Avui l'executiva d'ERC ha dimitit en bloc! Un acte que els honora, així com després del 28N no van saber què fer, aquest cop no els ha tremolat el pols i han decidit el que per mi és la millor sol·lució, fer un pas enrere i tornar a començar.
Jo fa 5 anys que milito a ERC i a les JERC (poc després del referèndum de l'Estatut) i des d'aleshores les nits electorals han anat de mal en pitjor. Em sap molt greu que els companys de les JERC que entren no puguin veure el Telenotícies i emocionar-se tot sentint parlar els dirigents d'ERC. He explicat més d'un cop que jo vaig decidir el meu partit a partir d'un debat sobre l'estat de la nació, estava amb febre a casa i me'l vaig menjar tot sencer! i cap a última hora del vespre vaig sentir dues intervencions que simplement em van fer aixecar del sofà, una va ser la Utxue Barkos de Nafarroa Bai, una autèntica màquina d'oposició! i l'altre va ser Joan Puigcercós quan era l'únic diputat al Congrés dels Diputats, una intervenció excel·lent, encara recordo aquell moment com quasi se'm saltaven les llàgrimes, sentint al Congrés dels Diputats el que qualsevol ciutadà català hagués dit!
Poc després treien 8 diputats al Congrés, 23 diputats al Parlament de Catalunya, tombavem el Govern de la Generalitat i en Pasqual Maragall passava a ser nou President de la Generalitat, en Carod-Rovira n'era Conseller en Cap i pocs dies després venia a Terrassa a fer un míting, amb dos amics de tota la vida, el vam anar a veure i aquell Casino (avui l'Abacus) ple de gom a gom cridant consignes a favor de la independència, els segadors amb una pila de gent... jo tenia 15 o 16 anys i era el primer míting al que anava... simplement vaig flipar!!! no només per l'ambient sinó també per les paraules de'n Carod incloent als fills de la immigració i fent-los partícips del projecte nacional!
Pocs dies després se li va exigir la dimissió arran de l'afer de Perpinyà, em va saber molt greu!, després de tota la negociació de l'Estatut es va arribar finalment al referèndum, guirigall per decidir el sentit del vot, finalment va ser que no (gran decisió defensada per les JERC-Vallès i que el temps ens ha donat la raó). Després de perdre el referèndum, expulsar els consellers de govern, jo vaig fer els 18 anys i vaig començar a militar a ERC i a les JERC. Poc després es feien eleccions catalanes, ERC perdia dos diputats, i a partir d'aquí tot un cicle, de perdre regidors, diputats a madrid, diputats al parlament i ara a Terrassa fins i tot la presència i el Grup Municipal.
Personalment, penso que l'Isaac Albert és un grandíssim candidat d'ERC, de fet, segurament és el millor candidat dels que es presentava, teníem el millor programa electoral i pràcticament l'únic amb idees, ambicions i projecte! gran feina del Negre. Per no parlar de la gran campanya, no només d'ERC, sinó també d les JERC ja que a cada cantonada hi havia un cartell, una estelada o una pancarta. Però no hem sortit! i és culpa nostra.
Jo opto per aprofundir molt més el discurs republicà del nostre partit, tenim milers de persones als carrers acampats, demanant a crits eixos principals del republicanisme! demanen més democràcia, participació directa, control sobre la corrupció, independència del poder judicial, dació de les hipoteques!! tots els que estan en el món de la política, saben que ERC tot això ho defensa i que som un partit laic, que defensa la justícia com a òrgan bàsic de regulació de l'estat, que demanem governs nets i transparents, que fem política perquè ens agrada, perquè és la única eina que tenim el poble!! i que una decisió del poble en referèndum és intocable!! i llavors?? Llavors perquè juguem a embrutar-nos les mans amb els socialistes que juguen a tapar-ho tot i a mantenir quotes de poder i llocs de feina pels afiliats?? perquè juguem amb ex-comunistes dogmàtics?! Perquè ens debatem si donem suport a la dreta catalana hereva de la lliga regionalista? o a l'esquerra espanyola o pseudocatalanista??
