Doncs si, tot i haver-me promès no tornar a sortir amb la motu fins el canvi de neumàtics, he caigut a la tentació.
Aquesta setmana santa, fart ja d'estar a casa, dilluns al migdia amb un Sol com Déu mana, vaig agafar la motu i vaig sortir...
Dubtava si Rellinars (com de costum) o canviar i fer Castellar.
Castellar!! un cop allà, vaig tirar cap a Sant Llorenç Savall (no hi havia anat mai) i tenia curiositat.
La meva intenció era de no anar gaire més enllà, però va ser impossible reprimir les ganes de continuar en veure un gran "anunci" de la Generalitat, disculpant-se per les obres de reparació del ferm de la carretera entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders.
De sobte, vaig sentir algo dins meu, una sensació d'alegria com quan et fan un regal, la respiració s'accelera, el cor batega cada cop més fort, els ulls et fan estrelletes i clar... amb aquest panorama emocional no va costar gaire decidir-se!! cap a Monistrol que hi falta gent!!!
Sense saber on era aquell poble vaig tirar i vaig trobar-me amb ni més ni menys que 15km d'una calçada asfaltada dos dies enrera, sense pintar, amb una visibilitat boníssima (deguda al malaurat incendi d'uns anys enrera).
Així ni més ni menys que amb el Canigó davant els ulls, el Montcau i Sant Llorenç darrera, el Sol de guardaespatlles tot el trajecte... enfi.. que més es pot demanar??
No cal que expliqui més... la regalada va ser increïble, vaig acabar el perfil en un parell de revolts que ni a Montmeló, on la roda del darrera feia a plaer intents de marxar nomès a cop de gas... enfi.. un 10!!!!
Maluradament aquest cop no vaig dur-me càmara de fotografies, i he hagut d'acudir a una que he trobat per internet de la mateixa zona, això però ja és Monistrol de Calders i no sé ven bé on és perquè no recordo aquesta carretera... jeje però era per possar algo!!
Em sembla que el canvi de neumàtics serà imminent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario