem, no trobem cap pista forestal que pugi muntanya amunt... i seguint fil per randa les indicacions trobem que el camí no és pista forestal sinó un sender...
Després de rumiar una estona si és apropiat aventurar-se o no... preparem les motxilles convenientment, i cap amunt.
El camí puja molt i arribem a la ermita de Sant Pere Sacama, però comença a fer-se fosc, són les 21.30. Tot seguint les indicacions del paper, ens porta fins la creu de Saba, creu situada dalt d'un puig considerablement alt... Fem el cim, acompanyats ja d'una foscor pròpia de les 10 del vespre, i les vistes sobre la comarca ens les imaginem, ja que només veiem els llums dels fanals i les cases.
Dalt de la Creu de Saba, no veiem per enlloc el nostre desitjat refugi... tot i les poques esperances de trobar-lo, seguim endavant! aquest cop toca baixar. Busquem un tal Pla del Fideuer, i després de caminar per un lloc desconegut durant prop d'una hora, arribem al que crèiem que era l'anomenat pla del Fideuer, i prenem la ruta que ens ha de portar a la cresta de les Roques de l'Afrau, tot passant per la imatge metàl·lica de Sant Bernat de Menton (patró dels excursionistes). Allà el camí continua potser 15 minuts fins una pista forestal! la estimada pista forestal per on havíem de pujar, allà Sant Salvador de les Espases ja està indicat! i el camí no té pèrdua, 10 minuts fins el refugi..
Era prop de mitja nit, portàvem 3 hores caminant per un lloc que no coneixíem amb la única guia d'un escrit d'internet, que per sort estava molt ben indicat! i sense cap error. A més vam tenir la sort o l'habilitat d'interpretar correctament totes les dades! i així arribar finalment al refugi.
Allà després de descansar uns minuts, ens disposem a recollir llenya dels voltants per fer un petit foc, que ens il·luminés.
La temperatura era molt bona durant tota la excursió, a partir de les 23h, la boira començava a dificultar la visibilitat, però tot i així ens va respectar prou!
A l'endemà, uns excursionistes matiners ens desperten, el Sol il·lumina les contrades que envolten el refugi, així que em disposo a recollir les vistes amb la poca bateria que tenia el mòbil.
La tornada fou molt més plàcida, vam prendre el mateix camí per les Roques de l'Afrau, tot i la meva "nostrada" religiositat, vaig deixar una branqueta de romaní al patró Sant Bernat del Menton, perquè realment me'n faig creus de que arribéssim tan bé, sense conèixer la zona i amb la poca visibilitat que teníem. Tornant, vam veure que les indicacions ens treien la raó, i el Pla del fideuer no era on nosaltres vam arribar sinó un que hi ha molt aprop... per sort, tots els camins van dur al refugi.
Fent la volta pel nord del puigventós, no vam baixar per la pista del Mas Mimó com indica la ruta, sinó que vam anar per la dreta, un caminet molt plàcid, que fa la volta sencera al Puigventós, i en tornava a la vista la ermita de Sant Pere Sacama, imponent dalt del turó...
així que sense saber molt bé on érem ni on anàvem, amb el Sol més calent que mai, i el cansament ja acumulat a les cames, i les cantimplores pràcticament buides... vam trobar-nos una font!! l'aigua sortia molt fresca de dins la muntanya amb un rajolinet que banyava la bora del camí.. així que vam aprofitar per fer una alto al camí, refrescar-nos, omplir les ampolles i continuar el camí...Per sota nostre ja es veia el pont de la Renfe, i la carretera de Vacarisses a Olesa on havíem deixat el cotxe. Tot baixant passem per un camí privat, entre un parell de masies que davant la nostra presència es van limitar a saludar... tot recte pel camí vam anar a parar ni més ni menys que al mateix punt kilomètric on vam deixar el cotxe... certament una excursió perfecte!!
jueves, 28 de mayo de 2009
Les solucions d'esquerres d'ICV = Repressió!
Estem en campanya electoral per les europees i l’eslògan d’ICV és “crisi de dretes, sol·lucions d’esquerres”.
Ahir a mesura que ens apropem a Canaletes, trobem carrers tallats per la policia urbana, furgons dels mossos al carrer Pelai tallant el pas. Fins cert punt entenc que calia protecció als comerços, estava però tranquil, vaig sentir que es gravaria la plaça per detenir els “liantes”. A més vaig veure policia d’incògnit, tot plegat em feia la sensació que estava controlat.
A la 1h aprox, connecta TV3 amb una plaça Catalunya a vessar de gent! L’ambient feia goig!! Tothom content, alegria desfermada, conecerts, “boti boti”, etc…
A la 1.40h aprox, TV3 finalitza la connexió amb l’últim concert dels manolos “amigos para siempre”. La plaça Catalunya continua plena, la gent però comença a marxar lentament, es comenta encara la victòria, l’ambient d’alegria es plasma a l’ambient.
Les 2 de la matinada, en Canut i els actors de Crackòvia encara devien estar a la Plaça Catalunya, quan els furgons de mossos d’esquadra comencen a moure’s, foten trets a dojo! I 100.000 persones corrent eixample amunt!! Només per aquesta decisió de carregar, podrien haver mort més d’una desena o una vintena de persones, degut a la "estampida". Sortint ja de la plaça Catalunya la gent es relaxa, sembla que ja està… però no! Els mossos no tenien prou, van començar a entrar carrer per carrer amb els furgons, alternativament paraven i començaven a disparar! La gent no sabia ni que fer ni cap a on anar! El primer i únic recurs, creuar containers al carrer!! Em vaig sentir molt més segur amb 4 containers tombats al mig dels carrers d’una cruïlla de l’eixample que no pas a la plaça catalunya! La gent no atacava als mossos, es defensava d’ells!! No sabíem que volien, segurament ells només volien fotre trets!! Els megàfons no els vam sentir en cap moment, tot escapant de la zona conflictiva vam anar cap al nostre destí al carrer calàbria, fent esses tot esquivant els mossos, pujant per carrer Casanova hi havia 5 persones a la vorera, dues parelles i un de sol més endavant, separats potser 10 metres. Passen dos furgones pel costat, i els brindem un vot de confiança, no hauria de passar res -pensem- i així succeeix ningú els provoca, tot i així paren la furgona, i baixen dos mossos, un persegueix el noi que anava sol per fotre-li amb la porra! L’altre amb la pistola de boles ens apunta de cara, i dispara! Sortim corrents i per sort no ens va donar!! Certament no hi ha qui ho expliqui!! Mig eixample ple de joves i no tan joves corren i escapant d’una policia que fotia trets a tort i a dret.
Si tan bons són els mossos com diu en Saura i els de l’esquerra de debó! Per quina raó no van retenir als “liantes” per quina raó no van actuar puntualment i contra els qui els agredien! La plaça catalunya era plena de policia d’incògnit podien fer-ho!! Però devien trobar més agradable carregar contra tothom!! No qüestiono que hi hagués alguns vàndals que la liaven, però quina culpa tenim la resta de la plaça Catalunya??
No podien deixar la festa fins les 4 o les 5 de la matinada que la gent hagués marxat tranquil·lament??
Em fa l’efecte que hem donat poder a la mugre de la nostra societat!! Em posava en la carn dels bombers que acompanyaven els mossos per apagar alguns petits incendis, i certament, quina diferència entre un cos el de bombers que té persones molt preparades i intel·ligents! I el de mossos que té les persones que no les volen enlloc més….
Aquestes són doncs les sol·lucions d’esquerres, senyor Saura??
(Vídeo on els mossos disparen enmig de l'eixample als que intentem tornar cap a casa i allunyar-nos de Canaletes)
Ahir a mesura que ens apropem a Canaletes, trobem carrers tallats per la policia urbana, furgons dels mossos al carrer Pelai tallant el pas. Fins cert punt entenc que calia protecció als comerços, estava però tranquil, vaig sentir que es gravaria la plaça per detenir els “liantes”. A més vaig veure policia d’incògnit, tot plegat em feia la sensació que estava controlat.
A la 1h aprox, connecta TV3 amb una plaça Catalunya a vessar de gent! L’ambient feia goig!! Tothom content, alegria desfermada, conecerts, “boti boti”, etc…
A la 1.40h aprox, TV3 finalitza la connexió amb l’últim concert dels manolos “amigos para siempre”. La plaça Catalunya continua plena, la gent però comença a marxar lentament, es comenta encara la victòria, l’ambient d’alegria es plasma a l’ambient.
Les 2 de la matinada, en Canut i els actors de Crackòvia encara devien estar a la Plaça Catalunya, quan els furgons de mossos d’esquadra comencen a moure’s, foten trets a dojo! I 100.000 persones corrent eixample amunt!! Només per aquesta decisió de carregar, podrien haver mort més d’una desena o una vintena de persones, degut a la "estampida". Sortint ja de la plaça Catalunya la gent es relaxa, sembla que ja està… però no! Els mossos no tenien prou, van començar a entrar carrer per carrer amb els furgons, alternativament paraven i començaven a disparar! La gent no sabia ni que fer ni cap a on anar! El primer i únic recurs, creuar containers al carrer!! Em vaig sentir molt més segur amb 4 containers tombats al mig dels carrers d’una cruïlla de l’eixample que no pas a la plaça catalunya! La gent no atacava als mossos, es defensava d’ells!! No sabíem que volien, segurament ells només volien fotre trets!! Els megàfons no els vam sentir en cap moment, tot escapant de la zona conflictiva vam anar cap al nostre destí al carrer calàbria, fent esses tot esquivant els mossos, pujant per carrer Casanova hi havia 5 persones a la vorera, dues parelles i un de sol més endavant, separats potser 10 metres. Passen dos furgones pel costat, i els brindem un vot de confiança, no hauria de passar res -pensem- i així succeeix ningú els provoca, tot i així paren la furgona, i baixen dos mossos, un persegueix el noi que anava sol per fotre-li amb la porra! L’altre amb la pistola de boles ens apunta de cara, i dispara! Sortim corrents i per sort no ens va donar!! Certament no hi ha qui ho expliqui!! Mig eixample ple de joves i no tan joves corren i escapant d’una policia que fotia trets a tort i a dret.
Si tan bons són els mossos com diu en Saura i els de l’esquerra de debó! Per quina raó no van retenir als “liantes” per quina raó no van actuar puntualment i contra els qui els agredien! La plaça catalunya era plena de policia d’incògnit podien fer-ho!! Però devien trobar més agradable carregar contra tothom!! No qüestiono que hi hagués alguns vàndals que la liaven, però quina culpa tenim la resta de la plaça Catalunya??
No podien deixar la festa fins les 4 o les 5 de la matinada que la gent hagués marxat tranquil·lament??
Em fa l’efecte que hem donat poder a la mugre de la nostra societat!! Em posava en la carn dels bombers que acompanyaven els mossos per apagar alguns petits incendis, i certament, quina diferència entre un cos el de bombers que té persones molt preparades i intel·ligents! I el de mossos que té les persones que no les volen enlloc més….
Aquestes són doncs les sol·lucions d’esquerres, senyor Saura??
(Vídeo on els mossos disparen enmig de l'eixample als que intentem tornar cap a casa i allunyar-nos de Canaletes)
viernes, 22 de mayo de 2009
jueves, 21 de mayo de 2009
quins records..
A voltes, només amb una cançó! et fa venir tot un seguit d'imatges, de moments de sensacions!
Si això ho fa una cançó imagineu-vos tot el que em ve al cap després d'una mini entrevista per la revista de l'Ajuntament de Terrassa "Visquem".
Abans d'entrar a classe, em truquen per dir-me que buscaven algú del PVI!! i jo evidentment, m'he oferit! poc després m'he trobat amb la periodista, que volia saber com funciona tot el tema de la vigilància contra incendis! i a sigut com treure-li la pols a tot un seguit de grans records, d'idees! de grans moments, d'anècdotes! de sensacions!!
A més amb prou feines falten 3 setmanes per tornar a començar!! amb moltes ganes altre cop!! després de quasi un any esperant!! per fí!!!!
Avui comença la campanya electoral! a les 23.30 primera enganxada de cartell!! ORIOL JUNQUERAS és el candidat dels pobles sense estat!! endavant doncs!!
Salut!
Si això ho fa una cançó imagineu-vos tot el que em ve al cap després d'una mini entrevista per la revista de l'Ajuntament de Terrassa "Visquem".
Abans d'entrar a classe, em truquen per dir-me que buscaven algú del PVI!! i jo evidentment, m'he oferit! poc després m'he trobat amb la periodista, que volia saber com funciona tot el tema de la vigilància contra incendis! i a sigut com treure-li la pols a tot un seguit de grans records, d'idees! de grans moments, d'anècdotes! de sensacions!!
A més amb prou feines falten 3 setmanes per tornar a començar!! amb moltes ganes altre cop!! després de quasi un any esperant!! per fí!!!!
Avui comença la campanya electoral! a les 23.30 primera enganxada de cartell!! ORIOL JUNQUERAS és el candidat dels pobles sense estat!! endavant doncs!!
Salut!
lunes, 18 de mayo de 2009
miércoles, 13 de mayo de 2009
Festes de FOC!
Aquest últim cap de setmana, era el 28 aniversari dels diables de Terrassa, així ho van celebrar amb un correfoc!Festa tradicional en perill degut a una directiva europea que feia perillar aquesta festa! Gràcies però a la força feta des de la societat civil, amb una Patum extraordinaria, i a la força feta des dels partits polítics com ERC, entre alguns altres. S'ha aconseguit salvaguardar les festes de foc dels Països Catalans!
Per defensar festes com les del foc! és important que a Europa, Catalunya estigui representada!! la coalició entre ERC + BNG + Aralar + EA + Verds garanteix la defensa dels sentiments nacionals dels Països Catalans, així com la seva cultura i tradicions, de mateixa manera que defensarà la cultura basca i la gallega!! Aquest cop Bascos, Catalans i Gallecs, fem un crit conjunt per la europa dels pobles!!
Endavant!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)