Delegat de RENFE, després que un tren de rodalies quedés atrapat més de dues hores a un túnel!
Tall històric.
sábado, 28 de junio de 2008
martes, 24 de junio de 2008
S'apropa Festa Major
Provablement no serà la millor Festa Major, però sens dubte un any esperant-la, espero disfrutar-la com mai! A més aquest any ve Antonia Font i Obrint Pas, (per aquells que no ho sapiguèssiu).
Us deixo un video que he trobat que m'alegra i em fan venir ganes de festa!
Salut!!
Us deixo un video que he trobat que m'alegra i em fan venir ganes de festa!
Salut!!
domingo, 22 de junio de 2008
Control Vallès, aquí Roure 50, canvi!!
Endavant Roure 50, canvi!!
Informo d'una columna molt negra per la zona d'Ullastrell!! canvi.
Control Vallès, aquí unitat 116, confirmo la columna, és molt negre i surt d'un polígon!!
Rebut, apropeu-vos-hi per tal de confirmar la informació, canvi!
Control Vallès, aquí unitat 118 des del Turó del Gurugú informo que jo també veig la columna!!
Rebut U.118 gràcies per la informació.
Així ha sonat per la ràdio prop de les 3 del migdia la primera columna de la campanya!
Tot i que no l'he cantada jo, estic prou content d'haver-la vista tan aviat, tot i els 30km que provablement ens separaven!! quina emoció!!
10 minuts després en cantaven una altra a l'abocador de Vacarisses, tot i que la meva ruta passa molt aprop i hagués pogut informar a la perfecció de l'incendi en aquell moment estava a l'altra punta dalt d'un cim (Turó del Gurugú) amb el Vallès als meus peus. Així que he deixat fer a d'altres.. jejeje
Han estat uns 20 minuts de bojeria!! allà al sostre del Vallès amb els prismàtics enganxats als ulls miran tot allò que passava! Per sort no hi ha hagut gaires problemes.
El cas és que el dia començava bé, ja que avui començaven la campanya totes les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) així com els destacaments de Bombers pel territori i tot plegat ha fet que avui la ràdio treguès fum!! jejeje m'ha encantat!!
Demà més!! Bona nit!!
P.D: Si d'alguna me n'haig de sentir "la meva" serà aquesta tot i viure només un any, me la sento bastant més que no pas "la roja".
Endavant Roure 50, canvi!!
Informo d'una columna molt negra per la zona d'Ullastrell!! canvi.
Control Vallès, aquí unitat 116, confirmo la columna, és molt negre i surt d'un polígon!!
Rebut, apropeu-vos-hi per tal de confirmar la informació, canvi!
Control Vallès, aquí unitat 118 des del Turó del Gurugú informo que jo també veig la columna!!
Rebut U.118 gràcies per la informació.
Així ha sonat per la ràdio prop de les 3 del migdia la primera columna de la campanya!
Tot i que no l'he cantada jo, estic prou content d'haver-la vista tan aviat, tot i els 30km que provablement ens separaven!! quina emoció!!
10 minuts després en cantaven una altra a l'abocador de Vacarisses, tot i que la meva ruta passa molt aprop i hagués pogut informar a la perfecció de l'incendi en aquell moment estava a l'altra punta dalt d'un cim (Turó del Gurugú) amb el Vallès als meus peus. Així que he deixat fer a d'altres.. jejeje
Han estat uns 20 minuts de bojeria!! allà al sostre del Vallès amb els prismàtics enganxats als ulls miran tot allò que passava! Per sort no hi ha hagut gaires problemes.
El cas és que el dia començava bé, ja que avui començaven la campanya totes les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) així com els destacaments de Bombers pel territori i tot plegat ha fet que avui la ràdio treguès fum!! jejeje m'ha encantat!!
Demà més!! Bona nit!!
P.D: Si d'alguna me n'haig de sentir "la meva" serà aquesta tot i viure només un any, me la sento bastant més que no pas "la roja".
viernes, 20 de junio de 2008
PVI
Avui m'he endut la càmera de fotografies i mireu quins paisatges, espero que us agradin!!
Us deixo a més, la que per mi és una de les músiques més boniques del món!! i evidentment la millor pel·lícula.
Us deixo a més, la que per mi és una de les músiques més boniques del món!! i evidentment la millor pel·lícula.
Família de perdius, espero que pogueu veure-les.
Aquí teniu el meu company d'estiu, no us podeu arribar a pensar lo bé que va aquest cotxe!! pels que no ho conegue-ho, la muntanya de darrera és La Mola!!
Paissatge preciós amb les tonalitats del camp les muntanyes de darrera i el cel blau!
CORRANDES D'EXILI - PERE QUART-
- Una nit de lluna plena
- tramuntàrem la carena,
- lentament, sense dir re ...
- Si la lluna feia el ple
- també el féu la nostra pena.
- L'estimada m'acompanya
- de pell bruna i aire greu
- (com una Mare de Déu
- que han trobat a la muntanya.)
- Perquè ens perdoni la guerra,
- que l'ensagna, que l'esguerra,
- abans de passar la ratlla,
- m'ajec i beso la terra
- i l'acarono amb l'espatlla.
- A Catalunya deixí
- el dia de ma partida
- mitja vida condormida:
- l'altra meitat vingué amb mi
- per no deixar-me sens vida.
- Avui en terres de França
- i demà més lluny potser,
- no em moriré d'anyorança
- ans d'enyorança viuré.
- En ma terra del Vallès
- tres turons fan una serra,
- quatre pins un bosc espès,
- cinc quarteres massa terra.
- "Com el Vallès no hi ha res".
- Que els pins cenyeixin la cala,
- l'ermita dalt del pujol;
- i a la platja un tenderol
- que batega com una ala.
- Una esperança desfeta,
- una recança infinita.
- I una pàtria tan petita
- que la somio completa.
P.D: s'acaba La nit al dia, gran programa i millor presentadora! es trobarà a faltar!!
lunes, 16 de junio de 2008
Punt d'Inflexió // Punt de sella
Primer de tot us convido a escoltar aquesta cançó del ja retirat Lluís Llach, persona prou estimada pel poble, proper i molt admirable, tot i que personalment vaig conèixer el seu repertori el dia que feia l'últim concert a Verges... més val tard que mai.
Aquests últims dies, han estat dies de canvi, de fet tot el mes de Juny ho ha estat...
Aquest mes, ens van eliminar de la fase d'ascens, estic d'exàmens, he començat a treballar al Pla de Vigilància contra Incendis, he entrat a JERC-Vallès Occidental, a ERC hem tingut el Congrés Nacional, emocionalment no han estat els millors dies, i tot plegat m'ha dut a un punt de dir prou!!
Ahir vaig fer allò que tant m'agrada de sortir amb la SH a fer un volt, i vaig escollir Marganell per trobar-me davant Montserrat, mai he entès perquè aquella montanya em transmet tranquil·litat, però ho, fa. Vaig parar-me al mig d'un camí amb paper i bolígraf i vaig decidir-me a deixar anar tot allò que em passava pel cap... us recomano la experiència...
Avui em decideixo a marcar un Punt d'inflexió, un Punt de Sella (pels entesos), un canvi de rumb ("pa los de la LOGSE"). No tinc clar el destí, però és allò de "caminante, no hay camino, se hace camino al andar" a més diuen que "piano piano si arriva lontano" per tant no hi ha gaire a dir, amb peus de plom, sense cometre errades, tiraré endavant allò que em proposo, que m'he proposat, i que en breu em proposaré.
Potser hi té alguna cosa a veure el recull de fotografies que dissabte ben entrada la nit vaig parar a mirar-me... el recull fotogràfic de me mare i se família, tresor personal, que mostra les arrels, l'essència... "Qui perd els orígens, perd la identitat", així dissabte vaig fer recull d'orígens, de records, d'històries que l'avia m'explicava del seu poble, de la gent, de la seva família, amb una clara intenció d'enfocar tot això, d'una forma útil pels moments i els problemes d'avui.
Aquesta és una fotografia del meu avi (dreta) a Còrdova, abans d'aquells tristos anys de la guerra civil, quan a la península encara es respirava tranquil·litat i molta indiferència i desconeixença dels rumors que venien de la ciutat. La més estreta relació que hi he tingut van ser un seguit de cartes que va escriure a se mare des de la presó de Sevilla. Sovint quan les llegeixo no puc estar-me de pensar en allò que en aquells moments li devien passar pel cap a un jove de 20 anys, camperol de tota la vida, on una tragèdia d'aquelles magnituds, els marcaria la vida, els amargaria la joventut i els obligaria a prendre decisions tan i tan importants com les d'emigrar de la seva terra tan amada per hom que sent els orígens per tal d'assolir uns mínims que els permetés sobreviure.
Trobo admirable que després d'una vida marcada per l'horror d'un poble enfonsat, i amb prou problemes de salut, encara tingués somnis!! admiro, com aquell camperol que passà a ser obrer, castigat per la presó, continuà endavant i en morir van trobar l'afiliació al partit comunista (encara il·legalitzat) i uns diners que guardava per comprar-se un cotxe.
És el poc que sé, però alhora m'és prou per prendre forces, i tirar endavant, perquè si ell després de tot encara tenia ganes de lluitar, jo n'haig de tenir més!! i fer allò que tants altres haguessin volgut fer, però que traves alienes els van impedir continuar somiant...
Per això "penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí".
Aquests últims dies, han estat dies de canvi, de fet tot el mes de Juny ho ha estat...
Aquest mes, ens van eliminar de la fase d'ascens, estic d'exàmens, he començat a treballar al Pla de Vigilància contra Incendis, he entrat a JERC-Vallès Occidental, a ERC hem tingut el Congrés Nacional, emocionalment no han estat els millors dies, i tot plegat m'ha dut a un punt de dir prou!!
Ahir vaig fer allò que tant m'agrada de sortir amb la SH a fer un volt, i vaig escollir Marganell per trobar-me davant Montserrat, mai he entès perquè aquella montanya em transmet tranquil·litat, però ho, fa. Vaig parar-me al mig d'un camí amb paper i bolígraf i vaig decidir-me a deixar anar tot allò que em passava pel cap... us recomano la experiència...
Avui em decideixo a marcar un Punt d'inflexió, un Punt de Sella (pels entesos), un canvi de rumb ("pa los de la LOGSE"). No tinc clar el destí, però és allò de "caminante, no hay camino, se hace camino al andar" a més diuen que "piano piano si arriva lontano" per tant no hi ha gaire a dir, amb peus de plom, sense cometre errades, tiraré endavant allò que em proposo, que m'he proposat, i que en breu em proposaré.
Potser hi té alguna cosa a veure el recull de fotografies que dissabte ben entrada la nit vaig parar a mirar-me... el recull fotogràfic de me mare i se família, tresor personal, que mostra les arrels, l'essència... "Qui perd els orígens, perd la identitat", així dissabte vaig fer recull d'orígens, de records, d'històries que l'avia m'explicava del seu poble, de la gent, de la seva família, amb una clara intenció d'enfocar tot això, d'una forma útil pels moments i els problemes d'avui.
Aquesta és una fotografia del meu avi (dreta) a Còrdova, abans d'aquells tristos anys de la guerra civil, quan a la península encara es respirava tranquil·litat i molta indiferència i desconeixença dels rumors que venien de la ciutat. La més estreta relació que hi he tingut van ser un seguit de cartes que va escriure a se mare des de la presó de Sevilla. Sovint quan les llegeixo no puc estar-me de pensar en allò que en aquells moments li devien passar pel cap a un jove de 20 anys, camperol de tota la vida, on una tragèdia d'aquelles magnituds, els marcaria la vida, els amargaria la joventut i els obligaria a prendre decisions tan i tan importants com les d'emigrar de la seva terra tan amada per hom que sent els orígens per tal d'assolir uns mínims que els permetés sobreviure.
Trobo admirable que després d'una vida marcada per l'horror d'un poble enfonsat, i amb prou problemes de salut, encara tingués somnis!! admiro, com aquell camperol que passà a ser obrer, castigat per la presó, continuà endavant i en morir van trobar l'afiliació al partit comunista (encara il·legalitzat) i uns diners que guardava per comprar-se un cotxe.
És el poc que sé, però alhora m'és prou per prendre forces, i tirar endavant, perquè si ell després de tot encara tenia ganes de lluitar, jo n'haig de tenir més!! i fer allò que tants altres haguessin volgut fer, però que traves alienes els van impedir continuar somiant...
Per això "penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí".
sábado, 14 de junio de 2008
Fer història
Demà ERC farà història, passi el que passi, demà els prop de 4000 militants que ens concentrarem al Congrés Nacional, marcarem el camí que ha de seguir ERC, i en conseqüència marcarem en part el futur de la estratègia que volem perquè el nostre país esdevingui una gran nació!Demà haurem de ser prou conscients del que tindrem entre mans, hem de ser prou conscients del que el poble de Catalunya espera de nosaltres, haurem d'intentar fer-los entendre que ERC ha de liderar el país. Com va dir l'actual president del partit, ERC no ha de formar part de cap govern si no és per liderar-lo. Implícitament amb això s'està tancant la porta a tripartits de difícil gestió i aliances excloents com ho seria un front nacional a la Generalitat.
ERC no ha de seguir cap altre partit!! ERC ha de ser com ho va ser als anys 30 del segle passat, un partit de majories, un partit d'esquerres i que defensa la terra, la nostra terra, els nostres carrers, el nostre dia a dia!! hi ha altres partits que defensen les arrels nacionals de molta gent que estan fora de Catalunya, també ho estan les meves, però com jo una gran majoria de la població hauria d'entendre que de les arrels no es menja, i que per viure bé ens cal gestionar-nos bé!! si ells no ens saben gestionar ens haurem de gestionar nosaltres mateixos!! la qüestió és aconseguir una repartició justa de la riquesa, i no pot ser que sense ser els més rics, som els més generosos i a sobre se'ns tracti com a lladres, com la escòria de la península... doncs no!! diguem prou!!
Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya (Francesc Macià)
sábado, 7 de junio de 2008
Feina feta
Han sortit els resultats de les eleccions d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el resultat següent:
A la presidència:
Com ja havia predit EI era una força molt minoritària, el resultat de la presidència ho confirma, i n'Uriel les millora però per poc.
Francament cal tenir en compte el suport que ha rebut Reagrupament.cat, que està frec a frec amb ERC-Futur i per tant caldrà que el grup de Gent d'Esquerra tingui ben clar les forces de cada candidatura, que intenti unir-les i sortir el 14 de Juny el més forts possibles.
Fent un símil, trobo que aquest procés és com el món casteller. ERC som una colla castellera de les importants i amb el procés congressual és com si haguéssim entrat a plaça on tothom ens veu, tothom n'opina i malauradament molts són els que intenten dividir-nos i fer-nos mal.
Tot i així cal posar-se d'acord per veure qui puja, com fem el castell i quins riscos tenim, avui dia 7 hem decidit qui puja, i tenim 7 dies fins que sonin gralles i ja no ens poguem tirar enrera, el 14 haurem d'ajuntar-nos tots a fer pinya, folre i manilles si cal, per tal de fer el més forta possible el nostre castell i meravellar així la plaça que tant ens ha criticat!!
La feina ben feta no té fronteres!!
A la presidència:
- Joan Puigcercós: 2616 vots
- Joan Carretero: 1937 vots
- Ernest Benach: 1875 vots
- Jaume Renyer: 569 vots
- Joan Ridao: 2637 vots
- Rafael Niubó: 1671 vots
- Rut Carandell: 1384 vots
- Uriel Bertran: 1198 vots
Com ja havia predit EI era una força molt minoritària, el resultat de la presidència ho confirma, i n'Uriel les millora però per poc.
Francament cal tenir en compte el suport que ha rebut Reagrupament.cat, que està frec a frec amb ERC-Futur i per tant caldrà que el grup de Gent d'Esquerra tingui ben clar les forces de cada candidatura, que intenti unir-les i sortir el 14 de Juny el més forts possibles.
Fent un símil, trobo que aquest procés és com el món casteller. ERC som una colla castellera de les importants i amb el procés congressual és com si haguéssim entrat a plaça on tothom ens veu, tothom n'opina i malauradament molts són els que intenten dividir-nos i fer-nos mal.
Tot i així cal posar-se d'acord per veure qui puja, com fem el castell i quins riscos tenim, avui dia 7 hem decidit qui puja, i tenim 7 dies fins que sonin gralles i ja no ens poguem tirar enrera, el 14 haurem d'ajuntar-nos tots a fer pinya, folre i manilles si cal, per tal de fer el més forta possible el nostre castell i meravellar així la plaça que tant ens ha criticat!!
La feina ben feta no té fronteres!!
jueves, 5 de junio de 2008
Estiu d'aventures!!
Avui a les 12.45 del migdia sortiem de la biblioteca central cap a Les Comes (Súria) a fer la formació de 4x4!!
Anava amb el meu company de Ruta, i un parell de nois també repetidors que anaven comentant anècdotes i històries d'altres temporades, de coses que s'havien trobat etc.. clar.. jo que encara no he sortit cap dia doncs m'encanta escoltar aquestes històries!!
Un cop allà a Les Comes, una finca increïble molt ben cuidada, amb prop de 600 hectàries de terreny forestal, i una masia en perfecte estat, ens han fet una xerrada sobre la conducció 4x4.. després em parat a dinar una estona i unaltre cop cap a la sala de conferències a fotre'ns una xerrada de Riscos Laborals i el missatge de benvinguda del director del PVI (resumint ens ha dit: Hola benvinguts, no feu el boig, qui bolqui un cotxe està despedit, enfi..). Al final però s'ha acabat la xerrada.. l'última de 4 dies intensos de xerrades, advertiments i coses a tenir en compte..
