Reagrupats

El Reagrupament ha estat com un tumor que ha sortit sol d'allà on no estava còmode, i aplaudeixo que finalment i després d'un temps intentant tant en la Conferència Nacional d'ERC, com en el Congrés Nacional, fer canviar el rumb del partit.
El to crític amb que Carretero es desmarcava de la direcció, en primer lloc em va sobtar, però el vaig trobar molt legítim, i d'una grandesa democràtica del nostre partit molt envejable.
Cal dir que el suport mediàtic em sobtava, hi havia qui deia que era perquè a CiU li interessava una victòria de Carretero, molt més proper al seu pensament del centre-dreta, i altres deien que simplement Carretero era l'excusa per fer mal a ERC.

Tot allò fou un moment del que se'n va parlar molt, i que després al congrés Nacional va quedar finiquitat, Carretero en persona va pujar a l'escenari, i en mitja hora va explicar molts dels mals d'aquest partit i tot allò en que estava en desacord. Quan va acabar dient "i ara retiro la esmena a la totalitat" Em va sobtar molt! els reagrupats ja feien càbales comptant amb suports d'uns i altres per veure si podrien tirar-la endavant, penso que aquella decisió la devien saber ben pocs... i el va honorar, presentar aquella esmena a la totalitat i sotmetre-la a votació hagués estat com un ganivet dividint a la militància.

Tot seguit i després de no trobar punts d'acord amb la direcció del partit, es va llençar a la piscina i va obrir la possibilitat de fer una candidatura per les properes eleccions. Aquí la direcció va suspendre de militància a l'ex-conseller i li va obrir un expedient. Molts van criticar aquesta decisió i probablement no era la millor forma de "fer amics" entre els crítics. Però penso que en clau interna cal saber quan un tumor passa de ser un problema solucionable, quan és un grup de militants molestos i que critiquen però que continuen treballant i passen a ser un grup de militants que utilitzen el partit per créixer i formar la nova plataforma. Les formes potser no van ser les millors, però estic segur que la decisió es prenia amb prou certesa que Carretero i companyia no tenien cap intenció de tornar a treballar per ERC.

Un cop fora i de nou amb el rebombori que van crear els mitjans de comunicació, Carretero inicia la seva marxa per Catalunya en busca d'adhesions, en el següent mes regidors d'alguns pobles i militants més o menys coneguts d'ERC es donen de baixa per formar part d'aquest nou projecte. Tothom s'extranya ja que gran part de la militància que donava suport a Carretero dins del partit, després no l'acompanya fora. Així que passa a ser una organització independentista més dins l'escena política catalana.

Els nous partits sempre juguen amb la desconeixença d'on situar el partit dins l'arc parlamentari, esquerra? dreta? de la mateixa forma que Ciutadans parlava d'unes polítiques progressistes, però amb el temps es va veure el neo-feixisme dels càrrecs, com l'Albert Rivera ex-membre de Nuevas Generaciones (PP) i de les aliances amb Libertas (ultra-dreta espanyola, per les eleccions europees) amb Reagrupament ara per ara passa el mateix.

La qüestió és: Reagrupament on el col·loquem?
Com he dit abans, al principi tots els partits són verges tenen "les mans netes" és a mesura que jugues que te les embrutes.
Des de la direcció d'ERC després de la sortida, se'l titlla de dretes, en el que semblava un intent de desacreditar-lo. Cal tenir en compte que CiU si que li donava suport, fins i tot es parlava d'integrar-lo al partit! i era sabut que l'ona mediàtica dels convergents sempre havia donat cabuda a Carretero.
Però ell va cridar fortament el dia del congrés nacional, que era d'Esquerres!! i que ningú ho dubtés..
Poc després de la sortida dels reagrupats, i en veure quins militants d'ERC s'unien a Carretero, algo feia dubtar que si que eren de dretes, o si més no, eren en general militants molt catalanistes, d'aquells diguem-ne poc respectuosos amb tot allò que no és català de tota la vida.
En qualsevol cas, són impressions personals que poden estar errades.

Ara, després d'Arenys, se sent a parlar d'un possible casament entre Laporta i Carretero, aquí la cosa canvia, i es decanta la balança cap a la dreta de forma quasi decisiva! Laporta ha estat aclamat pels sectors més radicals de la ultra-dreta catalana, pràcticament, ningú ha dubtat mai de la proximitat de Laporta i CiU, però sembla ser que Reagrupament podria ser el destí final.
Si es confirma, col·loco a Reagrupament a la ultra-dreta catalana.

Cal remarcar però que aquest fet, hauria de preocupar relativament poc a la militància d'ERC, potser hauria de neguitejar més a la de CiU, però en qualsevol cas, hauríem d'estar tranquils i contents en veure com hem arribat a una normalitat política de qualsevol país. Això indica la bona salut democràtica i política de Catalunya.
Com a qualsevol país normal, Catalunya té ara els 4 pilars d'un escenari polític, extrema esquerra (CUP, i organitzacions que hi donen suport), esquerra (ERC), dreta (CiU) i extrema dreta (Reagrupament). Tots tenen o se suposa que tenen el mateix objectiu en primer terme, la independència de Catalunya, caldría però preguntar, "i un cop independents, quin objectiu tens?"
Penso que el primer govern d'una Catalunya independent hauria de ser de concentració, tots els partits units per discutir les bases del nou país.