viernes, 20 de junio de 2008

PVI

Avui m'he endut la càmera de fotografies i mireu quins paisatges, espero que us agradin!!
Us deixo a més, la que per mi és una de les músiques més boniques del món!! i evidentment la millor pel·lícula.

Família de perdius, espero que pogueu veure-les.
Aquí teniu el meu company d'estiu, no us podeu arribar a pensar lo bé que va aquest cotxe!! pels que no ho conegue-ho, la muntanya de darrera és La Mola!!Paissatge preciós amb les tonalitats del camp les muntanyes de darrera i el cel blau!CORRANDES D'EXILI - PERE QUART


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Salut Companys!!

P.D: s'acaba La nit al dia, gran programa i millor presentadora! es trobarà a faltar!!

5 comentarios:

wella dijo...

Mare, em pense q a tu t'encantaria viure on ho faig jo: enmig del parc natural de la Font Roja i del de Mariola.

Tot a floretes, sí, tot a floretes, no, tot a floreeeeeeteeesss..

PD: La vida es bella és insuperable.

Eduard González dijo...

Ei!! doncs segur que deu ser ben maco!! Tot i que a mi la vida de ciutat ja m'agrada, trobo que viure en mig del bosc no m'agrada de convèncer...

Viam si penges alguna foto de prop de casa teva doncs;-)!!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa dijo...

nano, com t'envejo de debó. Mira que mones les perdius, elles en fila, seguint la mare suposo...i la canço es preciosa, no l'havia sentit i m'ha agradat. Per cert, l'enllaç al video del youtube es fantàstic. Has vist la peli? i que bé canta aquest dona, Noa. La vaig veure en un recital amb el llach, crec que es d'Israel.

Eduard González dijo...

Jo no la coneixia, fins que un company de JERC malalt d'aquesta cantant ens la va posar al cotxe, i mira al final m'ha acabat agradant i tot! jeje
;-)!!

Anónimo dijo...

Les fotos són una passada i la música també és clar!