martes, 11 de mayo de 2010
domingo, 9 de mayo de 2010
Romeo & Juliet
Romeo & Juliet, va ser la banda sonora d'un dels moments més intensos de la meva vida, no només per allò que vam fer, que va ser tot el possible, sinó pel que podia arribar a significar, dies sencers treballant i pensant en solucions als molts problemes que ens vam trobar i que al final van esdevenir impossibles de solventar si no era com tot en aquest món, per mitjà de diners!! i que evidentment no tenim.
Però si algo tenim és la nostra marca de lluitadors/es, de treballadors/es, i estic convençut que tard o d'hora amb més o menys diners, aconseguirem fer el millor i més gran projecte que el jovent terrassenc podrà dur a terme, autoorganitzant-se, i treballant en equip. Una sensació la de col·laboració i treball en grup, que realment no es pot explicar si no es viu i penso que no s'aprèn ni a l'escola ni a l'universitat!! el somni d'assolir un objectiu comú és una energia que fa treure el bo i millor de cadascú de nosaltres i que més enllà del que diuen les paraules, s'ha de viure!
Avui pràcticament un any després de l'inici d'aquell projecte encara se'm posa la pell de gallina en veure aquell ambient.
Sou molt grans!!
Tard o d'hora engegarem els telers!;-)
martes, 27 de abril de 2010
Llei d'Acollida
Una gran feina d'Esquerra al Govern! una gran feina de l'Oriol Amorós i de tota la conselleria d'Acció Social i Ciutadania. Sense dubte ERC pionera en matèria d'immigració.
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...
Donem-li canya a Albiol's i personatges varis...
lunes, 26 de abril de 2010
sábado, 10 de abril de 2010
15 - SKATEPARK X TERRASSA
El projecte numero 15 de la Consulta Ciutadana és la Construcció d'un Skatepark al Parc de Vallparadís.
Les JERC ja fa temps que treballem en la construcció d'un Skatepark a la ciutat, de fet fa més d'un any que ja vam fer una roda de premsa després d'haver-nos trobat amb diferents entitats del món de l'skate, BMX, etc.
Fa un any ens vam trobar aquestes entitats, que havien parlat amb diferents estaments de l'Ajuntament per mirar de fer aquest skatepark, i tots els van dir que no, sense ajudar-los en res, i l'únic que els van dir és que recollissin signatures per parlar amb l'Alcalde... això és lamentable.. després diuen que hi ha desafecció de la política.. però si qui ha de donar respostes només es passen la pilota els uns als altres...
Nosaltres vam fer la roda de premsa, i vam obrir el debat, en els següents mesos, van sortir diferents articles d'opinió, i fins i tot l'editorial del Diari de Terrassa va tractar el tema, també ho va fer el de l'Avui Terrassa i sembla que el projecte va anar agafant cos.
Finalment Egaraskate va apostar per presentar aquest projecte a la Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos i de fet avui farem l'acte central de campanya, a la plaça Ricard Camí, per unir tot el món de l'skate i donar a conèixer la informació sobre la votació.
Aquest projecte és en tota recla un projecte pels joves, ja no només pels que patinen, perquè aquests evidentment tindran un espai on poder patinar, i qui més qui menys coneix algú que patina, però sobretot és un projecte del JOVENT TERRASSENC és a dir, un grup de joves que s'han mogut per aconseguir-ho i per aquesta raó les JERC els hi hem donat suport, i esperem que molts altres joves de la ciutat també ho facin!!
VOTA EL 15
Les JERC ja fa temps que treballem en la construcció d'un Skatepark a la ciutat, de fet fa més d'un any que ja vam fer una roda de premsa després d'haver-nos trobat amb diferents entitats del món de l'skate, BMX, etc.
Fa un any ens vam trobar aquestes entitats, que havien parlat amb diferents estaments de l'Ajuntament per mirar de fer aquest skatepark, i tots els van dir que no, sense ajudar-los en res, i l'únic que els van dir és que recollissin signatures per parlar amb l'Alcalde... això és lamentable.. després diuen que hi ha desafecció de la política.. però si qui ha de donar respostes només es passen la pilota els uns als altres...
Nosaltres vam fer la roda de premsa, i vam obrir el debat, en els següents mesos, van sortir diferents articles d'opinió, i fins i tot l'editorial del Diari de Terrassa va tractar el tema, també ho va fer el de l'Avui Terrassa i sembla que el projecte va anar agafant cos.
Finalment Egaraskate va apostar per presentar aquest projecte a la Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos i de fet avui farem l'acte central de campanya, a la plaça Ricard Camí, per unir tot el món de l'skate i donar a conèixer la informació sobre la votació.
Aquest projecte és en tota recla un projecte pels joves, ja no només pels que patinen, perquè aquests evidentment tindran un espai on poder patinar, i qui més qui menys coneix algú que patina, però sobretot és un projecte del JOVENT TERRASSENC és a dir, un grup de joves que s'han mogut per aconseguir-ho i per aquesta raó les JERC els hi hem donat suport, i esperem que molts altres joves de la ciutat també ho facin!!
VOTA EL 15
7 - Gespa a Les Fonts
Aquest projecte hi he treballat personalment, com a membre del Club de Rugby Carboners de Terrassa i per això espero que voteu el 7 a Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos.
La història d'aquest projecte, és que la U.E.Les Fonts, van presentar un projecte per fer un nou camp de futbol a Les Fonts, i així poder tenir gespa artificial, ja que actualment són l'únic camp de Terrassa que no té gespa.
L'Associació de Veïns, també dóna suport al projecte ja que d'aquesta forma s'aconseguiria, un equipament esportiu com cal al barri, ja que actualment només hi ha el camp de la UE.Les Fonts i està força allunyat del barri.
Mentre es presentava aquest projecte, els Carboners de Terrassa (el nou club de rugby de la ciutat) va fer reunions amb l'Ajuntament per diferents temes, i en una d'aquestes reunions, els vam comentar que la Federació Catalana de Rugby buscava un emplaçament per un centre de Tecnificació. Els vam posar en contacte, i les reunions entre FCR i Ajuntament van ser molt profitoses, tant que van arribar a un acord, i la FCR posava una quantiosa suma de diners si finalment surt aquest projecte escollit.
El següent pas va ser unir-nos els 4 agents que treballem per aquest projecte, i concretar com fer la campanya i distribuir-nos les tasques, reunions amb gent que té moltes ganes de treballar i de que surti aquest projecte.
La Gespa a Les Fonts, beneficia a la UE.Les Fonts entant que tindran un nou camp de futbol on podran entrenar i disputar els seus partits.
D'altra banda al Club de Rugby dels Carboners de Terrassa ens beneficia, ja que tindrem camp de Rugby a la ciutat, cosa que ara per ara amb prou feines tenim on entrenar.
La Federació Catlana de Rugby tindrà un centre de tecnificació on poder fer els entrenaments de les seleccions catalanes de rugby, així com un centre on fer cursets d'entrenadors, campus d'estiu, etc. i per últim, l'Associació de Veïns es beneficia perquè és un gran projecte pel barri, és un equipament esportiu al servei dels ciutadans que tindran una oferta de futbol i rugby al costat de casa.
La ciutat de Terrassa també se'n beneficia, ja que podrem consolidar un nou esport a la ciutat, El Rugby, i amb les activitats que organitzarà la FCR de ben segur que els hotels de la ciutat ho notaran, així com la ciutat en sí ja que representa un nou equipament esportiu molt ben comunicat amb la resta de la ciutat.
El més maco d'aquest projecte és la unió entre Federació Catalana de Rugby, UE.Les Fonts, Carboners de Terrassa i Associació de Veïns de Les Fonts.
La història d'aquest projecte, és que la U.E.Les Fonts, van presentar un projecte per fer un nou camp de futbol a Les Fonts, i així poder tenir gespa artificial, ja que actualment són l'únic camp de Terrassa que no té gespa.
L'Associació de Veïns, també dóna suport al projecte ja que d'aquesta forma s'aconseguiria, un equipament esportiu com cal al barri, ja que actualment només hi ha el camp de la UE.Les Fonts i està força allunyat del barri.
Mentre es presentava aquest projecte, els Carboners de Terrassa (el nou club de rugby de la ciutat) va fer reunions amb l'Ajuntament per diferents temes, i en una d'aquestes reunions, els vam comentar que la Federació Catalana de Rugby buscava un emplaçament per un centre de Tecnificació. Els vam posar en contacte, i les reunions entre FCR i Ajuntament van ser molt profitoses, tant que van arribar a un acord, i la FCR posava una quantiosa suma de diners si finalment surt aquest projecte escollit.
El següent pas va ser unir-nos els 4 agents que treballem per aquest projecte, i concretar com fer la campanya i distribuir-nos les tasques, reunions amb gent que té moltes ganes de treballar i de que surti aquest projecte.
La Gespa a Les Fonts, beneficia a la UE.Les Fonts entant que tindran un nou camp de futbol on podran entrenar i disputar els seus partits.
D'altra banda al Club de Rugby dels Carboners de Terrassa ens beneficia, ja que tindrem camp de Rugby a la ciutat, cosa que ara per ara amb prou feines tenim on entrenar.
La Federació Catlana de Rugby tindrà un centre de tecnificació on poder fer els entrenaments de les seleccions catalanes de rugby, així com un centre on fer cursets d'entrenadors, campus d'estiu, etc. i per últim, l'Associació de Veïns es beneficia perquè és un gran projecte pel barri, és un equipament esportiu al servei dels ciutadans que tindran una oferta de futbol i rugby al costat de casa.
La ciutat de Terrassa també se'n beneficia, ja que podrem consolidar un nou esport a la ciutat, El Rugby, i amb les activitats que organitzarà la FCR de ben segur que els hotels de la ciutat ho notaran, així com la ciutat en sí ja que representa un nou equipament esportiu molt ben comunicat amb la resta de la ciutat.
El més maco d'aquest projecte és la unió entre Federació Catalana de Rugby, UE.Les Fonts, Carboners de Terrassa i Associació de Veïns de Les Fonts.
Consulta Ciutadana sobre els Pressupostos
Terrassa està plena de cartells de la consulta pels pressupostos que ha organitzat l'Ajuntament. Cal dir que la via dels Ajuntaments i de la nova política ha de ser aquesta, la de consultar directament la ciutadania sobre com han de ser les coses, però evidentment preguntar com gastar diners, és una pregunta fàcil. On cal preguntar sobretot és en els projectes més transcendentals, com el IV Cinturó, el trànsit rodat per la Rambla, i altres projectes de gran envergadura que sovint no s'arriba a un consens ni tan sols al Ple Municipal.
En el cas de Terrassa s'ha destinat una partida de 4 Milions d'€ a repartir entre els projectes guanyadors. S'han presentat un total de 16 projectes. I sortiran tants com sigui possible, fins arribar als 4MEUR.
D'entre aquests 16 projectes hi ha 3 projectes que per mi són del tot egoistes i fora de lloc. Per exemple el projecte numero 8 "Cobriment de la piscina de La Maurina" No dubto que és un projecte necessari, com el de cobrir tantes altres pistes esportives i piscines, però el pressupost és de 3.900.000€ això vol dir que per sortir haurà de ser el més votat i provocarà que només pugui sortir algun altre projecte de menys de 100.000€.
D'altra banda els projectes que a part de ser coses molt concretes i que per tant afecten a pocs veïns, i en canvi suposen un cost enorme, com la 13 "Remodelació del carrer Provença" amb un cost de 2.400.000€ i la 10 "Remodelació del Passeig Lluís Muncunill amb un pressupost de 2.700.000€. Entenc que els veïns d'aquests barris vulguin canviar i millorar el barri, però aquestes obres, han de sortir d'Urbanisme, o d'un Pla de Barris, no d'un projecte on hi ha molts altres projectes, molt interessants.
En tot cas espero que tot el procés funcioni bé, que no hi hagi problemes amb les votacions.. i que siguem 2 o 3 els pringats que com jo, ja no podem votar per internet... Visca!
En el cas de Terrassa s'ha destinat una partida de 4 Milions d'€ a repartir entre els projectes guanyadors. S'han presentat un total de 16 projectes. I sortiran tants com sigui possible, fins arribar als 4MEUR.
D'entre aquests 16 projectes hi ha 3 projectes que per mi són del tot egoistes i fora de lloc. Per exemple el projecte numero 8 "Cobriment de la piscina de La Maurina" No dubto que és un projecte necessari, com el de cobrir tantes altres pistes esportives i piscines, però el pressupost és de 3.900.000€ això vol dir que per sortir haurà de ser el més votat i provocarà que només pugui sortir algun altre projecte de menys de 100.000€.
D'altra banda els projectes que a part de ser coses molt concretes i que per tant afecten a pocs veïns, i en canvi suposen un cost enorme, com la 13 "Remodelació del carrer Provença" amb un cost de 2.400.000€ i la 10 "Remodelació del Passeig Lluís Muncunill amb un pressupost de 2.700.000€. Entenc que els veïns d'aquests barris vulguin canviar i millorar el barri, però aquestes obres, han de sortir d'Urbanisme, o d'un Pla de Barris, no d'un projecte on hi ha molts altres projectes, molt interessants.
En tot cas espero que tot el procés funcioni bé, que no hi hagi problemes amb les votacions.. i que siguem 2 o 3 els pringats que com jo, ja no podem votar per internet... Visca!
viernes, 12 de marzo de 2010
miércoles, 10 de marzo de 2010
domingo, 7 de marzo de 2010
El cel
Tímidament obres els ulls, mentre notes encara els llençols a la cara i aquella sensació d'estar esclafat per una atmosfera massa pesant! La boca seca, i els ulls com segellats per la pila d'hores que fa que no s'obren.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!
Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.
Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.
Veus però que hi ha llum, molta llum. La persiana no està del tot pujada i sembla que ho estigui... és un diumenge i el dia és preciós! el cel tan blau com sempre, la gespa de vallparadís més verda que mai! el sol radiant en mig del cosmos. Obres la finestra per notar de més aprop el dia, i l'aire càlid et frega la cara. És el dia perfecte!!
Dutxa ràpida, pantalons vells i còmodes, samarreta i jersei de xandall, bambes, ulleres de sol, motxilla, ampolla d'aigua, paper i boli, càmera de fotografiar, mòbil, cartera i claus.
Visita ràpida a la nevera, agafes un nestea de la nevera ben fred! un petit esmorçar i cap a l'ascensor objectiu: -2!
Entres al pàrquing i allà està, casc, guants, "clau i rum" ja sona! mmmm... gran invent els 4 temps. Maniobres per sortir, porta del garatge i endavant que ja rodem! carrerons, vianants, cotxes, semàfors, senyals, autobusos, camioners... etc! fins que al carrer on rodes ja posa: Carretera de Rellinars.
En veure aquest nom, ja vas agafant posició tot ha d'estar en ordre, guants, casc, ulleres, abric/jersei poc gas encara, fins que les passades obres de Can Colomer i el IV cinturó ja deixen pas al veritable Vallés de petits camps, masies i muntanyes d'alzines i pins. Emprenem les primeres rectes, deixem a l'esquerra El abuelo i la riera de gaià, mentre a la dreta la masia egara es manté remodelada ara com a restaurant. Fem el revol a l'esquerra i canviem de paisatge completament, la temperatura sovint baixa un o dos graus, l'asfalt està una mica vell però es conserva compacte, calçada estreta, revolts petits i tancats, la brisa i les olors del vent són indescriptibles, no hi ha ningú més que tu.
Lleument comences a balancejar-te amb la motu com si d'un ball amb la teva parella es tractés, una unió màquina-home que acompanyada per l'entorn traça una melodia de sensacions apassionant. La llum del sol intermitent entre les ombres dels arbres, cada revolt té una marca personal, una humitat, una temperatura, una llum especial. Els revolts et fan mantenir la concentració, col·locació, frenada, balanceig i gas i un altre cop col·locació, de nou frenada corva a l'esquerra, unes són més tancades que d'altres i això obliga a estudiar-les. Tot plegat són mil·lèssimes de segon que desencadenen una frenètica activitat cerebral, els sentits excitats en rebre tanta informació alhora, olors, llum, colors, decisions.
El paisatge ja familiar sempre apareix esplèndid darrera els arbres i les clarianes, les foradades al fons, Can Guitard a l'esquerra, el camí de la font del troncó a la dreta marcat amb la senyal verda, i tot seguit l'entrada als caus. Després la llarga recta manté el motor al 100% neteja i ordenació dels mecanismes, també moment de pausa i de relax pel tram final. La carretera de sobte puja molt, un parell de revolts tancats i l'asfalt en males condicions fan de nou rependre l'atenció punt crític, vens amb velocitat i no pots confiar en l'asfalt.. tot seguit pujada i seguit de corves a l'esquerra que en la justa mesura poden esdevenir un plaer de 5 segons girant tombat accelerant i veient com la roca passa a escassos centímetres del casc. Adrenalina, mesclada amb el sol escalfant-te, l'Obac apareixent per darrera i després d'això dos cops de gas i som a l'Obac! el cel de Terrassa.
Un vell i no menys bell emplaçament, on la família Ubach tenia una casa de planta quadrada i dos pisos privilegiats. La Mola a l'esquerra, Can Pobla, la Serra de les Pedrítxes, l'Obaga del Guitard al davant, el Vallès al final i més al fons encara Collserola, mentre el mar avui queda difuminat per la boirina que la calor provoca. A la dreta un vell veí del Vallès, el Llobregat, al seu pas a tocar de Montserrat. El Bages darrera i al fons les muntanyes lleument nevades encara del pre-pirineu.
Una escala al cel des d'on controlar l'entorn! un vell lloc amb molta història, i molts amants.
miércoles, 3 de marzo de 2010
Els Amics de les Arts
Dues cançons que a part de lo maques i la màgia que té aquest grup en directe, em recorden situacions divertides que a tots poc o molt ens han passat algun cop!
lunes, 1 de marzo de 2010
Modena
Simplement mirava el facebook, passava pàgines, mirava què m'havien escrit a mi, pensava en què li havia de dir a diferents persones, que no se'm passés res, que no hagués deixat algun missatge per respondre més tard i que finalment me'n descuidés... una de les moltes hores que paso davant de l'ordinador, o que si més no el tinc encès mentre escolto música, les repeticions de La Competència o potser responc e-mails per resoldre algun dubte o problema que se'ns planteja a la SL de les JERC... Aquest cop però, només mirava el facebook....
De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!
Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...
Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....
Com gira el món!
De sobte la llum!!
Modena! vaig pensar! ostres! com no ho havia fet abans!! per on començo?
L'institut, com es deia??
Google Maps: Pasquale + Modena = Scuola Media Pasquale Paoli, Bingo!!
Cerca al Facebook: Pasquale Paoli ==> Grup d'exalumnes amb 500 adherits!
Uff vaig pensar, 500!!
Va que no pesi la mandra, vaig començar a passar pàgines tot llegint rapidament noms italians un darrere l'altre mentre pensava en com es deien els meus ex-companys de segon curs de la media. Federica, Rossi, Candrini i poc mes, lamentablement amb només un nom és pràcticament impossible fer la cerca directa per facebook, de manera que mantenia l'esperança de trobar-ho al grup, anava passant pàgines i no coneixia a ningú... però no pot ser que cap ex-company no estigui al grup dels ex-alumnes de l'Institut... tot i així vaig pensar en tenir present el grup, potser més endavant si que s'hi afegirien...
De sobte vaig veure el nom de Federica de Niederhausern era ella!!! el cognom no el recordava pas! però la foto del perfil era superclara!! era ella!! era la Federica!! xDD és d'aquells moments on se't contrau el cor! se't mig talla la respiració i la llagrimeta fa l'intent de sortir. Era ella! No m'ho puc creure! els he trobat!
després de quasi 10 anys he trobat els companys que durant un any, probablement un dels més durs i difícils anys de la meva vida vam compartir tantes hores i tants somriures a classe. Amb ells recordo jugar al "scrabble" d'una forma rudimentaria mentre la pesada profe de ciències i matemàtiques ens feia classe, no podia amb aquelles classes, ja les entenia ja! però era insuportable! clar que jo jugant al "scrabble" era bastant dolent, amb prou feines sabia parlar com per saber amb quines lletres comencen totes les paraules... xD recordo haver errat en sortir la I, i jo vaig posar: Iglesia! i en italià es diu "chiesa" evidentment no contava! xD
Doncs sí! era la Federica! ara ja seria més facil trobar la resta! li vaig escriure un missatge amb el meu pobre italià! dient que estava viu! i que m'alegrava moltíssim de trobar-me-la de nou! va ser un moment de felicitat plena!
Era una gent que donava completament per perduda, recordo els anys posteriors a Modena, quan de nou estàvem a casa, i els recordava, i pensava ostres! no tinc res! només els records! no tinc ni les seves adreces de casa, ni el seu e-mail (aleshores la gent no en tenia) no podré contactar-los mai! potser si un dia torno me'ls retrobaria! però no se si els coneixeria, ni si ells s'enrecordarien de mi... sempre he volgut tornar a Modena, amb la lleu esperança de potser trobar-me'ls pel carrer... l'esperança és l'últim que es perd, però fins i tot aquesta l'havia perdut...
Però aquesta setmana tot ha donat un gir, potser feia anys que no pensava en ells, pràcticament ni els recordava! i ara tot just tinc a més de 6 ex-companys conectats on-line via facebook! i fins i tot es possible que em trobi amb més d'un a la mateixa Plaça Catalunya per fer un cafetó un dia d'aquests....
Com gira el món!
domingo, 28 de febrero de 2010
PNJCat a Manresa!
Ahir dissabte 27 de Febrer de 2010, 
va ser un gran dia per la joventut catalana.
Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.
Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.
Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no.
Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!
Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.
Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.
Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.
Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.
Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.
Llarga vida al PNJCat!!
va ser un gran dia per la joventut catalana.Tot i que personalment no em vaig deixar caure per Manresa fins les 16h just quan començaven els tallers, em van comentar que el matí va ser mogudet, la explicació de les dades de les trobades que s'havien fet i els estudis de l'observatori català de la joventut van ser pesats. Però per compensar en Toni Albà va fer una actuació que va fer les delícies de tothom.
Després del dinar, ja es van fer els tallers de diferents eixos: treball, educació, cultura, salut, habitatge, participació, igualtat.Jo personalment vaig apuntar-me al taller d'educació, ja que és un tema que m'interessa i properament si tot va bé hi treballaré específicament, i per tant volia veure les diferents opinions i evidentment donar la meva i aportar el meu granet de sorra a aquest Pla Nacional de Joventut.
El mètode de treball pot ser qüestionable, però cal entendre que el PNJ és una feina molt llarga i feixuga de fet, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat porta més d'un any treballant en aquest projecte i tot just ahir se li donava el cop de gràcia que definiria ja el final d'aquest Pla.
A més és una projecte de tot el principat de Catalunya i això implica una gran diversitat i centrar-ho tot en uns objectius, segons com s'apliquin aquests podem estar d'acord o no.
Per exemple en el taller d'educació el debat on hi va haver més polèmica va ser la relació entre treball i educació, quina coordinació hi ha d'haver entre universitats, instituts i mercat laboral?. Es va comentar que aquesta relació que ara no hi és, s'ha de potenciar, els estudiants que surten de la universitat, FP i ESO han de tenir possibilitats d'entrada al mercat laboral però si obrim les portes de les institucions educatives a les empreses, això pot provocar el control d'universitats i instituts per part d'aquestes. És a dir, cal relació sí! però controlem-ho!Amb tot, penso que el taller amb gent de diferents entitats i pensaments, així com tècnics i tècniques de joventut de diferents pobles i ciutats afavoreix aquesta diversitat, i els diferents punts de vista tant enriquidors a l'hora de treballar per un territori tant divers. En aquest sentit hi havia un dels objectius del PNJCat que era: UNIVERSALITAT DES DE LA DIVERSITAT.
Un cop vam acabar el taller (el nostre va ser l'últim d'acabar) vam anar al Teatre Kursaal, vam deixar les coses dins la platea, i l'Eugeni Villalbí (secretari general de joventut) ens va agrair la nostra presència i la nostra participació i tot el teatre li va donar les gràcies a ell per la feina feta, mig teatre dempeus aplaudint durant 3 o 4 minuts. Com diu l'anunci: la feina ben fet no té fronteres ni té rival.
Vam passar a sopar i tot seguit concert d'Estúpida Erikah un grup terrassenc que ha guanyat el concurs sona 9, i que personalment em van agradar força! a més tenen una cançó dedicada a en Matraca, il·lustre terrassenc.Per últim i el plat fort, concert de Els Amics de les Arts, grup del qual havia sentit a parlar i que van superar i molt les expectatives que vaig posar sobre ells. M'ho vaig passar molt bé escoltant-los i us els recomano a tothom.
Vaig sortir de Manresa amb la sensació d'haver fet algo realment útil per la joventut catalana. Penso que el PNJ marca les línies de les polítiques de joventut dels pròxims 10 anys, i que serà el gran llegat de les JERC pels pròxims 10 anys. Jo aquest PNJCat me'l sento molt meu, ja que al 2020 jo ja passaré la trentena i hauré deixat de ser "jove" xD!! Espero que realment poguem redreçar l'actual situació de la joventut catalana.
Llarga vida al PNJCat!!
miércoles, 10 de febrero de 2010
miércoles, 3 de febrero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)