lunes, 1 de marzo de 2010

Modena

Simplement mirava el facebook, passava pàgines, mirava què m'havien escrit a mi, pensava en què li havia de dir a diferents persones, que no se'm passés res, que no hagués deixat algun missatge per respondre més tard i que finalment me'n descuidés... una de les moltes hores que paso davant de l'ordinador, o que si més no el tinc encès mentre escolto música, les repeticions de La Competència o potser responc e-mails per resoldre algun dubte o problema que se'ns planteja a la SL de les JERC... Aquest cop però, només mirava el facebook....

De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!

Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...

Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....

Com gira el món!

No hay comentarios: