martes, 5 de enero de 2016

Entendre l'Art de l'Escriptura

John Wilkins, any 1641.

Fins a quin punt va semblar estranya aquesta Art de l'Escriptura ja en la seva Invenció primera, ho podem comprendre per aquells Americans descoberts recentment, que se sorprenien de veure que els Homes enraonessin amb els Llibres, i feien un esforç per arribar a creure que el Paper podia parlar. (...)
Hi ha un bell Relat sobre això, que es refereix a un Esclau Indi, el qual, havent estat enviat pel seu Amo amb un Cistell de Figues i una Carta, al llarg del Camí es menjà una gran Part de la seva Càrrega, i la Resta la féu a mans de la Persona a la qual anava adreçada; aquesta, en haver llegit la Carta, no trobà la quantitat de Figues que corresponia a allò que hom hi deia, i aleshores acusà l'Esclau d'haver-se-les menjades, referint-li el que la Carta havia dit contra ell. Però l'Indi (malgrat aquesta Prova) negà ingènuament el fet, i maleí el Paper, com a Testimoni fals i mentider.

Tot seguit, en ser enviat de nou amb una Càrrega igual, i amb una Carta que expressava el Nombre exacte de Figues que havien de fer cap al Destinatari, ell, de nou, segons la seva Pràctica precedent, en devorà una gran part al llarg del seu Camí. Però abans de tocar-les (a fi d'evitar qualsevol possible Acusació) agafà la Carta i l'amagà sota d'una gran Pedra; així es tranquil·litzà pensant que, si Ella no el veia menjar-se les Figues, no en podria informar mai; però, quan aquesta vegada va ser acusat encara més fortament que la primera, confessà la Culpa, tot admirant la Divinitat del Paper, i en el futur prometé fer amb la més gran Fidelitat tot Encàrrec. (3a ed., Londres, Nicholson, 1707, pp.3-4).

Introducció del llibre Els límits de la interpretació - Umberto Eco, Ediciones Destino, 1991.

*es mantenen les majúscules originaries del llibre.