Espero que els pròxims dies esdevinguin una reflexió interna en tots els òrgans del partit i aconseguim crear una nova ERC amb capacitat de mobilització, d'il·lusionar i de guanyar! com ho fan els companys de molts pobles i viles de Catalunya, on malgrat tot han sabut mantenir o fins i tot ampliar la seva representació als Ajuntaments, com són els futurs alcaldes de Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Alella, Ullastrell, Rellinars, Sant Llorenç Savall, són alcaldes als qui els tocarà fer una bona feina als seus pobles i ciutats però també i sobretot seran vitals pel canvi del nostre partit.
Estic convençut que els companys de les JERC que han entrat en aquests temps tan negres, veuran vespres d'emoció i que serà llavors quan recordin dies com avui, perquè quan t'has trobat amb l'amarga derrota, pots degustar el dolç sabor de la victòria!!
Tornarem a Lluitar, Tornarem a Sofrir, Tornarem a Vèncer!!! VISCA LA TERRA!!
lunes, 23 de mayo de 2011
viernes, 25 de marzo de 2011
I finalment arribarà diumenge i jauré allà on el sol il·lumini sobre la catifa verda on en bona companyia gaudiré dels vents de Sant Llorenç, del so del jazz i del ressonar de les campanes de Sant Pere...
La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.
Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.
I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.
I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.
La guerra haurà acabat! i tornarem a segar camps i a tallar cadenes un dia i un altre, fins que el nostre poble esdevingui lliure, ni cremarem camps, ni sortirem corrent, ni donarem el plaer als nostres enemics de veure'ns caure! Són ja 80 anys que aquesta organització lluita i treballa i el camí no és mai fàcil, però s'ha de saber triar i no podem caure en el parany d'intentar anar sempre per prats de floretes... cal sovint treure la pala i fer camí allà on no n'hi ha... o canviar de camí si ens hem equivocat.
Com ja vaig dir a l'inici de tot, treballarem per convèncer a tothom que cal renovar-nos! que hem de ser l'avantguarda de les organitzacions polítiques juvenils d'Europa! i ho podem ser! cal però que canviem, que ens replantegem tot de dalt a baix, mantenim allò que suma i ens desfem d'allò que resta.
I els precedents són clars! a Terrassa una ciutat gran, però socialment difícil per l'esquerra independentista del país, som la secció local de les JERC més gran de tots els països catalans. Això es deu bàsicament a l'esforç, la constància dels que fa 6 o 7 anys van començar aquest projecte i de tots els que l'hem seguit.. i hem passat de 3 a 40 militants i pujant! fins on? fins on nosaltres volguem, fins on tinguem gent disposada a lluitar a treballar i engrescar el jovent!!
Amb aquesta mateixa idea, el company de militància Carles Caballero es presenta a Portaveu Nacional de les JERC, la màxima responsabilitat nacional lloc des d'on ha de començar el canvi, en Rafael Boada l'acompanyarà en la responsabilitat de la secretaria de finances i serà una peça clau pels dels pròxims anys de les JERC.
I el motiu principal pel qual es presenten i els vam animar a fer-ho, és perquè treballar i lluitar per quelcom que creiem que es pot fer millor, dubto molt que mai ningú ho pugui jutjar en negatiu... es presenten amb la voluntat i l'esforç de voler quelcom millor i el més important, sense res a perdre! Perquè és molt pitjor no voler perdre, que no pas, voler guanyar.
jueves, 10 de marzo de 2011
La normalitat
I de sobte t'aixeques mentre notes com el ritme impulsiu de la musica colpeja un cop i un altre els sentits, incontroladament necessites aixecar-te, moure't encara que no ballis, però és la sensació de no poder romandre quiet veient passar les hores!
Obres la finestra de casa, tot i el fred que rapidament fa tremolar el cos, treus el cap per veure què s'hi cou avui... i atenció! hi ha abundancia de cotxes vermells.. xD quina llei estadística ho controla això? bah! tonteries dels puristes.. el cas és que tot i el fred de la tarda que acompanya el comiat del Sol, es nota ja l'arribada de la primavera, són prop de les 19h i encara hi ha llum, encara hi ha ocells, encara hi ha gent al carrer, encara hi ha vida! i on hi ha pèl hi ha vida no? o era què on hi ha vida hi ha alegria? la segona m'agrada més!
