Tresors amagats

(Escrit a classe de Química II)

Ahir al vespre vaig trobar-me amb una persona que fins ahir estimava, però que avui a més, admiro!

Hi ha una dita que diu: "Una bona capa, tot ho tapa"

Sovint no ens adonem com de complicades poden arribar a ser les coses, la quantitat de problemes, sentiments frustrats, desitjos incomplets, que la gent acumula i que tard a d'hora acaben per emergir al món real, de formes ben distintes.

Al marge d'aquest cas particular, us convido a reflexionar, en aquest sentit, en intentar entendre que entre allò que veiem d'una persona, i allò que és, hi ha una diferència, sovint hi ha moltes reaccions que no entenem, que t'extranyen o et sobten (algunes per bé i d'altres per mal), però que totes tenen la seva explicació "dins de la capa".

Personalment vaig dur-me una alegria en descobrir com era realment la persona, com tots aquells detalls que sovint no entens, o aquelles explicacions enfatitzant uns temes, uns detalls per mi potser imperceptibles, obviables, o fins i tot intrascendents, per ella tenien algo d'important, alguna raó que la duia a explicar-les, a puntualitzar-les.
Com a amant de la història, me alegrat d'entendre d'on venen, i quin procés han tingut aquestes maneres de fer i de dir i estic segur que m'ajudaran a entendre les que puguin venir.

Entenc doncs que en el discurs d'una persona, sigui de l'àmbit que sigui, afectiu, amistós, professional, trobem "tics", costums, maneres de fer, que poden donar-te una idea de la dimensió de la "capa". No vol dir això que allò que amaguen sigui bo o dolent, però si aconsegueixes fer-te una idea de la dimensió, potser et sobta menys quan vegis que hi ha sota.

Penseu-hi!;-)