Quadrilla de segadors terrassencs

L’octubre passat el museu d'història de Catalunya va rebre aquesta peça (foto), de mans d'un privat, en motiu d'una exposició sobre la Guerra dels Segadors. Un cop analitzada i consultant a experts en banderes i ensenyes militars han establert el següent:

Degut a la pobre qualitat artística dels dibuixos i pel teixit en que està realitzada, es creu que aquesta ensenya pertanyia a un gremi d'agricultors, que varen participar a la guerra dels Segadors en defensa de la ciutat de Barcelona (1640-1652).

Les imatges que es representen a l'ensenya, destaca la falç, és una de les raons per la que es creu que foren un grup agrícola, així com de la participació en la Guerra dels Segadors. Els sants que hi apareixen són Sant Pere, Sant Llorenç, Sant Antoni de Pàdua i la Mare de Déu del Roser.
A partir dels sants, es precisa la localització d'aquest gremi agrícola, i es creu que eren del Vallès Occidental perquè hi apareix Sant Llorenç, i específicament de Terrassa, perquè hi apareix Sant Pere, les altres dues imatges no s'han desxifrat encara, tot i que pensen que Sant Antoni de Pàdua fou un error i que devien voler representar Sant Antoni Abat (patró dels llauradors).

La versió no escrita del portador d'aquesta ensenya diu, que entre els protectors d'aquesta hi va ser Frederic Escofet, que fou proper a Francesc Macià en la proclamació de la República Catalana i fou nomenat cap dels Mossos d'Esquadra.

En tot cas, aquesta ensenya mostra la lluita que també des del Vallès es dugué, tant a la Guerra dels Segadors com a la de Successió (1702 - 1714).
Sovint es parla de les grans gestes que van tenir lloc a ciutats de Catalunya, com Solsona, Manresa, Berga, Vic, Ripoll, etc. sobretot a les guerres carlines i tothom reconeix aquestes ciutats històriques per la defensa de Catalunya i de la catalanitat d'aquesta, (fou de Vic que en sortí el moviment catolico-catalanista amb el ja conegut "Catalunya serà catalana i cristiana o no serà" i amb Verdaguer un dels màxims exponents). No cal dir la importància que ha tingut Barcelona en la història de la nostra nació i segurament pel fet de tenir un nucli tant important aprop ha fet que el Vallès visqués aïllat, ja que només comença a sortir als llibres d'història quan arribà la revolució industrial.

Això sovint crea de Terrassa i de la zona del Vallès Occidental una imatge estereotipada de ciutat dormitori, de barri de Barcelona. En canvi la realitat de la nostra ciutat és ben diferent, la ciutat és prou llunyana a la capital com per no veure’s afectada i té una vida pròpia que cada cop va a més, tenim una ciutat rica culturalment: castellers, gegants, nans, bastoners; tenim grans esportistes i fins i tot pràcticament una selecció pròpia d’hoquei herba; tenim grans científics i enginyers, tenim una gran industria i 200.000 habitants.
El millor de tot, és que Terrassa manté l'esperit de poble, de ciutat acollidora, sense però perdre les arrels catalanes que ens caracteritzen.

Només dir, que descobriments com aquets, donen llum a una de les parts probablement més fosques de Terrassa, que és aquesta desconeixença total de la realitat de la nostra ciutat des de la creació d'Ègara pels romans, a la Revolució industrial.