El moment

Desesperat tibava de l'ase que relliscava per la vessant del camí, el terra humit havia cedit al pas de l'animal i ell intentava evitar que caigués. La torxa li havia saltat de la mà en rebre l'estrebada de les regnes, la foscor i la humitat freda els envoltaven.

La bèstia es recolzava sobre una alzina uns metres per sota del camí, mentre ell buscava una posició ferma des d'on ajudar l'ase a tornar-hi. En un dels intents el cistell més petit es va trencar i va caure bona part del menjar que aquella mateixa tarda havia comprat a Terrassa.
Havien passat ja uns minuts des de l'ensopegada i la raó prenia de nou els moviments impulsius de'n Cesc que volia per tots els mitjans salvar la vida al seu burro. La situació semblava que dins la gravetat s'havia estabilitzat, l'alzina evitava que caigués més i tot i que continuava relliscant quan intentava tornar al camí, sempre acabava a la mateixa posició. Era qüestió doncs, d'aconseguir un bon salt que el tornés al camí. Havia localitzat ja dues roques que li servien de suport per tibar amb força, tot i que no veia l'animal el sentia aprop, no gosava moure's per no perdre aquelles dues pedres.
Durant uns segons deixa de tibar per comprovar que l'animal està ben recolzat i perquè la tensió als braços l'estava matant, amb els ulls ja acostumats a la nit, veu cada cop més definit l'animal, no sembla ferit. Home i bèstia recuperen l'alè i proven de tranquil·litzar-se per sortir del mal tràngol. En Cesc acosta una mà al morro de l'ase per tranquil·litzar-lo. Fixa els peus a les roques, fa unes petites tibades perquè l'animal es prepari i anima l'ase a saltar.
La bèstia hi torna i ell coordina la seva tibada just al moment que comença a pujar, aconsegueix fer un parell de pases sense relliscar i s'acosta al camí, els dos s'hi esforcen com qui més per sortir-ne. Ell recull corda a mesura que l'animal s'acosta i intenta agafar-li de la sella quan comença a notar que el peu li balla, una de les roques s'està movent, a la desesperada en Cesc agafa fort l'animal i tiba d'ell amb totes les seves forces, mentre es deixa caure cap enrere per fer contrapes amb el cos, però precisament aquest moviment fa saltar la roca, que cau, ell rellisca i l'animal que amb el moviment havia perdut l'equilibri cau de cop contra l'alzina. En Cesc havia deixat anar l'animal i aquesta vegada l'impacte contra l'alzina és sec, l'ase cau a terra del cop, intenta encara posar-se en peu descoordinadament, però en fer-ho cau encara més, el terreny és molt tou i en Cesc aguantant la posició agafat d'una branca se'l mira impotent mentre l'ase cau.

La buidor absoluta li escanya el coll, una gèlida sensació li recorre el cos i desesperat, crida! impotent i de genolls li salten les llàgrimes! el bosc roman de cop en silenci, el fred i la foscor es fan encara més densos i en Cesc no pot creure el que ha passat, té el cos contret l'estómac tancat com un nus a la panxa que l'ofega i el cor gelat. L'ha perdut, el seu vell ase, l'ha perdut.