Quatre grans estius (PVI)

Ahir vaig tenir la meva primera entrevista de feina a una empresa multinacional terrassenca, molt lligada al món de l'enginyeria i la investigació en el món de les ciències de la salut (Telstar).

I una hora després de l'entrevista em van enviar un correu electrònic per dir-me que m'havien escollit per treballar aquest estiu amb ells.

La oportunitat és immillorable, poder treballar en una empresa important del món de l'enginyeria que s'adapta a les meves necessitats. No cal dir que l'alegria és enorme!

Això implica haver de renunciar a la feina d'informador forestal del Pla de Vigilància contra Incendis que durant 4 estius he estat fent sempre a la ruta 118 - Terrassa / Matadepera.

Enrere queden 4 magnífics estius on he après moltíssim! he conegut la meva ciutat i la veïna Matadepera com no la coneixia, he après a posar en valor el tresor que ens envolta a mirar més enllà dels edificis de la ciutat.

Són moltes les coses que en aquests dies d'estiu pujat a un tot terreny blanc han passat, moltes les experiències, les sensacions i les persones que he conegut, totes elles han contribuït a que el meu record d'aquests 4 anys sigui encara més meravellós.

En especial i en primer terme no puc sinó agrair als més propers, la seva feina, el seu bon tracte i la seva agradable companyia, de tots n'he après, de tots en guardo un grandíssim record. En Toni Amén el meu company de ruta durant tot aquest temps, en Joan Beltran de la ruta 111 i en Pere Amat de la 116-112, i també amb molt de carinyo tot i que amb menys temps l'Uri Lao, en Natxo Oñatibia i en Jordi Sanvicens de la 119 i l'Aitor de la 115. A més dels grans companys, en Jordi Costa com a enginyer en cap del Vallès Occidental no puc sinó agrair-li totes les gestions i la paciència. Així com l'eficiència (inusual al nostre Ajuntament) de la Protecció Civil de Terrassa: Mª Vicenta Villar i Mª Antònia amb qui el tracte ha estat excel·lent.

Els Voluntaris Forestals de Terrassa (ADF) agrupació a la que des que vaig conèixer en formo part, han estat sense cap mena de dubte una peça clau de tot aquest temps. Crec que són les persones amb qui més he rigut (i no és conya). Les tardes de dissabte i de diumenge sempre han acabat encara que per poca estona al Pi de Can Gonteres. Arribar amb el tot terreny allà, baixar i riure fins l'hora de plegar. Genial!

El Bombers de Terrassa que durant els primers anys desplaçaven una unitat a l'Obac també han estat importants tot i no treballar tant estretament com amb els altres hi va haver uns dies de gran sintonia.

Recordo passar-m'hi algunes grises d'aquelles que intenta ploure però no pot i xerrar sobre temes bastant profunds amb els qui jo pensava que eren simples membres d'un cos on es prima la força a el cap i on els meus prejudicis van quedar totalment soterrats. Tenim uns grandíssims Bombers, amb una capacitat crítica i un coneixement de l'entorn i de la vida política que tan de bo compartissin altres cosos de seguretat de la Generalitat. El fet més divertit va ser compartir una paella el dia que ells celebraven canvi de torn i nosaltres justament fèiem ruta conjunta, va ser segurament el millor dinar de tot l'estiu.

Els Agents Rurals (o com tothom anomena: "los forestales" xD) que són simplement l'èlit del món forestal, tenir plaça als Agents Rurals és més difícil que treballar a la NASA i tot i les breus estones que he compartit amb ells (sovint després d'un incendi) he après molt sobre com detectar les causes d'un foc i sense èxit m'han explicat més d'un cop part de la normativa de caça de la que sincerament he estat incapaç d'entendre.

Els vigilants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac han estat uns grans companys sempre per la zona de Matadepera, amb els que he compartit moltes tardes al camí de Puig Codina, intercanviant informació, l'Albert i l'Elies han estat dos grans companys així com molts d'altres que a breus estones he compartit algun moment tot parlant i coneixent la realitat de cada lloc, un record també pels camises verdes!

D'entre aquests una figura curiosa va ser el primer guaita que hi va haver a l'Obac, el pobre es va passar quasi un mes amb una cadira i un para sol al mig de la muntanya fins que no li van posar la caseta.

Descobrir que el company de la 115, andalús de Còrdova, i un dia parlant-ne li vaig preguntar de quin poble era i va resultar ser d'un poblet "El Ochavillo del Rio" curiosament el poble d'on eren els meus avis materns.... #flipa

A més de tots aquests companys i companyes amb qui més temps he compartit, n'hi ha hagut una pila de gent amb qui potser només uns minuts hem comentat la jugada, entre ciclistes, excursionistes, gent passejant, esportistes, gent gran que caminava pel bosc i que cansat de no parlar amb ningú en tot el dia aprofitava per xerrar una estona, de fet recordo dues persones en especial. La primera un senyor de Les Pedritxes a qui havien operat feia poc del cor, ja que havia patit un infart i passejava sovint, no recordo de que vam parlar, però em va colpir, tenia molta energia aquell home.

D'altra banda recordo també una parella que anava bastant perduda i no sabien cap a un anar, els vaig fer de "guia turístic" i en dir-los que podrien anar al Gurugú em va explicar la història del Turó del Gurugú! Genial!!

Els Pagesos han estat també uns personatges bastant divertits, sobretot el de Can Font, amb qui vaig compartir algunes tardes i vaig veure per primer cop una ovella parint. També recordo el de la Masia Ègara i el que pastura pel Bon Aire.

La Ràdio era la única companyia que sovint teníem i hi ha històries (que no es poden explicar) molt divertides! però els millors moments sempre van ser amb I-207 on fire! i evidentment el bon rollo amb els diferents operadors del Control Vallès.

Hi ha moltes coses a explicar, la vida a la muntanya, la relació amor-odi amb animals, insectes i plantes... els moments d'angoixa per trobar-te perdut, la gent del Llac Petit, les excursions dalt d'alguns turons, pujar amb cotxe a El Pujol, les empanades dalt d'algun turó a l'hora de plegar, els més de 10 llibres que m'he llegit en aquest temps (El Alquimista, Guerra i Pau, Articulos de Larra, l'Home de Sant Petersburg, El economista camuflado, Iacobus, Todo bajo el Cielo, entre d'altres..) les onades de calor a 45º amb vent sec de l'oest, la boira intensa, la pluja torrencial, els gelats al Gurugú, la marinada a la tarda...

... i la música! els discos del Toni no només no s'assemblaven en res als que jo duia, sinó que la gran majoria d'ells ni els coneixia o no havia tingut la oportunitat d'escoltar, de manera que cada disc que posava era una experiència nova i alguns d'ells molt gratificants.

Per acabar recordo un dia boig de Sant Joan on crec que vaig establir un rècord, vaig veure 8 columnes de fum en un sol dia! (una columna per hora! xD). Els que més em coneixen sabran que el PVI té molts efectes secundaris, però un d'ells és la obsessió per les columnes de fum.

N'hi ha tantes de coses que han canviat o que he après amb aquesta feina... crec que la trobaré molt a faltar. Però tot té el seu moment, ara toca treballar en un altre àmbit on em sigui possible començar a construir una carrera professional.

Tots aquests records, cançons, moments, racons, no queden pas a l'oblit ni al passat, sinó que tots ells esdevenen des d'avui la base del meu futur, tots i cadascun dels camins que vaig recórrer són des d'avui més vius que mai! me'ls estimo més des del moment que sé que no es tornaran a repetir de la mateixa forma.

Acabo el PVI de la millor manera, amb un record immillorable de tot aquest temps, de totes les persones amb les que he compartit aquest temps, de totes les experiències viscudes i amb un futur millor. Què més puc demanar en els temps que corren?

La Terrassa Industrial

Vapor Gran

 Alçant la vista per la finestra de l'habitació es veuen arreu vestigis industrials del segle passat, on la ciutat es coneixia com la "Terrassa Industrial" o la "ciutat de les xemeneies" una ciutat pionera de la indústria catalana que exportava al mercat espanyol i a l'internacional tot lo relacionat amb el tèxtil, des de roba a tints passant per peces de maquinaria, serveis, etc. Aquesta era aleshores una ciutat productiva i també cal dir-ho, molt més bruta, emboirada i sorollosa, però com diu la gent gran de la ciutat "el soroll dels telers era sinònim de treball".

Avui dia el silenci productiu a la ciutat és absolut, amb el boom immobiliari Terrassa es convertí en "la ciutat de les grues" i la construcció tirava a terra la majoria dels antics vapors i magatzems, mantenint això sí, la xemeneia, per recordar on hi havia hagut un vapor. Ara aquestes xemeneies envoltades de pisos són l'exemple clar del que ha passat, hem construït pisos buits sobre les fàbriques que temps enrere havien col·locat aquesta ciutat en la punta de llança de la economia catalana i espanyola.

Xemeneia del Vapor Gran

Ara tenim a la ciutat les millors voreres del món, els millors camps de gespa artificial que es poden tenir, tenim els edificis històrics arreglats i reconstruïts, tenim una riera que n'hem fet un parc. Si ens parem a pensar en tots els diners que hi hem abocat són xifres realment desorbitades i sí! ara ja està fet i sí! és realment agradable tenir les esglésies de Sant Pere i el castell Cartoixa arreglat, sobretot pensant en l'agònica època que ens espera viure i en el temps que passarà fins poder tornar a invertir un sol € en aquestes parets.

Tot això crec que és un caldo de cultiu idoni perquè tard o d'hora algú trobi el mercat que faci girar de nou la maquinaria catalana, la indústria serà la que ens traurà de la crisi i no les especulacions immobiliàries o financeres. Tota economia que no es toca tard o d'hora cau, perd valor, confiança i s'arruïna, és el material el que ara i sempre ha sigut la base de qualsevol economia i és això el que cal potenciar. Cal un canvi de xip, recuperar els valors que les generacions precedents s'han encarregat d'oblidar, allò de la feina ben feta, de l'estalvi, la precaució, la responsabilitat, el compromís. Penso que poc ens poden ensenyar les "generacions del núvol" sinó que els referents els hem d'agafar dels nostres avis, d'aquells petits tallers que poc a poc creixien i es convertien en fàbriques, en la botiga que a base de feina i hores aconseguia ser rendible, en l'empresari que invertia els diners en noves fàbriques que creaven una riquesa local.

La globalització és un fet i no dic que no hi haguem de jugar, però per aixecar el cap en cal tenir una base i aquí cito a Larra que ho explica d'una forma realment clara:

"Hasta ahora, una masa que no es ciertamente la más numerosa, quiere marchar a la par de las más adelantadas de los países más civilizados; pero esta masa que marcha de esta manera no ha seguido los mismos pasos que sus maestros; sin robustez, sin aliento suficiente para poder seguir la marcha rápida de los países civilizados, se detiene jadeando, y se atrasa continuamente; da de cuando en cuando una carrera para igualarse de nuevo, caminando a brincos como haría quien saltase con los pies trabados, y semejante a un mal taquígrafo que, no pudiendo seguir la viva voz, deja en el papel inmensas lagunas, y no alcanza ni escribe nunca más que la última palabra. Esta masa, que se llama despreocupada en nuestro país, no es, pues, más que el eco, la última palabra de Francia no más. (...) los resultados de esta despreocupación superficial de querer tomar simplemente los efectos sin acordarse de que es preciso empezar por las causas; de intentar, en fin, subir la escalera a tramos: subámosla tranquilos, escalon por escalón, si queremos llegar arriba. <<¡Que otros van a llegar antes!>> nos gritarán. ¿Qué mucho, les responderemos, si también echaron a andar antes? Dejadlos que lleguen; nosotros llegaremos después, pero llegaremos. Mas si nos rompemos en el salto la cabeza, ¿qué recurso nos quedará?"

Ens en sortirem! penso que ens tocarà viure una època on amb molt esforç i molta feina, aconseguirem aixecar-nos!


Imatges del blog www.passatindustrial.blogspot.com

El Picnic Jazz com el Jove

El diumenge del Picnic Jazz és sense dubte un dels millors dies de l'any, com ho són també els dies de Jove de Festa Major.

Avui passejant per Vallparadís pensava en les diferències entre un festival i l'altre i a part de l'estil de música i de l'edat de la gent que s'hi mou, poques diferències hi ha, les paradetes estan a un costat i a l'altre, l'alcohol corre enllaunat arreu on miris i a la que voltes creues cortines de fum d'olors "característiques".

Foto del perfil de twitter @novajazzcava

La gran diferència però són els diners que el Picnic Jazz mou, evidentment guanyats per la qualitat i els patrocinis que té, però sobretot també pel suport que l'Ajuntament i la ciutat en general dóna a aquest festival. Poso la mà al foc que més d'un regidor i fins i tot l'Alcalde arreu on va parla bé del Festival de Jazz i anima fins i tot a empreses, caixes i bancs a donar-hi suport! (com fem tots els terrassencs).*

El Jove no té aquest suport del consistori, per tant aguanta amb la força de les entitats que l'organitzen, un pressupost de 0€ i molts pals a les rodes. Això sí el Jove té com el Picnic Jazz el suport popular que no falla mai a la cita, però que sovint també, és crític i en comparar amb altres ciutats troba pobre el Jove... no hi ha cap dubte que si l'oferta és pobre, el públic ho és en consonància.

Sempre m'agrada recordar l'any que ERC va entrar a govern i va exigir un pressupost digne pel Jove! aquell any Obrint Pas i Dr. Calypso a més d'una pila de grups novells van aixecar l'ànim de la joventut terrassenca, l'ambient era boníssim, gent d'arreu del país a Terrassa gaudint de la festa! per molts aquell va ser un Jove MEMORABLE!!.

Foto: Eduard Anguita

De manera que quan arribi festa major, i les plomes afilades de polítics i opinadors de la ciutat es preparin per fer diana sobre el "jove tu també pots..", els convido a aixecar el cap un moment, reflexionar i recordar que a finals de Març segurament passejaven pel parc de Vallparadís creuant-se personatges com l'ex-alcalde Royes, l'actual Alcalde, regidors de tots els colors polítics i evidentment amb tota la societat civil terrassenca i trobant durant el dia amics, coneguts i saludats que gaudien com tots d'un magnific dia de sol, asseguts a la gespa, cervesa en mà.*

A principis de Juliol per festa major molts joves (i no tant joves) estarem fent exactament el mateix, amb menys pressupost però amb les mateixes ganes de festa i de passar-nos-ho bé. Respectem-lo també.


Eduard González
Portaveu de les JERC del Vallès Occidental

Fabrizio de André

Fabrizio de André és un cantautor italià, que no coneixia fins que un dia de casualitat a l'Spotify, passant d'un grup a un altre hi vaig caure, em va agradar principalment la veu potent i tranquil·la amb la que canta, però sobretot l'estil d'algunes cançons més "folk" que segurament són adaptacions de cançons tradicionals o noves invencions que respiren a cançó popular.

Així vaig descobrir algunes de les cançons que us enllaço a continuació. Val la pena que escolteu la lletra crec que si sabeu un pel d'Italià en podeu entendre el contingut, sinó busqueu la lletra i si no ja us l'explicaré un dia. En general són cançons on es diu allò que públicament no es podia dir de cap altra forma.

23F un nou cop d'Estat!

Vídeo resum del debat al Congrés dels Diputats, avui dia 23 de Febrer de 2012...

Nous horitzons!

El Gener, pels que som estudiants de la UPC és l'hora de passar comptes per la feina feta des del setembre. Aquest cop tenia ni més ni menys que 6 assignatures entre les de 5è, 6è i 7è quadrimestre a més de TOI que forma part de la especialització d'organització industrial. Amb algunes assignatures tant dures com Termotècnia que gràcies al gran Rode tot va anar rodat.

Més enllà de les assignatures en qüestió, aquest gener era especial, perquè podia complir l'objectiu que feia un any i mig enrere em vaig marcar: Al Gener del 2012, tancar el primer cicle (és a dir, haver aprovat tot 3er curs). I per sort ha estat així i encara millor perquè ja n'he aprovat una de 4rt!! totes les assignatures aprovades culminant una millora continuada del rendiment d'estudis.

Ara un cop complert l'objectiu pel Gener del 2012 cal establir nous horitzons, nous objectius a complir.

El nou objectiu doncs és acabar totes les assignatures troncals i obligatòries abans del Juny del 2013. Any i mig vista que doni un cert marge per si en suspenc alguna i si compleixo a bon ritme podria tenir al Juny del 2013 la carrera pràcticament enllestida, faltarien potser algunes assignatures de la especialització, el projecte final de carrera i potser algunes assignatures de lliure elecció!

L'objectiu però no és només el fet acadèmic, sinó també el professional ja que crec necessari sortir de la universitat no només amb un expedient acadèmic, sinó també amb una certa experiència professional. Així que com a objectiu paral·lel hi ha el de repartir currículums arreu, amb empreses ben seleccionades, amb bon potencial de creixement, especials per algun motiu, sigui per la innovació, pel marketing, pel lideratge. Posats a buscar, escollirem la cerca on cregui que més em pugui aportar. També perquè no és el mateix treballar a "ferros del vallès" un simple taller que tallen i preparen comandes de ferro i acer que a una empresa com S&P (Soler i Palau) amb més de 60 anys d'historia, puntera en investigació de mètodes de ventilació, cotitza a borsa i és una de les millors industries catalanes. Evidentment el nom és diferent.

Agrairé recomanacions d'empreses que conegueu i que penseu que poden buscar un universitari que no sap fer res :-). Gràcies per endavant!


(serveixi aquest tema per aixecar el nivell musical del blog que va decaure greument a l'últim post xD)

El Consell de Joves de Terrassa, una realitat

El passat 15 de Febrer es constituïa el Consell de Joves de Terrassa.

És curiós perquè la història d'aquest Consell comença i acaba amb la mateixa persona i de la mateixa forma! de festa, i és per això que al personatge en qüestió li diuen Festi ;-)!

Tot va començar a una de les Escoles de Formació de les JERC del Vallès, on en Festi va fer-nos una xerrada per explicar-nos què eren i com funcionaven els consells locals.
Jo per aquells temps era portaveu de les JERC de Terrassa, feia poc que ho era i tenia moltes ganes de fer moltes coses, aquesta sabia que era molt gran, molt difícil i que el camí seria molt llarg.
Aquella Escola regional la recordo especialment perquè va ser la primera a la que vaig anar i perquè ens ho vam passar molt i molt bé i en Festi va donar la talla del seu nom i es va desfasar a la festa nocturna! xD

A tot això i entre molta de la feina que teníem per fer a les JERC, vaig contactar amb el CNJC i vaig trobar-me amb la Helena (alliberada del consell nacional), en vam parlar tot fent un café a la Plaça Vella, em va aportar molta informació i vam seguir treballant.
Hi va haver un primer intent de formació del consell, amb la JNC i algunes entitats més que no va funcionar.
Al poc temps el regidor de Joventut va proposar la creació d'un consell municipal de Joves, al qual les JERC ens vam oposar i ERC hi va votar en contra al Ple Municipal. Ens hi vam oposar bàsicament perquè les grans decisions d'aquell consell sempre haurien de passar pel beneplàcit l'Ajuntament.

Amb aquest Consell municipal vam estar quasi dos anys "funcionant". (Està entre cometes perquè bàsicament eren les reunions que de tota la vida havíem tingut amb la regidoria de joventut, reunions on s'aplicava "l'escolta i calla" on la regidoria explicava tot el que havia fet, i després de dues hores de reunió s'obria el torn de paraules...) simplement que ara al CMJ hi havia més regularitat de reunions (cada 6 mesos) i hi anava "rita". Les JERC però sempre hi vam ser.

Després d'aquest temps, en Víctor Gutiérrez i alguns més es van moure per intentar forçar una votació i passar a ser un Consell autònom. Després d'algunes reunions i molts mails, es va fer una assemblea on es va posposar la votació. El 14 de Desembre, es va fer la segona assemblea al local de Voluntaris de Terrassa, es va exposar el tema i les diferents parts van votar. El recompte va ser d'infart, en primer terme guanyava la opció de seguir essent municipal per 6 a 2, i finalment una espectacular remuntada va capgirar la decisió pel 6 a 8 definitiu. Va ser una gran victòria (pel canto un duru, tot s'ha de dir).

Un cop feta la votació va començar el procés més maco de tots, el grup impulsor, amb membres de totes les forces polítiques, esplais, entitats socials, sindicats, etc. Debats divertits curiosos per la diversitat, per les diferents formes de veure les coses i també agraïts per trobar punts en comú en temes que potser mai t'haguessis imaginat estar d'acord. Tot plegat un procés molt maco, molt agraït.

El passat dimecres 15 de Febrer (2 mesos després d'esdevenir independents) vam constituir el Consell de Joves de Terrassa. Amb més de 20 entitats adherides, d'àmbits molt diferents i amb molt potencial de créixer i de fer grans coses per aquesta ciutat. Evidentment ho vam celebrar com cal, vam fer un sopar i seguidament unes birres a un Karaoke on la cançó del principi en va ser l'himne, en Festi com no podia ser de cap altra manera era amb nosaltres donant-ho tot, celebrant aquesta victòria i tancant el cicle que fa 3 anys o més vam començar.

Personalment he de dir que em sento realment realitzar amb aquest projecte, sobretot perquè moltes de les idees que hem aportat des de les JERC a Terrassa són bones, n'hi ha algune que són realment molt bones, carregadess de raons i d'arguments, però quan aquestes idess venen de les JERC, a l'Ajuntament no atenen a raons sinó a color polític. I això malgrat saber de bon principi que no l'acceptaran, desmotiva.

És per això que en veure realitzat un projecte amb tant potencial com el del Consell de Joves, que personalment hi he treballat molt i me'l crec des del primer moment, és un orgull haver format part del grup impulsor, ser-ne membre fundador, però sobretot sobretot el millor de tot ha estat conèixer i discutir temes de ciutat i de joventut amb altres joves associats de la ciutat, amb un gran bagatge associatiu darrera.

Avui els joves de Terrassa tenen una gran eina que és el CJT, un espai democràtic on totes les entitats i totes les veus seran escoltades, on totes les entitats tindran un paraigües on protegir-se. La unitat fa la força! i no tinc cap dubte que les entitats juvenils de la ciutat seran capaces de fer molta força per millorar la vida dels i les joves de la nostra ciutat i aquest és un dels "live motive" pels quals jo, com tants d'altres vam entrar a les JERC.

Nota: el frikisme musical del post és evidentment, no m'ho tingueu en compte.