Sigui com sigui s'acosta l'estiu, el sol ja llueix als migdies i s'acosta la oportunitat de passar grans moments a l'exterior, sigui passejant, corrent, controlant les fumeres o jugant! jo sóc dels que m'agrada jugar al carrer, i no és només una moda passada, sinó que fins i tot és il·legal.. fliiipa! com està el món.. mira que no poder jugar a pilota al carrer.. són uns marginats socials els que ho van prohibir..
I tot plegat el segon tremolor et convenç de tancar la finestra! tot i que més enllà del cotxes, els ocells, les cases.. tot continua igual! tot continua, aparentment normal!
Perquè resulta que mig món àrab s'ha aixecat en armes i ha revolucionat la política mundial i també l'economica, resulta que els cotxes passen pel carrer seguint una llei de poisson, que fins i tot la normalitat aparent que ens volen vendre des de CiU podries graficar-la! i que a tot això els nens ja no tindran ordinadors a les escoles! (perdó a les escoles públiques!) i amb aquesta normalitat retallen en sanitat, retallen en pensions, retallen en impostos als rics, retallen no a tot arreu, sinó allà on fa mal a l'estat que garanteix la igualtat dels ciutadans! (o que ho intenta) igualtat que la rigau, en boi-ruiz i n'Homs els hi peta!
I amb aquesta normalitat catalunya canvia dia a dia..! avui el parlament ha discutit fortament sobre autodeterminació! i ahir a un poble perdut del Vallès Occidental, uns joves molt valents han pres les armes de la democràcia per lluitar pel seu poble! per la seva gent! pels seus amics! en definitiva que lluitaran pel seu país! són el goig dels seus pares, són el goig de tot un poble que veurà aviat de què és capaç el jovent independentista organitzat!!
Obres la finestra de casa, tot i el fred que rapidament fa tremolar el cos, treus el cap per veure què s'hi cou avui... i atenció! hi ha abundancia de cotxes vermells.. xD quina llei estadística ho controla això? bah! tonteries dels puristes.. el cas és que tot i el fred de la tarda que acompanya el comiat del Sol, es nota ja l'arribada de la primavera, són prop de les 19h i encara hi ha llum, encara hi ha ocells, encara hi ha gent al carrer, encara hi ha vida! i on hi ha pèl hi ha vida no? o era què on hi ha vida hi ha alegria? la segona m'agrada més!
Sigui com sigui s'acosta l'estiu, el sol ja llueix als migdies i s'acosta la oportunitat de passar grans moments a l'exterior, sigui passejant, corrent, controlant les fumeres o jugant! jo sóc dels que m'agrada jugar al carrer, i no és només una moda passada, sinó que fins i tot és il·legal.. fliiipa! com està el món.. mira que no poder jugar a pilota al carrer.. són uns marginats socials els que ho van prohibir..
I tot plegat el segon tremolor et convenç de tancar la finestra! tot i que més enllà del cotxes, els ocells, les cases.. tot continua igual! tot continua, aparentment normal!
Perquè resulta que mig món àrab s'ha aixecat en armes i ha revolucionat la política mundial i també l'economica, resulta que els cotxes passen pel carrer seguint una llei de poisson, que fins i tot la normalitat aparent que ens volen vendre des de CiU podries graficar-la! i que a tot això els nens ja no tindran ordinadors a les escoles! (perdó a les escoles públiques!) i amb aquesta normalitat retallen en sanitat, retallen en pensions, retallen en impostos als rics, retallen no a tot arreu, sinó allà on fa mal a l'estat que garanteix la igualtat dels ciutadans! (o que ho intenta) igualtat que la rigau, en boi-ruiz i n'Homs els hi peta!
I amb aquesta normalitat catalunya canvia dia a dia..! avui el parlament ha discutit fortament sobre autodeterminació! i ahir a un poble perdut del Vallès Occidental, uns joves molt valents han pres les armes de la democràcia per lluitar pel seu poble! per la seva gent! pels seus amics! en definitiva que lluitaran pel seu país! són el goig dels seus pares, són el goig de tot un poble que veurà aviat de què és capaç el jovent independentista organitzat!!
sábado, 12 de febrero de 2011
Sant Petersburg, cruïlla amb Egipte i Passeig de Gràcia
Aquests dies he estat a Sant Petersburg, la Venècia del Bàltic. Una ciutat molt gran amb prop de 4milions d'habitants i amb un estil molt europeu de no ser pel fred extrem i les continues nevades.
Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.
El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.
Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.
Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.
He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.
Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.
Més enllà de la bellesa del lloc, Sant Petersburg, Petrograd o Leningrad (digueu-li com més us agradi) és una ciutat amb molta història. Curiosament amb poc més de 300 anys de vida, la capital de Rússia fins el 1917 va ser bressol de revoltes populars força sonades.
El moviment Decembrista va ser una revolta de militars liberals en el moment que el tsar Alexandre I, mor l'any 1825, aquests esperaven que el seu germà Constantí (mentalitat liberal) prengués el tro, i en abdicar de forma sospitosa en el seu germà petit Nicolau I, el 26 de desembre pren posessió del tro i escalta la revolta amb prop de 3000 soldats a la plaça avui coneguda com la dels Decembristes. El nou tsar va respondre amb canons i soldats i els líders decembristes van ser empresonats i deportats a Sibèria.
Uns anys després el 1905 una concentració d'obrers i camperols es troben davant el Palau d'Hivern al centre de Sant Petersburg per dur un seguit de reformes davant del tsar Nicolau II, per tal de millorar les condicions dels treballadors. Aquests són rebuts a trets i a una càrrega de cavalleria. El dia se'l coneix com el Diumenge Roig i va donar pas a tot un seguit de vagues a les principals indústries, ferrocarrils d'arreu de Rússia. Finalment aconsegueixen que el tsar crei la Duma (parlament) que a efectes pràctics no va tenir poder.
Això va provocar que finalment el 1917 la revolució bolxevic amb Lenin al capdavant acabés amb la Monarquia Russa i establís les bases de la nova URSS.
He volgut parlar d'aquestes revoltes perquè aquests dies el món Àrab està vivint unes revolucions del tot engrescadores. Primer Tunísia i ara Egipte han acabat amb els seus règims dictatorials que mantenien el país amb el fre de mà.
Revoltes que a excepció d'alguns aldarulls sobretot provocats per la policia i l'exèrcit, no han estat violents! sinó que s'han basat en la perseverança i en aguantar el pols al Govern.
Això ha de fer reflexionar a la societat sempre tranquil·la i acostumada d'occident, de que les coses realment les podem canviar.
El 10-J del 2010 el Passeig de Gràcia va aplegar 1.5milions de persones clamat per una nació (la catalana) i gran part d'aquests, per la Independència de Catalunya! potser l'11-J i el 12-J teníem moltes coses a fer, potser havíem d'anar a veure la tele, a comentar la manifestació i les fotografies pel facebook, a veure què deien a Intereconomia i a les portades de la premsa europea.
Potser si l'11-J i el 12-J i el 13-J haguéssim tornat al Passeig de Gràcia, potser les coses haguessin anat d'una altra manera...
No cal dir que el 10-J va ser una manifestació de les més maques i sonades de Catalunya, però si reunint-nos tanta gent només un dia no hem aconseguit res, potser caldrà canviar les formes de manifestar-nos.
viernes, 11 de febrero de 2011
viernes, 21 de enero de 2011
Adeu Quadrimestre de tardor
Per fi s'ha acabat el quadrimestre de tardor!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)
Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
Mirant enrere ha estat un quadrimestre maco, satisfactori (tot i que encara no tinc notes), d'aquells on realment em fa la sensació d'haver progressat com a estudiant d'enginyeria industrial, però també i sobretot com a persona.
Va començar amb un dia interminable de prop de 23h seguides sense dormir perquè el primer dia de classe tornava d'Istanbul, un viatge preciós! que només tinc ganes de repetir, o si més no passar-m'hi algun dia o altre per allà... malauradament no m'agafa gaire de pas! xD
començava doncs un quadrimestre amb assignatures algo més orientades al que vindria a ser la feina d'enginyer, excepte estadística i medis continus, la resta sí que tenen una certa aplicació, que sempre s'agraeix.
També ha estat el quadri de la meva estimadíssima HP - 50g fins ara prescindible però sé que a partir d'ara serem inseparables! - qui anava a dir que una calculadora podia fer tantes coses! -
Ha sigut el quadrimestre on he deixat de ser Portaveu de les JERC de Terrassa per passar a ser-ho de les JERC del Vallès Occidental.
Hem tingut eleccions al Parlament de Catalunya, amb resultat molt dur per ERC, pro ens n'estem sortint!!
I també i sobretot ha sigut el quadrimestre del Rugby! si bé el vaig començar fa prop d'un any, aquest setembre vam començar la competició federada, patint dures derrotes però cada cop el joc millora i tot plegat sembla que amb molt esforç ens en sortirem!
Un any després del primer entrenament, podrem jugar el primer partit de Rugby del Carboners de Terrassa a la nostra ciutat, de fet serà a Can Jofresa!! que ve a ser casa meva, m'hi he passat tantes hores entre l'atletisme, l'handbol i ara el rugby! quina il·lusió!!
El millor de tot és que ara venen 3 setmanes per descansar, agafar forces i canviar d'aires siberians vinguts a menys (els que tenim aquests dies) i anar a buscar els originals freds siberians de Sant Petersburg. (si la burocràcia russa ens ho permet...)Sort als que encara esteu d'exàmens!!!
Una abraçada!!!!!!!
jueves, 13 de enero de 2011
Aznar torna...
Tremolem! l'Aznar és des de fa uns dies assessor d'Endesa i trobo que l'Aleix Saló ho ha retrat d'una forma boníssima. L'evolució d'aquest noi és impressionant! m'encanta!
lunes, 3 de enero de 2011
La solució de l'il·lús
Pels qui del poeta Pere Quart, només coneixen les "corrandes d'exili" amb el mític vers:
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
"en ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra,
com el Vallès no hi ha res"
Us deixo un altres tast de la seva poesia, ni que sigui per canviar de poema a l'hora de fer referència a aquest poeta vallesà. El poema en sí trobo que explica molt bé, grans mals del país veí... i sobretot encarant el debat sobre la futura consulta de la independència de Catalunya que celebrarem el pròxim 23 de Gener a Terrassa, penso que pot servir per, com a mínim, reflexionar.
LA SOLUCIÓ DE L’IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
-però cadascun a casa!
Joan Oliver - Pere Quart
miércoles, 8 de diciembre de 2010
Milgram, Zimbardo, Asch
Un petit tast del que fem a "Economia de l'Empresa" assignatura que el nom i el temari no tenen res a veure! xD realment treballem comportament individual i organitzatiu.
Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:
MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)
STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.
ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...
Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...
Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..
Salut!
Aquí us deixo tres experiments relacionats amb la matèria:
MILGRAM
Aquest experiment, és molt impactant...
En primer lloc als participants se'ls fa creure que participen en un experiment d'aprenentatge, i com petites descàrregues elèctriques haurien de millorar l'aprenentatge. (wno.. està explica't al vídeo..)
STANFORD ó ZIMBARDO
Hi ha una pel·lícula que parla d'aquest experiment, es diu "El Experimento" i explica un xic novelada la història d'aquest experiment.
El vídeo també està prou ben explica't.
ASCH
Aquest és un experiment molt curiós de com el grup pot afectar en el comportament individual, de fet segurament tots ens hi hem trobat a classe quan veiem una cosa diferent de tothom, i a vegades callem... o a vegades alcem la veu per comentar la diferència i resultar que estàvem equivocats, sigui per por escènica o per conformisme acabem per comportar-nos com ho fa el grup, malgrat que nosaltres mai ho haguéssim fet així...
Conclusió:
Aquests experiments, són casos pràctics que es poden extrapolar i que ens han de fer pensar en com és el comportament individual...
Tots nosaltres som capaços quasi sense adonar-nos d'aplicar una càrrega elèctrica letal a algú perquè un paio amb bata blanca ens diu que ho fem...
També adoptem rols que no ens toquen, però que la situació ens demana que ho fem... estudiants normals d'un campus serien capaços d'enfotre-se'n dels seus mateixos companys, de causar-los malalties i fins i tot trastorns psicològics, pel simple fet que allà has de fer de vigilant i l'altre és el pres...
O com a l'experiment d'Asch, tots ens hem plegat alguna vegada davant el que la majoria o el grup diu...
Tot plegat comportaments que malgrat pensem que nosaltres mai no ho faríem... hi caiem de quatre potes quan es dóna la situació..
Salut!
domingo, 28 de noviembre de 2010
Hem de ser la veu del poble!
Després de la nit electoral, i és una reflexió que he madurat durant aquests últims 7 anys...
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
ERC ha de tornar a ser la veu del poble! no ho hem deixat de ser per molts electors, però el que la gent valorava del nostre partit, és que érem el partit de la gent! els que dèiem el que tothom pensava i ningú deia!!
El partit que amb en Puigcercós a Madrid feia front a una majoria absoluta del PP amb l'Aznar al capdavant! que deia les coses pel seu nom, i que joves com jo i molts altres ens hi veiem reflectits! hem de tornar a ser la veu dels joves! dels inconformistes, dels il·lusionats! hem de tornar a ser el partit que creava simpaties, que queia bé! que feia campanyes de la gent normal! i no és que abans féssim les coses millors... es que fèiem les coses que nosaltres volíem i sabíem fer...
Cal tornar a fer la política d'esquerres, la de casa, la de poder parlar amb el veí i explicar-li sense fer-li un curset avançat de ciència política! en el moment que trigues més de 10 segons a explicar-li a algú una llei impulsada per ERC... has fracasat! i l'exemple el tenim al pròxim parlament.
Esquerra ha fet una grandíssima tasca al govern! hem renovat la Generalitat, l'hem feta més oberta, més transparent! hem desenvolupat deficiències històriques i cròniques de la Generalitat, com la Llei de Comerç, la de Joventut, la llei d'Acollida, la llei d'educació i la pila d'escoles que hi ha avui a Catalunya que fa 7 anys no hi eren... i no ens n'hem d'empenedir! és la feina que un partit d'esquerres com el nostre havia de fer!
A la segona república, després del bon moment de la proclamació de la República, el govern d'Esquerres fa avançar la democràcia espanyola a nivells pioners a europa i al món, Vot Universal per exemple... i malgrat tot, les dretes de Lerroux i companyia guanyen les segones eleccions! i comencen els aldarulls!
Avui tanquem l'hepteni d'esquerres a Catalunya, on semblava que l'independentisme havia d'escampar-se per les butaques del parlament! malauradament ha retrocedit!! i han comprat la opció del concert econòmic de CiU!! però si ens ho currem, d'aquí 4 anys, o CiU opta per l'Independentisme, o ERC es presentarà com una opció clara per plantar cara a Espanya! i per esdevenir una opció d'esquerres catalanes amb aspiracions a tot!
Com en Broggi a l'Ara, segueixo essent optimista i puc dir que dins d'ERC ho he viscut tot, des de lo millor els 8 al Congrés i els 23 al Parlament, a lo pitjor, els 7 anys de matxacada des dels mitjans i el resultat d'avui! Hem tocat fons, només podem guanyar!
Moltes gràcies als 4954 valents i valentes que ens han donat suport a Terrassa! fins i tot en els moments més difícils! vosaltres sí que sou els bons! moltes gràcies!
Companys! bona nit!
Apa: Salut i República!
viernes, 26 de noviembre de 2010
miércoles, 24 de noviembre de 2010
Un Pas endavant!! JERC Vallès
El vídeo de les JERC del Vallès per la campanya de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.
lunes, 1 de noviembre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)