lunes, 26 de julio de 2010

Le nozze di Figaro

Non so come ne perchè, ma le nozze di figaro è per me una òpera speciale. non penso che sia strano se soltanto cominciare senti questo:



Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.

Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!

Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!

Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.

No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)

Us deixo un altra peça de l'òpera:

No hay comentarios: