El cel

Tímidament obres els ulls, mentre notes encara els llençols a la cara i aquella sensació d'estar esclafat per una atmosfera massa pesant! La boca seca, i els ulls com segellats per la pila d'hores que fa que no s'obren.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!

Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.

Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.