jueves, 10 de marzo de 2011
sábado, 12 de febrero de 2011
Sant Petersburg, cruïlla amb Egipte i Passeig de Gràcia
Aquests dies he estat a Sant Petersburg, la Venècia del Bàltic. Una ciutat molt gran amb prop de 4milions d'habitants i amb un estil molt europeu de no ser pel fred extrem i les continues nevades.
Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.
El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.
Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.
Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.
He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.
Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.
Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.
El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.
Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.
Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.
He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.
Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.
viernes, 11 de febrero de 2011
viernes, 21 de enero de 2011
Adeu Quadrimestre de tardor
Per fi s'ha acabat el quadrimestre de tardor!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)
Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
jueves, 13 de enero de 2011
Aznar torna...
Tremolem! l'Aznar és des de fa uns dies assessor d'Endesa i trobo que l'Aleix Saló ho ha retrat d'una forma boníssima. L'evolució d'aquest noi és impressionant! m'encanta!
lunes, 3 de enero de 2011
La solució de l'il·lús
Pels qui del poeta Pere Quart, només coneixen les "corrandes d'exili" amb el mític vers:
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!
Joan Oliver - Pere Quart
miércoles, 8 de diciembre de 2010
Milgram, Zimbardo, Asch
Un petit tast del que fem a "Economia de l'Empresa" assignatura que el nom i el temari no tenen res a veure! xD realment treballem comportament individual i organitzatiu.
Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:
MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)
STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.
ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...
Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...
Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..
Salut!
Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:
MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)
STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.
ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...
Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...
Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..
Salut!
domingo, 28 de noviembre de 2010
Hem de ser la veu del poble!
Després de la nit electoral, i és una reflexió que he madurat durant aquests últims 7 anys...
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
viernes, 26 de noviembre de 2010
miércoles, 24 de noviembre de 2010
Un Pas endavant!! JERC Vallès
El vídeo de les JERC del Vallès per la campanya de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.
lunes, 1 de noviembre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
lunes, 27 de septiembre de 2010
29-S - Vaga General
El pròxim dimecres hi ha convocada una VAGA GENERAL! i la joventut catalana no pot restar impassible! davant d'una retallada de drets tan desproporcionada com la que el govern de ZP ha dut a terme!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!
Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...
Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).
Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.
així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!
Davant d'aquestes retallades el pròxim dimecres Catalunya s'aturarà per donar pas a una jornada reivindicativa i alertar a les autoritats que malgrat tot el poder sempre recau al poble! i si el poble no accepta unes retallades de l'estil! no hi ha retallades!!
Penso que la gestió de la crisi dels socialistes, ha estat tan penosa i tan controlada per la dreta i els lobbys de poder espanyols! (en Botín trucant al ZP perquè formalitzessin les retallades, en Duran i Lleida fent-se estimar entre bancaris, polítics del PP, cercles d'economia, fent les delícies dels liberals i conservadors de la política espanyola.) D'aquests lobbys en surt el Plan E pensat exclusivament per salvar els mobles a constructors i a les grans empreses (ACS, FCC, Ferrovial, etc..) i per si fos poc els diners de l'estat es donen a cabassos als bancs i caixes de l'estat... mentre les petites i mitjanes empreses catalanes es veien ofegades per la tancada de crèdit! empreses viables que per un impagament d'un client es veuen amb un forat de 10.000€ incapasos de gestionar-ho, sense capacitat de maniobra i abocats directament al tancament...
Quin favor a fet en Duran i Lleida a les Pimes catalanes?? que potser s'ha facilitat el crèdit a les pimes?? o només ajudem als grans constructors i banquers... (als que mitjançant en Millet, finançaven després a CiU i li regalen corbates com les Koplovitz).
Contra tot això, jo també faré vaga! i també perquè penso que uns Països Catalans lliures, poden dur una llibertat de moviments al govern català per ajudar les Pimes i la industria catalana ofegada pel tancament de l'aixeta del crèdit i la manca d'ajuts.
així que dimecres 29 de Setembre, VAGA GENERAL!!
sábado, 18 de septiembre de 2010
Un nou futur per les JERC de Terrassa
El passat 15 de Setembre vaig deixar de ser oficialment Portaveu de les JERC de Terrassa.
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
Personalment vaig agafar aquest càrrec amb una mica de por, sense saber massa què i com hauria de fer les coses. Però amb el temps penso que vam agafar un bon ritme i la gent el seguia.
Aquesta experiència, la de ser el portaveu de l'organització juvenil més important de Terrassa, no només ha estat un orgull, sinó que també ha estat una motivació. M'ho he passat en gran, preparant campanyes amb els companys i companyes de les JERC, les tardes pensant el lema, el disseny, per on encartellaríem, organitzant paradetes, accions, pancartes, etc.
I encara millor quan mitjançant la premsa local veiem i analitzàvem els resultats de les nostres campanyes! Tot el tema de la Biblioteca central, les cartes al director, les reaccions de l'Alcalde a la desesperada, obrint una sala on estudiar de 21h a 1 de la nit! perquè el citava directament, els comentaris i reunions amb alguns regidors i tinents d'alcaldes.
La campanya de l'Skatepark!! amb l'èxit d'haver-nos guanyat un pressupost de 360.000€ aprovat pel Ple de l'Ajuntament després de quedar en segon lloc a la consulta ciutadana!! Tota una campanya conjunta amb el món de l'Skate, que m'ha agradat molt i m'ha donat la possibilitat de conèixer molt bona gent i que a més van treballar de valent!
El Jove Tu També Pots... els grans dies del jovent de Terrassa! on la festa inunda el Torrent de les Bruixes i les JERC hi som presents! però no sense haver patit les nits fins les 6 del matí, llevar-se a les 16h per anar a comprar, fer més beguda i de nou una altra nit! una experiència de treball en equip divertida i molt agradable de fer entre aquests grans camarades!
Les reunions de joventut a la casa Baumann on l'antiga regidora de joventut navegava un cop i un altre sobre un mar que desconeixia per complet, i on m'hi recreava preguntant i deixant-la en evidencia! De la mateixa forma va passar amb el Consell Municipal de Joventut on el nou "superregidor" de joventut semblava tenir la bareta màgica per arreglar els problemes de la joventut terrassenca... i vam fer venir en Pere Aragonès a fer una roda de premsa i recordar-li quatre coses a la joventut socialista, ERC li va votar en contra el reglament del Consell Municipal, ICV va quedar en evidencia donant-li suport i l'Alcalde un cop més tirant-se dels cabells perquè "no vol problemes" xDD
Tot plegat i qui digui que la política és un avorriment i és una merda, és perquè no ha estat a les JERC, perquè no ha fet mai res! i perquè segurament només veu els talls de 10 segons que posen a la tele... Que vagi un dia a un ple municipal i vegi els galifardeus que diuen gestionar bé la ciutat! potser que li vindrien més ganes d'organitzar-se i lluitar contra "l'status-quo" que viu Terrassa.
Segurament i com em va dir un bon amic, la política local és la que més omple a una persona, treballar pel seu poble, pels seus veïns, per la seva gent... penso que té tota la raó. Però tampoc cal ser egoistes i val la pena que aquest nou grup de persones que formaran la nova direcció de les JERC de Terrassa també ho gaudeixin!
A més i permeteu que m'hi recreei, però és que són uns cracks! porten una pila d'anys treballant ja per la organització, sempre al peu del canó donant un cop de mà quan ho hem necessitat. A més de la bona voluntat, són gent intel·ligent universitaris en bona part... enfi.. que si nosaltres hem donat canya i li hem provocat malsons a algun responsable de l'administració local... que vagin comprant ginseng perquè aquesta gent els provocarà insomni!!
Molta sort companyes i companys!!
Salut i República!!
jueves, 16 de septiembre de 2010
Istanbul - Turquía
La vella Constantinoble m'ha deixat bocabadat, estic segur que no de la manera que els primers croats van restar després de veure la grandesa i la meravellosetat de la ciutat del Bòsfor. Quan a Europa les ciutats eren plenes de rates, peste i pobresa, sota els dominis dels senyors feudals comptant els habitants de les grans ciutats en milers... Constantinoble ja comptava amb un milió d'habitants!!
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...
D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...
d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.
Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...
crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...
I això m'ha fet pensar en com sovint és d'arrogant la història europea... sembla que fòssim sempre el centre del món, on tot passava aquí, on tot ho descobríem aquí... i algú es pot pensar que entre el 476 (caiguda de Roma) al 1492 (Descobriment d'Amèrica) el món es va parar!! s'equivocaría de bon tros. A l'altre costat del mediterrani, les ciutats romanes encara mantenien l'explendor, Constantinopla esdevenia el centre del món i capital de l'Imperi Bizantí per més de 8 segles! El món àrab s'expandia des d'Arabia Saudí per tot el Mediterrani i es va fer també amb bizanci.. els astròlegs, enginyers, arquitectes i pensadors àrabs feien arribar a tot el món les idees, els enginys i les teories... tenien amb ells la sabiduria dels antics grecs i romans, així com les influències de la Xina, del món Persa... Com ens agrada mirar sempre el mapa amb el mediterrani al mig... malauradament és un punt de vista esbiaixat del que passava al món...
D'aquest viatge em quedo amb l'humiltat! més enllà de les curiositats, anècdotes i situacions viscudes a Turquia em quedo amb un nou punt de vista de la situació... em quedo amb que una ampolla d'aigua de litre i mig costa 33 cèntims! em quedo amb que la gent es monta els seus petits negocis com poden, sense luxe, amb la intenció de donar un bon servei... em quedo amb el benzinaire que després de posar-te benzina et renta el vidre del cotxe i no s'espera una propina, em quedo amb l'elegància d'unes sabates velles i ben cuidades.
Turquía potser fa l'aire de la Catalunya franquista, no pobresa però sí senzillesa, sense necessitats de luxes i d'aparentar...
Per quina raó un nou negoci ha de semblar el més luxòs, ben dissenyat i modern del món? quina necessitat tenim de que un perruquer tingui un seient d'última generació?? Per què? no hi ha gent treballant al carrer?? que potser és ser pobre dedicar-se a enllustrar sabates?? que potser som tots massa senyors? Quina necessitat tenim de dur entre les mans l'últim iPhone? l'última gran novetat...
d'anècdotes us n'explicaré una:
8 treballadors tenia un càmping on hi vam parar un parell de nits, un només sabia anglès i era monitor d'escapades amb quad... la resta feien de cuiners, de manteniment, de servei de neteja, etc.. el càmping no era res de l'altre món... vivien dels turistes idiotes disposats a pagar una morterada per fer un volt en quad o a cavall... la senzillesa que aquesta gent demostrava ens va deixar parats, eren gent normal sense arrogàncies, molt servicial, ens van ajudar en tot moment, sense tan sols entendre'ns... i a la nit, amb l'ajuda d'un "digestiu" estil anís comentaven la jugada, i els sentíem fins ven entrada la nit, riure un cop i un altre. No sabeu quina enveja que em feien, com m'agradaria viure sense necessitat de luxes, i en canvi amb la bona companyia d'un grup de persones que treballen plegades perquè aquell càmping funciones.
Penso que el boom immobiliari ha fet perdre algo molt català com era el treball! avui no està de moda treballar i fer les coses ben fetes, amb afecte cap a tasca a realitzar... avui t'ha de tocar la loteria, fer el "pelotazo" especulant amb pisos, concursar a GH i que et toqui una morterada, sortir a una revista ensenyant el pits i fer-te famosa, o tenir un fill amb un torero... o fotre senzillament un "braguetazo" amb algú multimilionari i que després en divorciar-te et deixi una fortuna.... em fa simplement fàstic... i malauradament crec que la crisi no serà prou profunda com per acabar amb els egos de segons qui...
crec que hem d'aprendre algo més dels nostres avis a part de la història mal explicada... doncs al s.XX a part de les Guerres Civils i mundials, Turquia feia una revolució francesa! feien fora els sultans, trencaven l'imperi Otomà i fundaren una nació turca democràtica, moderna i laica!! i qui en parla? qui fa pel·lícules sobre Turquia? val més parlar dels jueus... que són els que posen la pasta...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)