domingo, 15 de marzo de 2009

Dolça brisa

Com m'agradaria ser periodista, lingüista, poeta... i poder dir de forma ordenada, concisa i bella tot allò que em passa pel cap.......

Aquests són dies d'incertesa, canvis potser, esperances, oportunitats, riscos... com saber què és cada cosa? fins que no ho esbrines no pots valorar.. però i doncs?? potser ho has perdut tot...
Cal confiar en un mateix? en la ment? en el cor? en els altres? com valorar, si una balança és prou equilibrada... o si l'intento equilibrar encara que no ho hagi estat mai... qui sap...

Deia un cop que: "tant bufa el vent que de tant bufar el cor se'n ressent, i do? ni cap ni vent al riu.."
Avui trobo la brisa massa dolça com per llençar-la al fred turbulent d'un riu...

Sona el mestre...




Bon vespre!

No hay comentarios: