Hem de ser la veu del poble!

Després de la nit electoral, i és una reflexió que he madurat durant aquests últims 7 anys...
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.

Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!

A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!

Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!

Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!

Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!

Companys! bona nit!

Apa: Salut i República!

ERC

Vídeos i material de campanya molt recomanables!;-)

salut!

Un Pas endavant!! JERC Vallès

El vídeo de les JERC del Vallès per la campanya de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Grans dies!

Un dels dies més grans de les JERC de Terrassa:-)! QUE GRAN!!

les JERC a la Generalitat de Catalunya

Resum de la feina de les JERC a la Secretaria de Joventut!

29-S - Vaga General

El pròxim dimecres hi ha convocada una VAGA GENERAL! i la joventut catalana no pot restar impassible! davant d'una retallada de drets tan desproporcionada com la que el govern de ZP ha dut a terme!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!

Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...

Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).

Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.

així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!

Un nou futur per les JERC de Terrassa

El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.

Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.

I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!

El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!

Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD

Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.

Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!

A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!

Molta sort companyes i companys!!

Salut i República!!

Istanbul - Turquía

La vella Constantinoble m'ha deixat bocabadat, estic segur que no de la manera que els primers croats van restar després de veure la grandesa i la meravellosetat de la ciutat del Bòsfor. Quan a Europa les ciutats eren plenes de rates, peste i pobresa, sota els dominis dels senyors feudals comptant els habitants de les grans ciutats en milers... Constantinoble ja comptava amb un milió d'habitants!!
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...

D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...

d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.

Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...

crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...

11 de Setembre, tothom al carrer!!

Le nozze di Figaro

Non so come ne perchè, ma le nozze di figaro è per me una òpera speciale. non penso che sia strano se soltanto cominciare senti questo:



Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.

Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!

Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!

Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.

No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)

Us deixo un altra peça de l'òpera:

Una tarda de juliol entre carenes i camps de blat

El Sol ja mostra les seves últimes llums de la tarda, tot caient per l'horitzó, formant unes belles tonalitats de llum i ombres entre els arbustos del camí del Puig Codina.
La marinada fresca d'avui agita les branques de les petites alzines, i entra per la finestra tot refrescant la tarda.
Del cel blau i clar en cauen tota mena d'ocells, pardals, coloms, corbs, xoriguers, que passegen amunt i avall en busca d'un bon àpat! a mi també se'm desferma la gana, són prop de les set i les ganes d'un bon brenar comencen a ser evidents, però tot i així, sóc incapaç de moure els ulls d'aquelles pàgines que m'expliquen una vella història d'hospitalaris de Sant Joan i de templers en terres de la Corona i del Regne de Navarra, una bellíssima història medieval quan aquesta terra fou rica i plena!

A mi però em toca baixar, resseguir el camí fins arribar de nou a les urbanitzacions de Les Pedritxes i baixar per la preciosa carretera de Talamanca i també antiga (penso en els milers de traginers i caballers, així com comerciants, i camperols que algun dia o altre varen passar per aquests antics indrets). Baixant noto l'aire fresc i humit a la cara, mentre em deixo caure carretera avall, amb la tranquilitat de la feina feta i la satisfacció de fer quelcom que m'agrada molt!

L'humor, les bones sensacions, les ganes de diversió, la felicitat en defenitiva, ve acompanyada de banda sonora i de les contínues falques publicitaries que repletes d'entusiasme anuncien l'arribada de l'Acampada Jove de Montblanc!! la festa reivindicativa més important dels Païssos Catalans!!

Els camps segats i d'altres de llaurats on encara hi cau la llum del sol fan del nord de la ciutat un espectacle digne de veure, les llargues i primes ombres que una darrera l'altre alternen la llum amb l'ombra potser enlluernen algun conductor, jo penso que és com una simfonia de llums i colors que ens regala el dia a la vista! la felicitat reflexada en aquells indrets!!

Manifestació del 10-J

Com es preveia la manifestació va ser extraordinària i històrica!
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.

ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.

A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..

La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!

La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!

Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.

10-J !!

Vox Populi (Editorial DdT 12/06/10)

Cliqueu a la imatge per veure bé el text!

Editorial del Diari de Terrassa, el passat dissabte 12/06/2010. Uns dies després d'enviar una carta d'opinió acompanyada d'una fotografia de la cua a la Biblioteca Central de Terrassa abans d'entrar al matí.

Anna Roig i l'ombra de Ton Chien

M'agrada i espero que us agradi!