lunes, 27 de septiembre de 2010

29-S - Vaga General

El pròxim dimecres hi ha convocada una VAGA GENERAL! i la joventut catalana no pot restar impassible! davant d'una retallada de drets tan desproporcionada com la que el govern de ZP ha dut a terme!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!

Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...

Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).

Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.

així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!

sábado, 18 de septiembre de 2010

Un nou futur per les JERC de Terrassa

El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.

Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.

I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!

El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!

Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD

Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.

Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!

A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!

Molta sort companyes i companys!!

Salut i República!!

jueves, 16 de septiembre de 2010

Istanbul - Turquía

La vella Constantinoble m'ha deixat bocabadat, estic segur que no de la manera que els primers croats van restar després de veure la grandesa i la meravellosetat de la ciutat del Bòsfor. Quan a Europa les ciutats eren plenes de rates, peste i pobresa, sota els dominis dels senyors feudals comptant els habitants de les grans ciutats en milers... Constantinoble ja comptava amb un milió d'habitants!!
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...

D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...

d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.

Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...

crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...