Le nozze di Figaro

Non so come ne perchè, ma le nozze di figaro è per me una òpera speciale. non penso che sia strano se soltanto cominciare senti questo:



Realment aquesta òpera te quelcom amagat que em crida moltíssim l'atenció, no només per ser una de les obres magnes de Mozart, i pertant una de les millors obres que mai s'hagin pogut escriure, sinó per la màgia que aquest gènere de l'òpera desperta a l'espectador, la fusió entre teatre i música i a sobre, en directe.

Imagineu-vos el dia de l'estrena, l'espectació absoluta de tota la cort Austríaca davant d'una nova obra d'aquell geni on hi havia les grans personalitats de tot el regne, així com els músics més importants de l'escena europea, congregats en un mateix teatre i de sobte, s'apaguen els llums i comença a sonar la música, les primeres notes, i l'overtura que us he penjat a dalt, tot inundant l'espai aquella música i l'inici del que se'ns dubte serà una gran obra! imagineu-vos l'estat de nervis de'n Mozart, rodejat de tanta gent amb les espectatives com sempre pels núvols... Què gran!

Imagineu-vos l'any 1786 quan el món passava per un d'aquells punts d'inflexió que ara en diem crisi, i que en altres èpoques eren simplement un seguit de canvis en la societat que duien a un esclat.. de fet hi ha qui diu, que aquesta "opera magna" de Mozart estrenada l'1 de maig de 1786 va ser una burla a les classes benestants fins al punt de girar la truita, on el servei tenia més modals i educació que els pròpis "senyors" i això diuen que va servir d'ajut perquè a França esclatès la revolució francesa. Evidentment no va ser el detonant, però si que va aportar el seu granet de sorra, (tot i que "els pobres" no anaven a veure òpera, sí que s'interpretaven troços d'aquestes històries pels carrers, a càrrec de comediants i artistes de carrer, que duien la nova cultura als carrers..) i com a punt anecdòtic va ser estrenada un 1 de maig!

Si a tot això li sumem que Mozart la va composar en només 6 setmanes, quan tenia 29 anys, és a dir en ple estat de gràcia, i que s'hi va capficar tant que fins i tot va estar-se tot un dia, una nit i el següent dia per escriure el final del segon acte... no és que la fes bé, és que segurament Mozart hi va posar tot el seu coneixement i gràcia a l'hora de fer aquesta obra.

No cal dir que em moro de ganes de veure-la sentat en una butaca d'algun gran teatre, i després d'un parell d'anys de cerca, sembla que el Teatro Real de Madrid la farà el pròxim 4 de Juny de 2011. Cal dir que m'agradaria molt més veure-la al Liceu o al TNC, o a Milà, Berlin o París... però bé.. el destí diu que l'hauré de veure al "Teatro Real de Madrid" doncs res.. niré a gaudir dels sumptuosos descomptes que la Comunidad de Madrid fa als joves per anar a veure Òpera... ja que ho paguem nosaltres..!;-)

Us deixo un altra peça de l'òpera:

Una tarda de juliol entre carenes i camps de blat

El Sol ja mostra les seves últimes llums de la tarda, tot caient per l'horitzó, formant unes belles tonalitats de llum i ombres entre els arbustos del camí del Puig Codina.
La marinada fresca d'avui agita les branques de les petites alzines, i entra per la finestra tot refrescant la tarda.
Del cel blau i clar en cauen tota mena d'ocells, pardals, coloms, corbs, xoriguers, que passegen amunt i avall en busca d'un bon àpat! a mi també se'm desferma la gana, són prop de les set i les ganes d'un bon brenar comencen a ser evidents, però tot i així, sóc incapaç de moure els ulls d'aquelles pàgines que m'expliquen una vella història d'hospitalaris de Sant Joan i de templers en terres de la Corona i del Regne de Navarra, una bellíssima història medieval quan aquesta terra fou rica i plena!

A mi però em toca baixar, resseguir el camí fins arribar de nou a les urbanitzacions de Les Pedritxes i baixar per la preciosa carretera de Talamanca i també antiga (penso en els milers de traginers i caballers, així com comerciants, i camperols que algun dia o altre varen passar per aquests antics indrets). Baixant noto l'aire fresc i humit a la cara, mentre em deixo caure carretera avall, amb la tranquilitat de la feina feta i la satisfacció de fer quelcom que m'agrada molt!

L'humor, les bones sensacions, les ganes de diversió, la felicitat en defenitiva, ve acompanyada de banda sonora i de les contínues falques publicitaries que repletes d'entusiasme anuncien l'arribada de l'Acampada Jove de Montblanc!! la festa reivindicativa més important dels Païssos Catalans!!

Els camps segats i d'altres de llaurats on encara hi cau la llum del sol fan del nord de la ciutat un espectacle digne de veure, les llargues i primes ombres que una darrera l'altre alternen la llum amb l'ombra potser enlluernen algun conductor, jo penso que és com una simfonia de llums i colors que ens regala el dia a la vista! la felicitat reflexada en aquells indrets!!

Manifestació del 10-J

Com es preveia la manifestació va ser extraordinària i històrica!
El milió i mig d'assistents no només ho van fer en contra de la sentència del tribunal constitucional sobre l'Estatut, sinó que la gran majoria va anar a reclamar la Independència de Catalunya.

ICV i PSC van ser els passarells d'una manifestació catalanista, on ells portaven pancartes de l'estil "volem tot l'estatut". Quan allà tothom cantava in-inde-independència i estic segur que no ha de ser còmode anar a una manifestació on ningú canta el teu lema... potser es van equivocar, potser ICV i PSC no tenen cap altra sortida que seguir endavant i endarrere per la mateixa via morta que ha esdevingut l'autonomisme.

A hores d'ara ERC proposa quelcom diferent! el projecte d'Independència! que pot dur a la nostra societat a ser un referent europeu i mundial. Per què no? Catalunya pot esdevenir un país important en la esfera europea i mundial. Tenim talent, tenim grans investigadors, tenim indústria, turisme, història i una posició geogràfica idònia. Podem ser el port del sud d'europa! podem esdevenir el centre de les operacions aèries intercontinentals i com s'ha demostrat en aquest mundial de futbol tenim capacitat esportiva per fer-nos el nostre espai al món de l'esport, no només amb el futbol, sinó també amb la natació sincronitzada, l'hoquei, l'atletisme, natació, basquet, etc..

La pena és que per esdevenir-ho ens calgui ser Independents!! Espanya castiga un cop i un altre Catalunya, a base de centralitzar-ho tot a la capital del regne. D'aquesta forma estem perden pistonada, i és com si fessim una carrera amb una gran llosa darrera que es diu Espanya!!

La manifestació del passat 10 de Juliol. No només va ser un punt d'inflexió pel que fa a les mobilitzacions (segurament la més gran mai vista a Catalunya). Sinó que esdevé un crit clar i alt cap al món. La premsa europea ho ha entès! els titulars a europa parlen de proclames per la independència de forma majoritària... el PSC, CiU i ICV encara no han entès!

Nosaltres tenim la il·lusió, les ganes i la oportunitat!! la INDEPENDÈNCIA és el futur d'aquest país! i així ho van demostrar la majoria d'assistents a la manifestació de dissabte.

10-J !!

Vox Populi (Editorial DdT 12/06/10)

Cliqueu a la imatge per veure bé el text!

Editorial del Diari de Terrassa, el passat dissabte 12/06/2010. Uns dies després d'enviar una carta d'opinió acompanyada d'una fotografia de la cua a la Biblioteca Central de Terrassa abans d'entrar al matí.

Anna Roig i l'ombra de Ton Chien

M'agrada i espero que us agradi!

Adeu, Espanya?

Prohibim els avis!

Per si algú no ho capta i abans de que algú digui que vull carregar-me els avis de Terrassa, és conya!

"Proposo prohibir els avis de la plaça vella! ja n'hi ha prou! estic molt enfadat! aquesta tarda mentre passejava amb la meva estimada parella se'ns ha passat pel cap fer un gelat als xixonencs i tot seguit seure en un dels molts bancs que hi ha la plaça vella, mentre discutiem sobre els sexe dels àngels i comentàvem 4 coses...
Tot semblava que seria una tarda agradable i tranquila, però ens vam trobar amb la fauna que viu a la plaça vella...
Si em refereixo a la fauna que okupa (amb k d'okupa!) els bancs de la plaça vella! i que pràcticament fa necessari agafar número per poder seure ni que sigui una estona.
A més, un cop pots seure has d'aguantar les converses i discussions airades que alguns d'ells mantenen fins el punt de que no et deixen parlar tranquil·lament amb la parella, tot plegat un escàndol de persones grans que fan de la Vella el pati de casa seva, on criden i molesten a la resta de ciutadans que volem passar una estona agradable al centre de la nostra ciutat.

Pertant proposo prohibir que els jubilats puguin seure als bancs de la plaça vella!!"

No us sembla lamentable i fora de lloc que algú pugui pensar això?? doncs si canvies avis i jubilats per infants i joves, obtens un article d'opinió d'una periodista que ha empès una croada política contra els joves i infants terrassencs.

Algo grande!

Duran, Millet i Pretoria

Aquesta setmana hem assistit a grans converses entre els membres de la xarxa de corrupció de Santa Coloma de Gramanet on el vicepresident de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Santa Coloma "Bartu (PSC)"deia que amb en Mas (CiU) els aniria molt millor.

D'altra banda vam poder llegir que en Florentino Pérez (ACS) i la Ester Koplovic (FCC) magnants de la construcció espanyola feien donacions al Palau de la Música. I que aquestes després venien traspassades a la Fundació Trias Fargas (CiU). Costa creure que Florentino Pérez i les germanes Koplovic hagin descobert el seu nacionalisme català després de sentir un míting de l'Artur Mas o del personatge d'avui Josep Antoni Duran i Lleida i per aquesta raó fessin pagaments astronòmics al Palau de la Música. Evidentment aquests diners són a canvi de quelcom...

