El Gener, pels que som estudiants de la UPC és l'hora de passar comptes per la feina feta des del setembre. Aquest cop tenia ni més ni menys que 6 assignatures entre les de 5è, 6è i 7è quadrimestre a més de TOI que forma part de la especialització d'organització industrial. Amb algunes assignatures tant dures com Termotècnia que gràcies al gran Rode tot va anar rodat.
Més enllà de les assignatures en qüestió, aquest gener era especial, perquè podia complir l'objectiu que feia un any i mig enrere em vaig marcar: Al Gener del 2012, tancar el primer cicle (és a dir, haver aprovat tot 3er curs). I per sort ha estat així i encara millor perquè ja n'he aprovat una de 4rt!! totes les assignatures aprovades culminant una millora continuada del rendiment d'estudis.
Ara un cop complert l'objectiu pel Gener del 2012 cal establir nous horitzons, nous objectius a complir.
El nou objectiu doncs és acabar totes les assignatures troncals i obligatòries abans del Juny del 2013. Any i mig vista que doni un cert marge per si en suspenc alguna i si compleixo a bon ritme podria tenir al Juny del 2013 la carrera pràcticament enllestida, faltarien potser algunes assignatures de la especialització, el projecte final de carrera i potser algunes assignatures de lliure elecció!
L'objectiu però no és només el fet acadèmic, sinó també el professional ja que crec necessari sortir de la universitat no només amb un expedient acadèmic, sinó també amb una certa experiència professional. Així que com a objectiu paral·lel hi ha el de repartir currículums arreu, amb empreses ben seleccionades, amb bon potencial de creixement, especials per algun motiu, sigui per la innovació, pel marketing, pel lideratge. Posats a buscar, escollirem la cerca on cregui que més em pugui aportar. També perquè no és el mateix treballar a "ferros del vallès" un simple taller que tallen i preparen comandes de ferro i acer que a una empresa com S&P (Soler i Palau) amb més de 60 anys d'historia, puntera en investigació de mètodes de ventilació, cotitza a borsa i és una de les millors industries catalanes. Evidentment el nom és diferent.
Agrairé recomanacions d'empreses que conegueu i que penseu que poden buscar un universitari que no sap fer res :-). Gràcies per endavant!
(serveixi aquest tema per aixecar el nivell musical del blog que va decaure greument a l'últim post xD)
domingo, 19 de febrero de 2012
sábado, 18 de febrero de 2012
El Consell de Joves de Terrassa, una realitat
El passat 15 de Febrer es constituïa el Consell de Joves de Terrassa.
És curiós perquè la història d'aquest Consell comença i acaba amb la mateixa persona i de la mateixa forma! de festa, i és per això que al personatge en qüestió li diuen Festi ;-)!
Tot va començar a una de les Escoles de Formació de les JERC del Vallès, on en Festi va fer-nos una xerrada per explicar-nos què eren i com funcionaven els consells locals.
Jo per aquells temps era portaveu de les JERC de Terrassa, feia poc que ho era i tenia moltes ganes de fer moltes coses, aquesta sabia que era molt gran, molt difícil i que el camí seria molt llarg.
Aquella Escola regional la recordo especialment perquè va ser la primera a la que vaig anar i perquè ens ho vam passar molt i molt bé i en Festi va donar la talla del seu nom i es va desfasar a la festa nocturna! xD
A tot això i entre molta de la feina que teníem per fer a les JERC, vaig contactar amb el CNJC i vaig trobar-me amb la Helena (alliberada del consell nacional), en vam parlar tot fent un café a la Plaça Vella, em va aportar molta informació i vam seguir treballant.
Hi va haver un primer intent de formació del consell, amb la JNC i algunes entitats més que no va funcionar.
Al poc temps el regidor de Joventut va proposar la creació d'un consell municipal de Joves, al qual les JERC ens vam oposar i ERC hi va votar en contra al Ple Municipal. Ens hi vam oposar bàsicament perquè les grans decisions d'aquell consell sempre haurien de passar pel beneplàcit l'Ajuntament.
Amb aquest Consell municipal vam estar quasi dos anys "funcionant". (Està entre cometes perquè bàsicament eren les reunions que de tota la vida havíem tingut amb la regidoria de joventut, reunions on s'aplicava "l'escolta i calla" on la regidoria explicava tot el que havia fet, i després de dues hores de reunió s'obria el torn de paraules...) simplement que ara al CMJ hi havia més regularitat de reunions (cada 6 mesos) i hi anava "rita". Les JERC però sempre hi vam ser.
Després d'aquest temps, en Víctor Gutiérrez i alguns més es van moure per intentar forçar una votació i passar a ser un Consell autònom. Després d'algunes reunions i molts mails, es va fer una assemblea on es va posposar la votació. El 14 de Desembre, es va fer la segona assemblea al local de Voluntaris de Terrassa, es va exposar el tema i les diferents parts van votar. El recompte va ser d'infart, en primer terme guanyava la opció de seguir essent municipal per 6 a 2, i finalment una espectacular remuntada va capgirar la decisió pel 6 a 8 definitiu. Va ser una gran victòria (pel canto un duru, tot s'ha de dir).
Un cop feta la votació va començar el procés més maco de tots, el grup impulsor, amb membres de totes les forces polítiques, esplais, entitats socials, sindicats, etc. Debats divertits curiosos per la diversitat, per les diferents formes de veure les coses i també agraïts per trobar punts en comú en temes que potser mai t'haguessis imaginat estar d'acord. Tot plegat un procés molt maco, molt agraït.
El passat dimecres 15 de Febrer (2 mesos després d'esdevenir independents) vam constituir el Consell de Joves de Terrassa. Amb més de 20 entitats adherides, d'àmbits molt diferents i amb molt potencial de créixer i de fer grans coses per aquesta ciutat. Evidentment ho vam celebrar com cal, vam fer un sopar i seguidament unes birres a un Karaoke on la cançó del principi en va ser l'himne, en Festi com no podia ser de cap altra manera era amb nosaltres donant-ho tot, celebrant aquesta victòria i tancant el cicle que fa 3 anys o més vam començar.
Personalment he de dir que em sento realment realitzar amb aquest projecte, sobretot perquè moltes de les idees que hem aportat des de les JERC a Terrassa són bones, n'hi ha algune que són realment molt bones, carregadess de raons i d'arguments, però quan aquestes idess venen de les JERC, a l'Ajuntament no atenen a raons sinó a color polític. I això malgrat saber de bon principi que no l'acceptaran, desmotiva.
És per això que en veure realitzat un projecte amb tant potencial com el del Consell de Joves, que personalment hi he treballat molt i me'l crec des del primer moment, és un orgull haver format part del grup impulsor, ser-ne membre fundador, però sobretot sobretot el millor de tot ha estat conèixer i discutir temes de ciutat i de joventut amb altres joves associats de la ciutat, amb un gran bagatge associatiu darrera.
Avui els joves de Terrassa tenen una gran eina que és el CJT, un espai democràtic on totes les entitats i totes les veus seran escoltades, on totes les entitats tindran un paraigües on protegir-se. La unitat fa la força! i no tinc cap dubte que les entitats juvenils de la ciutat seran capaces de fer molta força per millorar la vida dels i les joves de la nostra ciutat i aquest és un dels "live motive" pels quals jo, com tants d'altres vam entrar a les JERC.
Nota: el frikisme musical del post és evidentment, no m'ho tingueu en compte.
miércoles, 1 de febrero de 2012
Canto a la Libertad - Labordeta
Avui vull recordar en Labordeta, un polític humil, honest i amb principis!
Per mi és tot un exemple a seguir i estic segur que ho és també per tots aquells que fem política perquè volem, perquè creiem que les coses es poden fer d'una altra manera i que nosaltres som capaços de fer-ho millor.
Només hi ha una forma de guanyar-nos la credibilitat de la gent, treballant amb més humilitat que ningú, essent coherents i predicant amb l'exemple de bons ciutadans i l'honradesa i la sinceritat han de ser valors bàsics per qualsevol que vulgui presentar-se davant la ciutadania.
Hem de treballar molt tots aquells que fem política, ja sigui des dels partits, des d'entitats, associacions o institucions, doncs hi ha molta confiança per recuperar.
Aprecieu en vida els polítics que com en Labordeta diuen les coses clares.
viernes, 23 de diciembre de 2011
Camí de l'Obac
Deixeu sonar aquesta cançó
Aquest escrit, com veureu va tard, només uns 4 mesos tard, però el tenia en esborranys, l'he retocat una pila de vegades i entre eliminar-lo i publicar-lo he decidit publicar-lo encara que sigui tard.. Són 5 minuts llegiu-lo amb calma i quadrarà amb la música.
El Sol de mitja tarda que il·lumina sense esma d'escalfar es cola entre les branques dels arbres més verds i humits que mai per les pluges de juliol, els matolls a banda i banda del camí freguen la carrosseria del cotxe, alhora que adornen el pas amb les seves flors, les olors de romaní i de farigola que el vent escampa arreu i acaricia les carenes de l'Obac resseguint els seus contorns.
La marxa lenta del cotxe, primera amb poc gas, la millor cançó per aquest paisatge sonant des d'una ràdio perduda entre les ones, mentre el moviment lent però ferm del cotxe et fa botar a plaer de pedres i sotracs, produint un moviment harmoniós amb l'entorn i amb la música..
Ja dalt les Pedritxes, es veu al fons La Casa de l'Obac, les carenes del Guitard, els alts de la Pepa, la Torrota, les cruïlles de camins temptadors de noves aventures, les cireres d'arboç que ja comencen a créixer i madurar. Montserrat al fons de tot mostra la seva inconfusible silueta darrera la calitja pròpia d'una tarda de marinada. A l'altra banda La Mola, salvaguarda com sempre les esquenes del Vallès es mostra imponent, segura i forta.
Un estiu més que s'acaba, les bones sensacions després d'uns mesos de voltar per la natura, la tranquil·litat de parlar amb la gent sense presses, tombar a plaer per camins d'antics traginers i carboners, descobrir nous llocs, recórrer pam a pam piles d'històries potser mai escrites, però que romanen en la memòria d'algú que potser no vol tornar a explicar mai. Espais de memòria col·lectiva, paisatges que formen part de les nostres vides, de la nostra societat i no només pel que veiem sinó pel que ens fan sentir.
Baixar poc després a la Font del troncó, un espai preciós humit i fresc ideal pels dies de més calor, obrir l'aixeta de la font i veure rajar l'aigua gelada i pura d'aquell meravellós indret, envoltat de vegetació fruit de la humitat i de l'aigua. Una parada obligatòria a mig camí de les carenes i la riera de gaià....
Ara però s'acaben aquests dies i en comencen d'altres:
Tornen les JERC, l'11 de Setembre, l'activitat frenètica de les Seccions locals, de la comarcal, la regional, actes a dojo arreu del territori que ens porten sempre a fer i donar el millor de nosaltres mateixos, les eleccions espanyoles, el congrés d'ERC, temps, feina i més feina!
També comença la Universitat, assignatures noves (6 sense anar més lluny) la possibilitat de tancar el primer cicle i encarar ja la fase final de la carrera! una oportunitat que no puc perdre, m'hi hauré d'esforçar al màxim i assolir tots aquests objectius que tant temps m'estan costant i que tant desitjo assolir!
Jugar com deu mana a Rugby en aquest nou club que hem creat i que poc a poc es va fent gran, començarem la segona temporada oficial, veurem gent nova que n'aprendrà i els que ja hi érem que ens cal molt per millorar! és però tot un orgull formar part d'aquest projecte que aspira a tot i que funciona tan i tant bé!
Aquest escrit, com veureu va tard, només uns 4 mesos tard, però el tenia en esborranys, l'he retocat una pila de vegades i entre eliminar-lo i publicar-lo he decidit publicar-lo encara que sigui tard.. Són 5 minuts llegiu-lo amb calma i quadrarà amb la música.
El Sol de mitja tarda que il·lumina sense esma d'escalfar es cola entre les branques dels arbres més verds i humits que mai per les pluges de juliol, els matolls a banda i banda del camí freguen la carrosseria del cotxe, alhora que adornen el pas amb les seves flors, les olors de romaní i de farigola que el vent escampa arreu i acaricia les carenes de l'Obac resseguint els seus contorns.
La marxa lenta del cotxe, primera amb poc gas, la millor cançó per aquest paisatge sonant des d'una ràdio perduda entre les ones, mentre el moviment lent però ferm del cotxe et fa botar a plaer de pedres i sotracs, produint un moviment harmoniós amb l'entorn i amb la música..
Ja dalt les Pedritxes, es veu al fons La Casa de l'Obac, les carenes del Guitard, els alts de la Pepa, la Torrota, les cruïlles de camins temptadors de noves aventures, les cireres d'arboç que ja comencen a créixer i madurar. Montserrat al fons de tot mostra la seva inconfusible silueta darrera la calitja pròpia d'una tarda de marinada. A l'altra banda La Mola, salvaguarda com sempre les esquenes del Vallès es mostra imponent, segura i forta.Un estiu més que s'acaba, les bones sensacions després d'uns mesos de voltar per la natura, la tranquil·litat de parlar amb la gent sense presses, tombar a plaer per camins d'antics traginers i carboners, descobrir nous llocs, recórrer pam a pam piles d'històries potser mai escrites, però que romanen en la memòria d'algú que potser no vol tornar a explicar mai. Espais de memòria col·lectiva, paisatges que formen part de les nostres vides, de la nostra societat i no només pel que veiem sinó pel que ens fan sentir.
Baixar poc després a la Font del troncó, un espai preciós humit i fresc ideal pels dies de més calor, obrir l'aixeta de la font i veure rajar l'aigua gelada i pura d'aquell meravellós indret, envoltat de vegetació fruit de la humitat i de l'aigua. Una parada obligatòria a mig camí de les carenes i la riera de gaià....
Ara però s'acaben aquests dies i en comencen d'altres:
Tornen les JERC, l'11 de Setembre, l'activitat frenètica de les Seccions locals, de la comarcal, la regional, actes a dojo arreu del territori que ens porten sempre a fer i donar el millor de nosaltres mateixos, les eleccions espanyoles, el congrés d'ERC, temps, feina i més feina!
També comença la Universitat, assignatures noves (6 sense anar més lluny) la possibilitat de tancar el primer cicle i encarar ja la fase final de la carrera! una oportunitat que no puc perdre, m'hi hauré d'esforçar al màxim i assolir tots aquests objectius que tant temps m'estan costant i que tant desitjo assolir!
Jugar com deu mana a Rugby en aquest nou club que hem creat i que poc a poc es va fent gran, començarem la segona temporada oficial, veurem gent nova que n'aprendrà i els que ja hi érem que ens cal molt per millorar! és però tot un orgull formar part d'aquest projecte que aspira a tot i que funciona tan i tant bé!
martes, 29 de noviembre de 2011
Valoració personal dels resultats d'ERC al Vallès Occidental
Fa gairebé un any que sóc Portaveu de les JERC del Vallès Occidental i uns quants que volto per la comarca i en aquest últim anys i alguns mesos hem preparat 3 campanyes electorals (catalanes, municipals i generals).
Després de cada una de les conteses electorals al meu partit es valoren els resultats, se'n parla, es fa autocrítica (sovint massa) però tot plegat va bé per escoltar els diferents punts de vista de les diferents persones però també valorar les diferents realitats de la comarca.
No cal dir que les dues valoracions que a dia d'avui he viscut (la de les generals encara no l'hem feta) han estat dures, 10 diputats perduts a les catalanes i a les municipals la representació a les grans ciutats de la comarca.
La meva hipòtesi és la següent: Allà on la feina local es fa bé, els resultats acompanyen.
Abans de les municipals era una sensació, després de les municipals cada cop ho tenia més clar, i avui després de comparar els resultats de les generals i les municipals puc afirmar que és una certesa.
A la valoració de les eleccions municipals vaig sentir varis motius que explicaven la davallada dels resultats a les zones més poblades, com la nostra comarca. Bàsicament s'escudaven en "La tendència Nacional".
Aquí teniu la comparativa:
* A Gallifa ERC no es va presentar a les municipals
Com podeu veure hi ha els resultats electorals d'ERC a cada un dels 23 pobles de la comarca i seguidament 3 columnes amb colors i uns i zeros.
La primera columna de color M>G indica si els resultats electorals a les municipals han estat majors que els de les generals (Verd) o no (Vermell) i en groc hi ha els que pràcticament han igualat.
D'aquesta columna, es pot veure com en general els pobles amb una bona dinàmica municipal a nivell d'ERC, els resultats municipals superen els de les generals, és a dir, que a les eleccions municipals, aconsegueixen vots de persones que en altres situacions voten altres partits, els casos més espectaculars són: Cerdanyola, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze, Santa Perpètua, Sentmenat, Ullastrell, tots ells llocs on és sabut per tota la organització que s'està fent bona feina a nivell local. Per part meva un aplaudiment a totes aquestes seccions locals d'ERC!
La segona columna indica els llocs on amb els resultats de les generals s'ha sobrepassat la barrera del 5%.
Ens apareixen en vermell els llocs on davant un panorama estatal ni un 5% dels ciutadans voten ERC, el que col·loquialment coneixem com els pobles "xungus" (Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada, Polinyà, Ripollet, Rubí i Santa Perpètua) i en Verd aquells on sí que hi ha més d'un 5% de la ciutadania que opta per ERC com a eina per la defensa de Catalunya i de la Justícia Social.
La columna definitiva i la que reparteix les medalles és la tercera.
En blau clar les SL on tot i ser territoris "xungus" aconsegueixen invertir la tendència nacional és a dir que si fos per la tendència nacional no tindrien representació a l'Ajuntament. Per aquesta raó si abans demanava un aplaudiment, ara penso que caldria felicitar efusivament les SL de Cerdanyola del Vallès, Montcada, Polinyà, Rubí i Santa Perpètua, és a dir que aquests companys estan picant pedra molt dura.
La cara dolenta de l'estudi són les caselles en color marró que indica on tenim els "marrons" a ERC de la comarca és a dir, llocs on més d'un 5% de la població dóna suport a ERC en un panorama estatal, però en canvi no ho fa en un panorama municipal: Castellar del Vallès, Castellbisbal, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Ciutats on la tendència nacional els introduiria a l'Ajuntament però no hi són. Per mi els motius són diversos a Castellar, Castellbisbal i Sabadell falten mans, a Sant Cugat del Vallès i Terrassa falta rumb i canvis.
A tot això aquest anàlisi no és més que una comparació de les dades electorals, que he fet en 15 minuts amb l'excel i amb una funció condicional que em dóna uns i zeros. Així doncs cal deixar clar que aquest no és un estudi rigorós, calculat i avalat per res més que per la motivació de veure en dades, reflectides les meves suposicions.
Per últim també podeu veure la comparativa de Sant Vicenç dels Horts d'on n'estic especialment orgullós, de fet dissabte hi vaig ser aprofitant la confluència del congrés de les JERC del Baix Llobregat amb la inauguració d'una perfumeria per part del meu cosí i on parlant amb la família que han viscut sempre a SVH els preguntava per en Junqueras i deien: "quién?... ah! el Uriol!... si bueno a ver que le dejan hacer!" xD i és que no puc sinó admirar el gran resultat d'ERC allà, perquè no és només un poble que hagi invertit la tendència nacional, sinó que és un poble on la pedra que es pica és extremadament dura i jo que hi he anat molt sovint i que ara hi vaig de tan en tant, us ben asseguro que allà la vida no és fàcil i la gent se'n surt amb la humilitat i la feina.
Jo per reis demanaré una SL com la de SVH.
Bona nit!
Després de cada una de les conteses electorals al meu partit es valoren els resultats, se'n parla, es fa autocrítica (sovint massa) però tot plegat va bé per escoltar els diferents punts de vista de les diferents persones però també valorar les diferents realitats de la comarca.
No cal dir que les dues valoracions que a dia d'avui he viscut (la de les generals encara no l'hem feta) han estat dures, 10 diputats perduts a les catalanes i a les municipals la representació a les grans ciutats de la comarca.
La meva hipòtesi és la següent: Allà on la feina local es fa bé, els resultats acompanyen.
Abans de les municipals era una sensació, després de les municipals cada cop ho tenia més clar, i avui després de comparar els resultats de les generals i les municipals puc afirmar que és una certesa.
A la valoració de les eleccions municipals vaig sentir varis motius que explicaven la davallada dels resultats a les zones més poblades, com la nostra comarca. Bàsicament s'escudaven en "La tendència Nacional".
Aquí teniu la comparativa:
| Municipals | % | Generals | % | M>G | G>5% | ||
| Badia del Vallès | 62 | 1,24 | 124 | 1,88 | 0 | 0 | 0 |
| Barberà del Vallès | 467 | 3,89 | 516 | 3,14 | 0 | 0 | 0 |
| Castellar del Vallès | 468 | 4,75 | 1039 | 8,65 | 0 | 1 | 1 |
| Castellbisbal | 192 | 3,68 | 367 | 6,00 | 0 | 1 | 1 |
| Cerdanyola del Vallès | 1486 | 6,66 | 1438 | 4,87 | 1 | 0 | 0 |
| Gallifa | - | - | - | ||||
| Matadepera | 339 | 9,82 | 427 | 8,99 | 0 | 1 | 1 |
| Montcada | 726 | 6,08 | 658 | 4,16 | 1 | 0 | 0 |
| Palau solità i Plegamans | 296 | 5,14 | 362 | 5,01 | 0 | 1 | 1 |
| Polinyà | 173 | 5,81 | 117 | 3,05 | 1 | 0 | 0 |
| Rellinars | 195 | 45,34 | 65 | 16,04 | 1 | 1 | 0 |
| Ripollet | 349 | 2,85 | 512 | 2,99 | 0 | 0 | 0 |
| Rubí | 1734 | 7,30 | 1598 | 4,81 | 1 | 0 | 0 |
| Sabadell | 2378 | 3,18 | 6262 | 6,10 | 0 | 1 | 1 |
| Sant Cugat | 1474 | 4,88 | 3192 | 7,88 | 0 | 1 | 1 |
| St. Llorenç Savall | 556 | 50,68 | 173 | 14,97 | 1 | 1 | 0 |
| St Quirze | 1754 | 23,83 | 819 | 8,10 | 1 | 1 | 0 |
| Santa Perpètua | 702 | 7,56 | 484 | 4,13 | 1 | 0 | 0 |
| Sentmenat | 408 | 12,77 | 291 | 7,25 | 1 | 1 | 0 |
| Terrassa | 3169 | 4,45 | 5497 | 5,48 | 0 | 1 | 1 |
| Ullastrell | 425 | 41,59 | 175 | 16,57 | 1 | 1 | 0 |
| Vacarisses | 273 | 9,68 | 243 | 8,51 | 1 | 1 | 0 |
| Viladecavalls | 296 | 9,13 | 240 | 6,10 | 1 | 1 | 0 |
| 0 | |||||||
| St Vicenç Horts | 2514 | 22,27 | 1029 | 7,75 | 1 | 1 | 0 |
Com podeu veure hi ha els resultats electorals d'ERC a cada un dels 23 pobles de la comarca i seguidament 3 columnes amb colors i uns i zeros.
La primera columna de color M>G indica si els resultats electorals a les municipals han estat majors que els de les generals (Verd) o no (Vermell) i en groc hi ha els que pràcticament han igualat.
D'aquesta columna, es pot veure com en general els pobles amb una bona dinàmica municipal a nivell d'ERC, els resultats municipals superen els de les generals, és a dir, que a les eleccions municipals, aconsegueixen vots de persones que en altres situacions voten altres partits, els casos més espectaculars són: Cerdanyola, Rellinars, Rubí, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze, Santa Perpètua, Sentmenat, Ullastrell, tots ells llocs on és sabut per tota la organització que s'està fent bona feina a nivell local. Per part meva un aplaudiment a totes aquestes seccions locals d'ERC!
La segona columna indica els llocs on amb els resultats de les generals s'ha sobrepassat la barrera del 5%.
Ens apareixen en vermell els llocs on davant un panorama estatal ni un 5% dels ciutadans voten ERC, el que col·loquialment coneixem com els pobles "xungus" (Badia, Barberà, Cerdanyola, Montcada, Polinyà, Ripollet, Rubí i Santa Perpètua) i en Verd aquells on sí que hi ha més d'un 5% de la ciutadania que opta per ERC com a eina per la defensa de Catalunya i de la Justícia Social.
La columna definitiva i la que reparteix les medalles és la tercera.
En blau clar les SL on tot i ser territoris "xungus" aconsegueixen invertir la tendència nacional és a dir que si fos per la tendència nacional no tindrien representació a l'Ajuntament. Per aquesta raó si abans demanava un aplaudiment, ara penso que caldria felicitar efusivament les SL de Cerdanyola del Vallès, Montcada, Polinyà, Rubí i Santa Perpètua, és a dir que aquests companys estan picant pedra molt dura.
La cara dolenta de l'estudi són les caselles en color marró que indica on tenim els "marrons" a ERC de la comarca és a dir, llocs on més d'un 5% de la població dóna suport a ERC en un panorama estatal, però en canvi no ho fa en un panorama municipal: Castellar del Vallès, Castellbisbal, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.
Ciutats on la tendència nacional els introduiria a l'Ajuntament però no hi són. Per mi els motius són diversos a Castellar, Castellbisbal i Sabadell falten mans, a Sant Cugat del Vallès i Terrassa falta rumb i canvis.
A tot això aquest anàlisi no és més que una comparació de les dades electorals, que he fet en 15 minuts amb l'excel i amb una funció condicional que em dóna uns i zeros. Així doncs cal deixar clar que aquest no és un estudi rigorós, calculat i avalat per res més que per la motivació de veure en dades, reflectides les meves suposicions.
Per últim també podeu veure la comparativa de Sant Vicenç dels Horts d'on n'estic especialment orgullós, de fet dissabte hi vaig ser aprofitant la confluència del congrés de les JERC del Baix Llobregat amb la inauguració d'una perfumeria per part del meu cosí i on parlant amb la família que han viscut sempre a SVH els preguntava per en Junqueras i deien: "quién?... ah! el Uriol!... si bueno a ver que le dejan hacer!" xD i és que no puc sinó admirar el gran resultat d'ERC allà, perquè no és només un poble que hagi invertit la tendència nacional, sinó que és un poble on la pedra que es pica és extremadament dura i jo que hi he anat molt sovint i que ara hi vaig de tan en tant, us ben asseguro que allà la vida no és fàcil i la gent se'n surt amb la humilitat i la feina.
Jo per reis demanaré una SL com la de SVH.
Bona nit!
viernes, 18 de noviembre de 2011
Una oportunitat per actuar!
Aquests dies estem veient com "els mercats" i darrere d'ells la Merkel i en Sarkozy estan fent cops d'estats d'una forma molt sutil i segons ells "necessària". El millor de tot és que amb una paraula fan embadalir a mitja Europa: "tecnòcrates" els que s'ho creuen es mereixen un #etfelicitofill.
A mi em produiria una impotència enorme que algú de fora canviés el govern del meu país! Per si algú no se n'ha adonat, n'Artur Mas i la colla del #governdelsmillors no són de la meva estima ni admiració, més aviat tot el contrari. Però davant de tot per mi (i ho hauria de ser per tothom) són el govern del meu país! i en cap cas, un brooker de NY o la presidenta d'Alemanya pot canviar la decisió del poble català! En cas que per un motiu o un altre, la Gene se'ns omplís de "tecnòcrates" sentiria impotència, ràbia i moltes ganes d'actuar! com fos! però per sobre de tot qui dorm a la Generalitat ho decideix el poble i ningú més!!
En aquestes situacions on un govern (espanyol o català) decideix coses com les retallades en sanitat, educació, universitats, recerca, dependència, sento impotència! i som molts els que ahir vam fer vaga a les universitats per denunciar que ens estan fent pagar als futurs llicenciats els plats trencats! i la mala gestió universitària! i malgrat haver fet vaga, avui 18N continuo sentint-me malament, perquè sé que malgrat les aturades cap "dels millors" farà res!
Companyes i companys! el 20N podem actuar! en aquesta democràcia són poques les vegades que ens deixen actuar als ciutadans! no la deixeu de banda! voteu!
Els resultats electorals del 20N poden aturar en part les retallades!! si CiU pateix una davallada considerable posarà el fre en les retallades doncs veurà que tenen un efecte evident sobre els resultats! és necessari i primordial per tots els que lluitem per l'escola, la sanitat i la universitat que CiU a sobre no es vegi recompensada amb un augment dels vots!!
D'altra banda, teniu la oportunitat de votar els partits que més possibilitats tenen de treure diputats a PSOE i PP que són els partits petits us deixo un estudi per trobar quin partit té més fàcil treure diputats als dos grans: http://aritmetica20n.wordpress.com/calculos/
A Barcelona si us hi fixeu ERC només necessitaria uns 5500 vots per treure un diputat més, (tot i que posi que és la segona millor opció, en realitat és la primera, ja que a ICV li en falten 50.000, un error?)
El mateix succeeix a altres províncies:
Girona 13.000 vots!
Lleida 26.000 vots!
Tarragona 36.000 vots!
Al País Valencià ERC ho té molt difícil per treure representació i a les Illes igual.
Podem dir doncs, que al Principat ERC és la opció que més mal pot fer al PSOE-PP-CyU doncs en temes transcendentals o "renovadors" fan pinya en pro de l'status-quo de que no canvii res, doncs a ells ja els hi va bé!
La irrupció d'Amaiur i de ERC al congrés dels diputats, pot ser no només divertida sinó que donarà un bri d'esperança per aquells que no ens conformem amb l'alternança PP-PSOE i el suport incondicional de CyU!
Diumenge teniu la opció de donar un cop a les regles de joc! no us quedeu a casa, podem guanyar, però us necessitem a tots! contra els mercats! contra els lobbies empresarials i per defensar la bona gent dels Països Catalans que podríem ser molt més del que ens deixen ser!
Diumenge voteu ERC!
A mi em produiria una impotència enorme que algú de fora canviés el govern del meu país! Per si algú no se n'ha adonat, n'Artur Mas i la colla del #governdelsmillors no són de la meva estima ni admiració, més aviat tot el contrari. Però davant de tot per mi (i ho hauria de ser per tothom) són el govern del meu país! i en cap cas, un brooker de NY o la presidenta d'Alemanya pot canviar la decisió del poble català! En cas que per un motiu o un altre, la Gene se'ns omplís de "tecnòcrates" sentiria impotència, ràbia i moltes ganes d'actuar! com fos! però per sobre de tot qui dorm a la Generalitat ho decideix el poble i ningú més!!
En aquestes situacions on un govern (espanyol o català) decideix coses com les retallades en sanitat, educació, universitats, recerca, dependència, sento impotència! i som molts els que ahir vam fer vaga a les universitats per denunciar que ens estan fent pagar als futurs llicenciats els plats trencats! i la mala gestió universitària! i malgrat haver fet vaga, avui 18N continuo sentint-me malament, perquè sé que malgrat les aturades cap "dels millors" farà res!
Companyes i companys! el 20N podem actuar! en aquesta democràcia són poques les vegades que ens deixen actuar als ciutadans! no la deixeu de banda! voteu!Els resultats electorals del 20N poden aturar en part les retallades!! si CiU pateix una davallada considerable posarà el fre en les retallades doncs veurà que tenen un efecte evident sobre els resultats! és necessari i primordial per tots els que lluitem per l'escola, la sanitat i la universitat que CiU a sobre no es vegi recompensada amb un augment dels vots!!
D'altra banda, teniu la oportunitat de votar els partits que més possibilitats tenen de treure diputats a PSOE i PP que són els partits petits us deixo un estudi per trobar quin partit té més fàcil treure diputats als dos grans: http://aritmetica20n.wordpress.com/calculos/
A Barcelona si us hi fixeu ERC només necessitaria uns 5500 vots per treure un diputat més, (tot i que posi que és la segona millor opció, en realitat és la primera, ja que a ICV li en falten 50.000, un error?)
El mateix succeeix a altres províncies:
Girona 13.000 vots!
Lleida 26.000 vots!
Tarragona 36.000 vots!
Al País Valencià ERC ho té molt difícil per treure representació i a les Illes igual.
Podem dir doncs, que al Principat ERC és la opció que més mal pot fer al PSOE-PP-CyU doncs en temes transcendentals o "renovadors" fan pinya en pro de l'status-quo de que no canvii res, doncs a ells ja els hi va bé!La irrupció d'Amaiur i de ERC al congrés dels diputats, pot ser no només divertida sinó que donarà un bri d'esperança per aquells que no ens conformem amb l'alternança PP-PSOE i el suport incondicional de CyU!
Diumenge teniu la opció de donar un cop a les regles de joc! no us quedeu a casa, podem guanyar, però us necessitem a tots! contra els mercats! contra els lobbies empresarials i per defensar la bona gent dels Països Catalans que podríem ser molt més del que ens deixen ser!
Diumenge voteu ERC!
miércoles, 16 de noviembre de 2011
La realitat
Fa dies que escolto aquesta cançó:
I més enllà de l'excel·lent ritme que La Pegatina imposa en tots els seus temes, m'agrada per com amb un toc d'humor però sobretot de realisme constata el dia a dia que molts vallesans vivim quan pugem a un vagó de la Renfe.
Aquesta realitat que en primer terme se'ns mostra avorrida, monòtona, rutinària és habitual menysprear-la per la quotidianitat de la mateixa, sovint ens agrada més llegir novel·les on passen coses extraordinàries i d'altres de terribles, pel·lícules que ens mostren realitats virtuals, futures o ens recreen escenaris del passat. Expliquen els grans mites grecs i romans, les llegendes de cavallers, etc.
En canvi trobo que plasmar la realitat tal com és en un llibre, en una cançó, en un fotograma és molt més difícil.
Aquesta cançó no és més qua l'excusa per parlar del "realisme" on en literatura Tolstoi és un dels grans exponents d'aquest corrent, sincerament no el trobo apassionant, ni penso que sigui la millor literatura del món... però estic segur que és una de les formes més difícils d'escriure. Perquè fins i tot quan nosaltres expliquem una anècdota, una experiència sempre hi posem la nostra part, els nostres punts de vista, els nostres comentaris, és pràcticament inevitable.
A Guerra i Pau, Tolstoi et fa devorar pagines, on ningú explica ni preveu que passarà.. on cada frase l'una després de l'altra solquen el mar del temps amb la incertesa que a la vida real tenim sobre el futur. Els fets de la novel·la són incomplets, descriu una mirada com els nostres ulls la percebrien, però no la interpreta, descriu un fet com el viuríem: "ràpid" i sense importància... i és després quan te n'adones de la transcendència del moment... a més els fets en sí, són talment normals, tan fàcilment reproduïbles a la vida real que és extremadament fàcil i gairebé impossible no identificar-se.
Aquesta forma de mostrar els missatges, senzills i naturals trobo que és una de les claus del futur polític del país. Alfred Bosch és un exemple perfecte, una persona senzilla, amb missatges senzills, de carrer, que arriben, que transmeten normalitat... penso que la política de les metàfores, quedarà pels entesos, pels amants de la cultura de la història de l'elegància verbal, com qui parla en vers...
Ara hi ha gent al carrer demanant solucions reals i no explicacions metafòriques... ha arribat un moment on un electorat com el d'ERC, majoritàriament lliurepensador, format, obert i capaç, vol ser tractat com a tal. Penso que ha estat un èxit el canvi a ERC, i la proclamació de l'Alfred Bosch com a candidat a les corts espanyoles. Perquè diu les coses com són, com la gent les percep, com tu les diries, com les diria la veïna. i us en deixo una mostra:
I més enllà de l'excel·lent ritme que La Pegatina imposa en tots els seus temes, m'agrada per com amb un toc d'humor però sobretot de realisme constata el dia a dia que molts vallesans vivim quan pugem a un vagó de la Renfe.
Aquesta realitat que en primer terme se'ns mostra avorrida, monòtona, rutinària és habitual menysprear-la per la quotidianitat de la mateixa, sovint ens agrada més llegir novel·les on passen coses extraordinàries i d'altres de terribles, pel·lícules que ens mostren realitats virtuals, futures o ens recreen escenaris del passat. Expliquen els grans mites grecs i romans, les llegendes de cavallers, etc.
En canvi trobo que plasmar la realitat tal com és en un llibre, en una cançó, en un fotograma és molt més difícil.
Aquesta cançó no és més qua l'excusa per parlar del "realisme" on en literatura Tolstoi és un dels grans exponents d'aquest corrent, sincerament no el trobo apassionant, ni penso que sigui la millor literatura del món... però estic segur que és una de les formes més difícils d'escriure. Perquè fins i tot quan nosaltres expliquem una anècdota, una experiència sempre hi posem la nostra part, els nostres punts de vista, els nostres comentaris, és pràcticament inevitable.
A Guerra i Pau, Tolstoi et fa devorar pagines, on ningú explica ni preveu que passarà.. on cada frase l'una després de l'altra solquen el mar del temps amb la incertesa que a la vida real tenim sobre el futur. Els fets de la novel·la són incomplets, descriu una mirada com els nostres ulls la percebrien, però no la interpreta, descriu un fet com el viuríem: "ràpid" i sense importància... i és després quan te n'adones de la transcendència del moment... a més els fets en sí, són talment normals, tan fàcilment reproduïbles a la vida real que és extremadament fàcil i gairebé impossible no identificar-se.
Aquesta forma de mostrar els missatges, senzills i naturals trobo que és una de les claus del futur polític del país. Alfred Bosch és un exemple perfecte, una persona senzilla, amb missatges senzills, de carrer, que arriben, que transmeten normalitat... penso que la política de les metàfores, quedarà pels entesos, pels amants de la cultura de la història de l'elegància verbal, com qui parla en vers...
Ara hi ha gent al carrer demanant solucions reals i no explicacions metafòriques... ha arribat un moment on un electorat com el d'ERC, majoritàriament lliurepensador, format, obert i capaç, vol ser tractat com a tal. Penso que ha estat un èxit el canvi a ERC, i la proclamació de l'Alfred Bosch com a candidat a les corts espanyoles. Perquè diu les coses com són, com la gent les percep, com tu les diries, com les diria la veïna. i us en deixo una mostra:
lunes, 7 de noviembre de 2011
#jobosch
El pròxim 20N (eleccions espanyoles) jo ho tinc clar, jo votaré la candidatura d'ERC-CatalunyaSí-Rcat.
Alfred Bosch cap de llista d'ERC per Barcelona
I en Joan Tardà (numero 2 per Barcelona)
Alfred Bosch cap de llista d'ERC per Barcelona
I en Joan Tardà (numero 2 per Barcelona)
sábado, 22 de octubre de 2011
"La resignació és un suïcidi quotidià" Honoré Balzac
Sóc l'únic que se n'ha adonat que el preu del litre de dièsel està a 1,30€/L i que aquest estiu ha arribat a l' 1,38€/L??
Gràfic del Ministeri d'Indústria i Energia:
Aquesta pujada de preu del carburant, des del meu punt de vista, és un dels cops més durs per les famílies dels treballadors i estudiants que utilitzen el vehicle privat diàriament. Per no parlar de les empreses que utilitzin algun tipus de transport per carretera (la enorme majoria). Aquests increments de carburant, ens afecten directament al preu de la totalitat de productes i articles comercials.
Per entendre'ns, que pugi 10 cèntims el litre de benzina afecta a un ciutadà molt més que l'increment del 0.10% de l'Euribor! primer perquè hi ha una bona part de la ciutadania que no té hipoteques i en segon lloc perquè l'increment dels interessos hipotecaris no repercuteix, si més no de forma directa, al preu d'altres productes. Però com que la crisi és "financera" només es parla de la "ràtio de deute" o de "l'Íbex 35". I contra aquests sí que tothom carrega, critiquem, tenim consciencia de que estem pagant més cada mes per la hipoteca o de que les nostres accions valen uns quants cèntims o euros menys.
Per fer un símil, és com preocupar-te pel mal de cap, mentre t'estan amputant una cama.
Un problema, com dic és la manca de percepció de que agafar el cotxe o la moto cada dia ens costa més, però a més d'aquest drama en tenim un altre, que són les actuacions dels governs i la connivència amb el problema. Per exemple davant l'increment del preu del cru "per la crisi a Líbia" en comptes de donar suport moral als rebels libis i invertir en tecnologies alternatives al petroli, fer un pla especial per la compra de cotxes elèctrics (per rebaixar-ne el preu) o estratègies semblants. Espanya i Europa opten per donar suport militar als rebels Libis, enviant una pila d'avions i vaixells a les costes de Líbia a canvi de contractes favorables per la importació de petroli libi des d'Europa.
http://www.defensa.gob.es/gabinete/notasPrensa/2011/10/DGC_111018_regreso_f18.html
En aquesta nota de premsa Chacón es felicita per les quasi 400 sortides de l'aviació espanyola i les 1500h de vol. Una hora de vol de l'Eurofighter costa 43.000€ (segons la viquipèdia) el mateix que el sou d'un Doctor investigador de qualsevol universitat catalana o espanyola (i segur que alguns cobren menys). Això sense tenir en compte el cost inicial de l'avió, el sou i els extres que se li pagaran al pilot per la campanya o el cost dels milers de míssils que l'estat espanyol a tirat a Líbia, el carburant dels vaixells també desplaçats, els aparells malmesos o abatuts, etc. Segurament la despesa total de la campanya a Líbia no l'arribem a saber mai, però el que estic segur és que invertint tots aquests diners en investigació.. en un any o dos, tenim els carrers plens d'utilitaris elèctrics.
La negligència de l'administració ja no és només estratègica. No dic que arribar a la conclusió que val més invertir en tecnologies alternatives sigui una gran reflexió, però crec que queda patent que no és una reflexió del nivell del govern espanyol. El que dic és que la negligència també és de les administracions més petites, com gran part dels Ajuntaments del nostre país, o de la Generalitat. És evident que no depèn d'aquestes la inversió en investigació, però sí que depèn l'estalvi de recursos i és molt corrent veure flotes de cotxes d'administracions públiques desmesuradament "potents" i per tant "consumidors" de benzina. (no és el cas de Terrassa, tot s'ha de dir)
Un cas bastant estès és l'ús del Nissan Pathfinder un tot terreny molt xulu que sembla estar de moda entre els cossos de seguretat i si ve entenc la necessitat de tot terrenys en Mossos, Bombers, Agents Rurals i Policies locals de pobles de muntanya, algú entén que la Guàrdia Urbana de Barcelona en tingui?
Per acabar comentar que l'enorme despesa que ja suposa el carburant està provocant un descens de l'ús del vehicle privat i la realitat és que moure's cada cop costa més. I malauradament, el transport públic per molt conscienciat que puguem estar o d'acord amb el model, sovint és més car que el transport privat i quasi sempre és més lent.
La llista d'afectats per la pujada del carburant, repeteixo som tots, penseu en tot el que pot afectar, la llista és certament interminable:
Augment del preu de mercaderies, reducció del benefici de productors, disminució del turisme intern i extern, disminució dels negocis del món del motor, dificultat de moure's pel territori per vendre, per visitar clients... i repeteixo! la solució no és fer assemblees a les benzineres, ni conquerir Líbia ni amenaçar la OPEP. Sinó canviar d'energia i potser que ens hi posem aviat!
Salut!
Gràfic del Ministeri d'Indústria i Energia:
Aquesta pujada de preu del carburant, des del meu punt de vista, és un dels cops més durs per les famílies dels treballadors i estudiants que utilitzen el vehicle privat diàriament. Per no parlar de les empreses que utilitzin algun tipus de transport per carretera (la enorme majoria). Aquests increments de carburant, ens afecten directament al preu de la totalitat de productes i articles comercials.
Per entendre'ns, que pugi 10 cèntims el litre de benzina afecta a un ciutadà molt més que l'increment del 0.10% de l'Euribor! primer perquè hi ha una bona part de la ciutadania que no té hipoteques i en segon lloc perquè l'increment dels interessos hipotecaris no repercuteix, si més no de forma directa, al preu d'altres productes. Però com que la crisi és "financera" només es parla de la "ràtio de deute" o de "l'Íbex 35". I contra aquests sí que tothom carrega, critiquem, tenim consciencia de que estem pagant més cada mes per la hipoteca o de que les nostres accions valen uns quants cèntims o euros menys.
Per fer un símil, és com preocupar-te pel mal de cap, mentre t'estan amputant una cama.
Un problema, com dic és la manca de percepció de que agafar el cotxe o la moto cada dia ens costa més, però a més d'aquest drama en tenim un altre, que són les actuacions dels governs i la connivència amb el problema. Per exemple davant l'increment del preu del cru "per la crisi a Líbia" en comptes de donar suport moral als rebels libis i invertir en tecnologies alternatives al petroli, fer un pla especial per la compra de cotxes elèctrics (per rebaixar-ne el preu) o estratègies semblants. Espanya i Europa opten per donar suport militar als rebels Libis, enviant una pila d'avions i vaixells a les costes de Líbia a canvi de contractes favorables per la importació de petroli libi des d'Europa.
http://www.defensa.gob.es/gabinete/notasPrensa/2011/10/DGC_111018_regreso_f18.html
En aquesta nota de premsa Chacón es felicita per les quasi 400 sortides de l'aviació espanyola i les 1500h de vol. Una hora de vol de l'Eurofighter costa 43.000€ (segons la viquipèdia) el mateix que el sou d'un Doctor investigador de qualsevol universitat catalana o espanyola (i segur que alguns cobren menys). Això sense tenir en compte el cost inicial de l'avió, el sou i els extres que se li pagaran al pilot per la campanya o el cost dels milers de míssils que l'estat espanyol a tirat a Líbia, el carburant dels vaixells també desplaçats, els aparells malmesos o abatuts, etc. Segurament la despesa total de la campanya a Líbia no l'arribem a saber mai, però el que estic segur és que invertint tots aquests diners en investigació.. en un any o dos, tenim els carrers plens d'utilitaris elèctrics.
La negligència de l'administració ja no és només estratègica. No dic que arribar a la conclusió que val més invertir en tecnologies alternatives sigui una gran reflexió, però crec que queda patent que no és una reflexió del nivell del govern espanyol. El que dic és que la negligència també és de les administracions més petites, com gran part dels Ajuntaments del nostre país, o de la Generalitat. És evident que no depèn d'aquestes la inversió en investigació, però sí que depèn l'estalvi de recursos i és molt corrent veure flotes de cotxes d'administracions públiques desmesuradament "potents" i per tant "consumidors" de benzina. (no és el cas de Terrassa, tot s'ha de dir)
Un cas bastant estès és l'ús del Nissan Pathfinder un tot terreny molt xulu que sembla estar de moda entre els cossos de seguretat i si ve entenc la necessitat de tot terrenys en Mossos, Bombers, Agents Rurals i Policies locals de pobles de muntanya, algú entén que la Guàrdia Urbana de Barcelona en tingui?
(foto: d'aquí)
El cost d'un bitxo d'aquests és de 33.500€ segons la plana web de Nissan i tot i que diuen que consumeix poc, tinc seriosos dubtes que consumeixi menys que un utilitari. Barcelona potser és el cas més escandalós d'ús d'aquests tot terrenys, però també ho són molts pobles amb un turonet al terme municipal i ja serveix d'excusa per a tenir-ne un. També comentar que per muntanya no són especialment útils per una tasca com la policia, doncs són grans i difícils de maniobrar.
En resum, quan veieu un Pathfinder de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o dels Mossos d'Esquadra pujant per la Diagonal, podeu baixar del cotxe i aplaudir!
Per acabar comentar que l'enorme despesa que ja suposa el carburant està provocant un descens de l'ús del vehicle privat i la realitat és que moure's cada cop costa més. I malauradament, el transport públic per molt conscienciat que puguem estar o d'acord amb el model, sovint és més car que el transport privat i quasi sempre és més lent.
La llista d'afectats per la pujada del carburant, repeteixo som tots, penseu en tot el que pot afectar, la llista és certament interminable:
Augment del preu de mercaderies, reducció del benefici de productors, disminució del turisme intern i extern, disminució dels negocis del món del motor, dificultat de moure's pel territori per vendre, per visitar clients... i repeteixo! la solució no és fer assemblees a les benzineres, ni conquerir Líbia ni amenaçar la OPEP. Sinó canviar d'energia i potser que ens hi posem aviat!
Salut!
viernes, 14 de octubre de 2011
Esport d'elit ≠ Terrassa
Vagi per endavant que jo a me Mare me l'estimo molt, però com tota persona té les seves manies, dèries i amb el pas dels anys algunes qualitats canvien, algunes dèries s'accentuen... bé enfi... l'edat..
El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!
Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!
Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.
I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...
Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!
Qui necessita més pistes? més dades?
Està clar! Navarro demissión!! xDD
El cas és que l'altre dia entre moltes de les històries, conspiracions de la Cia el Kgb i els Txetxens tots junts contra els Mesopotàmics (per dir algo) m'explicava la última gran indagació que havia llegit a internet, no em feu citar fonts, doncs ella no me'n sap mai citar cap. El cas és que explicava una conspiració d'estat que segons ella es duia a terme als EEUU, on per evitar la vacunació directa de les persones, es deia que s'afegien productes a l'aigua corrent per mantenir la població vacunada i amb defenses contra certes malalties.... Jo sincerament no me la crec!
Però el cas és que avui després d'entreno i quan ja anava per la segona birra tot celebrant el meu passat aniversari i el sant dels dos Edu's de l'equip (em batejat el dia com el #stedwardsday) he pensat en una possible conspiració!
Jo sempre he entrenat a la Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa, i des que tinc memòria he entrenat a atletisme, handbol i ara rugby... sempre en tots aquests anys m'he queixat de lo dolenta que està l'aigua a Can Jofresa! i realment si algú s'avorreix i vol fer l'experiment, si emmagatzemeu aigua en una ampolla de plàstic transparent l'aigua surt groga!! xDD amb "barquitos". Això deu estar més que documentat... i tinc els meus seriosos dubtes que passés un test de laboratori de potabilitat d'aigua.
I doncs, m'ha vingut al cap la gran conspiració que m'explicava me mare! i jo en proposo una altra.. així sense fonts i sense cap tipus de fonament...