I ara? doncs els repetidors marxaven i als nous ens tocava per fi la part pràctica, però ves per on al grup on jo hi era.. ens havíem d'esperar... cosa que augurava que seríem dels últims... i efectivament així ha sigut!
Primer ens hem estat prop de 20 minutets estirats a la gespa esperant que fos l'hora que ens havien indicat per començar les pràctiques.. en l'espera em aprofitat per riure una mica, i conèixer-nos ja que érem de zones diferents i no ens coneixíem..
Finalment ens han trucat per començar les pràctiques..
Ens hem pujat al Suzuky Jimmy (foto) i el profe ha començat el circuit.. era un circuit de pujades i baixades, de conducció lateral, arrencada sobre una pujada, pujar una pendent molt pronunciada i baixar-ne una tmb de mol pronunciada.. tot això amb la reductora sempre possada.. i buah.. la primera ronda l'ha feta el professor.. i buah.... com he patit!! després tampoc era per tan.. però bé.. la primera sensació...
Després hem tingut que fer una baixada d'emergencia.. que consta de parar-se en mig d'una pujada i per no tenir que donar la volta, baixar marxa enrera amb la reductora possada... un show!! allò semblava una atracció del Port Aventura jeje!!
Després d'aquestes pràctiques més de circuit, ens ha tocat la guapa, la que constava fer una ruta per la finca, prop de 6 o 7 quilòmetres per pista forestal, provant la reductora, 4x4, frenada d'emergència i l'ABS, passant pel fang.. etc.. francament divertit i preciós, hem vist conills i perdius.. però de sobte han començat a caure unes gotes d'aigua.. i encara ens faltava la part de manteniment.. tan bon punt hem acabat hem anat cap a manteniment ens han explicat ràpidament com es feia el manteniment i a l'hora de canviar la roda (que tothom havia fet) ens hem lliurat ja que començava a ploure considerablement..
Així hem anat cap a la masia, perquè ens donguessin la roba i marxar cap a casa, i ve.. hem fet els tràmits.. de signar uns papers, provar-nos la roba, etc.. i ja podíem marxar.. clar.. el problema era arribar fins el cotxe, que estava a una esplanada... de grava.. ara però una piscina improvitzada.. així que com he pogut he arribat al cotxe, he comprovat que hi hagués el material corresponent i cap a dins que plovia! no sabeu quin greu m'ha fet entrar amb les bambes plenes de fang dins del cotxe nou de trinca!! un crim!! ja que era el primer cotxe que estrenava!! i bé..
Per fi ja podia tornar cap a casa eren prop de les 8 del vespre plovia a bots i barrals i un cop repassat el quadre de control del cotxe, m'he disposat a fer via cap a Terrassa, això sí amb la 4x4 ja possada, perquè en pluja anar només amb tracció posterior segons els monitors és un suïcidi, així que ja d'inici amb la 4x4 molta calma i cap a casa!!
He tornat per la C-55 i la C-58 la Diputació no està per pagar peatges i ni molt menys "l'autopista més cara d'Europa" (C-16)(com recorda un bon amic blogger, cada cop que hi passa!) i com plovia... és allò que veus la foscor davant teu i com cada cop plou més i més.. he posat a prova el sistema de neteja dels vidres i funcionen força bé.. ara... Com plovia!! la carretera era pràcticament un riu, a les zones planes hi havia ben bé 4 o 5 dits d'aigua permanents no ho havia vist mai!!
De sobte quan amb prou feines era capaç de veure el que tenia davant he vist pel retrovisor una llum blava que s'acostava darrera els cotxes que em seguien, i sí!! el Mossos!! devien tenir que anar a una emergència, així que ens hem tingut que apartar per deixar-los pas.. i als 2 minuts hem tingut que repetir la operació amb els bombers... (estava per nar-hi darrera com a "Prevenció d'Incendis Forestals" tot i que amb tanta aigua no hagués colat!! jejej)
Quina aventura.. de fet aquesta carretera m'ha aportat moments molt macos, tornant de partits com Súria, Balsareny, Berga, Andorra, i sempre tornant molt tard, però mai en una situació com la d'avui!! increïble!!
Finalment he arribat a Terrassa, em dirigia cap al parc de bombers, i on havia quedat amb me mare, per recollir-me degut a la tempesta que queia.. en arribar, un bomber que m'ha atès perquè marxaven a una emergència, m'ha dit que el posés darrera i quan he baixat m'he adonat que era tota la esplanada un bassal!!
Demà haurem d'anar a recollir el cotxe en barca... ja és mitja nit, i encara plou!! demà em sembla que no entrarem per cap pista!! farem actes protocolaris, parlarem amb els jefes, responsables d'àrea i poc més!! tan de bo toquem muntanya!! quines ganes!!
Passeu bon dia!!
P.D: Sort Mariona amb la teva aventura de demà!!
Anava amb el meu company de Ruta, i un parell de nois també repetidors que anaven comentant anècdotes i històries d'altres temporades, de coses que s'havien trobat etc.. clar.. jo que encara no he sortit cap dia doncs m'encanta escoltar aquestes històries!!
Un cop allà a Les Comes, una finca increïble molt ben cuidada, amb prop de 600 hectàries de terreny forestal, i una masia en perfecte estat, ens han fet una xerrada sobre la conducció 4x4.. després em parat a dinar una estona i unaltre cop cap a la sala de conferències a fotre'ns una xerrada de Riscos Laborals i el missatge de benvinguda del director del PVI (resumint ens ha dit: Hola benvinguts, no feu el boig, qui bolqui un cotxe està despedit, enfi..). Al final però s'ha acabat la xerrada.. l'última de 4 dies intensos de xerrades, advertiments i coses a tenir en compte..
I ara? doncs els repetidors marxaven i als nous ens tocava per fi la part pràctica, però ves per on al grup on jo hi era.. ens havíem d'esperar... cosa que augurava que seríem dels últims... i efectivament així ha sigut!
Primer ens hem estat prop de 20 minutets estirats a la gespa esperant que fos l'hora que ens havien indicat per començar les pràctiques.. en l'espera em aprofitat per riure una mica, i conèixer-nos ja que érem de zones diferents i no ens coneixíem..
Finalment ens han trucat per començar les pràctiques..
Ens hem pujat al Suzuky Jimmy (foto) i el profe ha començat el circuit.. era un circuit de pujades i baixades, de conducció lateral, arrencada sobre una pujada, pujar una pendent molt pronunciada i baixar-ne una tmb de mol pronunciada.. tot això amb la reductora sempre possada.. i buah.. la primera ronda l'ha feta el professor.. i buah.... com he patit!! després tampoc era per tan.. però bé.. la primera sensació...
Després hem tingut que fer una baixada d'emergencia.. que consta de parar-se en mig d'una pujada i per no tenir que donar la volta, baixar marxa enrera amb la reductora possada... un show!! allò semblava una atracció del Port Aventura jeje!!
Després d'aquestes pràctiques més de circuit, ens ha tocat la guapa, la que constava fer una ruta per la finca, prop de 6 o 7 quilòmetres per pista forestal, provant la reductora, 4x4, frenada d'emergència i l'ABS, passant pel fang.. etc.. francament divertit i preciós, hem vist conills i perdius.. però de sobte han començat a caure unes gotes d'aigua.. i encara ens faltava la part de manteniment.. tan bon punt hem acabat hem anat cap a manteniment ens han explicat ràpidament com es feia el manteniment i a l'hora de canviar la roda (que tothom havia fet) ens hem lliurat ja que començava a ploure considerablement..
Així hem anat cap a la masia, perquè ens donguessin la roba i marxar cap a casa, i ve.. hem fet els tràmits.. de signar uns papers, provar-nos la roba, etc.. i ja podíem marxar.. clar.. el problema era arribar fins el cotxe, que estava a una esplanada... de grava.. ara però una piscina improvitzada.. així que com he pogut he arribat al cotxe, he comprovat que hi hagués el material corresponent i cap a dins que plovia! no sabeu quin greu m'ha fet entrar amb les bambes plenes de fang dins del cotxe nou de trinca!! un crim!! ja que era el primer cotxe que estrenava!! i bé..
Per fi ja podia tornar cap a casa eren prop de les 8 del vespre plovia a bots i barrals i un cop repassat el quadre de control del cotxe, m'he disposat a fer via cap a Terrassa, això sí amb la 4x4 ja possada, perquè en pluja anar només amb tracció posterior segons els monitors és un suïcidi, així que ja d'inici amb la 4x4 molta calma i cap a casa!!
He tornat per la C-55 i la C-58 la Diputació no està per pagar peatges i ni molt menys "l'autopista més cara d'Europa" (C-16)(com recorda un bon amic blogger, cada cop que hi passa!) i com plovia... és allò que veus la foscor davant teu i com cada cop plou més i més.. he posat a prova el sistema de neteja dels vidres i funcionen força bé.. ara... Com plovia!! la carretera era pràcticament un riu, a les zones planes hi havia ben bé 4 o 5 dits d'aigua permanents no ho havia vist mai!!
De sobte quan amb prou feines era capaç de veure el que tenia davant he vist pel retrovisor una llum blava que s'acostava darrera els cotxes que em seguien, i sí!! el Mossos!! devien tenir que anar a una emergència, així que ens hem tingut que apartar per deixar-los pas.. i als 2 minuts hem tingut que repetir la operació amb els bombers... (estava per nar-hi darrera com a "Prevenció d'Incendis Forestals" tot i que amb tanta aigua no hagués colat!! jejej)
Quina aventura.. de fet aquesta carretera m'ha aportat moments molt macos, tornant de partits com Súria, Balsareny, Berga, Andorra, i sempre tornant molt tard, però mai en una situació com la d'avui!! increïble!!
Finalment he arribat a Terrassa, em dirigia cap al parc de bombers, i on havia quedat amb me mare, per recollir-me degut a la tempesta que queia.. en arribar, un bomber que m'ha atès perquè marxaven a una emergència, m'ha dit que el posés darrera i quan he baixat m'he adonat que era tota la esplanada un bassal!!
Demà haurem d'anar a recollir el cotxe en barca... ja és mitja nit, i encara plou!! demà em sembla que no entrarem per cap pista!! farem actes protocolaris, parlarem amb els jefes, responsables d'àrea i poc més!! tan de bo toquem muntanya!! quines ganes!!
Passeu bon dia!!
P.D: Sort Mariona amb la teva aventura de demà!!
lunes, 2 de junio de 2008
El món de la muntanya
Qui de la muntanya se vol enamorar, per Sant Joan hi té d'anar!!
En principi per Sant Joan no estaré a la muntanya sinó a casa estudiant ja que el 25 tindré examen...
Aquest estiu però m'hi estaré una bona pila d'hores a la muntanya, de fet entro a formar part del Pla de Vigilància contra Incendis (PVI) com a Informador Forestal. No ens enganyem, els informadors forestals no fem rés, simplement "informem" és a dir, cada unitat té una ruta assignada i on a més de buscar columnes de fum i avisar-les, ha d'informar de possibles infraccions, com abocaments, xarxes elèctriques en mal estat, etc.. en resum, fer la feina de camp.
Ahir llegia "El bloc d'un forestal" que em va impressionar, ja que era una persona també de Terrassa, que havia estat treballant durant 9 anys a primera línia de foc, i aquest any entrava a formar part del CECAT (és un òrgan de gestió de les unitats disponibles) i per tant deixa el terreny per passar als despatxos.
Jo encara no he començat i per això intento ser prudent, però em fa l'efecte que això m'agradarà, i si el PVI és provablement la base de la piràmide, no descarto per una altre estiu, una plaça de bomber voluntari, o d'auxiliar forestal.. ja es veurà.
Salut!
En principi per Sant Joan no estaré a la muntanya sinó a casa estudiant ja que el 25 tindré examen...
Aquest estiu però m'hi estaré una bona pila d'hores a la muntanya, de fet entro a formar part del Pla de Vigilància contra Incendis (PVI) com a Informador Forestal. No ens enganyem, els informadors forestals no fem rés, simplement "informem" és a dir, cada unitat té una ruta assignada i on a més de buscar columnes de fum i avisar-les, ha d'informar de possibles infraccions, com abocaments, xarxes elèctriques en mal estat, etc.. en resum, fer la feina de camp.
Ahir llegia "El bloc d'un forestal" que em va impressionar, ja que era una persona també de Terrassa, que havia estat treballant durant 9 anys a primera línia de foc, i aquest any entrava a formar part del CECAT (és un òrgan de gestió de les unitats disponibles) i per tant deixa el terreny per passar als despatxos.
Jo encara no he començat i per això intento ser prudent, però em fa l'efecte que això m'agradarà, i si el PVI és provablement la base de la piràmide, no descarto per una altre estiu, una plaça de bomber voluntari, o d'auxiliar forestal.. ja es veurà.
Salut!
sábado, 24 de mayo de 2008
Tresors amagats
(Escrit a classe de Química II)
Ahir al vespre vaig trobar-me amb una persona que fins ahir estimava, però que avui a més, admiro!
Hi ha una dita que diu: "Una bona capa, tot ho tapa"
Sovint no ens adonem com de complicades poden arribar a ser les coses, la quantitat de problemes, sentiments frustrats, desitjos incomplets, que la gent acumula i que tard a d'hora acaben per emergir al món real, de formes ben distintes.
Al marge d'aquest cas particular, us convido a reflexionar, en aquest sentit, en intentar entendre que entre allò que veiem d'una persona, i allò que és, hi ha una diferència, sovint hi ha moltes reaccions que no entenem, que t'extranyen o et sobten (algunes per bé i d'altres per mal), però que totes tenen la seva explicació "dins de la capa".
Personalment vaig dur-me una alegria en descobrir com era realment la persona, com tots aquells detalls que sovint no entens, o aquelles explicacions enfatitzant uns temes, uns detalls per mi potser imperceptibles, obviables, o fins i tot intrascendents, per ella tenien algo d'important, alguna raó que la duia a explicar-les, a puntualitzar-les.
Com a amant de la història, me alegrat d'entendre d'on venen, i quin procés han tingut aquestes maneres de fer i de dir i estic segur que m'ajudaran a entendre les que puguin venir.
Entenc doncs que en el discurs d'una persona, sigui de l'àmbit que sigui, afectiu, amistós, professional, trobem "tics", costums, maneres de fer, que poden donar-te una idea de la dimensió de la "capa". No vol dir això que allò que amaguen sigui bo o dolent, però si aconsegueixes fer-te una idea de la dimensió, potser et sobta menys quan vegis que hi ha sota.
Penseu-hi!;-)
Ahir al vespre vaig trobar-me amb una persona que fins ahir estimava, però que avui a més, admiro!
Hi ha una dita que diu: "Una bona capa, tot ho tapa"
Sovint no ens adonem com de complicades poden arribar a ser les coses, la quantitat de problemes, sentiments frustrats, desitjos incomplets, que la gent acumula i que tard a d'hora acaben per emergir al món real, de formes ben distintes.
Al marge d'aquest cas particular, us convido a reflexionar, en aquest sentit, en intentar entendre que entre allò que veiem d'una persona, i allò que és, hi ha una diferència, sovint hi ha moltes reaccions que no entenem, que t'extranyen o et sobten (algunes per bé i d'altres per mal), però que totes tenen la seva explicació "dins de la capa".
Personalment vaig dur-me una alegria en descobrir com era realment la persona, com tots aquells detalls que sovint no entens, o aquelles explicacions enfatitzant uns temes, uns detalls per mi potser imperceptibles, obviables, o fins i tot intrascendents, per ella tenien algo d'important, alguna raó que la duia a explicar-les, a puntualitzar-les.
Com a amant de la història, me alegrat d'entendre d'on venen, i quin procés han tingut aquestes maneres de fer i de dir i estic segur que m'ajudaran a entendre les que puguin venir.
Entenc doncs que en el discurs d'una persona, sigui de l'àmbit que sigui, afectiu, amistós, professional, trobem "tics", costums, maneres de fer, que poden donar-te una idea de la dimensió de la "capa". No vol dir això que allò que amaguen sigui bo o dolent, però si aconsegueixes fer-te una idea de la dimensió, potser et sobta menys quan vegis que hi ha sota.
Penseu-hi!;-)
jueves, 22 de mayo de 2008
A 15 dies vista
Falten dues setmanes pel gran dissabte (7 de Juny), on serà escollit el president i el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Per l'astronauta que tot just aterri, hi ha 4 candidatures, que ja han estat avalades i presentades doncs formalment. Podeu trobar l'escrit que vaig publicar aquí fa un temps.
La meva impressió, és que actualment la força d'Esquerra Independentista (Renyer i Uriel) està sota mínims, en les diferents enquestes i actes, són sempre la força minoritària, i el més provable i profitós per tothom sería que s'integressin a la candidatura d'en Puigcercós, ja que al final les idees són les mateixes, només divergeixen en el pacte d'Entesa que EI el vol renegociar.
Pel que fa al grup d'en Carretero i Carandell (Reagrupament.Cat) és una incògnita saber quanta força tenen, ja que sovint les enquestes (d'internet) venen bombardejades de vots de R.Cat i evidentment perden tot el sentit.. en tot cas a la Conferència Nacional va passar exactament el mateix, ningú sabia quants eren, alguns deien que no eren més d'un 5%, d'altres que potser arribaven al 40% i al final es va veure que eren el 20%.
En quant al grup ERC Futur d'en Benach i en Niubò, ja partien com a clara competència de Gentd'esquerra, el que mai m'hagués imaginat és les males arts d'aquest grup. Si us fixeu centren tot el seu projecte en un referèndum d'autodeterminació pel 2014. Estratègia per desviar l'atenció del munt de ficades de pota que han fet, "Perpinyà" i la decisió sobre l'Estatut, són les més importants, però francament n'estic fart de patir cada cop que veig el president del meu partit a la televisió. Perquè cada dos per tres, diu alguna de grossa.
Aquest grup, que ha estat el que fins ara duia les regnes del partit, s'ha demostrat que viuen en una atmosfera de no saber el que volen, ni com ho volen, d'improvització constant, que han aconseguit deslluir el nom del partit, i desengrescar el catalanisme d'esquerres.
En tot això el que més mal em fa, és veure com en el seu projecte, parlen de: seriositat, rigor, eficàcia, responsabilitat, renovació, discurs creïble... quan han sigut ells als que fins ara s'ha demostrat que els manca tot això que ara proposen. Així com un discurs, centrat en un referèndum al 2014, que l'únic que aconseguirà serà desilusionar encara més la ciutadania, ja que potser al 2014 només som un 30% o un 40% els catalans pro-independència. Cal construir una majoria i quan la tinguis convocar el referèndum, això pot ser el 2012, el 2018 o el 2025, el cas és que quan el convoquis, el guanyis, com han fet al Kosovo, que el van convocar i el van guanyar, perquè si el perds pot ser pitjor el remei que la enfermetat.
Cada cop més, entenc que ha de ser en Joan Puigcercós, i en Joan Ridao els que duguin amb mà ferma el partit cap a la majoria!! ja que el grup d'ERC-Futur, fan una política semblant a la del PP (no en ideologia, pero sí en les formes) negant lo evident, i tirant la merda a la resta, intentant dividir el partit com han fet boicotejant l'acte central de Campanya de Gentd'esquerra, i alhora demanant la unió i criticant en Puigcercós i en Ridao de sectaris. Penós!
Apa: Salut i República!!
Per l'astronauta que tot just aterri, hi ha 4 candidatures, que ja han estat avalades i presentades doncs formalment. Podeu trobar l'escrit que vaig publicar aquí fa un temps.
La meva impressió, és que actualment la força d'Esquerra Independentista (Renyer i Uriel) està sota mínims, en les diferents enquestes i actes, són sempre la força minoritària, i el més provable i profitós per tothom sería que s'integressin a la candidatura d'en Puigcercós, ja que al final les idees són les mateixes, només divergeixen en el pacte d'Entesa que EI el vol renegociar.
Pel que fa al grup d'en Carretero i Carandell (Reagrupament.Cat) és una incògnita saber quanta força tenen, ja que sovint les enquestes (d'internet) venen bombardejades de vots de R.Cat i evidentment perden tot el sentit.. en tot cas a la Conferència Nacional va passar exactament el mateix, ningú sabia quants eren, alguns deien que no eren més d'un 5%, d'altres que potser arribaven al 40% i al final es va veure que eren el 20%.
En quant al grup ERC Futur d'en Benach i en Niubò, ja partien com a clara competència de Gentd'esquerra, el que mai m'hagués imaginat és les males arts d'aquest grup. Si us fixeu centren tot el seu projecte en un referèndum d'autodeterminació pel 2014. Estratègia per desviar l'atenció del munt de ficades de pota que han fet, "Perpinyà" i la decisió sobre l'Estatut, són les més importants, però francament n'estic fart de patir cada cop que veig el president del meu partit a la televisió. Perquè cada dos per tres, diu alguna de grossa.
Aquest grup, que ha estat el que fins ara duia les regnes del partit, s'ha demostrat que viuen en una atmosfera de no saber el que volen, ni com ho volen, d'improvització constant, que han aconseguit deslluir el nom del partit, i desengrescar el catalanisme d'esquerres.
En tot això el que més mal em fa, és veure com en el seu projecte, parlen de: seriositat, rigor, eficàcia, responsabilitat, renovació, discurs creïble... quan han sigut ells als que fins ara s'ha demostrat que els manca tot això que ara proposen. Així com un discurs, centrat en un referèndum al 2014, que l'únic que aconseguirà serà desilusionar encara més la ciutadania, ja que potser al 2014 només som un 30% o un 40% els catalans pro-independència. Cal construir una majoria i quan la tinguis convocar el referèndum, això pot ser el 2012, el 2018 o el 2025, el cas és que quan el convoquis, el guanyis, com han fet al Kosovo, que el van convocar i el van guanyar, perquè si el perds pot ser pitjor el remei que la enfermetat.
Cada cop més, entenc que ha de ser en Joan Puigcercós, i en Joan Ridao els que duguin amb mà ferma el partit cap a la majoria!! ja que el grup d'ERC-Futur, fan una política semblant a la del PP (no en ideologia, pero sí en les formes) negant lo evident, i tirant la merda a la resta, intentant dividir el partit com han fet boicotejant l'acte central de Campanya de Gentd'esquerra, i alhora demanant la unió i criticant en Puigcercós i en Ridao de sectaris. Penós!
Apa: Salut i República!!
jueves, 15 de mayo de 2008
A Tercera?
Tants diners, tantes esperances, tanta infraestructura, per un club que no aixeca cap! sembla que l'ascens a segona no va ser més que una il·lusió passatgera. Cal que el futbol a la nostra ciutat tingui encara aquest privilegi de ser l'esport mimat?? perquè l'hoquei ho és, però almenys dóna resultats!!
domingo, 11 de mayo de 2008
Rètols i Ortografia
Aquest matí intens partit d'Handbol on hem guanyat el derbi a l'OAR Gràcia de Sabadell per 36 - 20, i hem aconseguit així la segona plaça del grup que dóna accés a la fase d'Ascens com a cap de serie, tenint doncs a tocar l'ascens de categoria.
Al migdia en tornar a casa, els pares es declaraven en vaga pel que fa a les feines domèstiques, i com que jo tampoc em veia amb cor de fer cap menjar mínimament decent, hem decidit que tot i la crisi econòmica avui tocava sortir a dinar a algun lloc, al final entre restaurants tancats, llocs de difícil aparcament i una cosa i l'altre.. hem acabat per anar a un centre comercial del centre de Terrassa, on hi ha un local de restauració de menjars diguem-ne ràpids però de la terra, és a dir, bocates de butifarres, llom, pernil ibèric i una infinitat més de varietats i plats francament bons i abundants!!
Després de dinar tranquil·lament degut a que coincidia la hora amb la carrera de Fórmula 1.. m'he parat a mirar els rètols i la decoració de la sala del restaurant, quan de sobte m'ha entrat un calfred en veure un rètol que posava: "champinyons amb all i julivert". Per poc no se'm talla la digestió, no m'ho podia creure una "Ch" i una "ny" en una mateixa paraula, seran coses de la cohesió social?? jejej més aviat trobo una gran deixadesa, per part del rotulista i del restaurador.
En tot cas i quan ja m'estava recuperant del mal tràngol, he vist a la meva dreta, un altre rètol on
estava escrit: "llarguisimes bagets" PAM!! regalet per aquell que hagi passat de 2on d'ESO... això que ja un pel "mosca" m'he començat a llegir tots els rètols, amb una certa ràbia i dolgut, perquè aquell local porta com a poc 3 anys en marxa i penso en el munt de persones que hem anat a dinar o a sopar algun cop i ens ha passat per alt uns errors tan flagrants!!
Estava pensant si prendre mesures i mòbil en mà, fer un parell o tres de fotografies per enviar-les a algun lloc per denunciar-ho... quan llegeixo en un lloc "Pebrots del Padrò" i comentant-ho amb els pares no acabàvem de decidir si era o no correcte "Padrò", tot i que pintava bastant negre (a casa parlem castellà, pertant no ens és una tasca fàcil la de corretgir faltes d'ortografia catalana) en això que continuo llegint quan veig escrit en un altre lloc "Pebrots del Padró" i dic! ondia!! mira quin paio més llest!! posa Padrò en un lloc i Padró en un altre... "fifty-fifty".
Arribats a aquest punt, ja m'he vist amb la obligació social de treure el mòbil i fer fotografies d'aquets rètols, malauradament per la llum i per la senzillesa de la càmera del mòbil moltes no es llegeixen, però les que he penjat aquí són les que millors es veuen...
Francament increïble. Algú sap on podria denunciar-ho? Diari? Radio? Televisió?
Gràcies pel vostre temps!
Al migdia en tornar a casa, els pares es declaraven en vaga pel que fa a les feines domèstiques, i com que jo tampoc em veia amb cor de fer cap menjar mínimament decent, hem decidit que tot i la crisi econòmica avui tocava sortir a dinar a algun lloc, al final entre restaurants tancats, llocs de difícil aparcament i una cosa i l'altre.. hem acabat per anar a un centre comercial del centre de Terrassa, on hi ha un local de restauració de menjars diguem-ne ràpids però de la terra, és a dir, bocates de butifarres, llom, pernil ibèric i una infinitat més de varietats i plats francament bons i abundants!!
Després de dinar tranquil·lament degut a que coincidia la hora amb la carrera de Fórmula 1.. m'he parat a mirar els rètols i la decoració de la sala del restaurant, quan de sobte m'ha entrat un calfred en veure un rètol que posava: "champinyons amb all i julivert". Per poc no se'm talla la digestió, no m'ho podia creure una "Ch" i una "ny" en una mateixa paraula, seran coses de la cohesió social?? jejej més aviat trobo una gran deixadesa, per part del rotulista i del restaurador.
En tot cas i quan ja m'estava recuperant del mal tràngol, he vist a la meva dreta, un altre rètol on
estava escrit: "llarguisimes bagets" PAM!! regalet per aquell que hagi passat de 2on d'ESO... això que ja un pel "mosca" m'he començat a llegir tots els rètols, amb una certa ràbia i dolgut, perquè aquell local porta com a poc 3 anys en marxa i penso en el munt de persones que hem anat a dinar o a sopar algun cop i ens ha passat per alt uns errors tan flagrants!!Estava pensant si prendre mesures i mòbil en mà, fer un parell o tres de fotografies per enviar-les a algun lloc per denunciar-ho... quan llegeixo en un lloc "Pebrots del Padrò" i comentant-ho amb els pares no acabàvem de decidir si era o no correcte "Padrò", tot i que pintava bastant negre (a casa parlem castellà, pertant no ens és una tasca fàcil la de corretgir faltes d'ortografia catalana) en això que continuo llegint quan veig escrit en un altre lloc "Pebrots del Padró" i dic! ondia!! mira quin paio més llest!! posa Padrò en un lloc i Padró en un altre... "fifty-fifty".
Arribats a aquest punt, ja m'he vist amb la obligació social de treure el mòbil i fer fotografies d'aquets rètols, malauradament per la llum i per la senzillesa de la càmera del mòbil moltes no es llegeixen, però les que he penjat aquí són les que millors es veuen...
Francament increïble. Algú sap on podria denunciar-ho? Diari? Radio? Televisió?
Gràcies pel vostre temps!
miércoles, 7 de mayo de 2008
sábado, 3 de mayo de 2008
Montserrat
Ja no m'empasso el discurs religiós, però no cal creure per sentir.
Avui mentre arribava a la montanya sagrada, m'he trobat com si tornès al niu, com anar al punt d'on tot va sorgir. Catalunya viu i creix sense perdre de vista allà on rau el pou del saber, el pou de la música, el pou de les emocions, potser per ser del Vallès tinc aquestes sensacions d'anar a un lloc especial...
Penseu que aquesta muntanya d'extranya silueta, per on al vespre els ja muribunds rajos del Sol, busquen esmunyir-se d'entre els pilars que fonamenten el dia a dia vallesà, són sovint objectiu de mirades en busca d'un lloc on recolzar-se i aparcar ni que sigui per uns segons els problemes, la rutina o simplement gaudir de l'espectacle que cada dia ens brinda la mare Montserrat.
Coincidint amb el "bicentenario" afegeixo, que allò que els espanyols, van necessitar revoltes, i morts "per la pàtria" aquí, Montserrat i un timbaler ens ho van estalviar!
A tall d'anècdota, els espanyols ho deuen tenir ven present, i el Quartell militar col·lindant amb la UPC-Nord recorda el timbaler!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)