Estirat a terra notes l'aire a la cara, el soroll de les fulles, algún ocell que mig perdut o espantat piula... a mesura que ets conscient, comences a notar alguna pedra que fins aleshores no t'havia molestat... alguna branca.. però el lloc és preciós la temperatura ideal i que carai! encara no és hora d'obrir els ulls!! s'està massa bé, veus però, que fora hi ha llum.. però tu mantens els ulls tancats, encara no! et repeteixes! a mesura que ho penses, notes que tornar-se a dormir és quasi impossible, ja no tens son, ja estas bé! però aquella dolça brisa, el sol que t'escalfa dolçament, una olor d'àngels...Finalment en un acte de valentia els obres i una riuada de llum i colors entra pels ulls... després d'uns moments d'absoluta ceguesa comences a veure les ombres, els colors i en uns pocs segons veus quasi nítidament!! t'ha costat però ja els has obert!!
Costa tant obrir els ulls quan el que somies és tan maco...
No hay comentarios:
Publicar un comentario