Canto a la Libertad - Labordeta

Avui vull recordar en Labordeta, un polític humil, honest i amb principis!
Per mi és tot un exemple a seguir i estic segur que ho és també per tots aquells que fem política perquè volem, perquè creiem que les coses es poden fer d'una altra manera i que nosaltres som capaços de fer-ho millor.
Només hi ha una forma de guanyar-nos la credibilitat de la gent, treballant amb més humilitat que ningú, essent coherents i predicant amb l'exemple de bons ciutadans i l'honradesa i la sinceritat han de ser valors bàsics per qualsevol que vulgui presentar-se davant la ciutadania.
Hem de treballar molt tots aquells que fem política, ja sigui des dels partits, des d'entitats, associacions o institucions, doncs hi ha molta confiança per recuperar.

Aprecieu en vida els polítics que com en Labordeta diuen les coses clares.

Camí de l'Obac

 Deixeu sonar aquesta cançó

Aquest escrit, com veureu va tard, només uns 4 mesos tard, però el tenia en esborranys, l'he retocat una pila de vegades i entre eliminar-lo i publicar-lo he decidit publicar-lo encara que sigui tard.. Són 5 minuts llegiu-lo amb calma i quadrarà amb la música.

El Sol de mitja tarda que il·lumina sense esma d'escalfar es cola entre les branques dels arbres més verds i humits que mai per les pluges de juliol, els matolls a banda i banda del camí freguen la carrosseria del cotxe, alhora que adornen el pas amb les seves flors, les olors de romaní i de farigola que el vent escampa arreu i acaricia les carenes de l'Obac resseguint els seus contorns.

La marxa lenta del cotxe, primera amb poc gas, la millor cançó per aquest paisatge sonant des d'una ràdio perduda entre les ones, mentre el moviment lent però ferm del cotxe et fa botar a plaer de pedres i sotracs, produint un moviment harmoniós amb l'entorn i amb la música..

Ja dalt les Pedritxes, es veu al fons La Casa de l'Obac, les carenes del Guitard, els alts de la Pepa, la Torrota, les cruïlles de camins temptadors de noves aventures, les cireres d'arboç que ja comencen a créixer i madurar. Montserrat al fons de tot mostra la seva inconfusible silueta darrera la calitja pròpia d'una tarda de marinada. A l'altra banda La Mola, salvaguarda com sempre les esquenes del Vallès es mostra imponent, segura i forta.

Un estiu més que s'acaba, les bones sensacions després d'uns mesos de voltar per la natura, la tranquil·litat de parlar amb la gent sense presses, tombar a plaer per camins d'antics traginers i carboners, descobrir nous llocs, recórrer pam a pam piles d'històries potser mai escrites, però que romanen en la memòria d'algú que potser no vol tornar a explicar mai. Espais de memòria col·lectiva, paisatges que formen part de les nostres vides, de la nostra societat i no només pel que veiem sinó pel que ens fan sentir.

Baixar poc després a la Font del troncó, un espai preciós humit i fresc ideal pels dies de més calor, obrir l'aixeta de la font i veure rajar l'aigua gelada i pura d'aquell meravellós indret, envoltat de vegetació fruit de la humitat i de l'aigua. Una parada obligatòria a mig camí de les carenes i la riera de gaià....
 
Ara però s'acaben aquests dies i en comencen d'altres:

Tornen les JERC, l'11 de Setembre, l'activitat frenètica de les Seccions locals, de la comarcal, la regional, actes a dojo arreu del territori que ens porten sempre a fer i donar el millor de nosaltres mateixos, les eleccions espanyoles, el congrés d'ERC, temps, feina i més feina!

També comença la Universitat, assignatures noves (6 sense anar més lluny) la possibilitat de tancar el primer cicle i encarar ja la fase final de la carrera! una oportunitat que no puc perdre, m'hi hauré d'esforçar al màxim i assolir tots aquests objectius que tant temps m'estan costant i que tant desitjo assolir!

Jugar com deu mana a Rugby en aquest nou club que hem creat i que poc a poc es va fent gran, començarem la segona temporada oficial, veurem gent nova que n'aprendrà i els que ja hi érem que ens cal molt per millorar! és però tot un orgull formar part d'aquest projecte que aspira a tot i que funciona tan i tant bé!

Valoració personal dels resultats d'ERC al Vallès Occidental

Fa gairebé un any que sóc Portaveu de les JERC del Vallès Occidental i uns quants que volto per la comarca i en aquest últim anys i alguns mesos hem preparat 3 campanyes electorals (catalanes, municipals i generals).
Després de cada una de les conteses electorals al meu partit es valoren els resultats, se'n parla, es fa autocrítica (sovint massa) però tot plegat va bé per escoltar els diferents punts de vista de les diferents persones però també valorar les diferents realitats de la comarca.
No cal dir que les dues valoracions que a dia d'avui he viscut (la de les generals encara no l'hem feta) han estat dures, 10 diputats perduts a les catalanes i a les municipals la representació a les grans ciutats de la comarca.

La meva hipòtesi és la següent: Allà on la feina local es fa bé, els resultats acompanyen.
Abans de les municipals era una sensació, després de les municipals cada cop ho tenia més clar, i avui després de comparar els resultats de les generals i les municipals puc afirmar que és una certesa.

A la valoració de les eleccions municipals vaig sentir varis motius que explicaven la davallada dels resultats a les zones més poblades, com la nostra comarca. Bàsicament s'escudaven en "La tendència Nacional".

Aquí teniu la comparativa:

	Municipals	%	Generals	%	M>G	G>5%
Badia del Vallès	62	1,24	124	1,88	0	0	0
Barberà del Vallès	467	3,89	516	3,14	0	0	0
Castellar del Vallès	468	4,75	1039	8,65	0	1	1
Castellbisbal	192	3,68	367	6,00	0	1	1
Cerdanyola del Vallès	1486	6,66	1438	4,87	1	0	0
Gallifa	-	-	-
Matadepera	339	9,82	427	8,99	0	1	1
Montcada	726	6,08	658	4,16	1	0	0
Palau solità i Plegamans	296	5,14	362	5,01	0	1	1
Polinyà	173	5,81	117	3,05	1	0	0
Rellinars	195	45,34	65	16,04	1	1	0
Ripollet	349	2,85	512	2,99	0	0	0
Rubí	1734	7,30	1598	4,81	1	0	0
Sabadell	2378	3,18	6262	6,10	0	1	1
Sant Cugat	1474	4,88	3192	7,88	0	1	1
St. Llorenç Savall	556	50,68	173	14,97	1	1	0
St Quirze	1754	23,83	819	8,10	1	1	0
Santa Perpètua	702	7,56	484	4,13	1	0	0
Sentmenat	408	12,77	291	7,25	1	1	0
Terrassa	3169	4,45	5497	5,48	0	1	1
Ullastrell	425	41,59	175	16,57	1	1	0
Vacarisses	273	9,68	243	8,51	1	1	0
Viladecavalls	296	9,13	240	6,10	1	1	0
							0
St Vicenç Horts	2514	22,27	1029	7,75	1	1	0

* A Gallifa ERC no es va presentar a les municipals

Com podeu veure hi ha els resultats electorals d'ERC a cada un dels 23 pobles de la comarca i seguidament 3 columnes amb colors i uns i zeros.

La primera columna de color M>G indica si els resultats electorals a les municipals han estat majors que els de les generals (Verd) o no (Vermell) i en groc hi ha els que pràcticament han igualat.
D'aquesta columna, es pot veure com en general els pobles amb una bona dinàmica municipal a nivell d'ERC, els resultats municipals superen els de les generals, és a dir, que a les eleccions municipals, aconsegueixen vots de persones que en altres situacions voten altres partits, els casos més espectaculars són: Cerdanyola, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze, Santa Perpètua, Sentmenat, Ullastrell, tots ells llocs on és sabut per tota la organització que s'està fent bona feina a nivell local. Per part meva un aplaudiment a totes aquestes seccions locals d'ERC!

La segona columna indica els llocs on amb els resultats de les generals s'ha sobrepassat la barrera del 5%.
Ens apareixen en vermell els llocs on davant un panorama estatal ni un 5% dels ciutadans voten ERC, el que col·loquialment coneixem com els pobles "xungus" (Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada, Polinyà, Ripollet, Rubí i Santa Perpètua) i en Verd aquells on sí que hi ha més d'un 5% de la ciutadania que opta per ERC com a eina per la defensa de Catalunya i de la Justícia Social.

La columna definitiva i la que reparteix les medalles és la tercera.
En blau clar les SL on tot i ser territoris "xungus" aconsegueixen invertir la tendència nacional és a dir que si fos per la tendència nacional no tindrien representació a l'Ajuntament. Per aquesta raó si abans demanava un aplaudiment, ara penso que caldria felicitar efusivament les SL de Cerdanyola del Vallès, Montcada, Polinyà, Rubí i Santa Perpètua, és a dir que aquests companys estan picant pedra molt dura.

La cara dolenta de l'estudi són les caselles en color marró que indica on tenim els "marrons" a ERC de la comarca és a dir, llocs on més d'un 5% de la població dóna suport a ERC en un panorama estatal, però en canvi no ho fa en un panorama municipal: Castellar del Vallès, Castellbisbal, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Ciutats on la tendència nacional els introduiria a l'Ajuntament però no hi són. Per mi els motius són diversos a Castellar, Castellbisbal i Sabadell falten mans, a Sant Cugat del Vallès i Terrassa falta rumb i canvis.


A tot això aquest anàlisi no és més que una comparació de les dades electorals, que he fet en 15 minuts amb l'excel i amb una funció condicional que em dóna uns i zeros. Així doncs cal deixar clar que aquest no és un estudi rigorós, calculat i avalat per res més que per la motivació de veure en dades, reflectides les meves suposicions.

Per últim també podeu veure la comparativa de Sant Vicenç dels Horts d'on n'estic especialment orgullós, de fet dissabte hi vaig ser aprofitant la confluència del congrés de les JERC del Baix Llobregat amb la inauguració d'una perfumeria per part del meu cosí i on parlant amb la família que han viscut sempre a SVH els preguntava per en Junqueras i deien: "quién?... ah! el Uriol!... si bueno a  ver que le dejan hacer!" xD i és que no puc sinó admirar el gran resultat d'ERC allà, perquè no és només un poble que hagi invertit la tendència nacional, sinó que és un poble on la pedra que es pica és extremadament dura i jo que hi he anat molt sovint i que ara hi vaig de tan en tant, us ben asseguro que allà la vida no és fàcil i la gent se'n surt amb la humilitat i la feina.

Jo per reis demanaré una SL com la de SVH.

Bona nit!

Una oportunitat per actuar!

Aquests dies estem veient com "els mercats" i darrere d'ells la Merkel i en Sarkozy estan fent cops d'estats d'una forma molt sutil i segons ells "necessària". El millor de tot és que amb una paraula fan embadalir a mitja Europa: "tecnòcrates" els que s'ho creuen es mereixen un #etfelicitofill.

A mi em produiria una impotència enorme que algú de fora canviés el govern del meu país! Per si algú no se n'ha adonat, n'Artur Mas i la colla del #governdelsmillors no són de la meva estima ni admiració, més aviat tot el contrari. Però davant de tot per mi (i ho hauria de ser per tothom) són el govern del meu país! i en cap cas, un brooker de NY o la presidenta d'Alemanya pot canviar la decisió del poble català! En cas que per un motiu o un altre, la Gene se'ns omplís de "tecnòcrates" sentiria impotència, ràbia i moltes ganes d'actuar! com fos! però per sobre de tot qui dorm a la Generalitat ho decideix el poble i ningú més!!

En aquestes situacions on un govern (espanyol o català) decideix coses com les retallades en sanitat, educació, universitats, recerca, dependència, sento impotència! i som molts els que ahir vam fer vaga a les universitats per denunciar que ens estan fent pagar als futurs llicenciats els plats trencats! i la mala gestió universitària! i malgrat haver fet vaga, avui 18N continuo sentint-me malament, perquè sé que malgrat les aturades cap "dels millors" farà res!

Companyes i companys! el 20N podem actuar! en aquesta democràcia són poques les vegades que ens deixen actuar als ciutadans! no la deixeu de banda! voteu!
Els resultats electorals del 20N poden aturar en part les retallades!! si CiU pateix una davallada considerable posarà el fre en les retallades doncs veurà que tenen un efecte evident sobre els resultats! és necessari i primordial per tots els que lluitem per l'escola, la sanitat i la universitat que CiU a sobre no es vegi recompensada amb un augment dels vots!!

D'altra banda, teniu la oportunitat de votar els partits que més possibilitats tenen de treure diputats a PSOE i PP que són els partits petits us deixo un estudi per trobar quin partit té més fàcil treure diputats als dos grans: http://aritmetica20n.wordpress.com/calculos/

A Barcelona si us hi fixeu ERC només necessitaria uns 5500 vots per treure un diputat més, (tot i que posi que és la segona millor opció, en realitat és la primera, ja que a ICV li en falten 50.000, un error?)
El mateix succeeix a altres províncies:
Girona 13.000 vots!
Lleida 26.000 vots!
Tarragona 36.000 vots!
Al País Valencià ERC ho té molt difícil per treure representació i a les Illes igual.

Podem dir doncs, que al Principat ERC és la opció que més mal pot fer al PSOE-PP-CyU doncs en temes transcendentals o "renovadors" fan pinya en pro de l'status-quo de que no canvii res, doncs a ells ja els hi va bé!

La irrupció d'Amaiur i de ERC al congrés dels diputats, pot ser no només divertida sinó que donarà un bri d'esperança per aquells que no ens conformem amb l'alternança PP-PSOE i el suport incondicional de CyU!

Diumenge teniu la opció de donar un cop a les regles de joc! no us quedeu a casa, podem guanyar, però us necessitem a tots! contra els mercats! contra els lobbies empresarials i per defensar la bona gent dels Països Catalans que podríem ser molt més del que ens deixen ser!

Diumenge voteu ERC!

La realitat

Fa dies que escolto aquesta cançó:



I més enllà de l'excel·lent ritme que La Pegatina imposa en tots els seus temes, m'agrada per com amb un toc d'humor però sobretot de realisme constata el dia a dia que molts vallesans vivim quan pugem a un vagó de la Renfe.

Aquesta realitat que en primer terme se'ns mostra avorrida, monòtona, rutinària és habitual menysprear-la per la quotidianitat de la mateixa, sovint ens agrada més llegir novel·les on passen coses extraordinàries i d'altres de terribles, pel·lícules que ens mostren realitats virtuals, futures o ens recreen escenaris del passat. Expliquen els grans mites grecs i romans, les llegendes de cavallers, etc.
En canvi trobo que plasmar la realitat tal com és en un llibre, en una cançó, en un fotograma és molt més difícil.

Aquesta cançó no és més qua l'excusa per parlar del "realisme" on en literatura Tolstoi és un dels grans exponents d'aquest corrent, sincerament no el trobo apassionant, ni penso que sigui la millor literatura del món... però estic segur que és una de les formes més difícils d'escriure. Perquè fins i tot quan nosaltres expliquem una anècdota, una experiència sempre hi posem la nostra part, els nostres punts de vista, els nostres comentaris, és pràcticament inevitable.
A Guerra i Pau, Tolstoi et fa devorar pagines, on ningú explica ni preveu que passarà.. on cada frase l'una després de l'altra solquen el mar del temps amb la incertesa que a la vida real tenim sobre el futur. Els fets de la novel·la són incomplets, descriu una mirada com els nostres ulls la percebrien, però no la interpreta, descriu un fet com el viuríem: "ràpid" i sense importància... i és després quan te n'adones de la transcendència del moment... a més els fets en sí, són talment normals, tan fàcilment reproduïbles a la vida real que és extremadament fàcil i gairebé impossible no identificar-se.

Aquesta forma de mostrar els missatges, senzills i naturals trobo que és una de les claus del futur polític del país. Alfred Bosch és un exemple perfecte, una persona senzilla, amb missatges senzills, de carrer, que arriben, que transmeten normalitat... penso que la política de les metàfores, quedarà pels entesos, pels amants de la cultura de la història de l'elegància verbal, com qui parla en vers...
Ara hi ha gent al carrer demanant solucions reals i no explicacions metafòriques... ha arribat un moment on un electorat com el d'ERC, majoritàriament lliurepensador, format, obert i capaç, vol ser tractat com a tal. Penso que ha estat un èxit el canvi a ERC, i la proclamació de l'Alfred Bosch com a candidat a les corts espanyoles. Perquè diu les coses com són, com la gent les percep, com tu les diries, com les diria la veïna. i us en deixo una mostra:

#jobosch

El pròxim 20N (eleccions espanyoles) jo ho tinc clar, jo votaré la candidatura d'ERC-CatalunyaSí-Rcat.

Alfred Bosch cap de llista d'ERC per Barcelona



 I en Joan Tardà (numero 2 per Barcelona)

"La resignació és un suïcidi quotidià" Honoré Balzac

Sóc l'únic que se n'ha adonat que el preu del litre de dièsel està a 1,30€/L i que aquest estiu ha arribat a l' 1,38€/L??
Gràfic del Ministeri d'Indústria i Energia:

Aquesta pujada de preu del carburant, des del meu punt de vista, és un dels cops més durs per les famílies dels treballadors i estudiants que utilitzen el vehicle privat diàriament. Per no parlar de les empreses que utilitzin algun tipus de transport per carretera (la enorme majoria). Aquests increments de carburant, ens afecten directament al preu de la totalitat de productes i articles comercials.

Per entendre'ns, que pugi 10 cèntims el litre de benzina afecta a un ciutadà molt més que l'increment del 0.10% de l'Euribor! primer perquè hi ha una bona part de la ciutadania que no té hipoteques i en segon lloc perquè l'increment dels interessos hipotecaris no repercuteix, si més no de forma directa, al preu d'altres productes. Però com que la crisi és "financera" només es parla de la "ràtio de deute" o de "l'Íbex 35". I contra aquests sí que tothom carrega, critiquem, tenim consciencia de que estem pagant més cada mes per la hipoteca o de que les nostres accions valen uns quants cèntims o euros menys.

Per fer un símil, és com preocupar-te pel mal de cap, mentre t'estan amputant una cama.

Un problema, com dic és la manca de percepció de que agafar el cotxe o la moto cada dia ens costa més, però a més d'aquest drama en tenim un altre, que són les actuacions dels governs i la connivència amb el problema. Per exemple davant l'increment del preu del cru "per la crisi a Líbia" en comptes de donar suport moral als rebels libis i invertir en tecnologies alternatives al petroli, fer un pla especial per la compra de cotxes elèctrics (per rebaixar-ne el preu) o estratègies semblants. Espanya i Europa opten per donar suport militar als rebels Libis, enviant una pila d'avions i vaixells a les costes de Líbia a canvi de contractes favorables per la importació de petroli libi des d'Europa.

http://www.defensa.gob.es/gabinete/notasPrensa/2011/10/DGC_111018_regreso_f18.html

En aquesta nota de premsa Chacón es felicita per les quasi 400 sortides de l'aviació espanyola i les 1500h de vol. Una hora de vol de l'Eurofighter costa 43.000€ (segons la viquipèdia) el mateix que el sou d'un Doctor investigador de qualsevol universitat catalana o espanyola (i segur que alguns cobren menys). Això sense tenir en compte el cost inicial de l'avió, el sou i els extres que se li pagaran al pilot per la campanya o el cost dels milers de míssils que l'estat espanyol a tirat a Líbia, el carburant dels vaixells també desplaçats, els aparells malmesos o abatuts, etc. Segurament la despesa total de la campanya a Líbia no l'arribem a saber mai, però el que estic segur és que invertint tots aquests diners en investigació.. en un any o dos, tenim els carrers plens d'utilitaris elèctrics.

La negligència de l'administració ja no és només estratègica. No dic que arribar a la conclusió que val més invertir en tecnologies alternatives sigui una gran reflexió, però crec que queda patent que no és una reflexió del nivell del govern espanyol. El que dic és que la negligència també és de les administracions més petites, com gran part dels Ajuntaments del nostre país, o de la Generalitat. És evident que no depèn d'aquestes la inversió en investigació, però sí que depèn l'estalvi de recursos i és molt corrent veure flotes de cotxes d'administracions públiques desmesuradament "potents" i per tant "consumidors" de benzina.  (no és el cas de Terrassa, tot s'ha de dir)

Un cas bastant estès és l'ús del Nissan Pathfinder un tot terreny molt xulu que sembla estar de moda entre els cossos de seguretat i si ve entenc la necessitat de tot terrenys en Mossos, Bombers, Agents Rurals i Policies locals de pobles de muntanya, algú entén que la Guàrdia Urbana de Barcelona en tingui?

 (foto: d'aquí)

El cost d'un bitxo d'aquests és de 33.500€ segons la plana web de Nissan i tot i que diuen que consumeix poc, tinc seriosos dubtes que consumeixi menys que un utilitari. Barcelona potser és el cas més escandalós d'ús d'aquests tot terrenys, però també ho són molts pobles amb un turonet al terme municipal i ja serveix d'excusa per a tenir-ne un. També comentar que per muntanya no són especialment útils per una tasca com la policia, doncs són grans i difícils de maniobrar.

En resum, quan veieu un Pathfinder de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o dels Mossos d'Esquadra pujant per la Diagonal, podeu baixar del cotxe i aplaudir!

Per acabar comentar que l'enorme despesa que ja suposa el carburant està provocant un descens de l'ús del vehicle privat i la realitat és que moure's cada cop costa més. I malauradament, el transport públic per molt conscienciat que puguem estar o d'acord amb el model, sovint és més car que el transport privat i quasi sempre és més lent.

La llista d'afectats per la pujada del carburant, repeteixo som tots, penseu en tot el que pot afectar, la llista és certament interminable:
Augment del preu de mercaderies, reducció del benefici de productors, disminució del turisme intern i extern, disminució dels negocis del món del motor, dificultat de moure's pel territori per vendre, per visitar clients... i repeteixo! la solució no és fer assemblees a les benzineres, ni conquerir Líbia ni amenaçar la OPEP. Sinó canviar d'energia i potser que ens hi posem aviat!


Salut!

Esport d'elit ≠ Terrassa

Vagi per endavant que jo a me Mare me l'estimo molt, però com tota persona té les seves manies, dèries i amb el pas dels anys algunes qualitats canvien, algunes dèries s'accentuen... bé enfi... l'edat..

El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!

Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!

Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.

I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...

Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!

Qui necessita més pistes? més dades?

Està clar! Navarro demissión!! xDD