... El passat dimecres al Congrés dels Diputats no hi podia faltar ningú, en ZP s'ho jugava tot, no té majoria absoluta al Congrés i pertant necessita dels partits petits per aprovar les retallades de funcionaris, jubilacions, infraestructures, investigació, etc... i ningú li donava suport! de forma que només tenia els 169 diputats socialistes i els vots en contra de PP, ERC, PNV, IU, ICV, BNG, NaBai i UPyD. que en total sumaven 168... amb les abstencions de CiU, CC i UPN.

... Avui a La Vanguardia, Enric Juliana comenta la jornada de dimecres i explica com l'Emilio Botín (president del Banco Santander) va trucar a en Mariano Rajoy perquè finalment donés suport a les retallades. El PP va dir que no, i entre d'altres coses va criticar que en ZP no l'havia trucat per comentar la posició final del PP. l'Emilio Botín va fer el tràmit, i en ZP a la tarda trucava en Rajoy. Més enllà d'això, les posicions de PP i PSOE eren clares.

NO EM CREC! que l'Emilio Botín després de la negativa de'n Rajoy es quedés assegut a la cadira del seu superdespatx de Santander esperant la votació. I em fa l'efecte que l'abstenció de CiU té quelcom de molt obscur! Tant com que posaria la mà al foc que quan algún militant de CiU tingui la decència d'enterrar (políticament) en Duran i Lleida, aquest no es quedarà pas a l'atur sinó que li caurà un càrrec del Banc Santander!! o potser més d'un, perquè si alguna cosa fa en Duran al Congrés és ajudar totes les empreses i multinacionals que li ho demanen.. i que després d'escoltar les sabies paraules de'n Duran col·laboren amb el Palau de la Música!!


morta la cuca, mort el verí!

Justícia social!

Ara feia uns dies que no escrivia.. però aquí us deixo una vinyeta que enfi.. ja m'he cansat de dir que són molt bones.. així que simplement diré que és de l'Aleix Saló és a dir, sublim! xDD

T'adones amic?!

T'adones company, que a poc a poc ens van posant el futur a l'esquena, t'adones amic? t'adones company que ens el van robant cada dia que passa, t'adones amic??

T'adones company que després d'un any i mig posant els diners a les butxaques de banquers i constructors perquè aquests no notin la crisi, amb el Plan E i fons estatals d'ajuts a bancs i caixes ara ens fa pagar al poble els seus errors? t'adones amic?

T'adones company, que seran els nostres avis dependents, els pensionistes i funcionaris els que ara hauran d'apretar-se el cinturó? T'adones amic?

T'adones company que quan en ZP diu que el 35% de l'esforç l'haurem de fer les Comunitats Autònomes, s'està referint a que serà Catalunya la que un cop més li haurà de treure les castanyes del foc?, que serem nosaltres els que haurem de patir un dèficit fiscal encara més gran? t'adones amic?
T'adones company que el que hem aconseguit per Catalunya aquests anys (el nou finançament, l'estatut que obligava a l'estat a invertir un 18% del PIB català en infraestructures, la llei de dependència, el fons per la immigració, entre d'altres) acords postius per Catalunya que es veuen ara troncats per la necessitat d'estalvi de l'estat??

T'adones amic que ens roben i encara ens volen robar més?? t'adones company que ens cal esdevenir INDEPENDENTS?


Eduard González,
Portaveu de les JERC-Terrassa

Els néts de l'Avi

Romeo & Juliet

Romeo & Juliet, va ser la banda sonora d'un dels moments més intensos de la meva vida, no només per allò que vam fer, que va ser tot el possible, sinó pel que podia arribar a significar, dies sencers treballant i pensant en solucions als molts problemes que ens vam trobar i que al final van esdevenir impossibles de solventar si no era com tot en aquest món, per mitjà de diners!! i que evidentment no tenim.
Però si algo tenim és la nostra marca de lluitadors/es, de treballadors/es, i estic convençut que tard o d'hora amb més o menys diners, aconseguirem fer el millor i més gran projecte que el jovent terrassenc podrà dur a terme, autoorganitzant-se, i treballant en equip. Una sensació la de col·laboració i treball en grup, que realment no es pot explicar si no es viu i penso que no s'aprèn ni a l'escola ni a l'universitat!! el somni d'assolir un objectiu comú és una energia que fa treure el bo i millor de cadascú de nosaltres i que més enllà del que diuen les paraules, s'ha de viure!
Avui pràcticament un any després de l'inici d'aquell projecte encara se'm posa la pell de gallina en veure aquell ambient.
Sou molt grans!!

Tard o d'hora engegarem els telers!;-)

Llei d'Acollida

Una gran feina d'Esquerra al Govern! una gran feina de l'Oriol Amorós i de tota la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Sense dubte ERC pionera en matèria d'immigració.
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...