Penso que l'Ajuntament de Terrassa fot l'aigua contaminada a la ZEM de Can Jofresa per evitar un bon rendiment esportiu! de fet cap dels clubs ni equips que juguen en aquelles instal·lacions han triomfat, ni han aconseguit grans èxits, tots els clubs tenen el 1er equip en categories inferiors.. i tot pot ser per la baixa qualitat de l'aigua... de fet els únics que ho fan bé són els Reds de futbol americà i beuen aigua d'ampolla!!
Qui necessita més pistes? més dades?
Està clar! Navarro demissión!! xDD
domingo, 28 de agosto de 2011
Terrassetes d'estiu
La via pública és com n'indica el nom, una via i a més pública!! curiosament, dels pocs serveis públics encara no retallats per la Generalitat (temps al temps). Sigui com sigui la funció bàsica és circular!! però a la pràctica l'objectiu dels vianants és esquivar!: la glorieta del bus, el plafó publicitari, el monòlit de l'associació de comerciants, els arbres, les merdes de gos, senyals, pals (elèctrics, telèfon, anti-aparcament), fanals, la caseta de la ONCE, la caseta del gremi de comerciants (que no en té prou amb els monòlits), la bústia de correus, contenidors varis, papereres, motocicletes, bicis i un llarg etcètera..
Però el que més m'ha sorprès últimament són les terrasses!
Des del meu humil punt de vista, com a simple vianant penso que en cal una regulació i no vull dir amb això que el servei d'Urbanisme de Terrassa no ho reguli, sinó que segurament s'ha relaxat durant aquests anys, cal entendre l'enorme i feixuga tasca de parar la mà durant aquests temps de bonança econòmica i de projectar barris i més barris per engrandir la ciutat.
Ara que tenen temps lliure els convido a estudiar alguns dels casos que m'han semblat més flagrants:
Algú m'explica com es pot permetre col·locar 4 o 5 taules al mig de la plaça de la font trobada? una plaça que té més trànsit de persones que de cotxes la rotonda del Doré?
Pot una terrassa d'estiu apoderar-se dels petits bancs o murets de pedra que hi ha a la placeta entre el carrer Font Vella i el Cardaire? al meu entendre després de la pujada de la Font Vella, més d'un ciutadà o ciutadana n'agrairà l'espai per recuperar l'alè.. (a la foto encara no hi ha la terrassa, ara n'està ple)
Per no parlar del carrer de la Palla on les "petites" taules i el constant anar i venir de cambrers, sumat a la "grandària" del carrer, el fan si més no angoixant..
I al carrer de les Parres, heu notat la tristesa de qui s'asseu a la taula solitària que hi ha pràcticament a la cantonada amb la Plaça Vella? sembla aquell típic "quiero y no puedo" a qui en passar pel seu costat sembla obligat per la proximitat saludar-lo, plànyer-lo i distreure'l tot comentant el temps com qui es troba a l'ascensor...
I la plaça del Doctor Cadevall? sí aquella just davant del Quijote! amb les pilones, els arbres, la terrassa, els bancs, les motos, agradable oi?
I a la Plaça Vella, malgrat el costum i el fet que ja no ens sorprèn trobar terrasses cada dia, us heu adonat que pràcticament un 40% per no dir un 50% de la superfície de la Plaça està ocupada per terrassetes i mobiliari urbà de discutible utilitat?
Després de tot, encara hi ha qui es queixa perquè un nen de 8 anys amb "evidents" trets feixistes vol apoderar-se de l'espai públic! i alcen la veu contra tal injustícia sense adonar-se de tot allò que també ocupa la Plaça però sembla que té més dret d'ocupar espai un arbre o un banc, que no pas un simple nen o nena que juga a la plaça del seu poble.
Ep! i no he entrat a parlar d'obres, carrils bicis, carril bus, monuments, d'això a Terrassa n'hi ha per escriure un llibre...
Agrairé el teu comentari!
Però el que més m'ha sorprès últimament són les terrasses!
Des del meu humil punt de vista, com a simple vianant penso que en cal una regulació i no vull dir amb això que el servei d'Urbanisme de Terrassa no ho reguli, sinó que segurament s'ha relaxat durant aquests anys, cal entendre l'enorme i feixuga tasca de parar la mà durant aquests temps de bonança econòmica i de projectar barris i més barris per engrandir la ciutat.
Ara que tenen temps lliure els convido a estudiar alguns dels casos que m'han semblat més flagrants:
Algú m'explica com es pot permetre col·locar 4 o 5 taules al mig de la plaça de la font trobada? una plaça que té més trànsit de persones que de cotxes la rotonda del Doré?
Pot una terrassa d'estiu apoderar-se dels petits bancs o murets de pedra que hi ha a la placeta entre el carrer Font Vella i el Cardaire? al meu entendre després de la pujada de la Font Vella, més d'un ciutadà o ciutadana n'agrairà l'espai per recuperar l'alè.. (a la foto encara no hi ha la terrassa, ara n'està ple)
Per no parlar del carrer de la Palla on les "petites" taules i el constant anar i venir de cambrers, sumat a la "grandària" del carrer, el fan si més no angoixant..
I al carrer de les Parres, heu notat la tristesa de qui s'asseu a la taula solitària que hi ha pràcticament a la cantonada amb la Plaça Vella? sembla aquell típic "quiero y no puedo" a qui en passar pel seu costat sembla obligat per la proximitat saludar-lo, plànyer-lo i distreure'l tot comentant el temps com qui es troba a l'ascensor...
I la plaça del Doctor Cadevall? sí aquella just davant del Quijote! amb les pilones, els arbres, la terrassa, els bancs, les motos, agradable oi?
I a la Plaça Vella, malgrat el costum i el fet que ja no ens sorprèn trobar terrasses cada dia, us heu adonat que pràcticament un 40% per no dir un 50% de la superfície de la Plaça està ocupada per terrassetes i mobiliari urbà de discutible utilitat?
Després de tot, encara hi ha qui es queixa perquè un nen de 8 anys amb "evidents" trets feixistes vol apoderar-se de l'espai públic! i alcen la veu contra tal injustícia sense adonar-se de tot allò que també ocupa la Plaça però sembla que té més dret d'ocupar espai un arbre o un banc, que no pas un simple nen o nena que juga a la plaça del seu poble.
Ep! i no he entrat a parlar d'obres, carrils bicis, carril bus, monuments, d'això a Terrassa n'hi ha per escriure un llibre...
Agrairé el teu comentari!
sábado, 20 de agosto de 2011
Lev Tolstoi - Guerra i Pau
Fa no un parell de setmanes que vaig entrar a l'Abacus sense intenció de comprar res, quan entre els molts llibres que vaig trobar a les prestatgeries, em va sorprendre (pel volum i per la tapa) el llibre de Lev Tolstoi - Guerra i Pau.
Sense conèixer massa ni l'escriptor ni l'obra en qüestió em vaig aventurar i me'l vaig endur.
Si ve no l'he llegit sencer sinó que tot just avui he arribar a l'equador (aproximadament) del volum, he decidit fer un petit comentari sobre allò que més m'ha sorprès i la meva opinió del que porto de llibre, sense ànim de convèncer a ningú.
En primer lloc és increïble la quantitat de personatges (principals i secundaris) que apareixen a l'obra, per si no n'hi hagués prou l'escriptor no es conforma amb omplir pàgines amb noms diferents personatges que a les primeres incursions del llibre no saps si seran trascendentals si cal memoritzar l'impossible cognom rus, el càrrec i el nom de pila o si n'hi ha prou a llegir per sobre el nom i oblidar-se'n tot seguit.
El cas és que volent o no, a certes alçades del llibre acabes coneixent el Comte Ilia Andreievitx Rostov i sabent que és pare de Vera promesa amb Berg, de Nicolau mig promès amb Sònia (la seva cosina), de Natatxa promesa amb el compte Andreu Bolkonski i per últim de Pètia...
El millor de tot però és la gràcia amb la que l'escriptor dóna la informació essencial al lector! per conèixer les relacions entre els personatges calen tranquil·lament 100 o 200 pàgines i de sobte com qui no vol la cosa, l'escriptor deixa caure el nom complet del comte Rostov, o treu a la llum els noms dels fills d'aquest comte.
Seria molt fàcil agafar 2 o 3 personatges principals que en les 10 primeres pàgines ja tens la seva descripció física coneixes les relacions entre ells i segurament algun detall fins i tot sobrant..
Trobo encisador com el mateix escriptor aconsegueix no cedir davant la temptació d'explicar-ho tot, d'esclarir en les primeres pàgines quins són els personatges a tenir en compte i quins no, com són etc.
D'altra banda crec que cal destacar com explica les coses, aparentment caotiques, ja que dins de les 15 parts en que es divideix el llibre hi ha uns capítols, i en aquests tan bon punt explica una batalla de l'ajudant de camp Andreu Bolkonski com al següent explica la tormentosa existència a Petersburg de'n Pere. D'aquest caos tremendament calculat n'apareixen el·lipticament certs sentiments, sensacions, punts de vista que el mateix lector es crea en llegir aquells petits detalls que potser un comentari, un moviment o una escena causa en el lector. Per exemple en el moment de l'entrega de medalles entre l'emperador rus Alexandre i Napoleó Bonaparte exigeix al lector la pregunta - i perquè tanta sang?-
Aquesta forma de fer, aquest estil de Tolstoi no l'havia conegut abans "y si lo he visto no me acuerdo". En qualsevol cas la trobo exquisita i d'una subtilesa magistralment calculada i d'una habilitat realment digna d'admirar.
Per últim m'ha xocat la relació entre el personatge de Pere Bezukhov i la francmaçoneria. En primer lloc perquè no me l'esperava per res del món, i en segón lloc perquè en els últims mesos m'ha aparegut més d'un cop tot el món de la maçoneria, (món que desconec per complet) i que em causa una certa curiositat. Aprofito per demanar a algú coneixedor del món que no dubti a contactar-me, li estaré agraït si me'n fa cinc cèntims.
En conclusió i espero no ofendre ningú, penso que aquest és segurament el millor llibre que he llegit que no és un gran honor coneixent la pobre col·lecció que en podria fer dels meus llibres llegits completament (els començats en són uns quants més..). En tot cas penso que aquest llibre li dóna mil voltes a les històries d'aventures de la Matilde Asensi, a llibres intrigants com La Pell Freda de l'Albert Sánchez-Piñol o l'Home de Sant Petersburg de'n Ken Follet. Segurament tots aquests escriptors han aconseguit que em devori el llibre per la trama, pel saber que passarà a la següent pàgina, però Tolstoi em crea una addicció a l'estil, a l'art amb que desvela petits detalls que et fan crear les pròpies hipòtesi sobre el que vindrà. Aquesta dedicació, aquesta aparent simplicitat amb la que succeïxen les coses, una normalitat talment mesurada que en fa una complexió al meu entendre inabastable!
Sense conèixer massa ni l'escriptor ni l'obra en qüestió em vaig aventurar i me'l vaig endur.
Si ve no l'he llegit sencer sinó que tot just avui he arribar a l'equador (aproximadament) del volum, he decidit fer un petit comentari sobre allò que més m'ha sorprès i la meva opinió del que porto de llibre, sense ànim de convèncer a ningú.
En primer lloc és increïble la quantitat de personatges (principals i secundaris) que apareixen a l'obra, per si no n'hi hagués prou l'escriptor no es conforma amb omplir pàgines amb noms diferents personatges que a les primeres incursions del llibre no saps si seran trascendentals si cal memoritzar l'impossible cognom rus, el càrrec i el nom de pila o si n'hi ha prou a llegir per sobre el nom i oblidar-se'n tot seguit.
El cas és que volent o no, a certes alçades del llibre acabes coneixent el Comte Ilia Andreievitx Rostov i sabent que és pare de Vera promesa amb Berg, de Nicolau mig promès amb Sònia (la seva cosina), de Natatxa promesa amb el compte Andreu Bolkonski i per últim de Pètia...El millor de tot però és la gràcia amb la que l'escriptor dóna la informació essencial al lector! per conèixer les relacions entre els personatges calen tranquil·lament 100 o 200 pàgines i de sobte com qui no vol la cosa, l'escriptor deixa caure el nom complet del comte Rostov, o treu a la llum els noms dels fills d'aquest comte.
Seria molt fàcil agafar 2 o 3 personatges principals que en les 10 primeres pàgines ja tens la seva descripció física coneixes les relacions entre ells i segurament algun detall fins i tot sobrant..
Trobo encisador com el mateix escriptor aconsegueix no cedir davant la temptació d'explicar-ho tot, d'esclarir en les primeres pàgines quins són els personatges a tenir en compte i quins no, com són etc.
D'altra banda crec que cal destacar com explica les coses, aparentment caotiques, ja que dins de les 15 parts en que es divideix el llibre hi ha uns capítols, i en aquests tan bon punt explica una batalla de l'ajudant de camp Andreu Bolkonski com al següent explica la tormentosa existència a Petersburg de'n Pere. D'aquest caos tremendament calculat n'apareixen el·lipticament certs sentiments, sensacions, punts de vista que el mateix lector es crea en llegir aquells petits detalls que potser un comentari, un moviment o una escena causa en el lector. Per exemple en el moment de l'entrega de medalles entre l'emperador rus Alexandre i Napoleó Bonaparte exigeix al lector la pregunta - i perquè tanta sang?-
Aquesta forma de fer, aquest estil de Tolstoi no l'havia conegut abans "y si lo he visto no me acuerdo". En qualsevol cas la trobo exquisita i d'una subtilesa magistralment calculada i d'una habilitat realment digna d'admirar.
Per últim m'ha xocat la relació entre el personatge de Pere Bezukhov i la francmaçoneria. En primer lloc perquè no me l'esperava per res del món, i en segón lloc perquè en els últims mesos m'ha aparegut més d'un cop tot el món de la maçoneria, (món que desconec per complet) i que em causa una certa curiositat. Aprofito per demanar a algú coneixedor del món que no dubti a contactar-me, li estaré agraït si me'n fa cinc cèntims.
viernes, 29 de julio de 2011
Cap pena pel Nuñez
Això és el que en certa manera donava a entendre un locutor de ràdio ahir a la tarda...
Feia entendre que el "pobre" Nuñez "tan estimat" per Catalunya per haver estat el president del Barça i també gràcies a Crackòvia, és una commoció que hagi d'entrar a presó...
Després de sentir aquestes barbaritats, és allò de: -Pareu les màquines- si aquest constructor ha evadit impostos per un valor que xifren d'astronòmic, aquest delinqüent (per molt president del Barça que hagi sigut, i per molt riure que en Latre faci amb el seu personatge) no és mereix res més que el càlid terra de la presó i la tendresa dels barrots d'acer.
Per culpa de personatges com aquests, la pressió fiscal recau encara més sobre les classes mitges i baixes.. si les empreses grans i les grans fortunes aconsegueixen evadir impostos.. qui paga les despeses de la Generalitat?? la gent, el poble.
Cal saber diferenciar l'afecte a un personatge públic, del deure ciutadà de qualsevol català.. algú que no paga els seus impostos, és per mi un traïdor, un lladre..
Estic segur que si acaba entrant a la presó, li hagués agradat pagar els seus impostos per nombrosos que fossin, potser les presons ara serien més acollidores.
Feia entendre que el "pobre" Nuñez "tan estimat" per Catalunya per haver estat el president del Barça i també gràcies a Crackòvia, és una commoció que hagi d'entrar a presó...
Després de sentir aquestes barbaritats, és allò de: -Pareu les màquines- si aquest constructor ha evadit impostos per un valor que xifren d'astronòmic, aquest delinqüent (per molt president del Barça que hagi sigut, i per molt riure que en Latre faci amb el seu personatge) no és mereix res més que el càlid terra de la presó i la tendresa dels barrots d'acer.
Per culpa de personatges com aquests, la pressió fiscal recau encara més sobre les classes mitges i baixes.. si les empreses grans i les grans fortunes aconsegueixen evadir impostos.. qui paga les despeses de la Generalitat?? la gent, el poble.
Cal saber diferenciar l'afecte a un personatge públic, del deure ciutadà de qualsevol català.. algú que no paga els seus impostos, és per mi un traïdor, un lladre..
Estic segur que si acaba entrant a la presó, li hagués agradat pagar els seus impostos per nombrosos que fossin, potser les presons ara serien més acollidores.
lunes, 11 de julio de 2011
Caldria posar base a aquest aiguamoll
Cito a Mariano José de Larra:
Hasta ahora, una masa que no es ciertamente la más numerosa, quiere marchar a la par de las más adelantadas de los países más civilizados; pero esta masa que marcha de esta manera no ha seguido los mismos pasos que sus maestros; sin robustez, sin aliento suficiente para poder seguir la marcha rápida de los países civilizados, se detiene jadeando, y se atrasa continuamente; da de cuando en cuando una carrera para igualarse de nuevo, caminando a brincos como haría quien saltase con los pies trabados, y semejante a un mal taquígrafo que, no pudiendo seguir la viva voz, deja en el papel inmensas lagunas, y no alcanza ni escribe nunca más que la última palabra. Esta masa, que se llama despreocupada en nuestro país, no es, pues, más que el eco, la última palabra de Francia no más. (...) los resultados de esta despreocupación superficial de querer tomar simplemente los efectos sin acordarse de que es preciso empezar por las causas; de intentar, en fin, subir la escalera a tramos: subámosla tranquilos, escalon por escalón, si queremos llegar arriba. <<¡Que otros van a llegar antes!>> nos gritarán. ¿Qué mucho, les responderemos, si también echaron a andar antes? Dejadlos que lleguen; nosotros llegaremos después, pero llegaremos. Mas si nos rompemos en el salto la cabeza, ¿qué recurso nos quedará?
200 anys després està tot dit, la "desafecció" o com diu en Larra "despreocupación" que premia el "pelotazo", la fama, els diners a cabassos, semblava fa amb prou feines 5 anys, de burrus intentar treballar, estalviar, millorar, innovar.. i ara veiem els que un dia van ser els grans estrategues del segle XXI, sortir aviat de la ESO i cosir una butxaca ben gran per encabir els quantiosos sous que rebia un encofrador o un simple peó.. grans ments que no van veure més enllà del seu nou BMW o de la seva hipoteca... Sense unes bases personals que els ajudés a créixer formativament, amb nul·la ambició per progressar, per aprendre per millorar! malgastant en vacances, restaurants, hotels..
Tots plegats, una masa de zombis condemnats de per vida a fer allò que saben fer, "ora et labora" pic i pala! amb però l'orgull tocat, d'aquells que un dia van ser i avui juguen a ser el més ric del LIDL.
Des del meu punt de vista, ens hem caigut de cap!
Hasta ahora, una masa que no es ciertamente la más numerosa, quiere marchar a la par de las más adelantadas de los países más civilizados; pero esta masa que marcha de esta manera no ha seguido los mismos pasos que sus maestros; sin robustez, sin aliento suficiente para poder seguir la marcha rápida de los países civilizados, se detiene jadeando, y se atrasa continuamente; da de cuando en cuando una carrera para igualarse de nuevo, caminando a brincos como haría quien saltase con los pies trabados, y semejante a un mal taquígrafo que, no pudiendo seguir la viva voz, deja en el papel inmensas lagunas, y no alcanza ni escribe nunca más que la última palabra. Esta masa, que se llama despreocupada en nuestro país, no es, pues, más que el eco, la última palabra de Francia no más. (...) los resultados de esta despreocupación superficial de querer tomar simplemente los efectos sin acordarse de que es preciso empezar por las causas; de intentar, en fin, subir la escalera a tramos: subámosla tranquilos, escalon por escalón, si queremos llegar arriba. <<¡Que otros van a llegar antes!>> nos gritarán. ¿Qué mucho, les responderemos, si también echaron a andar antes? Dejadlos que lleguen; nosotros llegaremos después, pero llegaremos. Mas si nos rompemos en el salto la cabeza, ¿qué recurso nos quedará?
200 anys després està tot dit, la "desafecció" o com diu en Larra "despreocupación" que premia el "pelotazo", la fama, els diners a cabassos, semblava fa amb prou feines 5 anys, de burrus intentar treballar, estalviar, millorar, innovar.. i ara veiem els que un dia van ser els grans estrategues del segle XXI, sortir aviat de la ESO i cosir una butxaca ben gran per encabir els quantiosos sous que rebia un encofrador o un simple peó.. grans ments que no van veure més enllà del seu nou BMW o de la seva hipoteca... Sense unes bases personals que els ajudés a créixer formativament, amb nul·la ambició per progressar, per aprendre per millorar! malgastant en vacances, restaurants, hotels..
Tots plegats, una masa de zombis condemnats de per vida a fer allò que saben fer, "ora et labora" pic i pala! amb però l'orgull tocat, d'aquells que un dia van ser i avui juguen a ser el més ric del LIDL.
Des del meu punt de vista, ens hem caigut de cap!
lunes, 23 de mayo de 2011
La República Independent del meu Partit!
Avui l'executiva d'ERC ha dimitit en bloc! Un acte que els honora, així com després del 28N no van saber què fer, aquest cop no els ha tremolat el pols i han decidit el que per mi és la millor sol·lució, fer un pas enrere i tornar a començar.
Jo fa 5 anys que milito a ERC i a les JERC (poc després del referèndum de l'Estatut) i des d'aleshores les nits electorals han anat de mal en pitjor. Em sap molt greu que els companys de les JERC que entren no puguin veure el Telenotícies i emocionar-se tot sentint parlar els dirigents d'ERC. He explicat més d'un cop que jo vaig decidir el meu partit a partir d'un debat sobre l'estat de la nació, estava amb febre a casa i me'l vaig menjar tot sencer! i cap a última hora del vespre vaig sentir dues intervencions que simplement em van fer aixecar del sofà, una va ser la Utxue Barkos de Nafarroa Bai, una autèntica màquina d'oposició! i l'altre va ser Joan Puigcercós quan era l'únic diputat al Congrés dels Diputats, una intervenció excel·lent, encara recordo aquell moment com quasi se'm saltaven les llàgrimes, sentint al Congrés dels Diputats el que qualsevol ciutadà català hagués dit!
Poc després treien 8 diputats al Congrés, 23 diputats al Parlament de Catalunya, tombavem el Govern de la Generalitat i en Pasqual Maragall passava a ser nou President de la Generalitat, en Carod-Rovira n'era Conseller en Cap i pocs dies després venia a Terrassa a fer un míting, amb dos amics de tota la vida, el vam anar a veure i aquell Casino (avui l'Abacus) ple de gom a gom cridant consignes a favor de la independència, els segadors amb una pila de gent... jo tenia 15 o 16 anys i era el primer míting al que anava... simplement vaig flipar!!! no només per l'ambient sinó també per les paraules de'n Carod incloent als fills de la immigració i fent-los partícips del projecte nacional!
Pocs dies després se li va exigir la dimissió arran de l'afer de Perpinyà, em va saber molt greu!, després de tota la negociació de l'Estatut es va arribar finalment al referèndum, guirigall per decidir el sentit del vot, finalment va ser que no (gran decisió defensada per les JERC-Vallès i que el temps ens ha donat la raó). Després de perdre el referèndum, expulsar els consellers de govern, jo vaig fer els 18 anys i vaig començar a militar a ERC i a les JERC. Poc després es feien eleccions catalanes, ERC perdia dos diputats, i a partir d'aquí tot un cicle, de perdre regidors, diputats a madrid, diputats al parlament i ara a Terrassa fins i tot la presència i el Grup Municipal.
Personalment, penso que l'Isaac Albert és un grandíssim candidat d'ERC, de fet, segurament és el millor candidat dels que es presentava, teníem el millor programa electoral i pràcticament l'únic amb idees, ambicions i projecte! gran feina del Negre. Per no parlar de la gran campanya, no només d'ERC, sinó també d les JERC ja que a cada cantonada hi havia un cartell, una estelada o una pancarta. Però no hem sortit! i és culpa nostra.
Jo opto per aprofundir molt més el discurs republicà del nostre partit, tenim milers de persones als carrers acampats, demanant a crits eixos principals del republicanisme! demanen més democràcia, participació directa, control sobre la corrupció, independència del poder judicial, dació de les hipoteques!! tots els que estan en el món de la política, saben que ERC tot això ho defensa i que som un partit laic, que defensa la justícia com a òrgan bàsic de regulació de l'estat, que demanem governs nets i transparents, que fem política perquè ens agrada, perquè és la única eina que tenim el poble!! i que una decisió del poble en referèndum és intocable!! i llavors?? Llavors perquè juguem a embrutar-nos les mans amb els socialistes que juguen a tapar-ho tot i a mantenir quotes de poder i llocs de feina pels afiliats?? perquè juguem amb ex-comunistes dogmàtics?! Perquè ens debatem si donem suport a la dreta catalana hereva de la lliga regionalista? o a l'esquerra espanyola o pseudocatalanista??
Espero que els pròxims dies esdevinguin una reflexió interna en tots els òrgans del partit i aconseguim crear una nova ERC amb capacitat de mobilització, d'il·lusionar i de guanyar! com ho fan els companys de molts pobles i viles de Catalunya, on malgrat tot han sabut mantenir o fins i tot ampliar la seva representació als Ajuntaments, com són els futurs alcaldes de Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Alella, Ullastrell, Rellinars, Sant Llorenç Savall, són alcaldes als qui els tocarà fer una bona feina als seus pobles i ciutats però també i sobretot seran vitals pel canvi del nostre partit.
Estic convençut que els companys de les JERC que han entrat en aquests temps tan negres, veuran vespres d'emoció i que serà llavors quan recordin dies com avui, perquè quan t'has trobat amb l'amarga derrota, pots degustar el dolç sabor de la victòria!!
Tornarem a Lluitar, Tornarem a Sofrir, Tornarem a Vèncer!!! VISCA LA TERRA!!
Jo fa 5 anys que milito a ERC i a les JERC (poc després del referèndum de l'Estatut) i des d'aleshores les nits electorals han anat de mal en pitjor. Em sap molt greu que els companys de les JERC que entren no puguin veure el Telenotícies i emocionar-se tot sentint parlar els dirigents d'ERC. He explicat més d'un cop que jo vaig decidir el meu partit a partir d'un debat sobre l'estat de la nació, estava amb febre a casa i me'l vaig menjar tot sencer! i cap a última hora del vespre vaig sentir dues intervencions que simplement em van fer aixecar del sofà, una va ser la Utxue Barkos de Nafarroa Bai, una autèntica màquina d'oposició! i l'altre va ser Joan Puigcercós quan era l'únic diputat al Congrés dels Diputats, una intervenció excel·lent, encara recordo aquell moment com quasi se'm saltaven les llàgrimes, sentint al Congrés dels Diputats el que qualsevol ciutadà català hagués dit!
Poc després treien 8 diputats al Congrés, 23 diputats al Parlament de Catalunya, tombavem el Govern de la Generalitat i en Pasqual Maragall passava a ser nou President de la Generalitat, en Carod-Rovira n'era Conseller en Cap i pocs dies després venia a Terrassa a fer un míting, amb dos amics de tota la vida, el vam anar a veure i aquell Casino (avui l'Abacus) ple de gom a gom cridant consignes a favor de la independència, els segadors amb una pila de gent... jo tenia 15 o 16 anys i era el primer míting al que anava... simplement vaig flipar!!! no només per l'ambient sinó també per les paraules de'n Carod incloent als fills de la immigració i fent-los partícips del projecte nacional!
Pocs dies després se li va exigir la dimissió arran de l'afer de Perpinyà, em va saber molt greu!, després de tota la negociació de l'Estatut es va arribar finalment al referèndum, guirigall per decidir el sentit del vot, finalment va ser que no (gran decisió defensada per les JERC-Vallès i que el temps ens ha donat la raó). Després de perdre el referèndum, expulsar els consellers de govern, jo vaig fer els 18 anys i vaig començar a militar a ERC i a les JERC. Poc després es feien eleccions catalanes, ERC perdia dos diputats, i a partir d'aquí tot un cicle, de perdre regidors, diputats a madrid, diputats al parlament i ara a Terrassa fins i tot la presència i el Grup Municipal.
Personalment, penso que l'Isaac Albert és un grandíssim candidat d'ERC, de fet, segurament és el millor candidat dels que es presentava, teníem el millor programa electoral i pràcticament l'únic amb idees, ambicions i projecte! gran feina del Negre. Per no parlar de la gran campanya, no només d'ERC, sinó també d les JERC ja que a cada cantonada hi havia un cartell, una estelada o una pancarta. Però no hem sortit! i és culpa nostra.
Jo opto per aprofundir molt més el discurs republicà del nostre partit, tenim milers de persones als carrers acampats, demanant a crits eixos principals del republicanisme! demanen més democràcia, participació directa, control sobre la corrupció, independència del poder judicial, dació de les hipoteques!! tots els que estan en el món de la política, saben que ERC tot això ho defensa i que som un partit laic, que defensa la justícia com a òrgan bàsic de regulació de l'estat, que demanem governs nets i transparents, que fem política perquè ens agrada, perquè és la única eina que tenim el poble!! i que una decisió del poble en referèndum és intocable!! i llavors?? Llavors perquè juguem a embrutar-nos les mans amb els socialistes que juguen a tapar-ho tot i a mantenir quotes de poder i llocs de feina pels afiliats?? perquè juguem amb ex-comunistes dogmàtics?! Perquè ens debatem si donem suport a la dreta catalana hereva de la lliga regionalista? o a l'esquerra espanyola o pseudocatalanista??
Espero que els pròxims dies esdevinguin una reflexió interna en tots els òrgans del partit i aconseguim crear una nova ERC amb capacitat de mobilització, d'il·lusionar i de guanyar! com ho fan els companys de molts pobles i viles de Catalunya, on malgrat tot han sabut mantenir o fins i tot ampliar la seva representació als Ajuntaments, com són els futurs alcaldes de Caldes de Montbui, Llinars del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Alella, Ullastrell, Rellinars, Sant Llorenç Savall, són alcaldes als qui els tocarà fer una bona feina als seus pobles i ciutats però també i sobretot seran vitals pel canvi del nostre partit.
Estic convençut que els companys de les JERC que han entrat en aquests temps tan negres, veuran vespres d'emoció i que serà llavors quan recordin dies com avui, perquè quan t'has trobat amb l'amarga derrota, pots degustar el dolç sabor de la victòria!!
Tornarem a Lluitar, Tornarem a Sofrir, Tornarem a Vèncer!!! VISCA LA TERRA!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)